Exercicis: Les fonts d'informació científica

Explica què significa que una font d'informació sigui fidedigna i posa dos exemples de fonts fiables i dos de fonts poc fiables per fer un treball de ciències.

Observa l'esquema: distingeix les fonts primàries de les secundàries, però els quatre exemples marcats amb «?» esperen ser classificats. Explica la diferència entre una font primària i una font secundària i classifica els quatre exemples de l'esquema: l'article en què un equip de recerca descriu el seu propi experiment, un llibre de text, un vídeo de divulgació i l'entrada d'una enciclopèdia.

Els equips científics publiquen els seus resultats en revistes i els presenten en congressos. Dóna dues raons per les quals comunicar els resultats és una part essencial del mètode científic.

Explica què és una revista científica i en què es diferencia d'una revista de notícies o d'entreteniment.

Què és un congrés científic? Explica què hi fan els equips de recerca i per què els interessa presentar els seus resultats davant d'altres científics.

Assenyala dues diferències entre un article científic i una notícia de divulgació que explica el mateix descobriment, pensant en el públic al qual va dirigit cadascun, el llenguatge i el nivell de detall.

Els científics no treballen només en laboratoris de bata blanca. Anomena tres llocs on es fa ciència (una universitat, un museu de ciències naturals, un hospital, una empresa, el fons del mar...) i quin tipus de recerca es podria fer a cadascun.

Quan en un treball copies informació d'un web sense citar-la, comets plagi. Explica què és el plagi, per què cal citar sempre les fonts i com s'anota una pàgina web a la bibliografia d'un treball.

En una xarxa social circula un vídeo que afirma que beure aigua amb llimona «cura qualsevol infecció». Escriu almenys tres preguntes que t'hauries de fer per comprovar si la informació és fiable i anomena dues fonts on podries verificar-la.

Abans de publicar-se, els articles científics passen per una revisió per experts. Explica en què consisteix aquest procés i quines garanties aporta a la resta de la comunitat científica.

Tria una científica o un científic (per exemple, Margarita Salas o Severo Ochoa) i resumeix breument la seva contribució, algun obstacle que va haver de superar i per què és important que en la ciència hi participin persones de tots els perfils.

Busques informació sobre les vacunes i trobes dos webs: la pàgina oficial d'una organització de salut, signada per especialistes i amb referències, i un blog anònim ple de publicitat de «remeis naturals». Raona quina és més fiable assenyalant tres pistes concretes (autoria, data de publicació, referències, interessos comercials).

La Viquipèdia és una enciclopèdia escrita entre milers de voluntaris. Explica si és una font primària o secundària, quins riscos té fer-la servir i dues estratègies per aprofitar-la bé en un treball (mirar les referències de l'article, contrastar la informació en una altra font).

Un titular anuncia: «La ciència demostra que la xocolata aprima». Indica tres dades sobre l'estudi original que la notícia hauria de donar per poder valorar-la (qui el va fer, amb quantes persones i en quines condicions, on es va publicar) i explica per què importa cadascuna.

Fins al 2006 els llibres deien que el sistema solar tenia nou planetes; des d'aleshores en diuen vuit, perquè Plutó es va reclassificar. Explica què ens ensenya aquest cas sobre la importància de la data de les fonts i sobre com canvia el coneixement científic.

Una mateixa troballa es titula en un diari «Un petit avenç podria ajudar a tractar l'alzheimer en el futur» i en un altre «Descoberta una cura miraculosa contra l'alzheimer!». Compara tots dos titulars: quins recursos fa servir el sensacionalista, quin efecte produeix en el lector i quin s'ajusta millor al treball científic real.

Un anunci ven un braçalet que «reequilibra l'energia de l'organisme» i està «avalat per milers d'usuaris satisfets». Identifica almenys tres senyals de pseudociència en aquest missatge i explica quines proves exigiries abans de creure els seus efectes.

Una empresa de refrescos finança un estudi que conclou que el sucre no influeix en l'obesitat. Raona per què aquest finançament obliga a examinar l'estudi amb més cura i anomena tres coses que comprovaries sobre el seu disseny i sobre qui l'ha pagat.

Has comprovat que unes llenties germinades escoltant música clàssica i unes altres germinades en silenci creixen pràcticament igual. Redacta l'apartat de conclusions del teu informe (4-6 línies): què comprovaves, què has obtingut, si la hipòtesi rep suport i quines limitacions té el teu experiment.

En una xarxa social trobes aquesta publicació: «La cura definitiva contra la grip que les farmacèutiques silencien! Pren dues cullerades del nostre preparat d'herbes silvestres al primer símptoma i eliminaràs el virus en 24 hores. Amb el suport de milers de testimonis reals». El compte no mostra el nom de cap professional sanitari i enllaça a una botiga en línia on el pot costa 35 €.

1. a) Identifica com a mínim tres senyals en el missatge que demostrin que es tracta d'una falòrnia o pseudociència i no d'informació mèdica fiable.
2. b) Justifica per què els testimonis d'usuaris satisfets no tenen validesa com a prova científica demostrativa.
3. c) Dissenya una estratègia en tres passos que seguiries per comprovar la veracitat d'aquesta afirmació abans de donar-li crèdit o compartir-la (fonts que consultaries, termes de cerca i contrast de la informació).

Llegeix els resums d'aquestes dues investigacions sobre el consum de cafè i la salut cardiovascular:

• Estudi 1: Va seguir 25 persones esportistes de 20 anys durant dues setmanes. Van prendre 1 tassa diària i es va registrar la seva freqüència cardíaca durant l'exercici. Conclusió: el cafè millora la funció cardíaca.

• Estudi 2: Va seguir 2.500 adults d'entre 50 i 70 anys durant deu anys. El grup que consumia més de 4 tasses al dia va presentar més risc cardiovascular; tanmateix, el 70 % de les persones d'aquest grup també fumava tabac diàriament.

1. a) Interpreta tots dos estudis i justifica per què no es pot afirmar que un d'ells menteixi: assenyala dues diferències metodològiques fonamentals que impedeixen comparar les seves conclusions de manera directa.
2. b) Quina variable no controlada (o factor de confusió) invalida atribuir els problemes cardiovasculars únicament al cafè en l'Estudi 2? Justifica la teva resposta.
3. c) Explica quin procediment segueix la comunitat científica (repetició independent, control rigorós de variables i metaanàlisi) per assolir un consens segur quan sorgeixen aparents contradiccions com aquesta.

Un documental molt popular afirma: «L'ésser humà només utilitza el 10 % de la seva capacitat cerebral; si aconseguíssim activar el 90 % restant mitjançant entrenament mental, tindríem capacitats extraordinàries com ara telepatia o memòria absoluta». L'autor sosté que la seva hipòtesi és vàlida perquè «ningú ha demostrat en un laboratori que sigui impossible utilitzar més del 10 %».

1. a) Rebat aquest mite aportant dos arguments biològics basats en el funcionament del cos: un de relacionat amb l'elevada despesa energètica del teixit cerebral (consumeix prop del 20 % de l'energia total de l'organisme) i un altre amb les observacions mèdiques sobre les lesions cerebrals.
2. b) En la investigació científica regeix el principi de la «càrrega de la prova». Explica quin error comet l'autor en afirmar que la seva hipòtesi és vàlida mentre no es demostri el contrari.

Molts organismes públics exigeixen que els resultats de la recerca finançada amb diners públics es publiquin en accés obert, de franc per a tothom. Raona dos avantatges d'aquesta mesura per a la societat i una possible objecció, i dóna la teva opinió argumentada.

Redacta l'apartat «materials i mètode» de l'informe d'un experiment sobre l'efecte de la llum en la germinació de llenties, amb tant de detall que un altre grup pugui repetir-lo sense preguntar-te res. Després, explica per què la ciència exigeix aquest nivell de detall (la reproductibilitat).

Repte del tema. Com respon el confort tèrmic de la teua llar enfront de l'exterior? Converteix-te en investigador científic i elabora un breu informe seguint aquestes fases:

1. Pregunta i hipòtesi: Formula una hipòtesi comprovable sobre si l'oscil·lació tèrmica dins de casa teua és almenys $4,0$ °C menor que l'oscil·lació exterior. Consulta i anota les dades previstes per a la teua localitat al web oficial de l'AEMET per a contextualitzar el teu entorn.

2. Observació i mesurament: Mesura i registra la temperatura interior i exterior durant dos dies consecutius en tres moments: $8{:}00$, $14{:}00$ i $20{:}00$ h, anotant els valors amb precisió decimal (per exemple, $19,5$ °C).

3. Anàlisi i comunicació: Organitza els mesuraments en una taula, dibuixa una gràfica de línies comparativa i redacta una conclusió que confirme o rebutge la teua hipòtesi, citant formalment la font oficial emprada.

Es valorarà:

• Aplicació rigorosa de les etapes del mètode científic, des de la hipòtesi fins a les conclusions.

• Precisió en la presa de dades empíriques i correcció formal de la taula i la gràfica.

• Ús i citació correcta de fonts d'informació científica fiables (AEMET).

• Capacitat crítica per a argumentar els resultats i identificar possibles biaixos o errors.