Exercicis: Difusió i comunicació tècnica

Explica què és la documentació tècnica d'un projecte i cita tres documents diferents que se solen generar, indicant per a cadascun a qui va dirigit.

Aquestes seccions de la memòria d'un projecte estan desordenades: (a) pressupost, (b) introducció i objectius, (c) conclusions, (d) descripció de la solució adoptada, (e) anàlisi d'alternatives, (f) bibliografia i referències. Ordena-les de manera raonable i explica amb una frase què conté cadascuna.

L'esquema mostra les fases per les quals passa un document tècnic des que es redacta fins que arriba als seus lectors, però una d'elles està tapada. Indica quina fase falta i explica què s'hi fa.

Explica què és un plànol tècnic i quina informació mínima conté el seu caixetí (títol, escala, autor, data, número de plànol). Per què un taller no hauria de fabricar mai a partir d'un plànol sense caixetí?

Distingueix entre croquis, esbós i plànol normalitzat: quin nivell de detall i quines regles segueix cadascun i en quina fase del projecte es fa servir. Quin dels tres té valor contractual?

Explica per a què serveixen el glossari i la llista d'abreviatures d'una memòria tècnica i redacta dues entrades de glossari d'exemple per a un projecte de reg automàtic (per exemple, «electrovàlvula» i «humectació»).

Un document tècnic circula per diversos revisors. Explica què és el control de versions d'un document, quins camps porta la seva taula de revisions (versió, data, autor, descripció del canvi) i quin risc hi ha si dues persones editen còpies diferents alhora.

Explica per què les figures i taules d'una memòria es numeren i porten un peu descriptiu, i com es referencien des del text («com mostra la figura 3»). Què s'ha de poder entendre d'una figura sense llegir el text que l'acompanya?

En una memòria tècnica apareix aquesta frase: «segons es llegeix a internet, l'acer aguanta molt». Assenyala dos problemes de rigor tècnic que té, reescriu-la correctament amb una dada raonable amb unitats i explica com se citaria la font a la secció de referències.

Per al projecte d'una cruïlla regulada amb semàfors, explica la diferència entre la memòria tècnica, el plec de condicions i el manual d'usuari del sistema: què conté cadascun i qui el fa servir (el constructor, l'administració que el contracta, l'equip de manteniment).

Tens cinc minuts per defensar oralment el teu projecte de final de curs davant d'una comissió. Proposa una estructura de la presentació amb els temps de cada bloc i tres regles d'estil per a les diapositives que l'acompanyen, justificant cada decisió.

Reescriu aquest objectiu de projecte per fer-lo mesurable i acotat: «millorar el reg del jardí de l'institut». Formula la versió corregida amb criteris clars (què es construirà, per a quina superfície, amb quin consum màxim d'aigua i en quin termini) i explica per què un objectiu sense mètriques no es pot avaluar.

En una memòria disposes d'una taula amb $300$ mesures de temperatura i d'una gràfica amb la seva evolució diària. Explica què va al cos del document i què als annexos, quina regla general decideix la ubicació de cada material i per què saturar el cos amb dades brutes en dificulta la lectura.

Explica com se cita una norma tècnica (per exemple, una UNE-EN ISO) a les referències d'una memòria: quines dades la identifiquen i en què es diferencia de citar un llibre o una pàgina web. Per què en enginyeria la data de la norma citada és rellevant?

Redacta el resum executiu (màxim deu línies) d'un projecte de la teva elecció, seguint aquesta pauta: problema, solució proposada, tecnologies emprades, resultat obtingut i una xifra destacada. Després, justifica per què el resum s'escriu al final encara que aparegui al principi del document.

Corregeix l'estil d'aquestes frases d'una memòria, aplicant el registre tècnic impersonal: «jo crec que l'estructura aguanta de sobres», «hem vist que la bateria dura un munt», «la peça es fa com s'explica a internet». Explica la regla que apliques en cada correcció.

En una auditoria tècnica d'un sistema de bombament solar per a reg es detecta la següent anotació al plec d'especificacions: «El dipòsit és gran i aguanta força aigua. La bomba xuta fort per pujar l'aigua al bancal superior». Després d'instal·lar una bomba d'1,5 kW sense més dades, la canonada d'impulsió de PVC (PN 6) ha rebentat per sobrepressió i la bomba entra en cavitació quan el nivell del dipòsit descendeix per sota de 0,5 m.

1. a) Demostra quines variables tècniques quantitatives (magnituds, unitats del SI i toleràncies) es van ometre en l'especificació original i com aquesta ambigüitat va provocar la fallada mecànica i la sobrepressió en la instal·lació.
2. b) Reescriu l'especificació tècnica completa del conjunt dipòsit-bomba-conducció utilitzant terminologia normalitzada d'enginyeria hidràulica (definint alçària manomètrica, cabal nominal, NPSH requerit, pressió de timbratge i volum útil), de manera que constitueixi una prescripció tècnica vinculant i inequívoca.

Durant l'assaig destructiu d'una estructura reticular de gelosia dissenyada pel teu equip, el pont col·lapsa a tan sols 180 N, quan la memòria de càlcul predeia una resistència de 450 N. En realitzar l'autòpsia de la fallada, es constata que:

1) Els nusos crítics es van unir a límit amb adhesiu en lloc d'incorporar cartel·les de reforç.

2) Un membre de l'equip va reduir la secció transversal de les diagonals a meitat de muntatge per estalviar material, sense comunicar-ho a qui va elaborar el model estructural.

3) El plànol de taller utilitzat a la taula de treball corresponia a una versió preliminar obsoleta.

Dissenya un protocol formal de gestió documental i control de canvis (Engineering Change Order - ECO) per al projecte: determina quins registres documentals mínims asseguren la traçabilitat bidireccional entre càlculs, plànols i assajos; defineix les fites (milestones) de validació obligatòria i explica com aquest flux documental hauria impedit la discrepància que va causar el col·lapse.

El teu equip dissenya un robot classificador modular per a un certamen tecnològic i publica el repositori del projecte amb tres elements:

1) El codi font del microprogramari del microcontrolador, que enllaça dinàmicament amb una llibreria de control de motors sota llicència GPLv3.

2) Els models CAD paramètrics i fitxers de fabricació STL de les peces estructurals.

3) La memòria tècnica i la guia de muntatge amb esquemes i fotografies originals.

Com que no s'inclou cap fitxer de llicència al repositori, una empresa descarrega el projecte, comercialitza el robot amb programari tancat i us exigeix la retirada de les imatges d'internet al·legant drets comercials sobre el producte.

1. a) Analitza la situació legal i d'explotació de cadascun dels tres components davant l'absència d'una llicència expressa (dret d'autor per defecte en la legislació espanyola).
2. b) Dissenya una estratègia de llicenciament combinada (seleccionant i justificant llicències específiques i compatibles per a maquinari, programari i documentació) que obligui contractualment que qualsevol derivat mantingui el codi obert, garanteixi el reconeixement de la vostra autoria i permeti al públic reproduir lliurement el maquinari.

L'esborrany del Plec de Prescripcions Tècniques per contractar la instal·lació fotovoltaica aïllada de l'aula de Tecnologia conté aquesta clàusula:

«S'instal·laran mòduls solars de primera marca tipus SunPower o equivalent, que generin prou energia perquè no es talli el subministrament a l'hivern. L'empresa adjudicatària serà aquella que ofereixi la solució més robusta i econòmica a criteri del centre, i haurà d'iniciar els treballs immediatament».

1. a) Identifica i justifica tres vulnerabilitats legals i tècniques d'aquesta redacció (manca de concurrència/marques encobertes, mètriques subjectives i indeterminació temporal i de penalitzacions) que invalidarien la licitació segons la normativa de contractació pública.
2. b) Reescriu íntegrament la clàusula tècnica i els criteris de baremació: formula especificacions tècniques objectives i verificables (potència pic, rendiment mínim, autonomia de càlcul en dies de disseny, proteccions elèctriques) i defineix una fórmula matemàtica o barem ponderat d'adjudicació amb criteris quantitatius (tècnics i econòmics) exempts d'arbitrarietat.

Els usuaris d'una estació meteorològica escolar automatitzada estan reportant dues errades crítiques recurrents:

1) Els anemòmetres i penells es munten girats 180°, registrant rumbs de vent invertits.

2) En connectar l'alimentació auxiliar des de la placa solar amb bateria de liti, diversos microcontroladors s'han destruït per inversió de polaritat o sobretensió.

L'equip de desenvolupament va facilitar com a guia d'usuari un extracte de la memòria tècnica amb l'esquema de pistes de la PCB i fragments del codi en C++.

1. a) Justifica per què transferir directament continguts de la memòria tècnica a l'usuari final constitueix un error de disseny documental, delimitant la funció, l'abast legal i el destinatari de tots dos documents.
2. b) Dissenya la secció de muntatge crític i la taula de resolució de problemes (troubleshooting) per a aquestes dues errades aplicant principis de documentació Poka-Yoke: incorpora pautes de disseny visual per impedir l'error d'orientació, codis de diagnòstic per símptomes observables (sense requerir polímetre) i la seqüència lògica causa-solució orientada a personal no tècnic.

En una cèl·lula automatitzada amb control per autòmat programable (PLC), l'esquema unifilar i el manual de manteniment corresponen a la versió 1,2 del projecte, però l'autòmat executa el programa v3,0. Durant una parada tècnica, un operari prem un polsador d'emergència de bolet: l'actuador pneumàtic principal no atura la seva carrera i es produeix un accident per atrapament. La investigació tècnica revela que en la versió 2,1 es va reconfigurar per programari l'entrada de la parada d'emergència de normalment tancada (NC) a normalment oberta (NO), però no es va actualitzar el plànol elèctric ni el manual de seguretat.

1. a) Avalua la responsabilitat tècnica i les conseqüències d'aquest «deute documental» sota el marc de la seguretat de màquines i el manteniment industrial.
2. b) Dissenya un procediment normalitzat de control de versions i gestió de canvis (ECN) per a projectes mecatrònics. Especifica com vincular documentalment el versionat del codi (ex. control semàntic), els plànols de cablatge i les instruccions de seguretat, establint la condició de bloqueig que impedeixi bolcar codi a producció sense la validació documental prèvia.

Actues com a auditor tècnic encarregat d'emetre el dictamen de validació sobre l'expedient documental d'un seguidor solar de dos eixos abans d'autoritzar el seu pas a fabricació en taller. L'expedient presenta les mancances següents:

1) Plànols mecànics acotats únicament amb cotes nominals, sense toleràncies dimensionals ni geomètriques (norma ISO 2768) i amb llista de materials (BOM) sense referències comercials ni qualitats d'acer.

2) Esquema elèctric funcional sense identificació normalitzada de borns, sense càlcul de secció de conductors i sense indicació del poder de tall ni corba de tret de les proteccions magnetotèrmiques.

3) Omissió del protocol de proves d'homologació i criteris d'acceptació del prototip.

1. a) Demostra les conseqüències directes de cadascuna d'aquestes omissions en termes de costos de mecanització, intercanviabilitat de recanvis i risc d'incendi durant la posada en marxa.
2. b) Redacta l'informe de no-conformitat tècnica: concreta els requisits normatius (UNE/ISO/IEC) que s'han d'exigir a cada apartat perquè el projecte resulti reproduïble per un fabricant independent sense requerir consultes al dissenyador.

El plànol d'instal·lació i el panell de control d'una planta pilot de tractament de fluids presenta les característiques gràfiques següents:

1) Els conductors trifàsics de força i les línies de control només es diferencien mitjançant traços de colors verd, marró i blau, sense codificació alfanumèrica.

2) Les canonades de dosificació d'àcid concentrat i les d'aigua desmineralitzada es representen amb línies del mateix gruix continu, distingint-se únicament pel color de la línia (vermell i gris fosc).

3) Les consignes de parada d'emergència i tall de reactius consisteixen en dos blocs de text dens en castellà sense esquematització ni iconografia.

1. a) Analitza les fallades de seguretat operativa i accessibilitat que introdueix aquest disseny gràfic davant operaris amb discromatòpsia (daltonisme), visió reduïda o desconeixement de l'idioma tècnic local.
2. b) Redissenya la convenció de representació gràfica dels tres elements aplicant normes tècniques estrictes: especifica la codificació alfanumèrica segons IEC 60445, la identificació de fluids i sentits de flux segons normes UNE/ISO (mitjançant trames, contrastos de traç i etiquetes textuals) i la senyalètica de maniobra d'acord amb ISO 7010.

Repte del tema. Com a futur tècnic, has de transformar dades complexes en informació comprensible i visual per a la ciutadania, aplicant criteris de difusió i comunicació tècnica eficaç. Analitzaràs la generació elèctrica real i comunicaràs les teves conclusions mitjançant una infografia divulgativa creada amb LibreOffice Draw o Impress.

1. Extracció de dades: Accedeix al web de Red Eléctrica de España (REE) o a la seva plataforma e·sios. Descarrega les dades de demanda i generació renovable del sistema elèctric peninsular durant les darreres $24\text{ h}$.

2. Processament tècnic: A LibreOffice Calc, organitza les dades per franges horàries i calcula la penetració renovable percentual aplicant $C_{\text{renov}} = \frac{P_{\text{renov}}}{P_{\text{total}}} \cdot 100$. Genera una gràfica que identifiqui la vall i el pic del dia (per exemple, pics del $68,4\,\%$ o valls del $31,2\,\%$).

3. Difusió i maquetació: Elabora un informe infogràfic d'una pàgina adreçat a usuaris domèstics. Ha de traduir les dades tècniques a un llenguatge clar, explicant quan és més sostenible programar electrodomèstics d'alta potència, integrant la gràfica i recomanacions pràctiques.

Es valorarà:

• Rigor en el processament, càlcul i representació gràfica normalitzada de les dades de REE.

• Eficàcia comunicativa i adaptació del registre lingüístic al públic general sense perdre precisió.

• Qualitat tècnica del disseny documental: jerarquia visual, llegibilitat, síntesi i ús correcte d'unitats.