Exercicis: El mercat de treball i l'atur

Defineix població activa i població inactiva, i classifica: una infermera amb feina, un estudiant de batxillerat, un jubilat, una persona a l'atur que busca feina i una persona que cuida de la seva família sense buscar feina remunerada.

Anomena els quatre tipus d'atur i assigna cada cas al seu tipus: un cambrer d'una estació d'esquí a l'estiu, un caixer substituït per caixes automàtiques, un acabat de titular que triga mesos a trobar la seva primera feina i una obrera acomiadada durant una recessió.

La figura mostra el mercat de treball d'un país imaginari: l'oferta i la demanda de treball, el salari d'equilibri i un salari mínim fixat per sobre d'aquest.

1. a) Llegeix al gràfic el salari d'equilibri i el salari mínim.
2. b) Explica quin desajust apareix en fixar el salari mínim per sobre de l'equilibri.

Defineix, segons l'Enquesta de Població Activa, qui és ocupat, qui és aturat i qui és inactiu. Posa un exemple concret de cadascun entre persones que coneguis (reals o fictícies) i justifica la classificació.

Què és la taxa d'activitat (actius sobre la població de $16$ o més anys) i per què interessa a un país que pugi? Explica quin canvi històric la va fer créixer tant a Espanya en les últimes dècades (la incorporació de les dones al treball remunerat).

Distingeix entre contracte indefinit i contracte temporal. Explica quins avantatges i quins inconvenients té cadascun per al treballador i per a l'empresa, i per què als joves els toquen tants contractes temporals.

Què és la negociació col·lectiva i qui s'asseu a la taula (representants dels treballadors i de les empreses)? Explica què és un conveni col·lectiu i anomena dues coses que sol regular (salaris, jornada).

Què és el salari mínim interprofessional, qui el fixa a Espanya i per a què serveix? Explica amb les teves paraules per què existeix un terra salarial encara que el mercat pogués pagar menys a alguns treballadors.

En una comarca hi ha $20.000$ persones actives i $3.000$ persones aturades.

1. a) Calcula la taxa d'atur i el nombre d'ocupats.
2. b) Si $1.000$ aturats deixen de buscar feina i passen a inactius, què passa amb la taxa d'atur? Recalcula i comenta el resultat.

Una fàbrica de bicicletes tanca perquè els patinets elèctrics copen el mercat urbà.

1. a) Quin tipus d'atur generen els seus treballadors? Justifica-ho.
2. b) Proposa una mesura correctora adequada a aquest tipus d'atur i explica com actuaria.

Distingeix entre polítiques actives i polítiques passives d'ocupació i classifica aquestes mesures: cursos de reciclatge per a aturats, la prestació per desocupació, ajuts a la contractació de joves i un subsidi assistencial. Quin és l'objectiu de cada grup de mesures?

En un país hi ha $20$ milions de persones de $16$ o més anys, de les quals $12$ milions estan actives i $2$ milions estan aturades.

1. a) Calcula la taxa d'activitat i la taxa d'atur.
2. b) Calcula el nombre d'ocupats i explica la relació entre actius, ocupats i aturats.

La taxa d'atur d'una regió baixa del $14\ \%$ al $13\ \%$, però aquell mateix any han sortit de la població activa $100.000$ persones (van deixar de buscar feina).

1. a) Explica com pot baixar l'atur sense que s'hagi creat ocupació.
2. b) Quines dades miraries, a més de la taxa d'atur, per saber si el mercat de treball millora de debò (ocupats, actius, afiliació)? Justifica cadascuna.

Una persona triga tres mesos a trobar la seva primera feina després de titular-se, encara que hi ha ofertes en el seu sector.

1. a) Quin tipus d'atur pateix i per què es considera gairebé «fisiològic» (normal en qualsevol economia)?
2. b) Raona per què una mica d'aquest atur pot fins i tot ser senyal d'un mercat sa (cerca d'un bon encaix) i quines polítiques el redueixen (informació d'ofertes, portals, orientació).

Una conca minera tanca els seus últims pous: milers de treballadors de $50$ anys amb oficis molt especialitzats es queden sense feina en una zona sense altres indústries.

1. a) Quin tipus d'atur és i en què es diferencia del que patiria un cambrer al final de l'estiu?
2. b) Explica per què els cursos de reciclatge no són suficients si no arriben empreses a la zona, i quines mesures complementàries farien falta (infraestructures, atracció d'empreses, ajuts a la mobilitat).

Un curs de soldadura per a $200$ aturats col·loca $60$ persones en sis mesos.

1. a) És un èxit o un fracàs? Explica amb quin grup de comparació ho esbrinaries (quants haurien trobat feina sense el curs?).
2. b) Quines altres dades demanaries per avaluar la política (qualitat i durada de les feines, salaris, cost per col·locat)?

En un municipi costaner de $12.000$ habitants, la taxa d'atur passa del $4,5\ \%$ a l'agost al $24,8\ \%$ al gener. El regidor d'Ocupació afirma: «Per acabar amb aquest problema no necessitem gastar en formació ni en reconversió: n'hi ha prou que l'ajuntament subvencioni els negocis turístics perquè no tanquin a l'hivern».

1. a) Rebat econòmicament l'afirmació del regidor identificant el tipus d'atur i analitzant la viabilitat, el cost d'oportunitat i la sostenibilitat de mantenir empreses obertes sense prou demanda.
2. b) Dissenya un pla alternatiu de xoc a mitjà termini que combini mesures de desestacionalització amb diversificació cap a una altra activitat productiva. Justifica quins dos indicadors laborals utilitzaries per avaluar si el teu pla ha tingut èxit al cap de quatre anys.

El debat sobre el salari mínim: uns afirmen que apujar-lo destrueix ocupació; altres, que millora la vida dels treballadors i amb prou feines afecta la contractació.

1. a) Representa amb el model del mercat de treball l'argument dels qui s'oposen a apujar-lo.
2. b) Quines dades demanaries per saber quin efecte domina en la realitat? Raona per què aquest debat és empíric i no només teòric.

Tot i que el $45\ \%$ dels joves espanyols de $25$ a $29$ anys compta amb titulació superior (per sobre de la mitjana de la UE), la taxa d'atur juvenil duplica l'europea i coexisteix amb queixes empresarials d'escassetat de mà d'obra en sectors tècnics i de serveis.

1. a) Justifica per què coexisteixen una elevada formació acadèmica i un alt atur juvenil analitzant la sobrequalificació, el desajust de qualificacions i la dualitat contractual. Explica el mecanisme econòmic que connecta aquests factors amb la productivitat i la rotació laboral.
2. b) Un responsable polític proposa concedir un ajut directe de $400\ \text{€}$ mensuals a qualsevol menor de $25$ anys sense feina. Prediu els efectes d'aquesta mesura sobre la taxa d'activitat juvenil i el salari de reserva, i dissenya una mesura alternativa basada en incentius a la contractació formativa o a la transició escola-treball, justificant per què seria més eficient.

Dues empreses del sector logístic afronten de manera diferent l'estacionalitat de les seves comandes: l'empresa A recorre a contractes temporals de molt curta durada que extingeix així que baixa la càrrega de treball; l'empresa B manté una plantilla fixa i respon als pics de demanda amb formació polivalent, flexibilitat horària i hores extraordinàries. Una reforma laboral restringeix dràsticament la contractació temporal i incrementa les sancions pel seu ús no justificat.

1. a) Prediu l'impacte d'aquest canvi legal a l'empresa A sobre la seva productivitat del treball, els seus incentius a invertir en capital humà i el seu cost laboral mitjà a curt i llarg termini. Justifica la teva resposta contrastant els incentius d'empresa i treballadors enfront dels de l'empresa B.
2. b) Un analista afirma: «La reforma és un èxit indiscutible perquè la taxa de temporalitat s'ha reduït $10$ punts percentuals en dos anys». Argumenta quines altres dades i indicadors (com la durada mitjana dels contractes, l'ús del període de prova o el total d'hores treballades) demanaries per verificar si s'ha assolit una estabilitat real o si la precarietat s'ha desplaçat cap a figures com els fixos discontinus.

En un mercat de treball fictici, el salari d'equilibri seria de $6\ \text{€}$ l'hora. Es fixa un salari mínim de $8\ \text{€}$: a aquest nivell, les empreses demanden $1$ milió de treballadors i $1,3$ milions de persones volen treballar.

1. a) Quantifica el desajust i representa'l amb el model del mercat de treball.
2. b) Exposa els arguments de defensors i crítics del salari mínim amb aquestes dades, i raona de quines elasticitats depèn l'efecte real sobre l'ocupació.
3. c) Quina evidència empírica demanaries per sortir de dubtes?

Observa les dades següents d'un mercat laboral: la taxa d'atur de les persones sense estudis secundaris postobligatoris és del $18,2\ \%$, la de titulats de Formació Professional de Grau Superior és del $8,1\ \%$ i la de graduats universitaris és del $7,4\ \%$. Tanmateix, un $30\ \%$ dels universitaris treballa en llocs que no requereixen qualificació superior i el salari mitjà d'accés a la seva primera feina amb prou feines supera en un $5\ \%$ el dels tècnics d'FP superior.

1. a) Interpreta aquestes dades i rebat l'afirmació: «Cursar un grau universitari és sempre l'opció que garanteix millor inserció i rendiment econòmic enfront de qualsevol alternativa formativa». Basa el teu raonament en els conceptes de cost d'oportunitat, sobrequalificació i la teoria del capital humà enfront de la senyalització.
2. b) Dissenya una intervenció pública destinada a joves en risc d'abandonament escolar prematur per facilitar la seva incorporació a sectors amb vacants sense cobrir. Justifica els incentius econòmics que oferiries tant a l'alumnat com a les empreses contractants, i assenyala una possible externalitat negativa o desincentiu que s'hagi de prevenir en la seva aplicació.

En un país fictici, després d'una fase de crisi, el Govern anuncia que «la taxa d'atur oficial s'ha reduït del $15,1\ \%$ al $12,3\ \%$ en un any, la qual cosa demostra una recuperació contundent de l'ocupació». Tanmateix, el volum total d'hores treballades en l'economia ha caigut un $1,8\ \%$, la recaptació per cotitzacions a la Seguretat Social s'ha estancat i les enquestes reflecteixen un augment de famílies amb dificultats greus per arribar a final de mes.

1. a) Justifica com és matemàticament i econòmicament possible que la taxa d'atur descendeixi mentre el volum total d'hores treballades i la renda salarial disminueixen. Analitza almenys dues situacions (com l'ocupació a temps parcial involuntària o l'efecte desànim) que expliquin aquesta discrepància sense reflectir-se en un augment de l'atur oficial.
2. b) Dissenya un indicador quantitatiu alternatiu de «subutilització de la força de treball» que superi les limitacions de la taxa d'atur estàndard. Especifica quines variables inclouries al numerador i al denominador, i prediu quines decisions de política d'ocupació variarien si les autoritats utilitzessin el teu indicador en lloc de la taxa oficial.

Davant d'una recessió que desplaça a l'esquerra la demanda de béns, si el mercat de treball operés com un mercat competitiu de béns ordinaris, els salaris baixarien immediatament fins a restablir l'equilibri i evitar la desocupació involuntària. En la realitat econòmica, s'observa una forta «rigidesa salarial a la baixa» i les empreses solen recórrer a acomiadaments massius.

1. a) Justifica per què a una empresa que pateix una caiguda d'ingressos no li sol compensar aplicar una reducció salarial generalitzada del $10\ \%$ a tota la plantilla i prefereix acomiadar el $10\ \%$ dels seus empleats. Desenvolupa la teva resposta basant-te en la teoria dels salaris d'eficiència (esforç, selecció adversa i moral laboral) i en les restriccions de la negociació col·lectiva.
2. b) Representa gràficament en el model d'oferta i demanda de treball aquest xoc de demanda amb salaris rígids i interpreta l'ajust per quantitats (desocupació resultant). Prediu com diferirà la magnitud de la desocupació entre un país amb convenis col·lectius centralitzats i clàusules d'indexació salarial estricta i un altre amb negociació descentralitzada a escala d'empresa.