Exercicis: Els escenaris: exploració d'idees i nous models

Explica què és un escenari en la planificació empresarial i per a què serveix explorar-ne diversos en lloc de treballar amb un únic pla «oficial».

Distingeix entre escenari probable (el que sembla que passarà), possible (el que podria passar) i preferible (el que voldríem que passés), posant un exemple de cadascun per al sector del turisme rural.

La figura mostra el con de futurs: des del present s'obre un ventall d'escenaris possibles, amb una zona més probable i un punt destacat marcat amb «?». Explica què representa aquest punt i per a què li serveix a una empresa definir-lo.

Explica què és un escenari en planificació i dues característiques que ha de tenir per ser útil (plaent, coherent internament), i raona per què un escenari no és una predicció.

Per a una empresa d'autocars turístics, escriu un exemple d'escenari probable, un de possible i un de preferible a cinc anys, i explica per a què li serveix distingir-los.

Per explorar el futur d'un quiosc de premsa, proposa dues variables clau de gran incertesa (per exemple, els hàbits de lectura de premsa en paper i la regulació dels quioscos) i justifica per què triaries aquestes i no pas unes altres.

Explica què és una decisió robusta (la que funciona bé en diversos escenaris diferents) i posa un exemple per a una botiga de roba que dubta si obrir botiga en línia, sigui quin sigui l'escenari de consum que arribi.

Els senyals febles són indicis primerencs de canvi que encara no són tendències. Explica què són, per què convé vigilar-los i quins senyals hauria de vigilar una empresa de taxis (apps de mobilitat compartida, normes sobre el vehicle autònom, hàbits dels joves).

Una autoescola tradicional observa l'arribada del cotxe autònom. Construeix dos escenaris a deu anys (un en què la conducció autònoma s'imposa ràpidament i un altre en què avança a poc a poc) i explica quina decisió robusta podria prendre avui que li servís en tots dos casos.

Per construir escenaris es trien dues o tres variables clau de gran incertesa. Proposa les dues variables clau que faries servir per explorar el futur de les llibreries físiques i justifica per què són les que més incertesa i més impacte tenen.

Una empresa planifica sempre amb un únic futur («les vendes creixeran un 5 %») i dos anys seguits la realitat la desmenteix. Analitza els riscos de planificar amb un futur únic i què canviaria en el seu procés si treballés amb tres escenaris.

Una empresa de jardineria tem les restriccions de reg per sequera. Construeix dos escenaris a cinc anys (restriccions severes i freqüents enfront de restriccions ocasionals) i proposa una decisió robusta per a avui, com especialitzar-se en jardins de baix consum d'aigua, que li serveixi en tots dos.

Per al futur de les sales de cinema, tria dos eixos d'incertesa (hàbits de consum audiovisual a casa, preu i atractiu de l'experiència de sortir) i descriu amb nom propi els quatre escenaris que es formen en creuar-los.

Una empresa de formació presencial treballa amb tres escenaris sobre la intel·ligència artificial en l'educació. Proposa una mesura que tingui sentit en tots tres (formar el seu equip en l'ús didàctic de la IA) i explica per què aquest tipus de mesures «sense penediment» són les primeres que cal prendre.

Una fàbrica de torrons planifica cada any com si el Nadal fos sempre igual, i fa dos exercicis que té excedents pels canvis en els hàbits de consum. Analitza el risc de planificar amb un únic futur i explica com canviaria la seva planificació amb tres escenaris (demanda tradicional estable, caiguda del consum de dolços, creixement de les opcions saludables).

Una cooperativa agrària defineix el seu escenari preferible a deu anys: vendre el 60 % de la seva producció directament al consumidor. Explica per a què serveix definir el futur desitjat (orienta les decisions d'avui) i proposa dos passos que la cooperativa podria fer ja per apropar-s'hi.

Un hotel rural tem que el canvi climàtic redueixi la neu que atrau els seus clients d'hivern. Construeix dos escenaris (hiverns amb neu escassa enfront d'hiverns variables però nevats) i proposa dues inversions que tinguin sentit en tots dos i una que només en tingui en un, explicant la diferència.

Durant una reunió d'estratègia corporativa, un directiu afirma: «Dissenyar escenaris alternatius és una pèrdua de temps: la tasca d'un bon gestor és predir amb exactitud el futur i apostar-hi». a) Rebat l'afirmació d'aquest directiu diferenciant conceptualment entre predicció i exploració d'escenaris en entorns volàtils i complexos. b) Justifica quin valor estratègic aporta la tècnica d'escenaris a una empresa encara que finalment cap dels escenaris plantejats es compleixi al peu de la lletra.

Dissenya un exercici d'escenaris per a una llibreria de barri: tria dos eixos d'incertesa (per exemple, el preu dels llibres electrònics i els hàbits de lectura dels joves), descriu amb paraules els quatre escenaris resultants, posa nom a cadascun i explica com seria el més desfavorable i què faria la llibreria per sobreviure-hi.

«FotoEstudio» és una botiga taller de fotografia (revelat, cursos, lloguer d'estudi). a) Tria dos eixos d'incertesa per al seu futur (qualitat de les càmeres dels mòbils, demanda d'experiències presencials) i justifica'ls. b) Descriu amb nom els quatre escenaris resultants. c) Explica com seria l'escenari més advers i quina estratègia seguiria la botiga en aquest escenari.

Després d'una greu crisi logística internacional que va col·lapsar els principals ports, la naviliera TransOcean va reconfigurar les seves rutes en dues setmanes, mentre que la seva principal competidora va trigar quatre mesos i va patir pèrdues milionàries. La direcció d'aquesta darrera va al·legar: «Era un esdeveniment completament imprevisible; ningú no podia haver-lo anticipat en el seu pla de negoci». a) Rebat l'argument de l'empresa competidora diferenciant entre predir un fet puntual i preparar-se davant d'escenaris plausibles d'incertesa. b) Explica quins avantatges estratègics i operatius va obtenir TransOcean gràcies a la planificació prèvia d'escenaris, justificant per què el valor d'aquest mètode rau en l'aprenentatge organitzatiu i no en el mer encert probabilístic.

Un forn de pa dubta entre dues inversions: ampliar l'obrador (guanya $80.000\ \text{€}$ si la demanda creix i perd $30.000\ \text{€}$ si cau) o reforçar la botiga en línia (guanya $30.000\ \text{€}$ si la demanda creix i perd $5.000\ \text{€}$ si cau). a) Analitza cada opció en els dos escenaris. b) Raona la diferència entre l'opció òptima en un escenari i l'opció robusta en tots, i recomana'n una segons el perfil de risc de l'empresa.

Dissenya un exercici d'escenaris per a un restaurant de platja: tria dos eixos d'incertesa (turisme internacional, episodis de clima extrem a l'estiu), descriu els quatre escenaris amb nom i assenyala quins dos senyals vigilaria el restaurant cada primavera per saber cap a quin escenari es mou l'any.

El departament de tecnologia d'una cadena de distribució proposa eliminar els tallers d'escenaris estratègics i confiar únicament en l'analítica avançada: «Amb els milions de dades de clients i vendes que processem amb Big Data, la planificació d'escenaris ha quedat obsoleta; els algorismes ja ens diuen amb precisió què passarà». a) Avalua críticament aquesta proposta explicant els límits dels models quantitatius basats en sèries històriques davant de situacions d'incertesa radical o canvis de paradigma imprevistos. b) Dissenya una proposta on justifiquis com l'anàlisi de Big Data i el mètode d'escenaris s'han de complementar per enfortir la presa de decisions estratègiques de l'empresa.

Repte del tema. Imagina que emprendràs al teu municipi. La teva missió és detectar una oportunitat de negoci diferenciada i projectar-ne la viabilitat enfront de la competència i el futur.

1. Mapeig de la competència: Tria un sector quotidià (p. ex., cafeteries, llibreries o moda esportiva). Analitza 3 negocis locals reals del teu entorn i consulta al web de l'INE (portal DIRCE) quantes empreses hi ha d'aquesta branca. Dissenya una taula comparant el seu públic objectiu, preus i proposta de valor.

2. Detecció del nínxol: Identifica un segment desatès a la teva localitat i defineix una proposta innovadora que cobreixi les seves necessitats, concretant el teu avantatge competitiu.

3. Disseny d'escenaris: Modela dos escenaris a 3 anys (un d'advers amb inflació al $3,5\,\%$ i encariment de costos, i un altre de favorable de digitalització local accelerada). Explica com pivotaria el teu model de negoci en cada context per sobreviure.

Lliura un informe executiu d'una cara amb la teva taula i la proposta raonada.

Es valorarà:

• Rigor en l'ús de dades de l'INE i anàlisi empírica de la competència.

• Originalitat i fonamentació econòmica del nínxol de mercat detectat.

• Coherència metodològica i capacitat d'anticipació en el disseny d'escenaris.