Exercicis: Responsabilitat social i inclusió

Defineix amb les teves paraules què és la responsabilitat social corporativa (RSC) i posa dos exemples d'actuacions concretes que podria dur a terme un forn de pa de barri.

Les actuacions d'RSC poden ser internes (afecten la mateixa empresa i la seva plantilla) o externes (afecten la comunitat o l'entorn). Classifica aquestes quatre: reciclar els residus de l'obrador, garantir la igualtat salarial entre homes i dones, patrocinar una ONG local i oferir horaris flexibles per conciliar.

La figura mostra les tres dimensions de la responsabilitat social corporativa, el que es coneix com a «triple compte de resultats». Indica quina dimensió falta, marcada amb «?», i posa dos exemples d'actuacions empresarials que hi pertanyin.

Explica què són els grups d'interès (stakeholders) d'una empresa i identifica'n almenys cinc en una acadèmia d'idiomes, indicant què n'espera cadascun.

Explica què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides i tria'n dos als quals pugui donar suport una empresa de menjadors escolars, proposant una actuació concreta per a cadascun.

Una empresa compleix tota la normativa, però paga als seus becaris el mínim possible i canvia de proveïdor cada any buscant sempre el més barat, tot i que coneix les males condicions laborals d'alguns. Explica per què «complir la llei» no és el mateix que actuar amb responsabilitat social.

Proposa tres actuacions ambientals senzilles per a una oficina de vint persones (relacionades amb l'energia, el paper i la mobilitat) i explica quina dimensió de la responsabilitat social treballa cadascuna.

Un banc dona un cop a l'any $10.000\ \text{€}$ a una ONG, mentre que una cooperativa té la sostenibilitat integrada en totes les seves decisions diàries. Explica la diferència entre una acció social puntual (filantropia) i una RSC integrada en l'estratègia de l'empresa.

Una empresa de cosmètica decideix substituir els seus envasos de plàstic per uns altres de reciclables que costen un 30 % més. Analitza la decisió des de l'RSC: quins grups d'interès en surten beneficiats, quin cost assumeix l'empresa i quins beneficis pot obtenir a llarg termini.

L'emprenedoria femenina ha crescut molt a Espanya, però continua trobant barreres específiques. Descriu tres d'aquestes barreres (accés al finançament, conciliació, menor presència en certs sectors) i proposa una mesura concreta per reduir cadascuna.

Una empresa de logística reserva llocs per a persones amb discapacitat i adapta els seus llocs de treball. Explica quins beneficis pot obtenir l'empresa més enllà de complir la normativa, i què aporta la inclusió al clima laboral i a la societat.

Un supermercat comença a donar cada dia a un banc d'aliments els productes pròxims a caducar que abans llençava. Analitza la mesura des de l'RSC: quins grups d'interès en surten beneficiats, quins costos suposa i quins beneficis pot obtenir l'empresa (imatge, estalvi en la gestió de residus).

Una pime tèxtil vol alinear la seva activitat amb els ODS. Tria tres ODS pertinents per a ella (per exemple, producció i consum responsables, treball digne, acció pel clima) i defineix per a cadascun una actuació concreta i un indicador que permeti comprovar si millora.

En una empresa de 200 empleats, el $60\ \%$ de la plantilla són dones, però només 1 dels 10 llocs directius està ocupat per una dona. a) Calcula quin percentatge dels directius són dones i comenta el contrast amb la plantilla. b) Explica què és el «sostre de vidre» i proposa dues mesures per reduir-lo.

Una fàbrica aboca residus a un riu i l'ajuntament estudia sancionar-la. Identifica els grups d'interès afectats, explica què exigiria cadascun (veïns, treballadors, clients, accionistes, el mateix entorn) i proposa una sortida que intenti equilibrar-los.

Explica què és una empresa d'inserció i analitza el cas d'un taller de costura que dóna feina a vuit persones en risc d'exclusió i es finança fabricant uniformes: què el diferencia d'una empresa convencional i d'una ONG, i d'on poden sortir els seus ingressos.

Una multinacional de moda ràpida llança una campanya global afirmant que la seva nova col·lecció és «100 % sostenible i circular». Tanmateix, una auditoria independent destapa que només el 4,5 % dels seus teixits són reciclats, que la roba no és biodegradable i que el 70 % de la producció es fabrica en plantes amb altes emissions contaminants. a) Analitza aquest cas des de la perspectiva del rentat d'imatge verd (greenwashing) i prediu l'impacte econòmic que pot tenir aquest escàndol sobre el valor intangible de la marca, la lleialtat del consumidor i el cost de finançament als mercats de capitals (criteris ESG). b) Dissenya tres indicadors quantitatius, verificables i vinculats a la cadena de valor que permetin als grups d'interès comprovar si una política ambiental és un compromís estratègic real i no una mera acció publicitària.

«L'única responsabilitat social corporativa de l'empresa és maximitzar els seus beneficis per als accionistes respectant el marc legal vigent.» Partint d'aquesta cèlebre afirmació de Milton Friedman, rebat la seva validesa en el context econòmic i empresarial actual. Demostra raonadament com la inversió voluntària en RSC (més enllà de les obligacions legals) pot generar un avantatge competitiu sostenible i millorar la rendibilitat a llarg termini, analitzant dos mecanismes econòmics: la productivitat i fidelització del capital humà, i la mitigació de riscos regulatoris i de mercat.

Dissenya un mini-pla de RSC per a una pime concreta que triïs (per exemple, una impremta de 15 treballadors): fixa un objectiu en cada dimensió (econòmica, social i ambiental) i una actuació mesurable per a cada objectiu, indicant com comprovarias que es compleix.

La direcció d'un hotel rural de 50 habitacions estudia invertir $120.000\ \text{€}$ en una instal·lació d'energia solar fotovoltaica. El projecte genera un estalvi energètic directe de $18.000\ \text{€}$ a l'any durant una vida útil de 8 anys (sense valor residual). Addicionalment, l'hotel preveu que l'obtenció d'una certificació ambiental oficial li permetrà captar un segment de turisme ecològic que aportarà uns ingressos nets addicionals de $6.000\ \text{€}$ anuals. a) Si la taxa d'actualització o cost del capital és del $5\ \%$, calcula el Valor Actual Net (VAN) del projecte considerant únicament l'estalvi energètic directe i compara'l amb el VAN que incorpora els ingressos per reputació ambiental. Determina si el projecte és viable en ambdós escenaris. b) Justifica com aquesta inversió contribueix a la internalització d'externalitats ambientals i argumenta com milloraria la posició competitiva de l'hotel davant d'un futur impost sobre la petjada de carboni.

El propietari d'una botiga d'alimentació de barri afirma: «La RSC és un cost superflu que només es poden permetre les grans multinacionals amb departaments de màrqueting». a) Rebat aquesta afirmació demostrant com una microempresa o pime pot implementar pràctiques d'RSC sense comprometre la seva viabilitat econòmica ni disparar els seus costos, proposant tres mesures concretes (en compres, gestió de residus i relació laboral). b) Justifica per què la proximitat de la pime als seus grups d'interès locals (veïns, petits productors locals, empleats de l'entorn) pot convertir la RSC en un avantatge competitiu més sòlid i creïble que el d'una gran cadena de distribució.

Una consultora informàtica de 30 empleats implanta un programa pilot de setmana laboral de 32 hores (4 dies setmanals) mantenint el $100\ \%$ del salari. a) Analitza l'impacte de la mesura sobre la productivitat laboral i el cost laboral unitari: calcula i raona quin increment percentual en la productivitat per hora treballada ha d'assolir la plantilla perquè l'empresa mantingui el seu nivell de producció setmanal sense incórrer en pèrdues. b) Avalua el possible conflicte d'interessos entre tres stakeholders clau (treballadors, clients que exigeixen suport continu i accionistes) i dissenya dues mesures organitzatives i de gestió del treball que permetin resoldre'l amb èxit.

Una coneguda marca espanyola de moda esportiva subcontracta tota la seva confecció en tallers del sud-est asiàtic. Una investigació internacional denuncia que un dels tallers subcontractats utilitza mà d'obra infantil i jornades de 14 hores diàries en condicions insegures. L'empresa emet un comunicat al·legant: «No som els propietaris d'aquestes fàbriques ni ocupadors directes, per la qual cosa no tenim responsabilitat jurídica ni laboral sobre el que ha passat». a) Rebat la postura de la direcció recolzant-te en el concepte de responsabilitat en la cadena de valor i avalua les conseqüències econòmiques i reputacionals de traslladar externalitats negatives a proveïdors per reduir costos. b) Dissenya un pla de gestió ètica i traçabilitat per als seus aprovisionaments que contempli mesures preventives, de supervisió i incentius als proveïdors, analitzant dues dificultats operatives o costos que l'empresa haurà d'assumir en posar-lo en pràctica.

Una empresa de logística amb 250 persones en plantilla no compta amb cap treballador amb discapacitat. La direcció argumenta que l'activitat de magatzem és «massa física» i planteja recórrer a les mesures alternatives que contempla la legislació espanyola (Reial decret legislatiu 1/2013). a) Determina el nombre de llocs reservats segons la quota legal del $2\ \%$ i analitza els requisits que la llei imposa a l'empresa abans de poder acollir-se a aquestes mesures alternatives (declaració d'excepcionalitat). b) Suposant que l'empresa justifiqui l'excepcionalitat i decideixi complir la llei mitjançant donacions a entitats socials o la contractació d'un Centre Especial de Treball (CET), avalua críticament des de la perspectiva de la RSC i del balanç social si el compliment formal de la llei a través de mesures substitutòries satisfà el principi d'inclusió social o si suposa una via per eludir l'adaptació del lloc de treball.