Exercicis: La propietat intel·lectual i industrial

Explica què és la propietat intel·lectual i què protegeix: obres que crees (un còmic, una cançó, un codi, unes fotos). Posa dos exemples del teu entorn escolar i explica des de quan existeixen els drets d'autor (cal registrar l'obra perquè sigui teva?).

Distingeix propietat intel·lectual de propietat industrial amb aquests elements del projecte d'una cooperativa de sucs: (a) el nom «ZumZum» i el seu logotip; (b) la lletra de la cançó de l'anunci; (c) una màquina nova que esprem sense malbaratament; (d) el cartell dissenyat per l'equip. Indica quina via protegeix cadascun: marca, patent o drets d'autor.

La figura mostra les tres vies de protecció del que crea l'equip del projecte, però una està tapada amb un signe d'interrogació.

1. a) Pensa quina via falta (la que protegeix la cançó de l'anunci, el còmic o el codi sense registrar) i anomena-la.
2. b) Assigna a cada capsa un element del projecte de la teva classe i explica què li passaria a aquest element si un altre grup el copiés.

Explica què és el plagi amb un exemple escolar: copiar el treball d'un company d'una altra classe i signar-lo com a teu. En què es diferencia de «basar-te en» la seva estructura citant la font? Per què el plagi és una falta encara que ningú no et denunciï?

Relaciona cada creació de l'equip del projecte amb la via que la protegeix —marca, patent o drets d'autor: (a) el nom «EcoPatio» i el seu logotip; (b) el sistema nou de reg per degoteig amb ampolles reciclades; (c) el vídeo de presentació gravat i editat per l'equip; (d) la lletra del rap de l'anunci. Explica una de les teves eleccions.

Explica què és el domini públic (obres els drets de les quals han vençut) i posa dos exemples de coses que podries fer servir lliurement al festival de l'institut: una simfonia de Mozart, una novel·la del segle XIX per a l'obra de teatre. I una foto que has trobat a internet sense més ni més? Raona la diferència.

Explica què significa «citar la font» i en quins casos és obligatori. Posa un exemple d'ús correcte i un altre d'ús incorrecte d'una imatge d'internet a la presentació del projecte.

Anomena tres elements d'un projecte escolar que es podrien protegir (nom, logotip, disseny del producte, cançó de l'anunci, codi de l'app) i explica per a cadascun si la protecció neix sola (drets d'autor) o cal registrar-la (marca, patent). Quin hauria de protegir primer un equip sense diners?

El vostre prototip és un organitzador de motxilles amb un nom que enganxa, un logotip, un disseny de compartiments enginyós i un vídeo de presentació. Per a cada peça indica: quina via la protegeix (marca, patent, drets d'autor o disseny industrial), si la protecció és automàtica o cal registrar-la i què passaria si no la protegíssiu.

Necessites música i imatges per al vídeo del projecte. Explica què pots fer servir legalment: (a) l'última cançó del teu grup preferit; (b) música amb llicència Creative Commons citant l'autor; (c) una foto trobada a internet sense indicar la font; (d) música creada per vosaltres. Explica què són les llicències Creative Commons i a què t'obliga cada tipus (citar, no comercial, compartir igual).

Voleu fer una app «semblant a» una que ja existeix. Dibuixa la línia entre inspirar-se (legal i habitual: mateix concepte, disseny i codi propis) i plagiar (copiar el logotip, el nom, el codi o els textos). Posa dos exemples de cada costat de la línia i explica quins riscos té creuar-la.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

L'equip de la revista escolar vol il·lustrar un reportatge. Analitza cada opció i digues si és legal i en quines condicions: (a) foto feta per una alumna de l'equip; (b) imatge d'un banc gratuït amb llicència que exigeix citar l'autor; (c) foto d'un fotògraf professional treta del seu web; (d) dibuix generat per l'equip copiant l'estil d'un il·lustrador famós sense signar el seu nom. Explica quin risc té l'opció (c).

La vostra cooperativa de melmelades vol dir-se «La Frutera» i descobriu que una fruiteria d'una altra ciutat fa servir aquest nom des de fa $10$ anys. Explica quin problema hi pot haver si us feu coneguts (confusió, drets de marca), quina comprovació hauríeu d'haver fet abans d'imprimir els cartells i proposeu dues solucions si us heu enamorat del nom (afegir el nom del poble, canviar a «La Frutera de l'Institut») valorant-ne els riscos.

Un equip de l'institut us acusa de copiar la seva idea de parada (també venen esmorzars saludables). Analitza on és la línia legal i ètica: les idees generals no es protegeixen, però sí la seva expressió concreta (nom, logotip, dissenys, textos). Redacta la vostra defensa en tres punts i una proposta de convivència perquè les dues parades funcionin sense conflictes.

La cançó de l'anunci del vostre projecte fa servir de fons la tornada d'un tema famós «només $15$ segons». Explica per què la durada no salva la infracció (el que compta és l'ús sense permís d'una obra amb drets), quines opcions legals teniu (música lliure de drets, llicència Creative Commons, compondre-la vosaltres, demanar permís) i quina triaríeu amb pressupost zero.

Dissenya la «política de materials» de l'equip per al proper projecte audiovisual: d'on es poden treure imatges, música i tipografies (bancs gratuïts, obres pròpies, domini públic), quin registre de fonts portareu (arxiu amb enllaç, autor i llicència de cada recurs) i què fareu si un recurs resulta tenir copyright a mitja edició. Explica per què aquest registre us protegeix.

La vostra cooperativa escolar ven esmorzars saludables sota la marca «EcoBocata» amb un logotip propi. Després de tres mesos de funcionament amb beneficis, un altre grup del centre obre una parada contigua anomenada «EcoBocatas» amb tipografia i colors gairebé idèntics, provocant una caiguda del 35 % en les vostres vendes a causa de la confusió de l'alumnat. El vostre equip no va registrar la marca a l'OEPM (la taxa oficial ronda els 125 €), però disposeu d'esbossos datats i aprovats per la direcció del centre des de l'inici de curs.

1. a) Justifica si la vostra decisió de no registrar la marca a l'inici va ser racional des del punt de vista de l'anàlisi cost-benefici d'una miniempresa escolar. A partir dels conceptes de propietat industrial i competència deslleial, analitza quins mecanismes de defensa teniu enfront d'aquest conflicte i quina debilitat jurídica presenteu enfront de qui sí que ostenta una marca registrada.
2. b) Dissenya una proposta formal de resolució del conflicte per presentar davant la direcció del centre i el grup competidor. El pla ha d'exigir mesures concretes de diferenciació comercial que eliminin la confusió en el mercat i establir una solució constructiva per al repartiment equitatiu de l'espai de venda.

La vostra cooperativa de melmelades artesanals disposa d'un pressupost màxim de 100 € per protegir els seus actius intangibles. Heu desenvolupat quatre elements clau: el nom comercial i logotip, una recepta exclusiva amb un mètode tèrmic que allarga la conservació sense additius, la sintonia musical de l'anunci i el cartell il·lustrat.

1. a) Sabent que el registre d'una marca a l'OEPM costa uns 125 €, una patent supera els 600 € i els drets d'autor neixen de manera gratuïta amb l'obra, dissenya i justifica l'assignació òptima del vostre pressupost de 100 €. Argumenta quina via jurídica o tècnica concreta assignaries a cadascun dels quatre actius per maximitzar la seva protecció sense incórrer en dèficit.
2. b) Suposa que un competidor compra el vostre producte al mercat, dedueix la recepta exacta mitjançant anàlisi en un laboratori i la comercialitza a meitat de preu. Prediu l'eficàcia jurídica de la vostra estratègia de protecció enfront d'aquesta acció i avalua si podríeu frenar legalment les seves vendes o exigir una compensació.

L'institut debat quin règim de protecció aplicar a la nova mascota oficial del centre: inscriure-la amb «tots els drets reservats» o alliberar-la mitjançant una llicència oberta tipus Creative Commons.

1. a) Avalua l'impacte econòmic i estratègic d'ambdues opcions per a la comunitat educativa. Analitza quins incentius o barreres genera cada model per a les iniciatives del mateix alumnat (com ara clubs o recaptació de viatges) enfront de possibles usos oportunistes per part d'empreses privades del barri (com ara acadèmies o copisteries).
2. b) Dissenya una llicència a mida per a la mascota seleccionant i justificant quins permisos atorgues (reproducció, modificació) i quines condicions o prohibicions imposes (atribució d'autoria, finalitats comercials, obligació de compartir sota la mateixa llicència). Justifica com actuaria la teva llicència si una acadèmia privada utilitza la mascota modificada en els seus fullets publicitaris.

La vostra cooperativa estudiantil va llançar «StudySwap», una app d'intercanvi d'apunts que ha assolit 1.500 descàrregues al centre. Al cap de deu mesos, descobriu a la botiga d'aplicacions una còpia exacta anomenada «StudySwap Plus», amb els vostres mateixos colors i interfície, publicada per un estudiant d'un altre centre que cobra 1,20 € per descàrrega. No vau registrar la marca a l'OEPM, però conserveu els repositoris de programació amb marca de data i hora (timestamp) i els arxius de disseny originals.

1. a) Avalua la solidesa jurídica de la vostra posició distingint els drets sobre el codi font, l'aparença visual (interfície) i la denominació de l'app. Prediu quins avantatges processals hauríeu tingut si haguéssiu pagat la taxa de registre de marca de 125 € abans del llançament.
2. b) Dissenya un pla d'actuació seqüencial i fonamentat per aconseguir que la plataforma retiri el clon de la botiga i exigir la devolució dels ingressos indeguts generats per la còpia, justificant quines proves tècniques heu d'aportar a cada pas.

El club de còmic del vostre centre va crear un superheroi i va publicar diverses tires a internet. Mesos després, descobriu que una botiga de regals de la localitat ha estampat el personatge en samarretes i tasses que ven a 15 € i 8 € respectivament. En demanar explicacions, el comerciant argumenta que «tot el que està penjat a internet és d'ús lliure» i que «els està fent publicitat gratuïta».

1. a) Rebat jurídicament i econòmicament els dos arguments del comerciant. Justifica a partir de la Llei de propietat intel·lectual quan neix la protecció d'una obra, quan passa realment al domini públic i quins drets (morals i patrimonials) s'estan vulnerant amb aquesta venda.
2. b) Dissenya els termes d'una proposta d'acord extrajudicial de cessió de drets amb la botiga que resulti avantatjosa per al club. Estableix el percentatge de regalies (royalties) que exigiríeu sobre cada producte venut, els mecanismes de supervisió per garantir que no es degradi la imatge del personatge i la solució que proposeu per als articles que ja s'han comercialitzat.

En el debat sobre la propietat intel·lectual coexisteixen dues visions econòmiques contraposades: considerar-la un monopoli artificial perjudicial que restringeix l'accés a la cultura i frena la creativitat col·laborativa, o defensar-la com un incentiu indispensable per finançar el cost i el risc de la creació original.

1. a) Analitza aquest conflicte aplicant els conceptes econòmics de bé públic (no-rivalitat i no-exclusió) i fallada de mercat. Prediu què passaria amb la producció creativa si el termini de protecció legal fos de 0 anys (cap exclusivitat) en comparació amb un escenari en què la protecció fos perpètua (infinita). Justifica l'efecte de cada extrem sobre preus, incentius i accés a la cultura.
2. b) Dissenya una proposta de marc legal intermedi que millori l'eficiència social respecte a la normativa vigent (que atorga protecció durant tota la vida de l'autor més 70 anys). Determina un nou termini temporal justificat i dissenya dues excepcions obligatòries al dret d'autor (per exemple, en l'àmbit de l'educació o la intel·ligència artificial), delimitant clarament les seves condicions perquè no destrueixin el model de negoci de l'autor.

El vostre equip d'emprenedoria ha creat un organitzador ergonòmic de roba per a motxilles, una app mòbil per planificar tasques escolars, un logotip comercial i la música del vídeo promocional. Disposeu únicament de 80 € de capital inicial. Sabeu que el registre d'una marca costa uns 125 €, el registre d'un disseny industrial supera els 100 € i els drets d'autor sobre obres artístiques o programari no requereixen pagament de taxes per existir jurídicament.

1. a) Avalua el risc econòmic i la vulnerabilitat de cadascun dels quatre actius. Dissenya l'estratègia d'assignació de recursos justificant quines peces deixes sense registre institucional, quins mètodes de prova fefaent sense cost aplicaries per acreditar l'autoria i quin llindar de vendes justificaria formalitzar el registre de la marca o del disseny industrial en el futur.
2. b) Una distribuïdora escolar us demana els patrons de tall i les especificacions tècniques de l'organitzador per avaluar un possible encàrrec abans de signar cap acord. Dissenya una estratègia basada en el secret empresarial i acords de confidencialitat (NDA), valorant els seus avantatges econòmics i preveient els seus límits si la distribuïdora decideix llançar un producte amb lleugeres variacions.

Fa dos cursos, una alumna de 4t d'ESO va dibuixar una mascota per a les jornades esportives del centre utilitzant les tauletes de l'institut. Avui, l'AMPA ha encarregat 300 dessuadores amb la mascota per vendre-les a 22 € i finançar el viatge de final de curs. L'autora reclama que s'aturi la venda al·legant que no ha cedit els seus drets, mentre que la direcció del centre sosté que, en haver-se creat dins de l'horari lectiu i amb equipament escolar, la mascota pertany al patrimoni de l'institut.

1. a) Emet un dictamen raonat sobre la titularitat jurídica de l'obra. Justifica si la condició d'alumna o l'ús de mitjans de l'institut suposen una cessió automàtica dels drets d'autor, diferenciant la sort dels drets morals (irrenunciables) i els d'explotació patrimonial.
2. b) Dissenya les clàusules fonamentals d'un acord de transacció entre l'alumna, l'institut i l'AMPA per desbloquejar la situació. Defineix: el tipus de cessió d'explotació (exclusiva o no exclusiva, àmbit territorial i temporal), la compensació econòmica o de patrocini justa per a l'autora, i els mecanismes de control que conservarà per autoritzar futurs usos comercials.