Exercicis: Indicadors de desenvolupament i benestar

Explica la diferència entre creixement econòmic i desenvolupament. Pot créixer el PIB d'un país sense que millori la vida de la majoria? Posa un exemple raonat.

Què mesura l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i quines tres dimensions combina? Explica per què es considera una mesura més completa que el PIB per càpita.

Anomena tres indicadors de qualitat de vida diferents del PIB (relacionats, per exemple, amb salut, educació, medi ambient o temps lliure) i explica què aporta cadascun que el PIB no recull.

Explica amb les teves paraules què és el desenvolupament d'un país i quines dimensions inclou a més de la renda (salut, educació, llibertats, medi ambient). Per què es diu que el desenvolupament és «multidimensional»?

Què mesura l'esperança de vida en néixer i què ens diu d'un país? Dos països amb la mateixa renda per càpita tenen esperances de vida de $74$ i $83$ anys: quina hipòtesi faries sobre els seus sistemes sanitaris, la seva alimentació o la seva desigualtat?

Què mesuren la taxa d'alfabetització i els anys mitjans d'escolarització? Explica per què l'educació és alhora un signe de desenvolupament i una de les seves causes: quina cadena la connecta amb la renda futura?

Els enfocaments de desenvolupament parlen d'ampliar les «capacitats» i llibertats reals de les persones: poder llegir, viure sa, participar, triar el teu projecte de vida. Explica amb un exemple per què una persona amb renda però sense llibertat o sense salut no està realment «desenvolupada».

Què mesura la petjada de carboni per càpita? Raona per què els indicadors ambientals formen part del benestar futur encara que no mesurin la vida d'avui: quina relació hi ha entre les emissions d'ara i el desenvolupament de les pròximes generacions?

Dos països imaginaris: Kolia té una renda per càpita de $40.000\ \text{€}$ i un IDH mitjà; Osia té $28.000\ \text{€}$ i un IDH molt alt.

1. a) Com és possible aquesta combinació? Explica què deu estar fent bé Osia.
2. b) A quin país triaries viure i quin criteri segueixes per decidir-ho?

Dona tres raons per les quals el PIB no mesura bé el benestar, pensant en el treball no remunerat, l'economia submergida i els danys ambientals. Per a cadascuna, explica amb un exemple com distorsiona la mesura.

La figura compara tres països imaginaris amb dos indicadors: la renda per càpita en milers d'euros (barres) i la puntuació d'un índex de qualitat de vida de $0$ a $100$ (punts).

1. a) Quin país té millor combinació de renda i qualitat de vida? Justifica-ho amb el gràfic.
2. b) Quin país sembla «comprar» poca qualitat de vida amb la seva renda? Què hi podria estar fallant?

Tres països ficticis: Alia té una renda per càpita de $30.000\ \text{€}$, esperança de vida de $80$ anys i $12$ anys mitjans d'escolarització; Bora té $24.000\ \text{€}$, $82$ anys i $14$ d'escolarització; Cira té $34.000\ \text{€}$, $76$ anys i $10$ d'escolarització.

1. a) Construeix un rànquing de desenvolupament raonat i explica com has ponderat renda, salut i educació.
2. b) Quin judici de valor has fet en ponderar? Compara el teu rànquing amb un de basat només en la renda i comenta les diferències.

Un terratrèmol destrueix part d'una ciutat. L'any següent, el PIB de la regió puja amb força per la reconstrucció.

1. a) Explica per què el PIB creix encara que els veïns estiguin pitjor que abans del terratrèmol: què compta el PIB i què no compta?
2. b) Quin indicador complementari reflectiria millor la situació (riquesa o patrimoni destruït, benestar percebut)? Raona la resposta.

Si dues veïnes cuiden cadascuna els seus propis fills, el PIB no registra res; si decideixen pagar-se mútuament per cuidar els fills de l'altra, el PIB puja, encara que la feina feta sigui la mateixa.

1. a) Explica la paradoxa i què diu sobre el que el PIB mesura (transaccions de mercat).
2. b) Raona com afecta això a les comparacions del PIB entre països o entre èpoques amb diferent incorporació de les dones a l'ocupació remunerada.

Dos països: un té renda alta, aire molt contaminat i jornades llarguíssimes; l'altre, renda mitjana, aire net i més temps lliure.

1. a) Quins indicadors demanaries, a més de la renda, per decidir on viure? Justifica cadascun.
2. b) Explica per què aquesta decisió barreja dades i judicis personals, i què diu això sobre els rànquings de «millor país per viure».

T'encarreguen avaluar si la teva ciutat «està desenvolupada» més enllà de la seva renda.

1. a) Proposa quatre dades objectives que recolliries (salut, educació, medi ambient, seguretat o cohesió) i explica què aporta cadascuna.
2. b) Afegeix una enquesta als veïns: quines dues preguntes faries sobre la seva vida i per què les dades subjectives també compten?

Una comarca viu d'una mina molt contaminant: el PIB local és alt, però l'aire és dolent, l'esperança de vida baixa i els joves se'n van.

1. a) Valora el «benestar» de la comarca amb diversos indicadors, no només econòmics.
2. b) Proposa dues mesures per millorar el seu desenvolupament sense tancar l'activitat de cop.

Dissenya un índex de qualitat de vida per a la teva ciutat.

1. a) Tria cinc variables (amb la seva unitat de mesura) i explica per què cadascuna mereix ser a l'índex.
2. b) Com les ponderaries? Justifica la decisió i esmenta una dificultat pràctica per recollir les dades.

Observa les dades següents de tres països el 2023:

• País A: PIB per càpita = 46.000 €; Índex de Gini = 0,39; Satisfacció vital mitjana = 6,2 sobre 10.

• País B: PIB per càpita = 29.000 €; Índex de Gini = 0,24; Satisfacció vital mitjana = 7,5 sobre 10.

• País C: PIB per càpita = 2.800 €; Índex de Gini = 0,44; Satisfacció vital mitjana = 3,9 sobre 10.

1. a) Utilitza la paradoxa d'Easterlin i la llei de la utilitat marginal decreixent de la renda per explicar per què el salt de renda entre el país C i el B genera un increment substancial en el benestar subjectiu, mentre que entre el país B i l'A la relació sembla invertir-se.
2. b) Un analista afirma: «Per assolir la satisfacció vital del país B, el país A simplement ha d'accelerar el seu creixement econòmic». Rebat la seva afirmació proposant almenys dues dimensions del desenvolupament (recolzant-te en indicadors com l'IDH o l'Índex per a una Vida Millor de l'OCDE) que el PIB no reflecteix i que expliquen aquesta diferència.

El país fictici «Austral» va aconseguir multiplicar per quatre el seu PIB per càpita en dues dècades basant-se en l'atracció de fàbriques estrangeres d'assemblatge tèxtil i salaris molt baixos. Tanmateix, en els últims deu anys els seus salaris han crescut enfront de països veïns més pobres, les multinacionals comencen a deslocalitzar-se i el creixement s'ha estancat en el 0,8 % anual, sense aconseguir convergir amb els països de renda alta.

1. a) Diagnostica per què els avantatges competitius que van permetre a Austral sortir de la pobresa extrema ja no són efectius per continuar creixent (la «trampa de la renda mitjana»).
2. b) Dissenya dues polítiques estructurals per superar aquest estancament i justifica per què aquestes reformes comporten més dificultats tècniques i més cost polític a curt termini que les mesures inicials d'obertura a la maquila.

Imagina dues societats amb preus i cost de la vida idèntics:

• A la Societat A, el teu salari anual net és de 38.000 € i el salari mitjà dels teus conciutadans és de 24.000 €.

• A la Societat B, el teu salari anual net és de 52.000 € i el salari mitjà dels teus conciutadans és de 75.000 €.

1. a) Prediu en quina de les dues societats tendiria a declarar una satisfacció vital més alta una persona mitjana segons la hipòtesi de la renda relativa i explica el mecanisme econòmic que ho justifica (béns posicionals o «cursa d'estatus»).
2. b) Si el benestar individual depèn fortament de la posició relativa i no només del nivell absolut de consum, quin dilema genera això per a una política econòmica centrada exclusivament a maximitzar el PIB? Justifica quin paper correctiu podrien exercir els impostos progressius en aquest escenari.

El president d'un Govern declara en el debat pressupostari: «La nostra prioritat econòmica absoluta ha de ser que el PIB creixi per sobre del 3 %, perquè quan el PIB augmenta, el benestar social i la sostenibilitat d'un país queden automàticament garantits».

1. a) Rebat l'afirmació del president plantejant dos exemples concrets en què un increment del PIB provoqui o encobreixi un empitjorament real de la qualitat de vida dels ciutadans.
2. b) Si el PIB presenta limitacions tan conegudes per mesurar el benestar, per què els ministeris d'Economia i els organismes internacionals continuen utilitzant-lo com l'indicador macroeconòmic central? Justifica almenys dos avantatges operatius del PIB enfront d'índexs sintètics de qualitat de vida.
3. c) Dissenya un quadre de comandament alternatiu amb tres indicadors no monetaris clau i explica quines dificultats pràctiques de mesurament o periodicitat afrontaria el Govern en intentar governar recolzant-se en ells.

El país de San Marcos destina el 5 % dels seus recursos públics a finançar universitats i hospitals docents. No obstant això, el 60 % dels seus graduats en Medicina i el 50 % dels seus enginyers emigren a economies avançades poc després de titular-se. Les remeses que envien suposen ja l'11 % del PIB nacional i sostenen el consum immediat de les seves famílies, però els centres de salut rurals del país pateixen un dèficit crític de personal i no arrenca cap indústria tecnològica local.

1. a) Avalua si aquest flux migratori fomenta el desenvolupament a llarg termini o perpetua un parany de dependència econòmica. Justifica la teva resposta analitzant el cost d'oportunitat del capital humà perdut enfront de l'efecte multiplicador dels diners de les remeses.
2. b) Per resoldre el problema, un diputat proposa confiscar el 25 % de les remeses i retenir els títols universitaris durant cinc anys. Descarta aquesta proposta per ineficient i dissenya dues polítiques alternatives (una orientada a acords de cooperació amb els països receptors i una altra a incentius professionals interns) que augmentin el capital humà sense vulnerar drets.

Un equip d'assessors proposa a un país de renda baixa replicar punt per punt l'estratègia econòmica que va seguir Espanya entre 1959 i 1985 per assolir el desenvolupament: promoure massivament la indústria manufacturera tradicional d'exportació intensiva en mà d'obra barata, atreure turisme de masses de baix cost i afavorir l'emigració de treballadors a països veïns per captar divises.

1. a) Argumenta per què dos dels pilars del creixement espanyol d'aquella etapa difícilment funcionarien avui en una economia en desenvolupament, considerant factors globals actuals com l'automatització industrial, el canvi climàtic o les cadenes globals de valor.
2. b) Identifica dues reformes institucionals o d'acumulació de capital (humà, tecnològic o regulador) del cas espanyol que sí que mantinguin plena vigència, i justifica com les hauria d'adaptar avui aquest país per evitar un model de creixement vulnerable o insostenible.