Exercicis: Residus, reciclatge i economia circular

Explica la regla de les 3R —reduir, reutilitzar, reciclar— amb un exemple quotidià de cadascuna aplicat a les ampolles d'aigua: què faries per reduir, com reutilitzaries i què vol dir reciclar l'ampolla. Quina de les tres evita el residu del tot?

L'ordre de les 3R no és indiferent: reduir és millor que reutilitzar, i reutilitzar millor que reciclar. Explica per què reciclar és l'última opció i no pas la primera (el reciclatge també gasta energia i transport, i no recupera el $100\ \%$ del material) amb l'exemple d'imprimir folis.

Relaciona cada residu amb el seu contenidor: envasos de plàstic i llaunes, paper i cartó, vidre, restes de menjar i rebuig general, amb els contenidors groc, blau, verd, marró i gris. Afegeix dos exemples de residus que NO van a cap d'aquests cinc i digues on es porten.

Els RAEE són els residus d'aparells elèctrics i electrònics: mòbils, ordinadors, electrodomèstics, piles. Explica quines sigles són i per què aquests residus són especials: quins materials perillosos contenen (metalls pesants) i quins materials valuosos es poden recuperar.

La deixalleria és el lloc del municipi per als residus que no van als contenidors del carrer. Fes una llista de sis residus que es porten a la deixalleria (oli, piles, electrònica, bombetes, mobles, pintura) i explica quin risc té llençar cadascun d'ells a les escombraries normals.

Un mòbil vell no ha d'anar mai al cubell de les escombraries. Dona dues raons: quines substàncies perilloses pot alliberar a l'abocador (bateria, metalls pesants) i quins materials valuosos es perden per sempre si no es recicla (coure, or, terres rares). On ha d'acabar el seu viatge?

Comprar de segona mà és reutilitzar a gran escala. Anomena tres coses que tu o la teva família podríeu comprar de segona mà sense cap problema (llibres, roba, mobles, jocs) i explica quins beneficis té: per a la butxaca, per al planeta i per a qui ven.

L'economia lineal és «extreure, fabricar, utilitzar i llençar»; la circular intenta tancar el cercle com la natura, on el residu d'un procés és aliment d'un altre. Explica la diferència amb un dibuix o esquema descrit amb paraules i posa un exemple de «cercle tancat» a la natura (les fulles caigudes de l'arbre).

La figura mostra dues maneres d'organitzar la producció i el consum, retolades com a a i b.

Indica quin esquema és l'economia lineal i quin la circular, justificant-ho pel que passa al final de la cadena, i explica quins dos processos de l'esquema b són els que tanquen el cercle (reparar el que falla i reciclar el que ja no serveix).

La figura mostra el recorregut d'un mòbil vell ben gestionat, però un dels passos està tapat.

Explica què passa en el pas tapat (la planta de reciclatge, on el mòbil es desmunta i se separen els seus materials) i compara les dues destinacions de la figura: què es recupera en el bon camí i què es perd per sempre en el mal camí.

Reutilitzar no és només fer servir una cosa una altra vegada per al mateix: també és donar-li una vida nova (upcycling): una escala vella convertida en prestatgeria o samarretes convertides en bosses. Explica la diferència entre reutilitzar, upcycling i reciclar amb un exemple de cadascun fent servir un mateix objecte: un pneumàtic gastat.

Molts instituts tenen banc de llibres de text: els llibres passen de curs en curs. Analitza quina «R» s'aplica, quants anys pot circular un llibre ben cuidat i quines condicions calen perquè el sistema funcioni (cura del llibre, organització del préstec). Què passa amb el llibre quan ja no serveix?

Un mòbil conté coure, una mica d'or i plata, alumini i terres rares, a més de plàstic i vidre. Explica per què interessa recuperar aquests materials (eviten nova mineria i valen diners) i quin problema tècnic té separar-los (van molt barrejats i enganxats en una placa diminuta). Relaciona-ho amb el preu que paguen de vegades per mòbils vells.

La cafetera de casa deixa d'escalfar. Analitza la decisió reparar o llençar com una enginyera: què comprovaries primer (fusible, resistència, cable), quant costa l'arranjament enfront d'una cafetera nova, què passa amb la vella si la llences i on buscaries ajuda (servei tècnic, cafès de reparació, tutorials). Es tracta d'una anàlisi teòrica: no obris ni manipulis l'aparell endollat; qualsevol comprovació interna l'ha de fer una persona adulta o un tècnic amb la cafetera desconnectada de la xarxa.

El barri organitza un mercat d'intercanvi: jocs, roba i llibres que ja no fas servir a canvi dels d'altres persones. Explica quina «R» practica, quins beneficis té enfront de comprar de nou i enfront de llençar, i quines regles farien falta perquè l'intercanvi sigui just i segur (estat de les coses, higiene, organització).

Proposa un pla de «reduir» per a l'aula amb tres mesures concretes i mesurables: una sobre paper, una sobre plàstic d'un sol ús i una sobre energia. Per a cadascuna indica què es fa, qui se n'encarrega i com comprovareu al final del trimestre si ha servit (quin nombre compareu).

Una empresa de refrescos llança una campanya publicitària amb el lema: «Consumeix tots els envasos que vulguis sense remordiments: les nostres ampolles de plàstic són 100 % reciclables i es transformen en noves ampolles per sempre».\na) Rebat tècnicament aquesta afirmació analitzant els tres límits reals del reciclatge: la degradació progressiva de les propietats del plàstic a cada cicle (downcycling), la dificultat de separar envasos amb barreges de polímers o tintes i el consum energètic que exigeix el procés de reciclatge en comparació amb l'ús de matèria primera verge.\nb) A partir d'aquests límits, justifica per què la jerarquia de l'economia circular situa la reducció i la reutilització sempre per davant del reciclatge, i proposa una alternativa tècnica de distribució d'aquesta beguda que compleixi les dues primeres «R».

Un ajuntament debat dues propostes per gestionar els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE):\n- Proposta 1: Premiar amb 15,00 € qui lliuri el seu mòbil a la deixalleria per triturar-lo i reciclar-ne els materials de manera directa.\n- Proposta 2: Subvencionar amb 15,00 € tallers locals de reparació per canviar pantalles o bateries i posar els terminals al mercat de segona mà amb garantia.\na) Avalua totes dues propostes per a dos casos reals: un mòbil de fa tres anys amb la bateria degradada però en perfecte estat, i un mòbil antic amb la placa base calcinada i irreparable.\nb) Justifica quina de les dues propostes compleix més bé els principis de l'economia circular i la conservació de matèries primeres crítiques (com ara liti i cobalt).\nc) Explica quin impacte ambiental i d'esgotament de recursos genera el costum de guardar els terminals inservibles en un calaix durant anys en lloc d'introduir-los en aquests circuits.

Un fabricant de patinets i dispositius mòbils decideix fixar les bateries d'ió de liti al xassís amb un adhesiu industrial permanent per abaratir costos de muntatge, impedint que l'usuari o un tècnic les puguin extreure sense trencar-les.\na) Prediu quines dues conseqüències greus (una de seguretat operativa i una altra de viabilitat tècnica per recuperar materials crítics com liti i cobalt) provocarà aquest disseny quan els aparells arribin a la planta de reciclatge.\nb) Aplica el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP): justifica quines obligacions legals i econòmiques hauria d'imposar la normativa europea a aquest fabricant per evitar que els costos de gestionar aquesta bateria recaiguin en la societat.\nc) Planteja una solució d'ecodisseny que permeti complir dos requisits alhora: que la bateria sigui desmuntable per a la seva reutilització o reciclatge segur i que el dispositiu mantingui la seva resistència mecànica i estanquitat.

A la teva localitat es detecta que cada mes acaben a la deixalleria centenars de bicicletes i petits electrodomèstics que només tenen avaries lleus (cables tallats, interruptors trencats o peces desgastades). Dissenya un model de negoci o iniciativa comunitària basat en l'economia circular per evitar aquest malbaratament. La teva proposta ha de detallar:\n1. Flux de materials: com es recullen els productes en desús, com es reparen o transformen i quin destí final tenen les peces que ja no serveixin.\n2. Model econòmic: d'on procedeixen els ingressos perquè sigui viable a llarg termini sense dependre exclusivament de subvencions.\n3. Proposta de valor: quin avantatge real obté l'usuari en comparació amb comprar un producte nou de baix cost.\n4. Obstacle principal: quina barrera tècnica, legal o social és la més crítica i quina solució proposes per superar-la.

La teva classe té l'encàrrec d'organitzar la festa de final de curs per a 150 assistents amb un pressupost límit de 200,00 €. L'any anterior es van comprar vaixelles de plàstic d'un sol ús, estovalles de paper i centenars de globus, fet que va generar cinc contenidors de brossa barrejada no reciclable.\na) Dissenya un pla de gestió de l'esdeveniment aplicant estrictament la jerarquia de les 3R: proposa dues mesures concretes de reducció en origen, dues de reutilització i un sistema de recollida selectiva durant la festa.\nb) Justifica mitjançant un balanç ambiental i econòmic per què seguir estrictament l'ordre (Reduir -> Reutilitzar -> Reciclar) estalvia més energia, recursos i diners al centre educatiu que limitar-se a comprar productes d'un sol ús que portin l'etiqueta de «reciclables».

Uns auriculars sense fil es comercialitzen amb el reclam «Línia Bio-Tech: 100 % ecològics i sostenibles», empaquetats en una capsa verda amb il·lustracions de fulles. En revisar la lletra petita tècnica, es comprova que només el 3 % del plàstic de la diadema procedeix de blat de moro, mentre que els circuits interns, la bateria soldada i el cable no són reciclables ni compten amb cap certificat ambiental oficial.\na) Justifica per què aquest producte constitueix un cas evident de greenwashing (ecoblanqueig), identificant els elements enganyosos tant visuals com tècnics.\nb) Dissenya un protocol de tres comprovacions objectives que un consumidor hagi d'aplicar abans de comprar un aparell que s'anuncia com a ecològic (ecoetiquetes reglades, anàlisi de cicle de vida i informació tècnica verificable).\nc) Si fossis el responsable de disseny, quins dos canvis substancials en el producte aplicaries perquè la seva comunicació ambiental fos honesta i demostrable?

En diversos països europeus funciona el SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn), on el consumidor paga una fiança de 0,10 € en comprar una beguda envasada i la recupera en lliurar la llauna o ampolla intacta en una màquina de retorn. A Espanya hi ha un intens debat sobre si implantar-lo de manera obligatòria o mantenir únicament el contenidor groc.\na) Desenvolupa dos arguments tècnics i ambientals a favor d'implantar el SDDR i dues dificultats operatives o econòmiques reals que aquest sistema planteja als petits comerços de barri.\nb) Prediu quines conseqüències tindria l'èxit del SDDR sobre el sistema actual del contenidor groc: quins residus s'hi continuarien dipositant i com afectaria els costos de gestió i recollida dels ajuntaments?\nc) Pren una postura justificada: consideres que el SDDR ha de substituir el contenidor groc, complementar-lo o descartar-se? Raona la teva resposta amb criteris de sostenibilitat.

Fes una estimació raonada: si cadascuna de les $30$ famílies del curs allarga un any més la vida de $2$ mòbils, i fabricar un mòbil suposa uns $60\ \text{kg}$ de CO₂, calcula quants mòbils nous s'eviten a l'any i quantes emissions s'estalvien. Després converteix aquest estalvi en una cosa comprensible (compara-ho amb els quilòmetres en cotxe que emeten el mateix, sabent que un cotxe emet uns $0,2\ \text{kg}$ de CO₂ per quilòmetre) i reflexiona sobre el poder dels petits hàbits multiplicats.

Repte del tema. Sabies que a Espanya generem més de $10,5\text{ kg}$ de residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) per habitant a l'any? Converteix-te en auditor ambiental de la teva llar i dissenya un pla de transició cap a l'economia circular fent servir LibreOffice Calc.

1. Inventari domèstic: Localitza a casa teva almenys 5 aparells elèctrics o electrònics en desús o espatllats (mòbils vells, cables, joguines...). Estima o pesa la seva massa conjunta en quilograms (ex. $1,2\text{ kg}$).

2. Investigació oficial: Entra al web del teu ajuntament o del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO), ubica la deixalleria més propera i esbrina quines matèries primeres crítiques o substàncies tòxiques contenen aquests dispositius.

3. Tractament de dades a LibreOffice: Dissenya un full de càlcul amb una taula que classifiqui cada objecte, els seus components perillosos i una solució basada en les 7R (reparar, donar, reciclar). Genera un gràfic de barres amb el pes o quantitat de cada residu.

4. Pla circular: Redacta un decàleg breu amb tres compromisos familiars per allargar la vida útil de la vostra tecnologia i gestionar correctament els residus acumulats.

Es valorarà:

• Rigor en la recollida de dades i destresa a LibreOffice Calc (taula i gràfic clars).

• Comprensió de l'impacte ambiental dels RAEE i localització de la deixalleria adequada.

• Viabilitat i originalitat de les propostes d'economia circular plantejades.