Exercicis: Els equips de treball

Explica què diferencia un equip d'un simple grup de persones. Posa un exemple de cadascun entre aquestes situacions: els passatgers d'un autobús, una banda de música, els alumnes que esperen a la fila del menjador, l'equip de relleus d'atletisme.

En un equip de projecte escolar apareixen aquests rols: coordinació (reparteix i vigila terminis), comunicació (parla amb l'exterior), tresoreria (guarda i compta els diners) i documentació (anota el que s'ha decidit). Relaciona cada acció amb el seu rol: (a) demana permís a l'ajuntament; (b) anota al full els $15\ \text{€}$ dels cartells; (c) recorda que el lliurament és divendres; (d) redacta l'acta de la reunió.

La figura mostra l'organigrama de l'equip del mercat escolar, però un dels rols està审批 tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quin rol falta perquè els diners del mercat estiguin controlats i justifica la teva resposta.
2. b) Explica què passaria si aquest rol no existís: dos problemes concrets que podrien passar el dia del mercat.

Explica què és un rol dins d'un equip i per què convé que cada rol tingui un nom i unes tasques clares. Posa un exemple del que passa quan «tothom fa de tot» el dia abans de la fira.

Relaciona cada tasca del club de premsa escolar amb el seu rol — coordinació, redacció, maquetació, difusió o tresoreria: (a) decideix el tema de portada i els terminis; (b) compra el paper i anota la despesa; (c) puja el número nou al web i avisa per xarxes; (d) escriu l'entrevista al director; (e) col·loca textos i fotos a la plantilla.

Explica què és la confiança dins d'un equip i com es construeix (complir el que s'ha promès, demanar ajuda sense vergonya, no ridiculitzar errors). Posa un exemple d'una acció que l'augmenta i una altra que la destrueix en un grup de projecte.

Un equip de $5$ persones té una reunió setmanal. Escriu les tres regles mínimes que farien útils aquestes reunions (ordre del dia, temps límit, acords per escrit amb responsable) i explica què li passa a una reunió sense regles.

Explica la diferència entre ajudar un company i fer la seva feina, amb un exemple de la parada de la fira: la teva companya de caixa està desbordada a l'hora punta. Què fas en cada cas i per què la diferència importa per a l'equip a llarg termini?

Els equips àgils fan servir un tauler amb tres columnes: «pendent», «en curs» i «fet», i una reunió diària de cinc minuts. Explica què guanya l'equip amb cadascuna d'aquestes dues eines i com les aplicaries al projecte del curtmetratge per a la setmana cultural (posa dos exemples de targetes del tauler).

El vostre equip de quatre persones ha de preparar la fira de ciències. Perfils: l'Ada dibuixa molt bé però arriba tard; el Bruno calcula ràpid i és ordenat; la Carmen parla amb qualsevol sense vergonya; el Dario construeix coses amb les mans millor que ningú. Reparteix les tasques — cartells, pressupost, contacte amb altres equips i maqueta — segons les fortaleses de cadascun i explica què fas amb el punt feble de l'Ada.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Els equips solen passar per fases: es coneixen i són prudents; sorgeixen les primeres tibantors; pacten normes; i per fi rendeixen de debò. Identifica en quina fase està cada escena d'un grup de teatre i explica què pot fer la coordinadora per passar a la següent: (a) ningú opina per no molestar; (b) dos actors discuteixen pels papers principals; (c) el grup ja es reparteix sol les tasques de l'estrena.

El teu equip de $6$ persones prepara l'escape room de la setmana cultural. Reparteix els rols (coordinació, disseny de proves, construcció, comunicació, tresoreria, documentació) tenint en compte aquests perfils: l'Amaia inventa endevinalles genials però odia parlar en públic; en Bernat organitza i recorda terminis; la Clara dibuixa i construeix; l'Iker parla amb tothom; la Nora és endreçada amb els diners; en Pau escriu i documenta tot. Justifica cada assignació i digues quin rol podria quedar coix.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

L'equip de la parada de melmelada funciona sense tauler: cadascú «va fent» i ningú sap què falta. A tres dies de la fira descobreixen que ningú va comprar els pots. Explica com un tauler de tres columnes (pendent, en curs, fet) hauria evitat l'ensurt, munta el tauler de les dues últimes setmanes amb almenys vuit targetes i assenyala la targeta crítica.

Dos socis discuteixen qui treballa més. Els números: l'un ha dedicat $12$ hores visibles (parada, vendes) i l'altre, $8$ hores invisibles (compres, comptes, cartells). Explica per què el treball invisible es valora menys i quins tres mecanismes farien visible tot el treball de l'equip (tauler, registre d'hores, rotació de tasques) abans que la discussió trenqui el projecte.

La vostra cooperativa integra tres socis nous a meitat de curs. Dissenya el pla d'acollida de la seva primera setmana: quin document els resumeix el projecte (missió, regles, comptes), quina tasca petita i amb èxit assegurat els doneu primer i qui fa de «mentor». Explica què perd un equip que no acull bé els nous membres.

L'equip del curtmetratge té reunions d'una hora que s'allarguen sense acords. Proposa el nou format: $15$ minuts drets, tres preguntes per persona (què he fet, què faré, què em bloqueja) i acords anotats amb responsable i data. Explica què guanya cada peça del format i com comprovaríeu en dues setmanes que funciona.

En l'equip del diari escolar, la Sara escriu la meitat dels articles, corregeix els altres i a més maqueta. Els altres tres «ajuden si poden». La Sara està esgotada i el diari depèn completament d'ella.

1. a) Diagnostica què està fallant en l'organització de l'equip (rols, repartiment, dependència).
2. b) Proposa una reorganització concreta: quins rols s'han de crear, quines tasques traspassar i com comprovar en un mes que ha funcionat.

Dissenya el tauler de tasques per organitzar la fira d'emprenedoria en $4$ setmanes: escriu almenys vuit targetes reals (permís, pressupost, proveïdors, cartells, caixa de canvi, assaig del muntatge…), reparteix-les entre les columnes segons el moment actual i assigna un responsable a cadascuna. Explica quines dues targetes vigilaries cada dia en la reunió breu i per què.

Els dos socis d'una parada de melmelada discuteixen des de fa una setmana pel nom del producte i el projecte està aturat. Dissenya un protocol de decisió per a conflictes: quins passos s'han de seguir quan l'equip no es posa d'acord (arguments per escrit, data límit, prova amb clients, votació, qui desempatarà) i aplica'l al cas del nom mostrant com acabaria.

En l'equip de l'anuari escolar, la coordinadora reparteix tasques per afinitat: a les seves dues amigues, les tasques vistoses (portada, entrevistes); a la resta, les invisibles (correcció, arxiu). L'ambient s'ha refredat i dues persones volen marxar.

1. a) Diagnostica quins principis de bon repartiment s'han trencat (equitat, transparència, aprofitament de fortaleses enfront de favoritisme).
2. b) Dissenya un sistema de repartiment just per al proper número (tasques publicades, assignació per torns o sorteig, registre de tasques acumulades) i explica com es recupera la confiança perduda.

El vostre equip de $6$ persones organitza un concert benèfic la recaptació del qual finançarà el viatge de final de curs. A dues setmanes de l'esdeveniment, la persona encarregada en exclusiva de la taula de so i la il·luminació es trasllada de ciutat i ningú més sap fer anar l'equip tècnic ni com està configurat.

1. a) Analitza les causes organitzatives que han convertit una baixa imprevista en una amenaça letal per al projecte i avalua el seu impacte en costos i reputació si se cancel·la l'esdeveniment.
2. b) Dissenya un pla de contingència urgent per resoldre la situació tècnica en $14$ dies i redacta un protocol de continuïtat (gestió de substituts i traspàs d'informació) aplicable des del primer dia als llocs crítics de qualsevol projecte escolar.

Un equip de $8$ persones triga a decidir qualsevol cosa: cada proposta obre un debat d'una hora. Un altre equip de $8$ decideix ràpidament perquè va delegar: dues persones decideixen sobre cartells, dues sobre caixa i només les decisions grans van a assemblea.

1. a) Compara els dos models (tot en assemblea enfront de delegació amb retiment de comptes): què guanya i què arrisca cadascun.
2. b) Dissenya per a la vostra cooperativa la llista de decisions que han de ser de tothom i les que es deleguen, amb el mecanisme per revisar una decisió delegada si surt malament.

Durant una reunió d'una cooperativa escolar de productes artesans, dues sòcies discuteixen amb vehemència: una defensa abaixar els preus un $15\,\%$ per vendre més quantitat i l'altra proposa mantenir-los i afegir-hi un embolcall ecològic. El coordinador les talla dient: «Ja n'hi ha prou; en un bon equip mai no hi ha conflictes. Per no enemistar-nos, ho tirarem a sorts».

1. a) Rebat l'afirmació del coordinador distingint la naturalesa de la discrepància que s'està produint enfront d'una disputa personal destructiva, i prediu les conseqüències organitzatives i econòmiques de resoldre discrepàncies estratègiques a l'atzar.
2. b) Dissenya un protocol de presa de decisions en tres passos per reconduir aquest tipus de desacords cap a una solució fonamentada en dades, assegurant que el debat enriqueixi el projecte sense fracturar la cohesió del grup.

El teu equip acaba la fira i ha de fer una «retrospectiva»: què ha sortit bé, què ha sortit malament i què canviarà la propera vegada. Dissenya la sessió completa de $45$ minuts: com es recullen opinions sense que dominin dues persones, com es vota el més important, com es converteix una queixa en una acció amb responsable i data, i quin document surt de la sessió per a l'equip de l'any que ve.