Exercicis: Els agents econòmics i el flux circular de la renda

Anomena els tres grans agents econòmics i explica en una frase què fa cadascun. Posa un exemple de la teva pròpia vida per a cadascun (la teva família, una empresa que coneguis, un servei de l'Estat que facis servir).

Classifica aquests fluxos en reals (coses o feina que es mouen) o monetaris (diners que es mouen): (a) el sou que cobra la teva mare; (b) les hores que treballa; (c) l'entrepà que compres a la cafeteria; (d) els $2\ \text{€}$ que pagues per ell; (e) els impostos que paga una botiga; (f) la carretera que construeix l'Estat.

La figura mostra el flux circular de la renda entre famílies i empreses, però un dels corrents està tapat amb un signe d'interrogació.

1. a) El corrent tapat torna de les empreses a les famílies portant diners: indica què és i d'on surt.
2. b) Explica per què parlem de flux «circular»: segueix amb el dit el recorregut complet de $100\ \text{€}$ des del sou d'una treballadora fins que torna a una empresa.

Identifica l'agent econòmic principal a cada escena — família, empresa o Estat — i justifica-ho: (a) un forn de pa cou $200$ barres al dia; (b) l'ajuntament asfalta un carrer; (c) els avis cuiden els seus nets a les tardes; (d) una perruqueria cobra $12\ \text{€}$ per tallat de cabells.

Explica la diferència entre un bé i un servei i classifica: un tallat de cabells, un entrepà, la revisió del dentista, un videojoc, la classe de repàs de matemàtiques i una dessuadora. Afegeix un exemple de cada tipus que hagis «comprat» (tu o la teva família) aquesta setmana.

Relaciona cada impost amb el servei públic que ajuda a pagar i explica la cadena: IVA (en comprar), IRPF (del sou), impost de circulació (del cotxe). Tria un servei públic que facis servir cada setmana i descriu quins impostos el sostenen.

En el flux circular, les famílies ofereixen el seu treball a les empreses i reben una renda a canvi. Anomena les tres rendes que pot rebre una família (salari, lloguer d'un local, interessos d'un dipòsit) i posa un exemple de cadascuna al teu entorn.

Explica quin paper juguen els bancs en el flux circular: d'on treuen els diners que presten i a qui els presten. Posa un exemple del teu barri d'un projecte que existeixi gràcies a un préstec (una botiga reformada, un taller nou).

La mare de l'Aroa és professora d'un institut públic. Descriu el circuit complet: quin flux dona ella, quin flux rep, d'on surten els diners del seu sou (segueix els impostos) i quins fluxos genera la seva família en gastar-lo al supermercat del barri.

De sobte, totes les famílies d'un barri decideixen estalviar la meitat del que gastaven en oci (cinemes, cafeteries, perruqueries). Explica què els passa a les empreses del barri en el flux circular, què poden acabar fent amb els sous i per què un estalvi que és bo per a cada família pot refredar l'economia del barri si ho fan totes alhora.

El teu institut és públic: ningú paga per estudiar-hi, però no és de franc. Explica qui el finança, amb quins fluxos (d'on surten els diners i on van), i anomena dos serveis públics més que facis servir o hagis de fer servir, indicant l'impost que els sosté.

La família de la Mar gasta $500\ \text{€}$ al mes al supermercat del barri. Segueix els diners: anomena tres destinacions d'aquests euros dins de la botiga (sous, proveïdors, lloguer, impostos) i explica com una part torna a altres famílies del barri, completant el cercle. Quin percentatge de cada euro creus que es queda al municipi? Raona la teva estimació.

L'ajuntament apuja $20\ \text{€}$ al mes la taxa d'escombraries i, a canvi, obre una biblioteca nova amb tres empleats. Traça els fluxos: què perden les famílies, què guanyen les tres famílies dels empleats i què guanyen totes com a usuàries. Analitza per què uns pagaran més del que fan servir i tot i així es pot considerar just.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Una gelateria artesana factura $3.000\ \text{€}$ en un mes d'estiu. Reparteix aquests diners anomenant cada flux: $900\ \text{€}$ a proveïdors, $1.200\ \text{€}$ a sous, $300\ \text{€}$ al lloguer del local, $200\ \text{€}$ a impostos i la resta, benefici.

1. a) Calcula el benefici del mes i explica a quin agent econòmic va cada flux.
2. b) Explica què passaria amb els fluxos del mes següent si la propietària decideix invertir el benefici en una segona nevera (a qui el paga i quin flux nou apareixerà en estius següents).

«Els impostos són un robatori.» Replica la frase fent servir el flux circular: descriu tres serveis que aquesta persona farà servir avui (carrer, sanitat, educació, recollida d'escombraries) i segueix els diners des de la seva butxaca fins al servei. Reconeix quina part de la queixa sí que té sentit (control de la despesa, transparència) i com s'hauria de formular.

En una illa turística, el $70\ \%$ dels diners el mouen els visitants a l'estiu. A l'hivern, les botigues abaixen persianes i molts contractes s'acaben. Explica amb el flux circular què els passa a les famílies i a les empreses al novembre, per què l'economia local «té dues velocitats» i quines dues idees podrien mantenir el flux girant a l'hivern.

Després del tancament d'una fàbrica amb $80$ treballadors en un municipi de $5.000$ habitants, el portaveu local afirma: «És una tragèdia per a les $80$ famílies afectades, però la resta de l'economia del poble continuarà funcionant amb normalitat, ja que les botigues i l'ajuntament no depenen d'aquesta empresa privada».

1. a) Utilitza el model del flux circular de la renda per rebatre l'afirmació del portaveu: prediu la cadena d'efectes que es desencadenarà en el mercat de béns i serveis i en el mercat de factors, i explica com afectarà la recaptació i els serveis de l'ajuntament.
2. b) Si el sou mitjà era de $1.500\ \text{€}$ mensuals i les famílies gastaven el $60\ \%$ en comerços del poble, estima la pèrdua directa mensual en el comerç local i justifica per què la contracció econòmica total acabarà sent superior a aquesta xifra (efecte multiplicador negatiu).

En una economia en equilibri, les fugues del flux circular (estalvi de les famílies, impostos) es compensen amb les injeccions (inversió empresarial, despesa pública). Davant d'una època de crisi, es registra simultàniament un augment de l'estalvi de les famílies per precaució i una congelació de les inversions de les empreses.

1. a) Prediu què passarà amb la renda i l'ocupació globals si les fugues superen les injeccions. Explica a partir del flux circular l'anomenada «paradoxa de la frugalitat»: per què l'intent col·lectiu d'estalviar més pot acabar empobrint la societat?
2. b) Dos economistes debaten com respondre-hi: l'un proposa augmentar la despesa pública en infraestructures i l'altre abaixar impostos a les famílies. Analitza, utilitzant el circuit de fugues i injeccions, els avantatges i inconvenients de cada proposta i justifica quina reactivaria més ràpid l'economia.

A la fira d'emprenedoria de l'institut, l'AMPA actua com a sector públic i entitat financera: presta $40\ \text{€}$ a cadascun dels $10$ projectes i estableix un «impost» del $5\ \%$ sobre les vendes per al fons del viatge de final de curs. A mitja jornada, les vendes es congelen: l'alumnat visitant ha gastat tota la seva paga a les primeres parades i els altres equips acumulen productes sense vendre, tement no poder tornar el préstec.

1. a) Utilitza el model del flux circular per diagnosticar el problema: identifica amb precisió quin flux (monetari o real) i en quin mercat s'ha produït l'estrangulament, i explica quines conseqüències tindrà per al fons de l'AMPA.
2. b) Dissenya dues mesures alternatives per restablir el flux circular (una actuant des de la demanda de l'alumnat i una altra des de les cooperatives escolars o l'AMPA) i justifica quina d'elles evitaria millor l'endeutament dels projectes.

L'ocupador principal d'un municipi, una planta logística amb $150$ treballadors, anuncia el seu tancament. L'alcalde calcula que cada sou de la planta sostenia a més mig lloc de treball més en comerços i serveis del poble.

1. a) Traça la cadena completa d'efectes sobre el flux circular local: famílies, comerços, recaptació i serveis municipals.
2. b) Amb la dada de l'alcalde, estima quants llocs de treball totals estan en risc i proposa dues mesures (una a curt termini, una a llarg termini) per frenar la caiguda del cercle.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Un ajuntament recapta $1.000.000\ \text{€}$ a l'any. El $40\ \%$ va a personal (policia, personal de neteja, administració), el $25\ \%$ a serveis externs (escombraries, jardins), el $20\ \%$ a infraestructures i el $15\ \%$ a cultura i esport.

1. a) Calcula els euros de cada partida i explica a quins agents del flux circular arriba cadascuna.
2. b) L'equip de govern proposa retallar cultura i esport a la meitat per abaixar impostos un $7,5\ \%$. Analitza què guanyen i què perden les famílies, i pren una posició raonada.

A la fira d'emprenedoria escolar, les parades van vendre en conjunt $2.400\ \text{€}$, però van haver de gastar prèviament $1.500\ \text{€}$ en subministraments comprats fora del centre (en botigues del barri). D'altra banda, el centre va recaptar $600\ \text{€}$ per entrades a $1\ \text{€}$, que l'equip directiu ha decidit retenir íntegrament com a estalvi en el compte de l'institut.

1. a) Analitza la situació des del flux circular: calcula quina quantitat de diners va sortir del circuit escolar cap a l'exterior (fuga cap a les botigues locals), quant benefici net van retenir els estudiants i prediu quin efecte té sobre l'activitat econòmica de la comunitat escolar que la direcció congeli els $600\ \text{€}$ de recaptació.
2. b) Per a la pròxima edició, l'equip directiu dubta entre dues mesures: duplicar el preu de l'entrada a $2\ \text{€}$ o establir una regla que obligui els projectes a reinvertir el $25\ \%$ dels seus beneficis a comprar béns i serveis a altres projectes de la fira. Prediu l'impacte de cada opció sobre el flux circular i defensa raonadament quina és preferible.

«L'Estat hauria de gastar més del que recapta quan l'economia del país es refreda, per reactivar el flux.» Sona estrany endeutar-se en moments dolents.

1. a) Explica amb el flux circular per què una despesa pública extra en una crisi pot «rearrancar» el cercle (sous, compres, recaptació que torna).
2. b) Analitza els riscos d'aquesta recepta si es fa servir sempre i en què es diferencia d'una família que demana un préstec, utilitzant dues diferències concretes.

Dissenya la «maqueta econòmica» de la teva classe: converteix el funcionament del grup de projecte en un flux circular amb els seus agents (equip, alumnat-client, institut-Estat, AFA-banc). Defineix què és el «treball», què és la «renda», quin «impost» cobraríeu i per a quin fons, i explica quina lliçó sobre l'economia real us ensenya veure-ho així dibuixat.