Exercicis: Sostenibilitat de l'estat del benestar

Explica com funciona el sistema de pensions espanyol de repartiment: qui paga les pensions d'avui i qui pagarà les teves. En què es diferencia d'un sistema de capitalització individual?

Defineix la taxa de dependència (relació entre la gent gran i la població en edat de treballar) i explica què li passa al sistema de pensions quan la població envelleix.

La figura mostra la piràmide de població d'un país imaginari molt envellit, amb la població de cada grup d'edat (en milions d'habitants), homes a l'esquerra i dones a la dreta.

1. a) Descriu la forma de la piràmide: què indiquen la seva base estreta i la seva part superior ampla?
2. b) Explica quin problema planteja aquesta estructura per a les pensions d'aquí a vint anys.

Què són les cotitzacions socials i qui les paga (una part l'empresa i una altra el treballador, descomptada de la nòmina)? Explica què financen aquests diners i per què apareixen com una retenció més a la nòmina juntament amb l'IRPF.

L'esperança de vida a Espanya supera els $83$ anys i continua pujant. Explica com afecta això el sistema de pensions: si la jubilació se situa al voltant dels $65$, quants anys es cobra la pensió de mitjana i què significa això per als comptes del sistema?

Què és la taxa de natalitat i com es relaciona amb les pensions d'aquí a vint-i-cinc anys? Explica la cadena: menys nadons avui, menys cotitzants demà, els mateixos o més pensionistes.

Què és la «guardiola de les pensions» (el fons de reserva de la Seguretat Social)? Explica per a què es va crear (estalviar en els anys de superàvit per als anys de dèficit) i què passa quan s'esgota: d'on surten aleshores els diners que falten?

Què és la jubilació anticipada? Explica el dilema que planteja per al sistema (menys anys cotitzant i més anys cobrant) i per què sol comportar penalitzacions en la pensió. En quins casos pot ser justa (feines dures, llargues carreres de cotització)?

En un país hi ha dos cotitzants per cada pensionista i la pensió mitjana és de $1.200\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula quant hauria d'aportar cada cotitzant al mes només per a pensions (sense comptar sanitat ni altres despeses).
2. b) Què passa amb aquesta quantitat si la ràtio baixa a $1,5$ cotitzants per pensionista? Recalcula i comenta.

Analitza l'efecte de la immigració sobre la sostenibilitat de les pensions: edat mitjana dels qui arriben, cotitzacions que aporten i per què molts economistes la consideren part de la solució demogràfica.

Presenta tres opcions per assegurar les pensions futures (endarrerir l'edat de jubilació, apujar les cotitzacions, fomentar plans privats complementaris) i analitza un avantatge i un inconvenient social de cadascuna.

En un país, la pensió mitjana és de $1.300\ \text{€}$ al mes i hi ha $3$ cotitzants per cada pensionista.

1. a) Calcula quant ha d'aportar cada cotitzant al mes només per pagar pensions.
2. b) Si la ràtio baixa a $2$ cotitzants per pensionista, recalcula l'aportació necessària i comenta què mostra el resultat sobre la pressió demogràfica del sistema.

Dades fictícies: l'any $2000$ hi havia $4$ persones actives per cada major de $65$ anys; avui n'hi ha $2,5$; el $2050$ se'n preveuen $1,7$.

1. a) Interpreta l'evolució: què està passant amb la piràmide de població?
2. b) Més enllà de les pensions, anomena dues conseqüències econòmiques de l'envelliment (despesa sanitària, atenció a la dependència, menor dinamisme) i explica-les breument.

Cada vegada hi ha més gent gran que necessita cures diàries, i avui les presten sobretot familiars, majoritàriament dones.

1. a) Quin cost d'oportunitat té aquest model familiar per a qui cuida (ocupació, cotitzacions, salut)?
2. b) Compara dues solucions (serveis públics de dependència, ocupació professional de cures ben regulada): quant costen, quins llocs de treball creen i com es financen. Quina et sembla més sostenible?

Els plans de pensions privats permeten estalviar per a la jubilació amb avantatges fiscals.

1. a) Explica què són i en què es diferencien del sistema públic de repartiment.
2. b) Raona per què no són una solució completa per a les rendes baixes (quina capacitat d'estalvi tenen? a qui li «rendeixen» més els avantatges fiscals?).
3. c) Quin paper poden jugar com a complement del sistema públic? Proposa com fomentar-los de manera justa.

En la majoria dels països rics la natalitat se situa molt per sota de la taxa de reemplaçament generacional.

1. a) Exposa quatre causes possibles (habitatge car, ocupació inestable, dificultat per conciliar, canvis culturals i de projectes de vida) i desenvolupa'n breument dues.
2. b) Analitza, amb criteri de cost-benefici, una política de suport a la natalitat (xecs per fill, escoles bressol públiques, permisos llargs): quant costa, quina evidència hi ha que funcioni i amb quin termini.

Una vall perd els seus joves: queden $300$ veïns amb una mitjana d'edat de $58$ anys, el consultori redueix horaris i la botiga sobreviu amb prou feines.

1. a) Analitza l'espiral demogràfica i econòmica de la vall: què l'alimenta i quins efectes encadena.
2. b) Proposa dues mesures per revertir-la i valora'n la viabilitat real.

Un debat televisiu conclou amb la següent afirmació: «El sistema públic de pensions de repartiment és una estafa piramidal abocada a la fallida; el més just i segur és que cada treballador estalviï en el seu propi pla de pensions privat de capitalització en els mercats financers».

1. a) Imagina que l'economia entra en un cicle de deu anys amb alta inflació ($6,5\ \%$ anual) i caigudes borsàries per crisis financeres internacionals. Compara i prediu com afectaria aquesta conjuntura a un jubilat sota capitalització individual enfront d'un sota un sistema públic de repartiment. Justifica quins riscos assumeix cada sistema enfront de la inflació i a les fluctuacions del mercat.
2. b) Analitza l'equitat distributiva: quina desprotecció patirien en un sistema de capitalització pura els treballadors amb salaris precaris continuats o amb interrupcions laborals per cures familiars no remunerades? Justifica per què el sistema de repartiment mitiga aquests riscos individuals.
3. c) Dissenya una proposta mixta (sistema multipilar) que combini repartiment i capitalització, justificant quin pes donaries a cada pilar per equilibrar la solidaritat intergeneracional i la rendibilitat financera.

Dissenya un «pacte generacional» per a les pensions.

1. a) Combina com a mínim tres mesures (demogràfiques, laborals, fiscals, d'estalvi) i explica què cedeix i què guanya cada generació.
2. b) Quins indicadors vigilaries per saber si el pacte funciona d'aquí a deu anys?

Un país fictici té $10$ milions de pensionistes amb pensió mitjana de $1.200\ \text{€}$ al mes, i la cotització mitjana destinada a pensions per treballador és de $400\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula quants treballadors cotitzants fan falta per pensionista per quadrar només les pensions.
2. b) Si la ràtio real és de $2,3$ treballadors per pensionista, quantifica el forat mensual del sistema i ordena les palanques per tancar-lo (apujar cotitzacions, contenir la pensió real, utilitzar impostos generals, endarrerir la jubilació), valorant el cost social de cadascuna.

Una reforma laboral proposa substituir el sistema tradicional d'indemnització per acomiadament pel model de la «motxilla austríaca»: cada mes l'empresa ingressa un $1,5\ \%$ del salari brut del treballador en un compte individual portable gestionat per un fons d'inversió, del qual l'empleat pot disposar si és acomiadat o conservar-lo com a complement de la seva pensió de jubilació.

1. a) Analitza i compara dos perfils: la Sara, una treballadora de $24$ anys amb alta rotació i ocupacions temporals en serveis, i el Robert, un empleat de $53$ anys amb $25$ anys d'antiguitat indefinida en una empresa industrial que planeja un acomiadament col·lectiu. Qui guanya i qui perd en protecció i indemnització enfront del sistema actual? Justifica la teva anàlisi.
2. b) Des de la perspectiva macroeconòmica de les empreses i de l'ocupació, justifica si aquest model incentivaria la contractació indefinida o abaratiria l'acomiadament facilitant la rotació, explicant els mecanismes econòmics implicats.
3. c) Analitza el problema del «cost de transició»: si les aportacions empresarials a la motxilla es resten de les actuals cotitzacions a la Seguretat Social per finançar comptes individuals de capitalització, prediu quin impacte immediat genera en el dèficit del sistema de repartiment i quin dilema fiscal ha d'afrontar l'Estat.

Per retardar la sortida efectiva del mercat laboral davant l'augment de l'esperança de vida, es planteja flexibilitzar la «jubilació activa», permetent als majors de $65$ anys cobrar el $100\ \%$ de la seva pensió pública mentre continuen treballant a jornada completa o parcial amb un sou de mercat.

1. a) Analitza els efectes contradictoris sobre el mercat laboral: en quin tipus de professions o sectors aquesta mesura permet transferir experiència acumulada sense perjudicar l'ocupació, i en quins podria actuar com a barrera d'entrada o tap per a la inserció i promoció dels joves? Justifica la teva resposta.
2. b) Avalua l'impacte distributiu i sobre les finances públiques: quin perfil socioeconòmic de treballador s'acollirà amb més probabilitat a aquesta mesura (un directiu o un professional d'oficis amb un alt desgast físic)? Justifica si la mesura redueix o amplia la desigualtat entre pensionistes i si el seu efecte net recaptatori és positiu o negatiu.
3. c) Dissenya un marc regulador per a la jubilació activa que maximitzi l'estalvi per a la Seguretat Social i eviti frenar la contractació juvenil. Estableix almenys tres requisits concrets (percentatge de pensió cobrada, tipus de jornada, bonificacions o condicions a les empreses) i justifica cadascun.

Si les pensions pugen cada any amb l'IPC però els salaris dels joves no ho fan, la bretxa entre generacions s'eixampla.

1. a) Explica, amb un exemple numèric senzill inventat per tu, com evolucionen ambdues rendes en deu anys i què significa «equitat intergeneracional» aquí.
2. b) Proposa una regla d'actualització de les pensions que protegeixi el seu poder de compra sense trencar l'equitat entre generacions (índex mixt de preus i sostenibilitat) i defensa-la enfront de la revalorització pura amb l'IPC.

Dues visions econòmiques contraposades debaten el sosteniment del sistema de pensions de repartiment a Espanya davant la jubilació massiva de la generació del «baby-boom»:

• Postura A: «La sostenibilitat és una qüestió de demografia laboral. Només augmentant les entrades netes de població migrant jove (unes $300.000$ persones a l'any) mantindrem la ràtio de cotitzants per pensionista».

• Postura B: «La demografia no resol el fons del problema. La clau és el creixement de la productivitat: invertint en R+D i digitalització, salaris reals més alts permetran finançar les pensions amb menys treballadors».

1. a) Identifica els límits temporals i estructurals de la Postura A: prediu què passarà amb la piràmide de població i les despeses del sistema a $30$ anys vista si només s'actua sobre el volum demogràfic sense elevar la qualificació ni els salaris dels nous cotitzants.
2. b) Examina les dificultats i contradiccions de la Postura B: si l'augment de productivitat es concentra en sectors intensius en capital i automatització (amb pocs assalariats i alts beneficis empresarials), raona per què les cotitzacions sobre els salaris podrien no créixer al mateix ritme que el PIB i quina reforma en el finançament de les pensions es requeriria.
3. c) En un escenari on la taxa de dependència de persones grans augmentarà en les pròximes dues dècades, dissenya una estratègia integral que combini mesures laborals, productives i fiscals, justificant com reparteix l'esforç entre el creixement de la base cotitzant i les fonts alternatives de recaptació.