Les fonts d'informació geològica
Abans de trepitjar el camp, un geòleg ja sap molt de la zona que vol estudiar: ha consultat mapes, fotografies aèries antigues i imatges de satèl·lit. Quina informació dona cada font i com es llegeix? Si has d'estudiar la serra de Gredos, per on comences?
Fonts directes i indirectes
Per estudiar una serralada podem caminar sobre el terreny recollint fragments de roca en un vessant o bé analitzar-la des del laboratori amb imatges i mapes: en què es diferencia la informació que aporta cada via d'estudi?
Les dues es complementen: les indirectes cobreixen grans superfícies i orienten el treball; les directes confirmen quina roca hi ha i permeten mesurar i prendre mostres.
Què és un aflorament i per què es considera una font directa d'informació geològica, enfront de les fotografies aèries o els mapes, que són fonts indirectes?
Què és un aflorament i per què es considera una font directa d'informació geològica, enfront de les fotografies aèries o els mapes, que són fonts indirectes?
Ordena les tasques següents d'un estudi geològic d'una comarca i justifica l'ordre triat: a) dibuixar el mapa geològic definitiu; b) visitar els afloraments i prendre…
Ordena les tasques següents d'un estudi geològic d'una comarca i justifica l'ordre triat:
- a) dibuixar el mapa geològic definitiu;
- b) visitar els afloraments i prendre dades al camp;
- c) consultar els mapes i les fotografies aèries prèvies.
El mapa topogràfic: escala i corbes de nivell
Un grup de senderisme vol conèixer l'altitud dels cims i el pendent d'una ruta per la serra de Gredos. Quin tipus de mapa ha de consultar i quin element gràfic li donarà…
Un grup de senderisme vol conèixer l'altitud dels cims i el pendent d'una ruta per la serra de Gredos. Quin tipus de mapa ha de consultar i quin element gràfic li donarà aquesta informació? Explica com es llegeix aquest element.
En un mapa topogràfic les corbes de nivell passen per cotes de $400\ \text{m}$, $420\ \text{m}$ i $440\ \text{m}$. Quina és l'equidistància del mapa? Explica com…
En un mapa topogràfic les corbes de nivell passen per cotes de $400\ \text{m}$, $420\ \text{m}$ i $440\ \text{m}$. Quina és l'equidistància del mapa? Explica com estimaries la cota d'un punt situat entre dues corbes.
Un mapa només indica l'escala numèrica $1:10\,000$. Explica què significa aquesta xifra i calcula la longitud real d'un camí que al mapa mesura $4,5\ \text{cm}$.
Un mapa només indica l'escala numèrica $1:10\,000$. Explica què significa aquesta xifra i calcula la longitud real d'un camí que al mapa mesura $4,5\ \text{cm}$.
En un mapa topogràfic a escala $1:50\,000$ la distància entre dos pobles és de $6,4\ \text{cm}$. Calcula la distància real entre tots dos, expressada en quilòmetres.
En un mapa topogràfic a escala $1:50\,000$ la distància entre dos pobles és de $6,4\ \text{cm}$. Calcula la distància real entre tots dos, expressada en quilòmetres.
En un mapa a escala $1:25\,000$ la distància entre dos afloraments és de $7,6\ \text{cm}$. Calcula la distància real en metres i, si el desnivell entre tots dos és de…
En un mapa a escala $1:25\,000$ la distància entre dos afloraments és de $7,6\ \text{cm}$. Calcula la distància real en metres i, si el desnivell entre tots dos és de $190\ \text{m}$, estima el pendent mitjà del trajecte en percentatge.
El perfil topogràfic
Un perfil topogràfic és el tall vertical del relleu al llarg d'una línia del mapa. Es construeix així: es traça la línia sobre el mapa, es marquen els punts on talla cada corba de nivell amb la seva altitud, es passen aquests punts a uns eixos (distància en horitzontal, altitud en vertical) i s'uneixen amb una línia suau.
L'esquema representa les corbes de nivell d'un turó amb equidistància de $100\ \text{m}$. Compara el pendent del vessant del punt A amb el del punt B i explica, a partir…
L'esquema representa les corbes de nivell d'un turó amb equidistància de $100\ \text{m}$. Compara el pendent del vessant del punt A amb el del punt B i explica, a partir de l'espaiat de les corbes de nivell, per quin dels dos pujaries amb menys esforç.
Explica, pas a pas, com es construeix un perfil topogràfic a partir de les corbes de nivell que talla una línia recta del mapa, i quina informació aporta el perfil que…
Explica, pas a pas, com es construeix un perfil topogràfic a partir de les corbes de nivell que talla una línia recta del mapa, i quina informació aporta el perfil que no s'aprecia directament en la vista en planta.
Un mapa topogràfic mostra corbes de nivell molt juntes a les capçaleres d'una conca i molt separades al fons de la vall. Interpreta aquest patró en termes de pendent i…
Un mapa topogràfic mostra corbes de nivell molt juntes a les capçaleres d'una conca i molt separades al fons de la vall. Interpreta aquest patró en termes de pendent i raona en quina zona esperaries una erosió fluvial més intensa.
En un mapa topogràfic d'equidistància $20\ \text{m}$ i escala $1:25\,000$, una alineació muntanyosa nord-sud presenta vessants dissimètrics: al vessant oest les corbes…
En un mapa topogràfic d'equidistància $20\ \text{m}$ i escala $1:25\,000$, una alineació muntanyosa nord-sud presenta vessants dissimètrics: al vessant oest les corbes de nivell contigües disten $1\ \text{cm}$ al mapa, mentre que a l'est disten $4\ \text{mm}$. La sèrie geològica està formada per una alternança de calcàries i margues amb un cabussament uniforme de $18^\circ$ cap a l'est.
- a) Calcula el pendent topogràfic (en percentatge i en graus aproximats) d'ambdós vessants.
- b) Per construir una carretera, es projecta un desmunt que augmentarà la inclinació del talús a $30^\circ$ al vessant est. Avalua l'estabilitat geotècnica d'ambdós vessants classificant-los com a anaclinal o cataclinal i prediu fonamentadament quin tipus de trencament o inestabilitat provocarà aquest desmunt al vessant est.
Fotografia aèria i imatges de satèl·lit
Explica amb les teves paraules la diferència entre una fotografia aèria i una imatge de satèl·lit, i posa un exemple d'ús geològic concret de cadascuna.
Explica amb les teves paraules la diferència entre una fotografia aèria i una imatge de satèl·lit, i posa un exemple d'ús geològic concret de cadascuna.
Les fotografies aèries es prenen per parelles amb encavalcament per observar-les amb l'estereoscopi. Quin avantatge aporta aquesta visió tridimensional del relleu a…
Les fotografies aèries es prenen per parelles amb encavalcament per observar-les amb l'estereoscopi. Quin avantatge aporta aquesta visió tridimensional del relleu a l'estudi geològic?
En una imatge de satèl·lit de la desembocadura de l'Ebre s'aprecia una plana triangular amb canals que es ramifiquen cap al mar. Quina forma sedimentària estàs observant…
En una imatge de satèl·lit de la desembocadura de l'Ebre s'aprecia una plana triangular amb canals que es ramifiquen cap al mar. Quina forma sedimentària estàs observant i quin procés geològic extern l'ha construït?
En les fotografies aèries preses a primera hora del matí, els escarpaments i les falles es reconeixen millor que al migdia. Explica quin paper juguen les ombres en la…
En les fotografies aèries preses a primera hora del matí, els escarpaments i les falles es reconeixen millor que al migdia. Explica quin paper juguen les ombres en la interpretació fotogeològica del relleu.
En una imatge de satèl·lit en fals color, la vegetació sana apareix en tons vermellosos i el sòl despullat en grisos. Explica com es pot aprofitar aquest contrast per…
En una imatge de satèl·lit en fals color, la vegetació sana apareix en tons vermellosos i el sòl despullat en grisos. Explica com es pot aprofitar aquest contrast per cartografiar afloraments rocosos o zones cremades per un incendi.
En comparar un fotograma del vol fotogramètric de 1956 amb una ortofoto actual d'un tram de costa sorrenca, un tècnic observa que la línia de costa ha retrocedit…
En comparar un fotograma del vol fotogramètric de 1956 amb una ortofoto actual d'un tram de costa sorrenca, un tècnic observa que la línia de costa ha retrocedit $60\ \text{m}$ i conclou precipitadament que el nivell mitjà del mar ha ascendit a un ritme lineal d'$1\ \text{m}/\text{any}$ per causes climàtiques.
- a) Rebat la seva conclusió argumentant dues fonts d'error metodològic lligades a les condicions de captura de les imatges (com la carrera de marea o el perfil de platja estacional) que s'han de corregir abans de quantificar un retrocés real.
- b) Suposant un retrocés net real, formula dues hipòtesis que relacionin aquest dèficit sedimentari amb actuacions antròpiques concretes (a la conca hidrogràfica o a la mateixa franja litoral) i descriu quines evidències cercaries en les imatges per verificar l'alteració del transport per deriva litoral.
Torna al principi: per a Gredos començaries pel mapa topogràfic (altituds i pendents per les corbes de nivell), seguiries amb el mapa geològic i les fotos aèries per localitzar contactes i fractures, i acabaries als afloraments per confirmar les roques.