Exercicis: Disseny sostenible i accessible

Explica què és l'ecodisseny i esmenta dues decisions concretes de disseny que fan un producte més sostenible.

Explica què significa que un producte sigui accessible i posa un exemple d'un objecte quotidià ben dissenyat per a persones amb mobilitat reduïda.

La figura ordena les «tres erres» de la sostenibilitat segons la seva prioritat, però en falta una. Indica quina és, raona per què ocupa aquesta posició en la jerarquia i posa un exemple de cadascuna aplicat al teu material escolar.

Explica la diferència entre reutilitzar i reciclar fent servir com a exemple un pot de vidre: descriu una acció de cada tipus amb aquest mateix pot.

Què significa que un producte sigui «reparable»? Anomena tres característiques de disseny que ho fan possible (cargols en comptes de cola, recanvis disponibles, manual de desmuntatge).

Posa un exemple de disseny universal present al teu institut (porta automàtica, rampa, pictogrames, senyal lluminós a més de sonor) i explica a qui beneficia, a més del seu públic principal.

Explica què és el «dret a reparar» i esmenta dues pràctiques d'alguns fabricants que el dificulten (bateries enganxades, peces que no es venen, cargols especials).

Classifica aquestes decisions segons la «erra» que apliquen (reduir, reutilitzar o reciclar): comprar a granel sense embolcall, fer servir ampolles de vidre com a testos i dipositar el paper al contenidor blau. Justifica cadascuna.

Compara dues motxilles: una de molt barata, amb teixits barrejats i peces impossibles de separar, i una altra de més cara, reparable i amb recanvis disponibles. Raona quina segueix millor els criteris de l'ecodisseny atenent a durabilitat, reparabilitat i fi de vida.

El «disseny per a tothom» beneficia molta més gent de la que sembla. Explica, amb dos exemples (una rampa, els subtítols...), com una solució pensada per a l'accessibilitat acaba sent útil per a qualsevol persona.

Ordena aquestes opcions de més a menys sostenible i justifica'n l'ordre: comprar una ampolla reutilitzable, reciclar cada ampolla d'un sol ús, fer servir diàriament ampolles d'un sol ús sense reciclar, i reomplir l'ampolla d'un sol ús unes quantes vegades abans de reciclar-la.

Un producte s'anuncia com a «verd» principalment perquè el seu embolcall és de color verd i té dibuixos de fulles. Explica què és el blanqueig ecològic (greenwashing) i escriu tres preguntes concretes que faries al fabricant per comprovar la sostenibilitat real del producte.

Compara un telèfon mòbil modular (amb peces substituïbles: bateria, càmera, pantalla) amb un de segellat: sostenibilitat, cost inicial i experiència d'usuari. Quin triaries i amb quins matisos?

Dissenya l'embalatge d'una joguina petita aplicant tres criteris d'ecodisseny: un sol material, volum mínim i una segona vida per a l'envàs. Descriu-lo i justifica cada decisió.

Explica què és la «petjada hídrica» d'un producte prenent com a exemple una samarreta de cotó, i quines decisions de compra i d'ús la redueixen.

Un banc de parc ha de ser còmode i segur per a persones grans. Defineix tres requisits concrets de disseny (alçada del seient, respatller, recolzabraços per incorporar-se) i justifica cadascun.

Un suc s'anuncia com a «ecològic» però el seu envàs és un cartó multicapa (cartó, plàstic i alumini units) que molt poques plantes poden reciclar. Analitza quins criteris d'ecodisseny compleix i quins no, i proposa un redisseny de l'envàs raonat.

Dissenya un pot per a llapis per a l'aula seguint tres criteris d'ecodisseny (material, procés de fabricació i fi de vida) i dos criteris d'accessibilitat. Justifica cada decisió que prenguis.

Per rebatre amb arguments tècnics i quantitatius l'afirmació «allò sostenible sempre surt més car», analitza aquest cas: un centre educatiu estudia substituir en una aula 20 bombetes incandescents de 60 W (cost: 1,20 €/unitat; vida útil: 1000 h) per models LED equivalents de 9 W (cost: 4,50 €/unitat; vida útil: 15 000 h). La il·luminació funciona 1000 h a l'any i el preu de l'electricitat és de 0,20 €/kWh.

1. a) Calcula el cost total acumulat de cada opció al cap de 3 anys (incloent-hi adquisició inicial, reposicions necessàries per fi de vida i consum elèctric).
2. b) Determina a partir de quantes hores d'ús s'amortitza la inversió del LED i justifica, utilitzant les teves dades, la diferència entre cost de compra a curt termini i cost del cicle de vida.

Un menjador escolar dubta entre vaixella d'un sol ús compostable i vaixella reutilitzable amb rentavaixella industrial. Avalua totes dues opcions en aigua, energia, residus i cost anual, i defensa una decisió amb dades raonades.

La teva família té un ordinador portàtil de fa 4 anys que funciona lent i la bateria del qual amb prou feines dura 20 minuts. Estan a punt de comprar-ne un de nou d'oferta per 320 € que té la memòria RAM, el disc i la bateria soldats a la placa (impossibles de substituir o reparar).

Aplica els criteris de compra responsable de tecnologia:

1. a) Proposa tres comprovacions o intervencions tècniques concretes (maquinari i programari) que hauríeu de realitzar abans de donar l'equip per obsolet.
2. b) Si finalment fos imprescindible comprar un equip nou, redacta tres requisits tècnics i ambientals obligatoris que ha d'incloure la compra (modularitat, disponibilitat de peces i eficiència) per evitar l'obsolescència prematura i els residus electrònics, justificant cadascun.

Una empresa comercialitza auriculars sense fil amb carcassa de plàstic enganxada tèrmicament (sense cargols), bateria de liti segellada no reemplaçable i coixinets no extraïbles. Quan la bateria es degrada al cap de 2 anys, l'usuari sol llençar-los al contenidor de resta.

1. a) Analitza per què aquest producte és un exemple del model econòmic lineal i identifica dues barreres tècniques específiques que impedeixen reciclar-lo o reutilitzar-lo al final de la seva vida útil.
2. b) Redissenya el producte i el seu cicle segons l'economia circular: detalla quins canvis aplicaries al disseny físic (materials i unions) i proposa un model de negoci alternatiu (com ara sistema de dipòsit i retorn o lloguer/pagament per ús) que garanteixi que els materials no acabin en abocadors.

Un ajuntament ha de triar el material del mobiliari urbà: plàstic reciclat, fusta certificada o formigó. Avalua durabilitat, manteniment, accessibilitat (temperatura al sol, aspreses) i fi de vida de cada opció, i defensa una elecció.

Valora la frase «el producte més sostenible és el que no es fabrica». Aplica-la a tres alternatives reals al consum (reparar, compartir, llogar) i discuteix en quins casos aquestes alternatives fallen o no compensen.