Exercicis: Necessitats, béns i escassetat

Explica amb les teves paraules què és una necessitat econòmica i en què es diferencia d'un simple desig. Posa dos exemples de cadascuna relacionats amb la teva vida d'estudiant.

Classifica els béns següents en lliures o econòmics i justifica cada decisió: l'aire que respires al camp, un entrepà de la cantina, la llum del sol, una entrada de cinema, l'aigua embotellada i el wifi de l'institut.

L'esquema resumeix el problema econòmic bàsic, però una de les caixes està tapada amb un signe d'interrogació. Indica quin concepte falta i explica amb una frase què significa cada pas de l'esquema.

Explica què significa que un recurs sigui escàs. Identifica tres recursos escassos del teu institut (espais, equips, temps d'algú) i descriu quines decisions obliga a prendre cadascun.

Distingeix entre béns materials i serveis, i classifica els següents: un tall de cabells, una motxilla, la revisió del dentista, una llibreta i el trajecte en autobús a l'institut. Justifica cada classificació.

Les necessitats canvien al llarg del temps: pregunta a una persona gran quines coses de la teva vida diària no existien quan tenia la teva edat (mòbil, internet, auriculars sense fil). Què mostra això sobre la idea que les necessitats humanes són il·limitades?

L'aigua cau de franc del cel i, tanmateix, l'aigua de l'aixeta es paga. Explica, utilitzant els conceptes de bé lliure i bé econòmic, què la converteix en un bé econòmic: quina feina i quines infraestructures hi ha darrere de l'aixeta.

El temps també és un recurs escàs. Fes la llista de tot el que t'agradaria fer un diumenge i estima les hores de cada activitat: si la suma supera les hores del dia, explica quin problema econòmic bàsic estàs vivint i com el resols.

La cantina de l'institut forneja $200$ entrepans al dia i hi ha $500$ alumnes que en voldrien comprar un a $2\ \text{€}$.

1. a) Hi ha escassetat d'entrepans a aquest preu? Justifica-ho amb les dades.
2. b) Proposa dues maneres diferents de repartir els entrepans disponibles i explica quin criteri utilitza cadascuna.

Una família revisa les seves despeses del mes: lloguer, plataforma de continguts en línia, menjar, gimnàs, medicaments i vacances. Classifica cada despesa com a necessitat primària o secundària i raona en quines podria retallar amb menys cost si s'aprimessin els seus ingressos.

Explica per què diem que l'escassetat obliga a triar. Il·lustra-ho amb un exemple propi en què disposis de $20\ \text{€}$ i tot un dissabte per endavant: quines opcions consideres, quina tries i a què renúncies.

L'aparcament de l'institut té $40$ places i s'han presentat $95$ sol·licituds.

1. a) Hi ha escassetat de places? Justifica-ho amb les dades.
2. b) Compara tres criteris per assignar les places (cobrar un preu, fer un sorteig, donar-les per antiguitat) i valora què hi guanya i què hi perd cadascun.

Una ONG rep $500$ lots de material escolar per repartir entre $800$ famílies sol·licitants. Analitza quatre maneres de repartir-los (vendre'ls a preu baix, ordre d'arribada, sorteig, criteri de renda) i explica quin problema i quin avantatge té cada mecanisme de racionament.

Els bitllets de tren per al pont de desembre s'esgoten setmanes abans i els preus pugen a mesura que s'acosta la data.

1. a) Explica quina relació hi ha entre l'escassetat relativa de seients i el preu.
2. b) Per què no passa el mateix amb un bé que es pot fabricar sense límit, com una aplicació? Raona la diferència.

Un ajuntament organitza un concert gratuït en una plaça amb aforament per a $5.000$ persones i s'hi apunten $20.000$.

1. a) És el concert un bé lliure? Raona la resposta.
2. b) Quins mecanismes de repartiment es poden utilitzar davant la manca d'espai? Anomena'n dos i comenta'n els efectes.

L'Àlex disposa de $100\ \text{€}$ al mes i la seva llista de desitjos (roba, videojocs, sortides, estalvi per a un viatge) suma $160\ \text{€}$.

1. a) Quin concepte econòmic il·lustra aquesta diferència?
2. b) Proposa un mètode per prioritzar la llista i explica quin criteri utilitza (necessitat enfront de desig, satisfacció per euro gastat).

Durant anys, els pagesos d'un municipi van regar els seus camps lliurement amb l'aigua d'un aqüífer comú sense cap cost. Després d'una sequera prolongada, el nivell de l'aigua descendeix dràsticament i l'ajuntament decideix limitar l'extracció i cobrar $0,40\text{ \euro}$ per cada metre cúbic consumit.

1. a) Justifica la transició de l'aigua de bé lliure a bé econòmic i prediu quins canvis immediats provocarà aquest preu en les tècniques de reg i en l'elecció de cultius, utilitzant el concepte de cost d'oportunitat.
2. b) Es proposa permetre que els pagesos amb cultius de major rendibilitat comprin part de la seva quota d'aigua a aquells que conreen cereal tradicional. Analitza els efectes d'autoritzar aquest mercat de drets de reg sobre l'eficiència econòmica i sobre l'equitat entre els veïns.

Una empresa tecnològica publica a la seva campanya publicitària: «Gràcies a la intel·ligència artificial i als centres de dades solars, el cost marginal de copiar i distribuir informació és zero. Per fi la tecnologia ha derrotat l'escassetat».

1. a) Rebat aquesta afirmació analitzant almenys dos recursos productius imprescindibles per sostenir aquesta economia digital (per exemple, minerals crítics per a processadors, potència elèctrica contínua o atenció i temps humà) que continuïn sent estrictament escassos.
2. b) Utilitzant la diferència entre escassetat física absoluta i escassetat econòmica relativa, explica per què una abundància gairebé infinita d'informació no elimina el problema econòmic, sinó que desplaça el cost d'oportunitat a altres baules del sistema.

En una residència universitària, el menjador està inclòs en una quota mensual fixa (tarifa plana de pensió completa). En acabar el trimestre es constata que el $25,0\ \%$ del menjar servit es llença directament a les escombraries.

1. a) Interpreta aquest malbaratament des de la perspectiva del cost marginal per al resident: per què un bé percebut com a gratuït en l'acte de consum altera els incentius i genera una assignació ineficient de recursos escassos?
2. b) La direcció rumia dues reformes:

• Mesura 1: Reduir la quota fixa mensual i cobrar cada plat individualment segons el seu cost real.

• Mesura 2: Cobrar una fiança de $2,00\text{ \euro}$ en retirar la safata, reemborsable únicament si es retorna sense restes de menjar.

Prediu els incentius i els possibles efectes perversos de cada mesura, i justifica quina triaries per minimitzar el malbaratament amb el menor cost de gestió.

Un estudi sobre despesa de les llars a Espanya mostra que les famílies situades en el decil més baix de renda destinen de mitjana un percentatge més alt del seu pressupost a telefonia mòbil i connexió a internet (un $6,8\ \%$) que a calçat i vestit (un $4,1\ \%$).

1. a) A partir d'aquestes dades, rebat l'afirmació taxativa que «les necessitats secundàries només són invents superflus creats per la publicitat». Justifica com el concepte de necessitat primària evoluciona socialment i si la connectivitat digital es pot considerar un bé de primera necessitat en una economia desenvolupada.
2. b) Analitza el cost d'oportunitat a què s'enfronten aquestes llars vulnerables en prioritzar la despesa digital enfront d'altres consums bàsics, i argumenta fins a quin punt aquesta elecció reflecteix una decisió sobirana o una necessitat imposada per l'estructura econòmica de l'entorn.

A la comarca de Ria l'aigua de reg es paga amb una tarifa plana anual i els camps malgasten el reg; a Vala es paga per litre consumit i la despesa ha caigut un $30\ \%$.

1. a) Explica com gestiona el preu l'escassetat en cada sistema.
2. b) Analitza el problema d'equitat que pot tenir cobrar per litre i proposa una solució que mantingui l'estalvi.

Un hospital comarcal disposa de $3$ torns diaris per fer ressonàncies magnètiques no urgents i rep una mitjana de $10$ sol·licituds al dia, cosa que genera una llista d'espera de quatre mesos. L'equip directiu debat dues propostes per gestionar l'escassetat:

• Proposta A: Introduir un copagament dissuasiu de $60,00\text{ \euro}$ per prova per eliminar les sol·licituds de menor necessitat clínica.

• Proposta B: Assignar els torns mitjançant un triatge clínic per punts objectius i sancionar qui no acudeixi a la seva cita reservada amb la pèrdua del torn.

1. a) Analitza la proposta A distingint entre «demanda solvent» i «necessitat real»: per què racionar un servei sanitari exclusivament per preu provoca una pèrdua d'eficiència social encara que redueixi la llista d'espera?
2. b) En la proposta B, identifica quin és el cost d'oportunitat que suporten els pacients mentre esperen i dissenya una millora per a aquest sistema que eviti que quedin forats lliures sense recórrer al preu com a barrera d'accés.

La direcció del teu institut disposa d'un marge de $4$ hores lectives setmanals de lliure configuració i debat entre dos projectes incompatibles a causa de la restricció horària:

• Projecte A: Destinar les $4$ hores a tallers de reforç individualitzat en competències bàsiques per a $40$ alumnes en risc d'abandonament escolar.

• Projecte B: Destinar les $4$ hores a una aula avançada de robòtica i programació aplicada per a $20$ alumnes amb altes capacitats.

1. a) Explica aquest dilema utilitzant els conceptes de cost d'oportunitat i frontera de possibilitats: justifica per què cap de les dues opcions és tècnicament errònia, però totes dues comporten una renúncia inevitable de valor per a la comunitat educativa.
2. b) Dissenya una rúbrica amb tres criteris objectius (un d'eficiència acadèmica, un d'equitat distributiva i un d'impacte socioeconòmic a llarg termini) que permetin al Consell Escolar justificar de manera raonada la decisió final.

En les últimes quatre dècades, la renda mitjana real de les llars espanyoles s'ha duplicat i la producció industrial de béns materials s'ha baratit notablement. No obstant això, l'esforç salarial necessari per llogar o comprar un habitatge al centre de les grans ciutats s'ha multiplicat per tres, i la nota de tall per accedir a les places dels graus universitaris més demandats ha assolit màxims històrics.

1. a) Utilitza aquestes dades per rebatre la idea que «el creixement econòmic acaba per erradicar l'escassetat». Justifica la diferència entre béns materials reproduïbles i «béns posicionals» (l'escassetat dels quals és estructural i relativa a l'estatus o localització).
2. b) Prediu què passa amb el preu relatiu dels béns posicionals a mesura que augmenta la renda mitjana d'un país i analitza com repercuteix aquesta dinàmica sobre la igualtat d'oportunitats entre famílies de rendes altes i mitjanes-baixes.