Exercicis: L'atur: què és, tipus i conseqüències

Classifica aquestes persones en població activa (treballa o busca feina) o inactiva (no treballa ni en busca), i dins dels actius, en ocupats o aturats: (a) una infermera amb feina; (b) un estudiant de 4t d'ESO que no busca feina; (c) un cambrer a l'atur que envia currículums; (d) una jubilada; (e) un pare que cuida els seus fills i no busca feina; (f) una lampista autònoma. Defineix després amb les teves paraules població activa i taxa d'atur.

Relaciona cada cas amb el seu tipus d'atur —friccional o de recerca, estacional, estructural o cíclic— i justifica'n un: (a) els socorristes de la platja, aturats cada hivern; (b) una caixera substituïda per màquines d'autocobrament a qui li falta la formació que demanen les ofertes noves; (c) una acabada de graduar que triga quatre mesos a trobar la seva primera feina; (d) els obrers de la construcció acomiadats quan esclata una crisi general.

La figura mostra la taxa d'atur de Vega del Río durant tres anys, però la dada de l'últim any està tapada. Al poble hi ha $2.000$ persones en la població activa; l'any $1$ hi va haver $200$ persones a l'atur, l'any $2$, $300$, i l'any $3$, $400$.

1. a) Calcula les tres taxes d'atur i digues quin valor hauria de tenir la barra tapada.
2. b) Explica amb les teves paraules què significa aquesta taxa i dona una causa possible que l'atur hagi pujat (el tancament d'una empresa, una mala temporada turística).

Segons l'Enquesta de Població Activa, per comptar com a aturat no n'hi ha prou de no treballar: cal estar sense feina, haver buscat feina en les últimes setmanes i estar disponible per començar.

1. a) Digues si compten com a aturats: una mare que cuida els seus fills i no busca feina; un jove que envia currículums cada setmana; una estudiant que busca la seva primera feina.
2. b) Explica per què la definició és tan estricta (per mesurar qui de debò busca i pot treballar).

Quan perds la feina després d'haver cotitzat, tens dret a la prestació per atur («l'atur»), que s'esgota amb el temps; si s'acaba i continues sense feina, pot quedar el subsidi, una ajuda menor.

1. a) Explica la diferència entre prestació i subsidi.
2. b) Raona per què la prestació es calcula segons el que vas cotitzar (és una assegurança: pagues mentre treballes, cobres si la perds).

El Servei Públic d'Ocupació (l'«oficina de l'atur») no només paga prestacions. Anomena i explica tres coses més que fa: inscriure com a demandant qui busca feina, oferir cursos de formació, connectar ofertes d'empreses amb treballadors i orientar sobre què estudiar o on hi ha feina. Digues quina d'aquestes faries servir tu d'aquí a un any per buscar la teva primera feina d'estiu.

Un contracte indefinit no té data de finalització; un de temporal, sí (per obra, per temporada, d'interinitat).

1. a) Explica la diferència i posa un exemple de feina on el contracte temporal tingui sentit (la campanya de la verema, el reforç d'una botiga per Nadal).
2. b) Raona quin problema hi ha si algú encadena contractes temporals durant anys (precarietat: no pot planificar la seva vida ni demanar una hipoteca).

L'atur no reparteix els seus cops per igual segons el sector i les circumstàncies econòmiques:

• L'hostaleria i el turisme, on l'activitat es concentra a l'estiu i descendeix en temporada baixa.

• La construcció, on la contractació cau dràsticament durant les fases de crisi o recessió econòmica.

• L'agricultura mecanitzada, on la introducció de nova maquinària fa desaparèixer llocs de treball tradicionals de manera permanent.

1. a) Relaciona cadascun d'aquests tres casos amb el seu tipus de desocupació dominant (atur estacional, atur cíclic o atur estructural) i justifica breument la teva elecció.
2. b) Explica per què conèixer amb precisió el tipus d'atur existent ajuda les autoritats a triar el remei o la política d'ocupació més adequada.

A Villanueva hi ha $20.000$ persones en edat de treballar: $12.000$ tenen feina, $3.000$ busquen feina i $5.000$ no en busquen (estudien, estan jubilades o tenen cura de la llar).

1. a) Calcula la població activa i la taxa d'atur.
2. b) Si $750$ persones aturades troben feina, calcula la nova taxa d'atur.
3. c) Explica per què per calcular la taxa es divideix entre la població activa i no entre tota la població.

A la ciutat de Rioclaro, la població activa és de $16.000$ persones: $12.000$ ocupades i $4.000$ aturades.

1. a) Calcula la taxa d'atur.
2. b) Mil persones aturades es cansen de buscar feina i deixen de comptar com a actives: calcula la nova població activa, el nou nombre d'aturats i la nova taxa.
3. c) Explica la paradoxa: la taxa d'atur ha baixat sense que ningú hagi trobat feina. Què ens ensenya això sobre com cal llegir les notícies de l'atur?

Redacta dues conseqüències de l'atur per a la persona que el pateix (econòmiques i personals o de salut) i dues per al conjunt de l'economia (menys consum; l'Estat recapta menys i gasta més en prestacions). Desenvolupa'n una amb un exemple concret, real o inventat.

A Jovènia, la població activa de $16$ a $24$ anys és de $4.000$ persones, de les quals $1.000$ estan a l'atur; l'activa total del país és de $40.000$, amb $4.800$ aturats.

1. a) Calcula la taxa d'atur juvenil i la taxa general.
2. b) Calcula quantes vegades és més gran la juvenil i explica una raó de la diferència (menys experiència, més contractes temporals).

La província de la costa té un $16\ \%$ d'atur i la de l'interior industrial, un $9\ \%$.

1. a) Dona dues explicacions possibles de la diferència (turisme estacional enfront de fàbriques tot l'any; els tipus d'ocupació predominants).
2. b) Raona quina política contra l'atur convé a cada província (desestacionalitzar el turisme i formar en altres oficis; donar suport a la indústria que es modernitza).

A Miramont hi ha $10.000$ actius: $8.500$ ocupats i $1.500$ aturats.

1. a) Calcula la taxa d'atur.
2. b) Aquest mes $300$ aturats troben feina; alhora, $100$ ocupats es jubilen i uns altres $100$ joves acaben els estudis i comencen a buscar-ne. Calcula els nous nombres d'ocupats, aturats i actius, i la nova taxa.
3. c) Explica per què la taxa pot variar per canvis en la població activa, no només pels llocs de treball creats.

Molts treballadors a temps parcial voldrien jornada completa: és el subocupació, i la taxa d'atur no la compta, perquè treballen.

1. a) Explica què mesura la subocupació i per què mirar només la taxa d'atur dona una imatge incompleta del mercat de treball.
2. b) Posa'n un exemple (un cambrer amb contracte de $20$ hores que en necessita $40$) i raona quina altra estadística demanaries, a més de l'atur, per avaluar la situació.

A la cuinera Valentina, amb $4$ anys d'antiguitat i un sou de $1.400\ \text{€}$ bruts mensuals, l'acomiaden de manera improcedent: la llei fixa una indemnització de $33$ dies de sou per any treballat.

1. a) Calcula el sou diari (el mensual entre $30$) i la indemnització total aproximada.
2. b) Explica quina funció té la indemnització (compensar el dany i dissuadir d'acomiadaments injustos) i per què trencar un contracte temporal surt «més barat» per a l'empresa.

El Ministeri de Treball d'un país amb una taxa d'atur del $18\,\%$ disposa d'un pressupost extraordinari limitat i debat com repartir-lo entre tres propostes:

• Proposta A: Subvencionar durant un any la contractació de menors de $25$ anys sense experiència laboral prèvia.

• Proposta B: Cursos intensius de reciclatge tècnic per a treballadors acomiadats de la mineria i la indústria pesant cap a la instal·lació d'energies renovables.

• Proposta C: Un pla massiu d'inversió en infraestructures i obres públiques per reactivar l'activitat durant una recessió severa.

1. a) Classifica quin tipus d'atur (friccional, estacional, cíclic o estructural) intenta corregir cadascuna de les tres propostes i justifica la teva resposta en cada cas.
2. b) Prediu quina de les mesures tindrà un impacte durador més gran en la competitivitat de l'economia a llarg termini i quina ofereix únicament un alleujament conjuntural. Quin risc d'«efecte substitució» o dependència d'ajuts públics pot sorgir en la Proposta A si no es fixen condicions estrictes?
3. c) Si l'economia pateix una caiguda dràstica i immediata del consum de les famílies i de la inversió empresarial, quina de les tres mesures actuarà amb més rapidesa com a estabilitzador de la demanda agregada? Justifica el teu raonament.

A Espanya, la taxa d'atur juvenil sol duplicar amb escreix la taxa mitjana d'atur de l'economia. Analitza la situació de dos joves en cerca d'ocupació:

• Perfil A: Graduada universitària en Humanitats, sense experiència laboral prèvia i buscant el seu primer lloc de treball qualificat.

• Perfil B: Jove de $19$ anys amb l'ESO com a màxim nivell d'estudis, que acumula quatre contractes temporals de menys d'un mes en hostaleria i repartiment a domicili.

1. a) Compara les barreres d'entrada al mercat laboral de tots dos perfils. Justifica per què l'atur juvenil no es deu a un únic factor, explicant el paper que juguen la manca d'experiència, la temporalitat contractual i el desajust formatiu.
2. b) El govern proposa implantar un «contracte formatiu juvenil» que permet a les empreses pagar el $75\,\%$ del Salari Mínim Interprofessional durant dos anys a canvi de dedicar una part de la jornada a formació interna. Avalua críticament aquesta proposta: quins incentius genera en els empresaris? Quins riscos de precarització o abusos laborals es podrien produir si els controls són deficients?
3. c) Dissenya una mesura alternativa o complementària orientada a reduir l'atur juvenil que no basi la inserció en una reducció salarial, i argumenta'n la viabilitat.

Una fàbrica d'electrodomèstics que dóna feina a $400$ persones en una comarca rural aïllada anuncia el seu tancament definitiu després de deslocalitzar la producció. La plantilla té una mitjana de $51$ anys i una antiguitat mitjana de més de $20$ anys muntant components mecànics.

1. a) Classifica el tipus d'atur que patiran aquests treballadors i explica per què les seves probabilitats de reinserció immediata són molt menors que les d'una persona acabada de graduar davant d'una vacant laboral.
2. b) Dissenya un pla comarcal de reactivació laboral articulat en tres eixos: orientació i acreditació de competències, formació orientada a nous sectors amb demanda a la comarca, i foment de l'autoocupació o cooperatives locals. Justifica què aporta de manera específica cada eix per trencar la inèrcia de l'atur.
3. c) Prediu l'«efecte dominó» que provocarà aquest tancament sobre l'economia de la comarca durant els dos anys següents (impacte en comerç minorista, recaptació d'impostos municipals i demografia local) si el pla no té èxit.

Un municipi costaner amb una població activa de $8.000$ persones viu gairebé exclusivament del turisme estival. Els registres oficials reflecteixen $400$ persones aturades al juliol i $2.000$ al febrer.

1. a) Calcula la taxa d'atur de juliol i la de febrer (utilitza coma decimal en els càlculs). Classifica el tipus d'atur i explica el mecanisme econòmic que causa aquesta oscil·lació.
2. b) Utilitzant el model del flux circular de la renda, explica com l'arribada de l'hivern i la fi dels contractes turístics repercuteixen sobre els negocis del poble que no es dediquen a l'hostaleria (ferreteries, acadèmies, supermercats locals).
3. c) L'ajuntament debat dos projectes per mitigar aquest problema:

• Projecte 1: Subvencionar els hotels perquè ofereixin paquets d'hivern destinats a congressos i turisme sènior.

• Projecte 2: Finançar un viver d'empreses digitals i formació en oficis tècnics complementaris perquè els treballadors de temporada s'ocupin a l'hivern.

Avalua els costos, la dificultat d'implantació i la sostenibilitat a llarg termini de totes dues alternatives, i emet un veredicte raonat.

Analitza la següent afirmació formulada en un debat econòmic:

«La intel·ligència artificial i la robòtica avançada destruiran milions de llocs de treball qualificats i administratius sense crear prou alternatives, condemnant la societat a un atur estructural massiu i inevitable».

1. a) Rebat l'anomenada «fal·làcia del volum fix de treball» (lump of labor fallacy) recorrent a precedents històrics d'innovació tecnològica (com la mecanització agrària o la informatització d'oficines). Explica quins mecanismes econòmics compensatoris van permetre que l'ocupació total no s'enfonsés a llarg termini.
2. b) Assenyala dos factors econòmics o demogràfics que fan que la transició actual cap a la intel·ligència artificial plantegi reptes més difícils o ràpids d'absorció per als treballadors que les revolucions industrials anteriors.
3. c) Dissenya dues polítiques econòmiques (en l'àmbit educatiu o en la regulació del mercat laboral) adreçades a garantir que l'augment de la productivitat derivat de l'automatització beneficiï el conjunt dels treballadors i no eixampli la bretxa de desigualtat.

En una economia amb una taxa d'atur del $14\,\%$, el $45\,\%$ de les persones aturades fa més d'un any que intenta trobar feina, situant-se en atur de llarga durada.

1. a) En economia laboral es coneix com a «histèresi» el procés pel qual l'atur prolongat esdevé crònic. Explica com interactuen la pèrdua de capital humà, el desànim psicològic i el senyal d'alerta que perceben els ocupadors davant d'un currículum amb llacunes prolongades per generar aquest parany.
2. b) Dissenya un programa integral d'inserció que combini una mesura sobre l'oferta de treball (els aturats) i una altra sobre la demanda de treball (les empreses que contracten). Justifica de quina manera cada mesura ataca una de les causes del cercle viciós analitzades en l'apartat anterior.
3. c) Si un govern decideix respondre al problema convertint el subsidi d'atur en un ajut assistencial indefinit sense vincular-lo a itineraris formatius ni a la cerca activa, prediu quins efectes pot tenir aquesta mesura sobre la taxa d'activitat i el risc de generar un «parany de la pobresa».

Dues economies veïnes registren la mateixa taxa d'atur oficial ($12,0\,\%$). No obstant això, una anàlisi detallada revela estructures molt diferents:

• A Andinia, el $70\,\%$ dels aturats són menors de $25$ anys i la durada mitjana de cerca d'ocupació és de quatre mesos.

• A Vetustia, el $65\,\%$ dels aturats són majors de $48$ anys acomiadats de la indústria tradicional, amb una durada mitjana a l'atur superior als divuit mesos.

1. a) Interpreta les dades i justifica per què la mateixa xifra d'atur representa problemes econòmics i socials profundament diferents a cada país. En quin dels dos és més gran el risc d'exclusió social i pèrdua de drets de jubilació futura? En quin predomina la inestabilitat i la dificultat d'emancipació?
2. b) Si el govern de Vetustia decidís copiar el programa que ha tingut èxit a Andinia (bonificacions a contractes de pràctiques per a acabats de graduar i apps d'intermediació laboral juvenil), prediu i argumenta quin resultat obtindria sobre la seva taxa d'atur.
3. c) Dissenya la política d'ocupació prioritària per a cadascun dels dos països, justificant per què cada disseny atén a la naturalesa específica dels seus aturats.

Una empresa industrial amb $200$ empleats afronta una caiguda del $30\,\%$ en les seves vendes durant els últims sis mesos provocada per una crisi econòmica conjuntural. La direcció es debat entre dues alternatives:

• Opció A: Un acomiadament col·lectiu (ERO) que extingeixi el contracte del $20\,\%$ de la plantilla de manera definitiva.

• Opció B: Sol·licitar un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) de reducció de jornada del $20\,\%$ per a tots els treballadors durant deu mesos, amb el suport de prestacions públiques.

1. a) Elabora una matriu comparativa on analitzis els efectes d'ambdues opcions sobre tres agents econòmics: els treballadors afectats, la mateixa empresa i l'Estat (via ingressos tributaris i despesa pública en prestacions).
2. b) Imagina ara un escenari diferent: la caiguda de vendes no és temporal, sinó estructural, pel fet que el producte que fabrica l'empresa ha quedat obsolet i el mercat mai no es recuperarà. Justifica per què recórrer a l'ERTO en aquest cas constituiria un ús ineficient dels recursos públics i retardaria l'ajust necessari dels treballadors.
3. c) Valora el dilema de risc moral: ha de finançar l'Estat els costos laborals d'empreses privades davant de crisis temporals? Quins compromisos de permanència o inversió s'haurien d'exigir a les empreses beneficiàries per protegir els recursos públics aportats pels contribuents?