Exercicis: Agents econòmics i flux circular de la renda

Anomena els tres agents econòmics principals i explica en una frase el paper de cadascun en l'economia. Posa un exemple de cadascun agafat del teu entorn.

Distingeix entre flux real i flux monetari, i classifica els següents: la feina d'una caixera, el seu salari, la compra d'un ordinador per part d'una empresa i el pa que compra una família.

La figura mostra el flux circular de la renda entre famílies i empreses, amb quatre fluxos etiquetats.

1. a) Identifica quins fluxos són reals i quins monetaris.
2. b) Explica per què el circuit es pot veure com un cercle: on «comencen» i on «acaben» els diners?

Què és el mercat de factors productius dins del flux circular? Explica qui ofereix i qui demana treball en aquest mercat, i posa un exemple d'un factor diferent del treball (un local llogat, un capital prestat) amb el seu mercat corresponent.

Repte del tema. Els factors productius són el treball, el capital i la terra (o recursos naturals). Cadascun rep una renda diferent: salaris, interessos o beneficis, i lloguers (o renda de la terra).

1. a) Relaciona cada factor productiu amb la renda que li correspon.

1. b) Posa un exemple real, de la teva localitat o del teu entorn, de cadascuna d'aquestes rendes (un salari, un interès o benefici i un lloguer).

Es valorarà: que l'aparellament entre factor i renda sigui correcte i que cada exemple sigui realista i es correspongui clarament amb el factor productiu al qual pertany.

Distingeix consum, inversió i despesa pública dins de la despesa total d'una economia, i classifica: una família compra una rentadora, un forn de pa compra un forn industrial i l'Estat construeix un centre de salut. Quina de les tres augmenta la capacitat productiva futura?

Què és el sector exterior en el flux circular? Explica com entren i surten fluxos del circuit d'un país a través de les exportacions i les importacions, amb un exemple de cadascuna (vendre taronges a fora, comprar petroli a fora).

En el circuit, l'estalvi de les famílies és una «fuga» i la inversió de les empreses una «injecció». Explica què significa cada terme amb el símil d'un circuit d'aigua: per on surt l'aigua i per on torna a entrar?

En el flux circular apareixen dos mercats: el de béns i serveis i el de factors productius.

1. a) Explica qui ofereix i qui demana en cadascun d'aquests mercats.
2. b) Situa en el mercat que correspongui: el lloguer d'un local, una nòmina i una compra al supermercat.

Quin paper juga l'Estat en el circuit? Explica per on «entren» i per on «surten» els diners públics, mencionant impostos, despesa pública i serveis col·lectius.

Les famílies d'un país decideixen estalviar una part molt més gran de la seva renda.

1. a) Explica quina «fuga» pateix el circuit i quin efecte immediat té sobre les empreses.
2. b) Quina «injecció» podria compensar aquesta fuga? Raona la resposta.

Llegeix aquesta notícia fictícia: «Una empresa alemanya inaugura una fàbrica de bateries a Espanya i contractarà $200$ persones de la comarca».

1. a) Identifica els agents econòmics que apareixen i els mercats en què interactuen.
2. b) Descriu els fluxos reals i monetaris que genera la notícia (treball, salaris, inversió, productes).

Una família paga $400\ \text{€}$ al mes en impostos i cotitzacions, i rep serveis públics valorats en $520\ \text{€}$ (escola pública, sanitat, beca de menjador).

1. a) Situa aquests fluxos en el circuit: per on surten els diners de la família i per on «tornen»?
2. b) Explica què mostra l'exemple sobre la redistribució dins del flux circular.

Els turistes estrangers gasten cada estiu milions d'euros en una zona costanera; els hotels de la zona importen part del menjar que serveixen.

1. a) La despesa turística és fuga o injecció per a l'economia espanyola? Per on entra en el circuit?
2. b) I el menjar importat pels hotels? Explica com totes dues coses es compensen parcialment.

Una família compra un cotxe fabricat a Espanya per $25.000\ \text{€}$, del qual una part important correspon a components importats.

1. a) Traça quina part del preu continua circulant per l'economia espanyola i quina part surt del circuit (fuga per importacions).
2. b) Explica per què als països els interessa que els seus productes tinguin molt «contingut nacional».

Dibuixa (o descriu amb detall) el flux circular de la renda amb tres agents: famílies, empreses i Estat.

1. a) Quines fletxes noves afegeix l'Estat respecte al model bàsic de dos agents (impostos, prestacions, compres públiques, serveis)?
2. b) Explica què passa amb la mida del flux si l'Estat recapta molt i gasta poc, o a l'inrevés.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

L'Ana cobra $100\ \text{€}$ a la seva nòmina per treballar en una carnisseria i els gasta íntegrament en un supermercat local. El propietari del supermercat afirma: «Aquests diners no surten de l'economia: els $100\ \text{€}$ que va pagar la carnisseria en el mercat de factors es transformaran íntegrament en salaris per a altres treballadors en la següent etapa, generant una cadena infinita i sense pèrdues».

1. a) Rebat l'afirmació del propietari modelitzant el recorregut d'aquests $100\ \text{€}$ a través del flux circular: identifica els agents que hi intervenen, els mercats (de béns i de factors) pels quals transiten i la correspondència entre fluxos reals i monetaris.
2. b) Justifica quines decisions dels agents introdueixen «fues» en les baules següents de la cadena i interpreta què passaria amb la renda i l'activitat econòmica de la localitat si els consumidors decidissin desviar aquesta despesa cap a plataformes de comerç electrònic internacionals.

El Govern concedeix una subvenció de $5\ \text{milions d'euros}$ a diverses productores audiovisuals per rodar pel·lícules a Espanya. Un tertulià afirma: «Aquesta injecció és un malbaratament a fons perdut; els diners surten de les arques públiques i no tornen mai a l'Estat ni reactiven l'economia».

1. a) Rebat aquesta postura modelitzant com es transmet aquesta injecció en el flux circular: identifica quins agents reben els fons en primera i segona instància, quins mercats es dinamitzen i com opera l'efecte multiplicador en la renda agregada.
2. b) Justifica per quines vies impositives concretes (fues cap al sector públic) l'Estat recupera part d'aquests diners i prediu com canviaria l'impacte en el flux circular si les productores contractessin la postproducció a empreses estrangeres en comptes de nacionals.

Durant una recessió, un país registra una caiguda del $4,5\,\%$ en el seu PIB, cosa que reflecteix un descens notable en els intercanvis monetaris del flux circular. Tanmateix, les enquestes de condicions de vida mostren que el benestar material i el consum de moltes famílies amb prou feines es va deteriorar, gràcies a l'augment de les cures i reparacions domèstiques no remunerades, el cultiu d'horts familiars i el barata de béns i serveis entre veïns.

1. a) Analitza críticament aquesta paradoxa a partir de les limitacions del model del flux circular tradicional: justifica quines transaccions reals i de factors queden invisibilitzades en mesurar l'economia només mitjançant fluxos monetaris i quins riscos comporta dissenyar polítiques públiques basant-se únicament en aquesta mesura.
2. b) Dissenya una proposta d'adaptació conceptual o gràfica de l'esquema del flux circular que integri tant el treball domèstic no remunerat com les activitats informals, justificant com es relacionen aquests fluxos amb les llars i les empreses del circuit oficial.

Una multinacional invertirà $1.000.000\ \text{€}$ en l'edificació d'una nau industrial en una comarca rural. L'estudi d'impacte compara dos municipis candidats:

• Al municipi A, els agents tenen una propensió marginal a consumir localment del $75\,\%$ ($0,75$), i destinen la resta a l'estalvi bancari i a compres externes.

• Al municipi B, a causa de la manca de comerç i serveis locals, la propensió marginal a consumir localment és de només el $30\,\%$ ($0,30$).

1. a) Aplica la fórmula del multiplicador de la despesa ($k = 1 / (1 - \text{PMC}_{\text{local}})$) per calcular l'impacte total sobre la renda que generarà la injecció inicial a cada municipi, explicant mitjançant el flux circular per què l'efecte final supera la despesa inicial.
2. b) Identifica les tres fues fonamentals que frenen les voltes successives dels diners en el circuit i prediu quines dues mesures concretes podria adoptar el municipi B per reduir aquestes fues i elevar el seu multiplicador sense recórrer a prohibicions comercials.

La principal factoria d'automòbils d'una comarca acomiada de manera fulminant $1.200$ treballadors, cosa que suposa el $25\,\%$ dels llocs de treball locals.

1. a) Modela la transmissió d'aquest xoc a través del flux circular de la renda: justifica com una pertorbació originada en el mercat de factors es propaga al mercat de béns i serveis, genera un efecte multiplicador contractiu i amenaça de provocar una segona onada d'acomiadaments en sectors indirectes (hostaleria, comerç).
2. b) Per frenar el col·lapse, es plantegen dues injeccions de fons públics: un pla de contractació per a obres municipals que trigarà sis mesos a licitar-se o un programa extraordinari de transferències directes de renda a les famílies afectades disponible en dues setmanes. Compara totes dues opcions: en quin punt del flux circular s'injecta cadascuna, quin és el seu desfasament temporal i quina estabilitzaria abans el consum local? Justifica la teva decisió.

Un ajuntament ha de resoldre un conflicte comercial: autoritzar l'obertura d'una gran superfície comercial als afores o concedir ajuts a la modernització dels petits comerços de barri. Un informe tècnic assenyala que de cada $100\ \text{€}$ gastats en el comerç local, $60\ \text{€}$ es reinverteixen a la mateixa ciutat (salaris a residents, proveïdors comarcals, serveis locals), mentre que a la gran superfície només es reinverteixen localment $18\ \text{€}$ a causa de les compres centralitzades i la remissió de beneficis a la seu central. A canvi, la gran superfície ofereix preus un $8\,\%$ més baixos.

1. a) Interpreta aquestes dades mitjançant el concepte de fuga en el flux circular i justifica raonadament per què el mateix volum de despesa produeix un efecte multiplicador molt dispar sobre l'ocupació i la renda local en cada model.
2. b) Com a assessor econòmic de l'ajuntament, redacta una valoració que ponderi el dilema entre el dinamisme del flux circular de renda local i el poder adquisitiu de les llars amb menys ingressos. Justifica quina decisió recomanaries prendre.

Una economia fictícia presenta les següents dades macroeconòmiques anuals (en milers de milions d'euros):

• Estalvi privat ($S$) = $200$

• Inversió empresarial ($I$) = $250$

• Impostos nets ($T$) = $300$

• Despesa pública ($G$) = $280$

• Importacions ($M$) = $150$

• Exportacions ($X$) = $100$

1. a) Classifica les variables en fugues i injeccions del flux circular, calcula el balanç net entre totes dues i prediu fonamentadament la tendència que experimentarà la producció nacional (renda) i el nivell d'ocupació si no es produeixen canvis exògens.
2. b) Davant d'aquesta situació, el Govern proposa augmentar la despesa pública ($G$) fins als $320\ \text{milers de milions}$ per corregir la bretxa, assegurant que «l'augment d'activitat econòmica equilibrarà automàticament el dèficit públic i el sector exterior». Avalua críticament aquesta afirmació: calcula el nou saldo pressupostari de l'Estat ($G - T$), el saldo comercial ($X - M$) i justifica quins desequilibris macroeconòmics s'estarien acumulant en el flux circular.

Un representant empresarial defensa en un debat: «El model del flux circular de la renda demostra que el creixement del PIB pot ser continu i il·limitat: la despesa d'uns és l'ingrés d'uns altres, per la qual cosa el circuit pot girar cada vegada més ràpid sense trobar cap sostre físic».

1. a) Rebat aquesta afirmació des de la perspectiva de l'economia ecològica: explica quins fluxos biofísics d'entrada (recursos naturals, energia) i de sortida (residus, emissions, calor dissipada) queden omesos en l'esquema tancat tradicional del flux circular.
2. b) Justifica per què considerar el flux circular com un sistema aïllat pot generar senyals erronis en la política econòmica (per exemple, celebrant un augment del PIB derivat d'una catàstrofe ambiental) i dissenya una proposta conceptual per integrar els límits biofísics de la biosfera dins de l'anàlisi econòmica bàsica.