Exercicis: Previsió: tendències clau i variables macroeconòmiques

Explica la diferència entre el microentorn (actors propers: clients, proveïdors, competidors) i el macroentorn (forces generals) d'una empresa, amb dos exemples de cadascun.

L'anàlisi PESTEL classifica els factors de l'entorn en polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals. Classifica aquests fets: una apujada de l'IVA, l'envelliment de la població, una nova llei de residus, la popularització de la intel·ligència artificial, la pujada dels tipus d'interès i un ajut públic a l'emprenedoria.

La figura mostra els sis grups de factors de l'entorn que convé vigilar abans de llançar un model de negoci. Identifica el grup que falta, marcat amb «?», i posa un exemple de com un factor d'aquest grup pot afectar una botiga en línia.

Classifica aquests fets en la lletra de l'anàlisi PESTEL que els correspon: una apujada del salari mínim, l'auge de les aplicacions de repartiment, la conscienciació sobre el clima, una norma que obliga a fer servir envasos reciclables, la caiguda de la natalitat i una deducció fiscal per comprar cotxes elèctrics.

Explica què mesura el PIB d'un país i què li diu a una empresa d'electrodomèstics sobre la demanda que pot esperar si el PIB creix o si l'economia entra en recessió.

Explica què és la inflació i què li passa al marge d'un forn de pa els costos del qual (farina, electricitat) pugen un 8 % si decideix no apujar els preus per no perdre clients.

Explica què són els tipus d'interès i quin efecte té una baixada de tipus per a una empresa que estava pensant a demanar un préstec per ampliar el seu taller.

Classifica aquests elements en microentorn o macroentorn d'una botiga d'esport: una vaga del seu proveïdor principal, un canvi de govern, l'obertura d'una botiga de la competència al mateix carrer i el canvi d'hàbits dels joves cap a l'esport a l'aire lliure.

El banc central apuja els tipus d'interès del $1\ \%$ a l'$4\ \%$. Analitza com afecta aquesta variable macroeconòmica una pime que té un préstec de $100.000\ \text{€}$ a tipus variable i les vendes d'una botiga de mobles que finança les compres dels seus clients.

L'envelliment de la població és una tendència social clara a Espanya. Explica per què és una amenaça per a una fàbrica de bressols i una oportunitat per a una empresa d'adaptació d'habitatges, i què podria fer la primera per reorientar-se.

L'IPC, la taxa d'atur i el PIB són tres variables macroeconòmiques bàsiques. Explica què mesura cadascuna i què li diuen a una empresa d'alimentació sobre el moment de llançar una línia de productes prèmium.

Una marca de bolquers ecològics rentables vol llançar-se al mercat. Fes una anàlisi PESTEL amb un factor raonat per cada lletra i assenyala quin dels sis creus que pot impulsar més les seves vendes, justificant-ho.

Amb una inflació del $4\ \%$ i una apujada salarial pactada del $2\ \%$ al sector, analitza què li passa a una botiga de roba per dues vies: els seus costos laborals i el poder de compra dels seus clients. Explica per què l'efecte final sobre les seves vendes és ambigu.

Els tipus d'interès pugen amb força. Analitza com afecta la pujada tres negocis diferents: una immobiliària, una fruiteria de barri sense deutes i una startup tecnològica que encara perd diners i necessita finançament. Explica per què la mateixa variable afecta de manera tan diferent cadascuna.

La natalitat a Espanya fa anys que va a la baixa. Analitza què significa aquesta tendència demogràfica per a una cadena d'acadèmies infantils i proposa dues línies de reorientació que aprofitin tendències contràries (formació d'adults, cursos per a gent gran).

El pàdel fa anys que creix a Espanya. Aplica els criteris per distingir tendència estructural de moda passatgera (durada, causes profundes, inversió que la sosté, hàbits que canvia) i conclou amb un judici raonat sobre si és segur obrir un club de pàdel avui.

Una marca de roba sostenible planeja obrir la seva primera botiga en línia per vendre a tota la Unió Europea. El seu pla de negoci assumeix que l'auge de la consciència ecològica garanteix per si sol l'èxit del projecte.

1. a) Contrasta aquest optimisme analitzant com interactuen dues amenaces del macroentorn: una d'econòmica (pèrdua de poder adquisitiu per inflació que empeny el consumidor cap a la «moda ràpida») i una de tecnològica/legal (costos derivats de la normativa europea sobre gestió de devolucions i residus tèxtils en el comerç electrònic).
2. b) Justifica, a partir de la teva anàlisi PESTEL, si les forces globals de l'entorn empenyen o frenen realment aquest llançament i proposa una mesura estratègica per mitigar el principal risc detectat.

Una empresa càrnia tradicional debat si invertir 3 milions d'euros a transformar una planta per elaborar productes vegetals alternatius a la carn. La direcció comercial assegura que l'alimentació vegetal és una tendència estructural imparable, però la direcció financera adverteix que després del bum inicial les vendes del sector han caigut un 10 % l'últim any, assenyalant que podria ser només una moda passatgera sobrevalorada.

1. a) Avalua la situació diferenciant els factors que defineixen una moda dels que caracteritzen una tendència estructural (canvi de valors sociodemogràfics, marc regulatori de sostenibilitat i barreres de preu i inversió).
2. b) A partir de la teva valoració, aconsella raonadament a la direcció si ha d'emprendre la reconversió total de la fàbrica, optar per una estratègia d'entrada gradual o desestimar el projecte.

Una cadena de gimnasos de mida mitjana va invertir fortament en una plataforma d'entrenament en línia durant una crisi sanitària, però dos anys després l'ús de la plataforma s'ha desplomat un 70 % perquè els clients prefereixen les classes presencials en comunitat.

1. a) Analitza l'error estratègic comès en interpretar els senyals de l'entorn (confondre una alteració conjuntural amb una tendència estructural).
2. b) Dissenya un sistema de vigilància estratègica per evitar futurs errors: defineix tres senyals o indicadors clau per monitorar (un de tecnològic, un de sociocultural i un de competitiu), determina la seva periodicitat i fonts d'informació, i estableix el criteri que ha de seguir la direcció per validar si un senyal és sòlid abans de comprometre grans inversions.

«HogarDulce», fabricant tradicional de mobles de fusta massissa, estudia llançar una línia de compra, reacondicionament i revenda dels seus propis mobles usats. En la seva anàlisi de l'entorn s'identifiquen quatre fets:

1) Aprovació de normatives europees sobre el «dret a reparar» i exigències d'economia circular.

2) Caiguda de la renda disponible de les llars per la inflació, acompanyada d'un auge de compres en aplicacions de segona mà entre particulars.

3) Increment del 25 % en els costos logístics de transport i recollida a domicili.

4) Escassetat i encariment de la fusta verge d'importació.

1. a) Classifica cada fet en la seva dimensió PESTEL corresponent i determina si actua com a catalitzador (impulsor) o com a barrera per al model de negoci.
2. b) Determina quins són els dos factors de més pes estratègic i conclou raonadament si el macroentorn global empeny o frena la viabilitat de la iniciativa.

Un concessionari de cotxes s'enfronta a un escenari combinat: inflació alta, tipus d'interès alts i atur a l'alça. Analitza l'efecte creuat de les tres variables sobre les seves vendes (preu dels cotxes, cost del finançament, por del client a la despesa) i proposa dues respostes comercials coherents amb aquest escenari.

Una conservera gallega exporta el 65 % de la seva producció gourmet als EUA i al Regne Unit. Afronta un escenari amb un euro debilitat enfront del dòlar, una pujada acumulada del 12 % en els costos d'envasos metàl·lics i oli en origen, i un enduriment de la política monetària (pujada de tipus d'interès) en els seus mercats de destinació.

1. a) Interpreta l'impacte creuat d'aquestes variables macroeconòmiques sobre la seva competitivitat exterior i sobre el seu marge unitari de benefici.
2. b) Dissenya un panell de vigilància estratègica per a aquesta pime seleccionant tres indicadors clau, fixant per a cadascun un llindar quantitatiu d'alerta (per exemple, una variació percentual màxima del tipus de canvi o de l'IPC) i justificant quina decisió comercial o financera concreta ha d'activar l'empresa si se supera aquest llindar.

Una empresa manufacturera manté un préstec de 300.000 € a tipus variable referenciat a Euríbor + 1,5 %. A l'inici de l'any, l'Euríbor cotitzava al 0,5 %, però una pujada agressiva de tipus per part del Banc Central Europeu el situa en el 4,0 %. Els seus ingressos anuals són de 600.000 €, amb uns costos variables de 360.000 € i uns costos fixos operatius (sense interessos) de 180.000 €.

1. a) Calcula l'increment anual en la càrrega financera i determina en quin percentatge disminueix el Benefici Abans d'Impostos (BAI) de l'empresa després de la pujada de tipus.
2. b) La direcció dubta entre repercutir el sobrecost apujant un 2 % el preu dels seus productes (en un mercat amb una elasticitat preu de la demanda de -1,4) o renegociar el préstec a tipus fix al 4,5 % a llarg termini. Avalua les conseqüències d'ambdues alternatives i justifica quina aconsellaries adoptar.

El propietari d'una pizzeria de barri afirma: «Les decisions del Banc Central Europeu i les xifres macroeconòmiques d'inflació només importen a les grans empreses de l'IBEX; a un negoci local com el meu no l'afecten».

1. a) Rebat el seu argument explicant com un enduriment de la política monetària (pujada de tipus d'interès per frenar la inflació) es transmet fins al seu negoci a través de tres canals diferents: el cost del seu finançament operatiu, la demanda dels clients locals i els preus dels seus proveïdors de matèries primeres.
2. b) Davant l'encariment generalitzat dels subministraments i la mà d'obra, l'amo planteja apujar tots els preus de la carta un 15 %. Justifica quins riscos assumeix en aplicar aquesta mesura en un entorn de contracció del consum i quina alternativa estratègica podria adoptar per protegir el seu marge sense perdre clients.