Exercicis: Desenvolupament àgil de producte i prototipatge ràpid

1. a) Explica què és un prototip i per a què serveix.
2. b) Proposa un exemple de prototip barat per a cadascun d'aquests tres projectes: una app d'apunts, un nou sabor de suc i un estand de fira.

Per què es diu que el primer prototip ha de ser «ràpid i barat»? Explica quines dues coses es busquen amb ell (aprendre aviat, gastar poc) i què es perd si el primer prototip costa $100\ \text{€}$ i dos mesos de feina.

La figura mostra el cicle del desenvolupament àgil: quatre estacions que es repeteixen una vegada i una altra, però una està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica quina estació falta entre la idea i la prova, i explica què es construeix en ella i amb quins materials en un projecte escolar.
2. b) Recorre el cicle dues vegades amb un exemple: una parada de polseres que canvia de disseny després de la primera prova.

Explica què és el desenvolupament àgil amb les teves paraules i en què es diferencia de «planificar-ho tot al principi i executar sense canvis». Posa un exemple escolar on el segon enfocament sortiria malament (una obra de teatre que mai assaja completa fins a l'estrena).

Defineix què és una iteració i què s'aprèn a cada volta del cicle crear → provar → aprendre. Il·lustra-ho amb la recepta de les galetes del mercat solidari: descriu què va canviar (o canviaria) l'equip entre la primera i la segona fornada.

Relaciona cada prototip amb el que millor prova: (a) dibuix de la parada en paper; (b) un lot de $20$ unitats venudes al pati; (c) pantalles de paper de l'aplicació; (d) maqueta de l'estand. Opcions: (1) si la gent paga de debò; (2) la distribució de l'espai; (3) si s'entén la navegació; (4) si la idea de la parada s'explica bé. Justifica una de les teves eleccions.

Explica què significa «fallar ràpid i barat» i per què és una estratègia intel·ligent i no pas una rendició. Posa un exemple d'una fallada de $2\ \text{€}$ i una tarda que pot estalviar $50\ \text{€}$ i dues setmanes en una parada de la fira.

Anomena tres característiques d'un bon prototip ràpid (barat, construït en hores, pensat per aprendre una cosa concreta) i aplica-les: quin prototip faries per provar si la gent compraria esmorzars a $1,50\ \text{€}$ al pati, i a quina pregunta concreta respondria.

El «producte mínim viable» és la versió més senzilla que ja permet aprendre dels usuaris. Defineix quin seria el producte mínim viable d'una parada de sucs: què hi inclouries (dos gustos, una sola mida, pagament en efectiu) i què deixaries fora de la primera versió (carta àmplia, carmanyoles, comandes per aplicació), justificant cada exclusió.

Un clauer de fusta evoluciona així: versió $1$, un rectangle gravat; versió $2$, amb les vores arrodonides perquè es clavava a la butxaca; versió $3$, amb el nom de l'institut en color perquè els clients ho demanaven. Explica què va aprendre l'equip a cada iteració, com ho va saber i per què no van dissenyar la versió $3$ directament.

Relaciona cada eina de prototipatge amb el moment en què és més útil: (a) esbós o guió il·lustrat (storyboard), (b) maqueta de cartó, (c) pantalles de paper que es «premen» amb el dit, (d) petit lot real per provar amb clients. Projectes: una aplicació, un suport per al mòbil, un nou snack. Justifica l'ordre en què les faries servir.

Defineix el producte mínim viable d'un «servei de lloguer de jocs de taula als patis»: què hi inclouries la primera setmana (tres jocs, un cartell, una llibreta de préstecs) i què deixes fora a propòsit (quota de soci, aplicació, $20$ jocs). Justifica cada exclusió amb el que s'aprèn sense ella.

L'equip de la parada de sucs va fer tres iteracions: v1 amb $5$ gustos (cues eternes), v2 amb $2$ gustos i una sola mida (cues curtes, però la gent demanava barreges), v3 amb $2$ gustos més l'opció «barreja del dia».

1. a) Explica què va aprendre l'equip a cada iteració i quina dada va poder observar per aprendre-ho.
2. b) Explica per què no van encertar la v3 a la primera i quant hauria costat llançar directament la «versió perfecta» imaginada en una reunió.

El teu equip vol provar la seva app de barata de llibres amb pantalles de paper. Dissenya el test de $15$ minuts: quines tres tasques demanes a l'usuari (trobar un llibre de $2$r d'ESO, publicar-ne un de propi), què anotes a cadascuna (temps, errors, dubtes) i què canviaries del paper si $3$ de $5$ usuaris no troben el botó de publicar.

Un equip de la fira vol «l'estand perfecte» i fa $3$ setmanes que el construeix sense vendre res encara. Un altre equip va vendre $20$ xapes la primera setmana amb un cartell de paper i va aprendre quins models s'esgoten. Compara tots dos amb el llenguatge del tema: quin cicle segueix cadascun, què està aprenent cadascun i què arrisca l'equip «perfecte» el dia de la fira.

Planifica les tres primeres iteracions de la «deixalleria de l'institut» (recollida de piles i mòbils vells): v1, una caixa de sabates i un cartell en una sola classe; v2, tres caixes amb senyalística millorada després de les conclusions; v3, punt fix mensual amb pesatge i panell de resultats. Per a cada versió indica quina hipòtesi posa a prova (la gent porta piles si el punt és a prop?, la senyalística canvia el comportament?) i quina mètrica faries servir.

Un equip dedica dos mesos a polir la seva app d'organització d'apunts sense ensenyar-la a ningú: «la presentarem quan sigui perfecta». Un altre equip mostra una versió de paper a la segona setmana i corregeix cada divendres.

1. a) Compara els dos enfocaments: què arrisca el primer i què guanya el segon.
2. b) Explica què pot passar el dia del llançament de l'equip «perfeccionista» i per què aquest risc és més car com més tard apareix.

Dissenya un pla de tres iteracions per a una app d'apunts de l'institut: quin prototip construeixes a cada cicle (paper, maqueta digital, versió mínima real), a quants usuaris l'ensenyes, què els demanes que facin i quina mètrica decideixes millorar d'una iteració a una altra. Explica com decidiries parar d'iterar.

El teu equip llista sis funcions per al prototip de la parada d'esmorzars: carta de $6$ productes, comandes per avançat, pagament amb targeta, fidelització amb segells, decoració de l'estand i lliurament a classe. Només hi ha $4$ setmanes i dues persones.

1. a) Prioritza: quines dues funcions entren al primer prototip i quines queden fora, amb criteri explícit (què s'aprèn amb cadascuna i quant costa).
2. b) Defensa per què «ficar-ho tot» convertiria el prototip en un producte tardà, i què li diries a la companya que insisteix que «faltaria alguna cosa».

La cooperativa s'ha enamorat del seu nou producte: un batut «energètic» de civada. Fa $4$ setmanes que perfeccionen la recepta i l'envàs sense ensenyar-lo, i la fira és d'aquí a $10$ dies. Tu proposes vendre una tanda de prova demà a l'hora del pati.

1. a) Explica quins riscos concrets està acumulant l'equip en no provar el producte (gust que no agrada, mida equivocada, preu rebutjat) i per què cada dia sense provar-lo encarareix el canvi.
2. b) Dissenya la prova de demà amb menys de $15\ \text{€}$: quantes unitats, quines dues variants compares, què anotes i quin resultat et faria canviar de producte.

«Els prototips són per als insegurs: si la teva idea és bona, construeix-la bé des del principi.»

1. a) Resumeix l'argument i detecta què pressuposa sobre la nostra capacitat de preveure el que volen els altres.
2. b) Rebat-lo amb el cas del suport per a mòbils del taller: la versió «ben pensada» de l'equip no cabia a cap pupitre, cosa que una maqueta de cartó de $10$ minuts hauria revelat el primer dia. Extreu la regla general i els seus límits (quan sí que convé construir bé des del principi?).

El vostre prototip d'app té $40$ proves amb usuaris i aquestes dades: la funció «horari» la fan servir $38$, la d'«apunts» $25$, la de «xat» $3$, i el botó de xat confon $20$ persones (creuen que és el d'ajuda).

1. a) Interpreta les dades com un equip àgil: quina funció és el nucli, quina és candidata a sortir i quin problema hi ha amb el xat (ningú el vol o ningú el troba?).
2. b) Dissenya la iteració següent per resoldre el dubte del xat (canviar icona i nom, mesurar un altre cop amb $20$ usuaris) i explica com decidiries eliminar-la de debò si es continua sense fer servir.

El teu equip té $3$ setmanes i una llista de $8$ millores per a la parada d'esmorzars: carta més àmplia, comandes anticipades, dues caixes, decoració, fidelització amb segells, cafè per a professors, embolcalls compostables i foto del producte al cartell.

1. a) Prioritza les millores amb una matriu impacte/esforç: col·loca cadascuna i tria les tres que entren a la propera iteració, justificant el criteri.
2. b) Explica com presentaràs les cinc descartades a l'equip (queden a l'«aparcament», es reavaluen després de la fira) i per què saber dir «encara no» és l'habilitat central del desenvolupament àgil.

Dissenya el procés àgil complet per al projecte de la teva classe durant un trimestre: la durada de cada cicle (setmanal, quinzenal), què es construeix a cadascun dels tres primers cicles, quin test tanca cada cicle i amb quants usuaris, quina mètrica decideix si continueu igual o canvieu de rumb, i la reunió de retrospectiva de final de cicle (quines preguntes us feu). Defensa per què aquest ritme és millor que «un gran lliurament» al juny.