Exercicis: Malalties infeccioses i no infeccioses

Explica la diferència fonamental entre una malaltia infecciosa i una de no infecciosa, i classifica aquestes en els dos grups: grip, diabetis, tuberculosi, asma, xarampió, hipertensió.

Anomena els quatre grans tipus d'agents que causen malalties infeccioses (virus, bacteris, fongs i protozous) i cita una malaltia provocada per cada tipus.

En l'esquema, una persona malalta (esquerra, envoltada de microorganismes) pot transmetre la seva infecció a una persona sana (dreta) per tres camins assenyalats amb ?. Escriu el nom de la via de transmissió que representa cada camí i posa un exemple de malaltia per a cadascuna.

Explica què és un microorganisme i raona, amb un exemple, per què no tots els microorganismes són perjudicials per a l'ésser humà.

Anomena tres vies per les quals es transmeten les malalties infeccioses i cita una malaltia que es transmeti per cadascuna.

Explica què és el contagi i quina diferència hi ha entre haver-se contagiat i haver desenvolupat la malaltia.

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses i justifica la teva resposta: a) el refredat el produeix l'exposició al fred; b) la diabetis no s'encomana d'una persona a una altra; c) rentar-se les mans sovint redueix la transmissió d'infeccions.

Explica què és una epidèmia i cita dues mesures generals que ajuden a frenar-la.

Una classe de 24 alumnes va d'excursió i l'endemà 6 companys emmalalteixen de gastroenteritis després de compartir entrepans. Calcula quin percentatge de la classe va emmalaltir, explica quina via de transmissió és la més probable, quines mesures higièniques l'haurien evitat i per què no tots els qui en van menjar van emmalaltir necessàriament.

Els antibiòtics curen les infeccions bacterianes, però són inútils contra la grip o el refredat. Explica per què, tenint en compte quin agent causa cada tipus de malaltia, i raona quin perill té prendre antibiòtics sense recepta «per si de cas».

Les malalties cardiovasculars són no infeccioses i, tanmateix, estan molt relacionades amb els hàbits. Explica quins factors de risc modificables les afavoreixen i proposa quatre mesures de prevenció que una persona jove pot adoptar.

L'aigua potable i les clavegueres van reduir malalties com el còlera. Explica quina via de transmissió tallen aquestes infraestructures i raona per què continuen emmalaltint milions de persones en zones que no en tenen.

Els polls es propaguen amb facilitat a les escoles. Explica quin tipus de transmissió tenen, per què la seva aparició no indica falta d'higiene i quines mesures frenen la seva extensió a la classe.

Als hospitals s'extrema la higiene de mans i l'aïllament de certs pacients. Explica què són les infeccions hospitalàries, per què els malalts ingressats són més vulnerables i quin paper juga en elles la resistència als antibiòtics.

Explica què són els factors de risc d'una malaltia i classifica aquests exemples en modificables i no modificables: edat, alimentació, tabaquisme, càrrega genètica, sedentarisme.

La càries és una de les malalties infeccioses més comunes i, alhora, més prevenibles. Explica quins bacteris la causen, quin aliment afavoreix la seva acció sobre les dents i quins tres hàbits la prevenen.

Un pacient a qui han receptat antibiòtics durant 8 dies per a una faringitis bacteriana decideix deixar de prendre'ls al quart dia perquè ja no té febre ni dolor, argumentant: «Si ja em trobo bé, com menys pastilles prengui, menys s'acostumarà el meu cos al medicament i millor respondrà en el futur». Identifica els dos errors científics del seu raonament (un relatiu a sobre quin organisme actua la resistència i un altre sobre què passa amb la població de bacteris que encara queda a la seva gola) i justifica, en termes de selecció natural, per què abandonar el tractament abans d'hora augmenta el risc d'una recaiguda amb bacteris més difícils d'eliminar.

En un brot de grip en un centre amb $400$ estudiants se'n contagien $60$ la primera setmana. Sense mesures de prevenció, el nombre de contagis setmanals es duplica; amb mesures (higiene de mans, ventilació i quedar-se a casa amb símptomes), només augmenta la meitat cada setmana. Calcula quants contagis nous hi hauria la segona setmana en cada escenari, compara l'evolució del brot en tots dos casos i raona per què es diu que les mesures «aplanen la corba» encara que no evitin tots els contagis.

Dues germanes bessones idèntiques comparteixen una mutació genètica que augmenta el risc de desenvolupar cert tipus de càncer. Una d'elles afirma: «Com que la causa està en el nostre ADN, el nostre destí està escrit: emmalaltirem fem el que fem amb el nostre estil de vida, i a més els nostres companys de pis es podrien contagiar si conviuen amb nosaltres». Rebat les dues parts de la seva afirmació distingint entre predisposició genètica i factor desencadenant ambiental, i justifica per què el càncer no es considera una malaltia infecciosa encara que existeixin agents externs (com el tabac o certs virus) que afavoreixin la seva aparició.

Després d'una excursió al camp es detecta en una persona un cas aïllat de pesta bubònica, provocada per la picada d'una pua de rosegador silvestre infectada pel bacteri Yersinia pestis. A les xarxes socials salta l'alarma amb el titular: «Torna la pesta negra del segle XIV: estem a la vora d'una catàstrofe que arrasarà Europa!». Redacta una resposta científica que rebati aquesta alarma:

1. a) Justifica tres diferències clau (en coneixement científic, condicions higienicosanitàries i tractaments disponibles) entre el segle XIV i l'actualitat que impedeixen que aquest cas aïllat desemboqui en una pandèmia similar.
2. b) Si avui dia existeixen antibiòtics eficaces contra aquest bacteri, per què les autoritats sanitàries continuen aïllant immediatament el pacient i rastrejant tots els seus contactes estrets?

Un estudiant torna d'un viatge a una zona tropical i al cap de pocs dies li diagnostiquen malària (paludisme). Un grup de famílies demana a la direcció del centre que l'alumne no assisteixi a classe durant dues setmanes «per por que contagii els altres en tossir o en compartir el material escolar».

1. a) Basant-te en el tipus de microorganisme causant i la seva via de transmissió, redacta una explicació científica per tranquil·litzar les famílies justificant per què és biològicament impossible el contagi directe entre companys a l'aula.
2. b) Si als jardins de l'institut proliferés una plaga de mosquits comuns (Culex pipiens), existiria risc que piqui l'alumne infectat i transmetin la malària a la resta de l'escola? Justifica la teva resposta aplicant el concepte de vector biològic específic.

En una explotació ramadera intensiva se subministraven dosis baixes contínues d'antibiòtics barrejades amb el pinso per accelerar l'engreix dels animals sans. Mesos després, a l'hospital comarcal augmenten els casos d'infeccions humanes greus causades per bacteris resistents a aquests mateixos fàrmacs. El ramader afirma: «Els meus animals mai han estat en contacte amb els pacients de l'hospital, així que la nostra granja no té res a veure amb el que passi allà».

1. a) Rebat l'argument del ramader explicant el mecanisme biològic pel qual l'ús preventiu o massiu d'antibiòtics en animals selecciona bacteris resistents i prediu dues vies possibles a través de les quals aquests bacteris poden arribar a la població humana.
2. b) Dissenya dues mesures complementàries (una aplicable en la producció ramadera i una altra en l'àmbit hospitalari) per frenar la proliferació d'aquests «superbacteris».

Imagina que formes part del comitè científic assessor davant l'aparició d'un nou virus respiratori emergent que es transmet per aerosols. Se sap que el patogen té un període d'incubació asimptomàtic de $4$ dies (durant el qual la persona ja pot contagiar), roman actiu a l'aire d'espais tancats mal ventilats durant més d'una hora i encara no existeix vacuna ni tractament específic.

1. a) Dissenya un protocol amb tres mesures preventives no farmacològiques per aplicar en un institut i justifica, per a cadascuna d'elles, quin anell de la cadena de transmissió (font d'infecció, mecanisme de transmissió o reservori, o hoste susceptible) estàs bloquejant.
2. b) Si al cap de diversos mesos s'aprova una vacuna que redueix en un $95$ % els casos greus però només en un $30$ % la capacitat d'infectar-se i transmetre el virus, prediu què passaria si es retiressin de cop totes les mesures de ventilació i mascaretes tan bon punt comenci la campanya de vacunació.

Durant una campanya escolar de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), un fullet indica: «Aquesta vacuna prevé determinats tipus de càncer». Un alumne comenta: «No té sentit: les vacunes només protegeixen contra microbis infecciosos i el càncer és una multiplicació descontrolada de les pròpies cèl·lules, no pas una infecció contagiosa».

1. a) Ajuda l'estudiant a resoldre l'aparent paradoxa: explica la diferència fonamental entre una malaltia infecciosa i una de no infecciosa, i justifica per què el càncer de coll d'úter es classifica com a no infecciós malgrat que el seu desencadenant principal sigui un virus transmissible.
2. b) Explica com actua la vacuna en el sistema immunitari en el moment de la seva administració per aconseguir impedir l'aparició d'un tumor que podria trigar $20$ anys a desenvolupar-se.