Exercicis: Presentació del prototip i estratègies de difusió

Enumera les peces d'una bona presentació de projecte (missatge clar, suport visual, assaig, temps controlat, preguntes previstes) i explica què aporta cadascuna. Quina descuidaria més un equip que «només vol ensenyar el producte»?

Un «elevator pitch» resumeix el projecte en mig minut: problema, solució i per a qui. Escriu-lo per al punt d'intercanvi de llibres de l'institut, i explica per què cadascuna de les tres parts és imprescindible.

La figura mostra l'embut de difusió del mercat de segona mà: quanta gent se n'assabenta, quanta s'hi interessa i quanta acaba comprant. Els percentatges de pas entre fases estan tapats amb signes d'interrogació.

1. a) Calcula quin percentatge dels qui se n'assabenten s'hi interessen, i quin percentatge dels qui s'hi interessen acaben comprant.
2. b) Calcula el percentatge total de conversió (dels que se n'assabenten als que compren) i explica què et diu aquest nombre sobre la difusió del mercat.

Explica què és el públic objectiu d'un missatge i per què «per a tothom» sol significar «per a ningú». Defineix el públic objectiu d'aquests tres cartells de l'institut: el torneig d'e-sports, la xerrada d'orientació per a famílies i el mercat solidari de Nadal.

Un cartell de la fira té aquests errors: lletra diminuta, sense data, sense lloc i tres tipus de lletra diferents. Reescriu la llista de les quatre dades que NO poden faltar en un cartell d'esdeveniment (què, quan, on, a quin preu o de franc) i explica per què la llegibilitat mana sobre l'estètica.

Explica què és un eslògan i quines dues qualitats ha de tenir (curt, memorable, que digui el benefici). Avalua aquests dos per al punt d'intercanvi de llibres: «Llibres que viatgen de motxilla en motxilla» davant de «Sistema de gestió bibliotecària d'intercanvi interalumnes». Quin funciona i per què?

Anomena cinc canals de difusió disponibles al teu institut (megafonia, grups de classe, tauler d'anuncis, xarxes del centre, boca-orella) i escriu una fortalesa i una debilitat de cadascun per anunciar el mercat de segona mà.

Explica què és el boca-orella i per què és el canal més barat i el més creïble. Descriu dues accions que el provoquen en un projecte escolar (alguna cosa digna d'explicar, demanar explícitament que ho expliquin) i un risc que té (què passa si el que corre és una queixa?).

El teu equip vol difondre dos productes diferents: un taller de tecnologia per a avis del barri i un torneig de videojocs per a adolescents. Tria el canal principal per a cadascun (cartell al centre de salut, WhatsApp dels fills, xarxes socials, megafonia de l'institut, boca-orella) i justifica per què el millor canal per a un seria gairebé inútil per a l'altre.

Dissenya el missatge de l'hort escolar que ven les primeres cistelles de verdura: un eslògan de menys de deu paraules, les tres dades que no poden faltar al cartell (què, quan/on, preu) i una foto o dibuix que descriuries. Explica per què el teu eslògan connecta amb el públic del barri.

Distingeixes de $60\ \text{€}$ per difondre el concert de l'institut. Opcions: $30\ \text{€}$ en cartells impresos, $20\ \text{€}$ en publicitat a les xarxes locals, $10\ \text{€}$ en llaminadures per al photocall, o repartir-ho d'una altra manera. Reparteix el pressupost justificant cada partida: quin públic assoleix, què esperes que aporti i com comprovaries després si va funcionar.

Planifica la difusió de la fira d'emprenedoria amb $40\ \text{€}$ i dues setmanes. Reparteix el pressupost entre cartells impresos ($20\ \text{€}$ per $30$ cartells), una publicació promocionada a les xarxes del barri ($15\ \text{€}$) i llaminadures per al photocall ($5\ \text{€}$), o redistribueix-lo si creus que hi ha una opció millor. Justifica cada euro: públic que assoleix, moment de la campanya i com mesuraràs si va funcionar.

El concert de l'institut va tenir aquestes dades: $300$ persones van veure el cartell o la publicació, $90$ van dir que vindrien (formulari), $60$ van comprar entrada anticipada i $45$ hi van assistir.

1. a) Calcula les taxes de pas entre cada fase (veure → dir que vénen, dir → comprar, comprar → assistir).
2. b) Interpreta on es perd més gent i proposa una acció concreta per a la fase més feble (recordatori, descompte anticipat, reemborsament flexible).

Dissenya el missatge del taller de tecnologia per als avis del barri: eslògan, les tres dades imprescindibles del cartell, el canal principal (xarxes socials o cartell al centre de salut i a la farmàcia?) i el to (respectuós, sense tecnicismes). Explica per què el canal que faries servir per a adolescents fracassaria aquí i què diu això sobre adaptar el missatge al públic.

Escriu l'«elevator pitch» de $30$ segons de l'hort escolar que ven cistelles de verdura: problema (verdures de lluny i cares), solució (hort de l'institut amb cistelles setmanals), per a qui (famílies del barri) i petició final (apunta't a la fira). Després, retalla'l a una frase de deu paraules per al cartell i explica què has sacrificat i per què.

Dos equips difonen la seva parada: l'A publica $15$ missatges iguals al grup de la classe (la gent es queixa de correu brossa); el B publica $3$ missatges diferents (avançament del producte, història de l'equip, recordatori d'última hora) i aconsegueix més visites.

1. a) Explica què fa malament l'equip A (freqüència sense varietat, canal equivocat per repetir) i quin principi de comunicació respecta el B.
2. b) Dissenya el calendari de publicacions de la teva parada per a la setmana prèvia: dia, missatge, objectiu de cada publicació i quina mètrica miraries.

Per omplir la fira, un equip anuncia la seva llimonada com «la beguda que et treu el cansament per estudiar». Ven molt el primer dia, però diversos compradors es queixen: és llimonada normal i corrent.

1. a) Analitza què ha trencat aquest missatge (expectatives, confiança) i quin efecte pot tenir en les vendes del segon dia.
2. b) Reescriu l'anunci perquè sigui atractiu i autèntic, i explica on és la línia entre persuadir i enganyar.

La vostra cooperativa escolar prepara un mercat solidari d'aquí a dues setmanes. Un sector de l'equip proposa fer difusió massiva (cartells, megafonia i xarxes) únicament el primer dia per «avisar amb temps» i no malgastar més esforç. Un altre sector proposa no difondre res fins al dia previ perquè «el missatge estigui fresc».

1. a) Analitza els errors de comunicació i comportament del consumidor de totes dues postures: quin efecte té cadascuna en la corba de record, en la saturació del públic i en la taxa final d'assistència?
2. b) Dissenya un cronograma estratègic per a aquestes dues setmanes estructurat en tres fases (expectació o teaser, llançament informatiu i recordatori d'urgència). Per a cada fase, selecciona el canal idoni (xarxes, megafonia, cartells o difusió directa a les aules), defineix el seu objectiu específic i justifica el moment exacte triat per maximitzar l'afluència sense cansar la comunitat escolar.

Després de la fira, l'equip mesura la seva difusió: $500$ persones van veure el cartell o la publicació, $50$ es van apropar a la parada i $10$ van comprar. Un altre any, amb els mateixos $500$ assolits, se'n van apropar $120$ i en van comprar $12$.

1. a) Calcula les dues taxes de conversió de cada any (veure → apropar-se, apropar-se → comprar) i interpreta què va canviar: va millorar el reclam o el producte?
2. b) Decideix on invertiries esforç l'any vinent segons els números i justifica-ho.

Per omplir el torneig esportiu solidari ($80$ places a $2\ \text{€}$ la inscripció), l'equip va invertir tot el seu esforç de difusió a crear un vídeo promocional a les xarxes socials. Van aconseguir $8.500$ reproduccions i $620$ «m'agrada», però a tres dies de l'esdeveniment només s'han registrat $8$ inscripcions.

1. a) Interpreta les dades explicant la diferència entre mètriques de vanitat (abast i interaccions) i conversió real. Planteja dues hipòtesis fonamentades de per què aquest gran impacte visual no es va traduir en inscripcions efectives.
2. b) Dissenya un pla de xoc urgent per a les últimes $72$ hores amb un pressupost de $10\ \text{€}$: combina una acció digital directa i una de presencial als patis, defineix la seva crida a l'acció (call to action) i calcula quantes inscripcions diàries necessites aconseguir a partir d'ara per cobrir almenys el $75\,\%$ de l'aforament total.

La vostra parada d'esmorzars competeix amb el bar que hi ha davant de l'institut, que abaixa els preus la setmana de la vostra fira. Alguns socis proposen un cartell comparatiu: «més barat i més sa que el bar del davant».

1. a) Analitza els riscos d'aquesta publicitat comparativa (legalitat, imatge, guerra de preus que no podeu guanyar) i què diu de vosaltres atacar el competidor.
2. b) Proposa una campanya de diferenciació sense esmentar el bar: tres missatges sobre el vostre valor (proximitat amb productors, benefici per a l'ONG, fet per companys) i defensa per què són millors armes que el preu.

Un any, el mercat de segona mà va gastar $50\ \text{€}$ en difusió i va vendre $600\ \text{€}$; un altre any va gastar $10\ \text{€}$ i va vendre $550\ \text{€}$. L'equip discuteix si la difusió cara «no va servir».

1. a) Explica què més caldria saber abans de concloure (aforament, dia, horari, producte, clima) i per què dos punts de dades no demostren gairebé res.
2. b) Dissenya com mesuraries la difusió aquest any per aprendre de debò: una pregunta en el moment de la venda («com ens vas conèixer?»), tres categories de resposta i quina decisió prendríeu amb els resultats.

L'app de l'institut necessita $200$ descàrregues en un mes perquè l'ajuntament la financiï. Fa $2$ setmanes que està activa i porta $60$ descàrregues, gairebé totes del mateix curs.

1. a) Diagnostica l'embut: quanta gent la coneix, quanta se la descarrega dels qui la coneixen (estimeu xifres plausibles i declareu els vostres supòsits) i on és l'error.
2. b) Dissenya el pla de les dues setmanes restants: dues accions de difusió noves fora del mateix curs (presentació de $2$ minuts a cada classe, cartell amb codi QR a l'entrada, professor que la recomana) amb el seu cost i el seu objectiu de descàrregues cadascuna.

Dissenya l'estratègia de difusió completa de la fira d'emprenedoria adreçada a TRES públics diferents: alumnat, famílies i veïns del barri. Per a cadascun defineix el missatge principal (què li interessa a aquest públic), el canal principal, el moment de la campanya i la mètrica d'èxit. Tanca amb un pressupost de $60\ \text{€}$ repartit entre els tres públics i defensa el repartiment.