Exercicis: Documentació tècnica i pressupost

Explica què és la normalització en el dibuix tècnic i dona dues raons per les quals un plànol ha de seguir normes (qui el llegirà i què passaria si cadascú dibuixés «a la seva manera»).

Els formats de paper normalitzats són els DIN A4, A3, A2... Explica quina relació de mida hi ha entre ells (quants A4 caben en un A3) i per què els plànols grans es pleguen fins a la mida A4 per arxivar-los.

Què és el caixetí de retolació d'un plànol i on es col·loca? Anomena almenys quatre dades que ha de contenir (títol, escala, autor, data...).

Distingeix entre un plànol de conjunt i un plànol de desglossament: què mostra cadascun i per a què es fa servir cadascun a l'hora de fabricar.

Què és la llista de materials d'un projecte i quines columnes mínimes hauria de tenir (quantitat, nom de la peça, material, dimensions)? Posa un exemple d'una fila per a una prestatgeria.

Explica què és el pressupost d'un projecte i en què es diferencia de la llista de materials: què hi afegeix el pressupost.

Explica què és un plec de condicions i qui el redacta: quin tipus de requisits fixa per a qui ha d'executar la feina (materials, terminis, qualitat).

En un plànol apareix «escala 1:10». Explica què significa i digues també què significaria «10:1», posant un exemple d'objecte adequat per a cada escala.

La figura mostra un plànol normalitzat amb el seu caixetí, en el qual falta una dada marcada amb ?. Indica quina dada és, per què és imprescindible en aquest plànol i quin problema tindria el taller si faltés.

Una peça mesura 6 cm en un plànol dibuixat a escala 1:5. Calcula la seva mida real i, a la inversa, indica quina longitud tindria en el plànol una peça real de 2 m a aquesta mateixa escala.

Redacta la llista de materials d'aquest projecte: una taula de fusta amb tauler de pi de $80 \cdot 50\ \text{cm}$, quatre potes de 70 cm, dotze cargols de $4 \cdot 40\ \text{mm}$ i cola blanca. Utilitza les columnes: quantitat, peça o material, dimensions i observacions.

Calcula el pressupost d'un petit projecte de fusteria: $2{,}5\ \text{m}^2$ de tauler de pi a raó de $12\ \text{€}$ per $\text{m}^2$, 20 cargols a $0{,}10\ \text{€}$ la unitat i $0{,}5\ \text{l}$ de vernís a $16\ \text{€}$ per litre. Dona l'import de cada partida i el total.

Per documentar un moble del taller, el teu equip dubta entre dibuixar en A4 o en A3. Raona quin format triaries per a (a) un croquis ràpid d'una idea i (b) el plànol de desglossament definitiu, i justifica l'elecció.

En un desglossament, cada peça porta un número i unes cotes. Explica per a què serveixen les cotes i com enllacen els números de les peces del plànol amb la llista de materials.

El teu institut encarrega a una empresa la tanca de l'hort escolar. Redacta quatre condicions que inclouries al plec (materials, termini d'execució, acabat i seguretat) i explica què passaria si no quedessin per escrit.

Ordena aquests documents segons es fan servir en un projecte real —plec de condicions, pressupost, plànols i memòria— i explica què aporta cadascun i qui és el seu destinatari principal.

Un responsable de taller rep el plànol de conjunt de la figura per fabricar una sèrie de suports, però paralitza l'ordre de treball al·legant que la documentació és incompleta i incoherent.

1. Dedueix i indica quin valor ha de substituir el signe d'interrogació «?» a la llista de materials i explica per què la quantitat de cargols M4 (peça 3) que figura a la taula sembla contradir el que s'observa directament a la vista del conjunt.

2. Justifica per què l'operari no pot fabricar les peces 1 i 2 limitant-se a mesurar amb un regle sobre aquest plànol a escala 1:2, i descriu quins documents tècnics complementaris (amb quina informació normalitzada específica) ha d'exigir el taller abans de mecanitzar les peces.

Per fabricar una prestatgeria necessites 2 prestatges de $100 \times 25\ \text{cm}$ i 2 laterals de $80 \times 25\ \text{cm}$. Al magatzem no venen peces tallades a mida, sinó taulers comercials estàndard de $200 \times 60\ \text{cm}$ a $18,50\ \text{€}$ la unitat i de $120 \times 60\ \text{cm}$ a $12,00\ \text{€}$ la unitat. L'amplada de tall de la serra de disc genera una pèrdua de material de $4\ \text{mm}$ a cada passada.

1. Un company afirma: «La superfície útil neta de les 4 peces és de només $0,90\ \text{m}^2$; com que el tauler de $200 \times 60\ \text{cm}$ fa $1,20\ \text{m}^2$, podem obtenir totes les peces d'un únic tauler gran i ens sobrarà material». Dissenya un esquema de distribució de tall acotat per demostrar si la seva afirmació és viable a la pràctica o si resulta geomètricament impossible.

2. Determina l'opció de compra més econòmica entre les combinacions viables de taulers comercials, sumant-hi $8,00\ \text{€}$ de caragoleria i ferratges, i calcula el percentatge real de minva (fusta no aprofitada respecte a la comprada).

Un taller de mecanització rep un plànol que conté únicament una vista rectangular amb una circumferència dibuixada a l'interior amb línia discontínua, sense caixetí, sense escala i sense cotes. Dos operaris discuteixen com interpretar-lo: l'operari A assegura que es tracta d'una platina prismàtica amb un forat cec interior; l'operari B sosté que podria ser un eix cilíndric esglaonat amb un buidatge interior cònic.

1. Justifica per què la vista proporcionada és insuficient i ambigua, i demostra mitjançant el traçat o la descripció precisa de dues projeccions dièdriques normalitzades diferents com dues peces tridimensionalment incompatibles poden donar lloc exactament a aquesta mateixa vista.

2. Dissenya la proposta tècnica normalitzada completa que hauria d'acompanyar la peça: quines vistes mínimes segons el sistema dièdric europeu són obligatòries, quins tres tipus de cotes funcionals resulten imprescindibles i quines dades legals i de fabricació ha d'incloure obligatòriament el caixetí perquè el plànol sigui contractual.

El teu equip disposa d'una subvenció municipal fixa i improrrogable de $325,00\ \text{€}$ (IVA del $21\ \%$ inclòs) per desenvolupar un prototip d'estació meteorològica. El pressupost inicial estima una despesa en materials de $240,00\ \text{€}$ (base imposable). La normativa de la convocatòria exigeix afegir una partida del $10\ \%$ sobre els materials per a imprevistos i, a continuació, calcular l'IVA sobre la suma d'ambdós conceptes.

1. Durant el muntatge s'avaria un microcontrolador i l'has de substituir urgentment, la qual cosa genera una despesa imprevista de $35,00\ \text{€}$ abans d'impostos. Avalua numèricament si el fons d'imprevistos reservat cobreix aquesta avaria i calcula si el cost final total supera o no la subvenció concedida.

2. Si el cost dels sensors restants s'encareix a més un $8\ \%$ sobre la seva previsió inicial de $90,00\ \text{€}$, justifica quina decisió tècnica o de selecció de materials hauries d'adoptar en el projecte per no depassar el límit econòmic sense suprimir variables meteorològiques essencials.

La taula següent compara el pressupost previst respecte als costos reals facturats en finalitzar un projecte de porta corredissa automatitzada:

1. Calcula el percentatge de desviació pressupostària global respecte a la previsió inicial i identifica quina partida ha patit la desviació relativa més gran (en percentatge sobre la seva previsió).

2. L'equip al·lega: «El desviament es deu exclusivament al fet que els materials eren cars, no a errades del nostre treball». Rebat tècnicament aquesta afirmació vinculant cada sobrecost amb deficiències concretes comeses en les fases de disseny i de fabricació, i formula dues mesures correctores per a la documentació del següent projecte.

Durant l'auditoria tècnica d'un projecte escolar per automatitzar un hivernacle es detecten les discrepàncies següents entre els documents lliurats:

• A la Memòria descriptiva s'afirma que l'estructura portant serà de perfils d'aliatge d'alumini extruït.

• Al Plànol de conjunt, el caixetí indica escala 1:10, però la retolació de la cota principal dels pilars indica «Tub de PVC rígid $\varnothing 32\ \text{mm}$».

• Al Pressupost, la partida corresponent valora llistons de fusta de pi sense tractar a $2,80\ \text{€/m}$.

• Al Plec de condicions, la clàusula 4.1 exigeix que els materials estructurals suportin una humitat ambiental contínua del $90\ \%$ i condensació sense patir deformació ni podriment durant 5 anys.

• Avalua les conseqüències tècniques, econòmiques i legals que tindria iniciar la construcció en un taller amb aquesta documentació contradictòria.

• Dictamina quin material o materials dels proposats en els documents vulneren el plec de condicions i redacta una resolució tècnica raonada que harmonitzi la memòria, els plànols i la partida del pressupost per complir els requisits funcionals.

Un ajuntament licita la construcció d'un parc infantil amb un pressupost màxim de $25.000,00\ \text{€}$ (IVA inclòs). El Plec de condicions tècniques imposa dues clàusules obligatòries i excloents:

1. Estructura de jocs: fusta tractada en autoclau nivell 4 o acer inoxidable AISI 304.

2. Terra esmorteïdor: paviment continu de cautxú in situ de gruix mínim $45\ \text{mm}$ amb homologació EN 1177.

Es reben tres ofertes:

• Empresa A: $19.200,00\ \text{€}$ (IVA inclòs). Estructura de pi tractat amb vernís intempèrie exterior; llosetes prefabricades de cautxú de $30\ \text{mm}$.

• Empresa B: $24.100,00\ \text{€}$ (IVA inclòs). Estructura d'acer AISI 304; cautxú continu in situ de $50\ \text{mm}$ homologat.

• Empresa C: $20.000,00\ \text{€}$ base imposable (l'IVA aplicable és del $21\ \%$). Fusta tractada en autoclau nivell 4; cautxú continu in situ de $45\ \text{mm}$ homologat.

• Com a tècnic avaluador, analitza la conformitat de cada proposta amb el plec i determina quines empreses han de quedar desqualificades, raonant la causa tècnica o econòmica exacta.

• Un regidor insisteix a adjudicar l'obra a l'Empresa A perquè suposa un estalvi de gairebé $5.000,00\ \text{€}$. Rebat la seva postura justificant els riscos de seguretat, manteniment i responsabilitat patrimonial que implicaria saltar-se les prescripcions del plec.

Un equip d'estudiants dissenya un banc de taller amb un tauler de fusta massissa de faig de $160 \times 70\ \text{cm}$ ($35\ \text{mm}$ de gruix), una bancada de tub d'acer estructural de $50 \times 50\ \text{mm}$ (amb un desenvolupament total mesurat de $8,40\ \text{m}$) i 4 potes amb anivelladors de goma. En el seu esborrany de pressupost lliuren les anotacions següents:

«Partida 1: Estructura de ferro - 4 potes - 60 €».

«Partida 2: Fusta superior - 1 tauler - 80 €».

1. Critica tècnicament la redacció de l'equip: explica per què aquestes línies incompleixen l'estructura normalitzada d'una partida pressupostària i quins riscos de litigi o sobrecost provoquen en encarregar el material.

2. Elabora la taula de pressupost desglossada i normalitzada (amb columnes: Núm. de partida, Descripció tècnica completa, Unitat, Mesurament, Preu unitari i Import), sabent que el tub d'acer només se subministra en barres comercials completes de $6,00\ \text{m}$ a $28,00\ \text{€/barra}$, el tauler de faig costa $75,00\ \text{€/m}^2$ i cada anivellador costa $2,20\ \text{€}$. Calcula el cost directe total i el pressupost d'execució amb el $21\ \%$ d'IVA.