Exercicis: El tipus d'interès i el Banc Central Europeu

El tipus d'interès és el preu dels diners: el que costa demanar-los prestats i el que paguen perquè els deixis.

1. a) Explica la frase amb un exemple casolà: deixes $50\ \text{€}$ al teu germà i et torna $52\ \text{€}$ l'any següent. Quin ha estat l'interès i el tipus d'interès?
2. b) Digues qui «paga el preu» i qui «el cobra» quan una família demana una hipoteca i quan una àvia obre un dipòsit.

Un banc paga el $2\ \%$ anual pels dipòsits i cobra el $6\ \%$ anual pels seus préstecs.

1. a) Si diposites $1.000\ \text{€}$ durant un any, calcula l'interès que reps.
2. b) Si demanes $5.000\ \text{€}$ per a una moto i tardes un any a retornar-los, calcula l'interès que pagues.
3. c) Explica d'on treu el banc el seu benefici.

La figura mostra la cadena que expliquen els diaris cada vegada que el Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès per frenar la inflació, però una baula està tapada.

1. a) Indica quina baula falta: què fan les famílies i les empreses quan demanar prestat costa més.
2. b) Explica la cadena completa amb les teves paraules i digues què faria el BCE amb els tipus si l'economia estigués aturada i sense inflació.

El Banc Central Europeu (BCE), amb seu a Frankfurt, és el banc central dels països de l'euro.

1. a) Explica la seva missió principal: mantenir la inflació estable, prop del $2\ \%$ anual, i per què no la vol ni molt més alta ni molt més baixa.
2. b) Anomena dues decisions seves que arriben fins a casa teva (el tipus al qual els bancs es financen, que marca hipoteques i dipòsits) i explica per què convé que sigui independent dels governs.

L'euríbor és el tipus al qual els bancs europeus es deixen diners entre si, i serveix de referència a la majoria de les hipoteques variables a Espanya.

1. a) Explica com es forma la quota d'una hipoteca variable (euríbor més un diferencial, revisada cada $6$ o $12$ mesos).
2. b) Raona què els passa a les famílies amb hipoteca variable quan el BCE apuja tipus i l'euríbor el segueix.

En demanar una hipoteca pots triar tipus fix (la mateixa quota sempre) o variable (canvia amb l'euríbor).

1. a) Explica quin risc assumeixes amb cadascuna i quin perfil de família encaixa millor en cada opció (ingressos ajustats que necessiten certesa?, marge per aguantar pujades?).
2. b) Explica per què la variable sol començar més barata (el banc cobra menys perquè el risc de les pujades l'assumeixes tu).

En els anuncis de préstecs veuràs dues sigles: TIN (tipus d'interès nominal, només l'interès) i TAE (taxa anual equivalent: interès més comissions i despeses, en percentatge anual).

1. a) Explica per què per comparar dos préstecs cal mirar la TAE i no el TIN.
2. b) Un préstec anuncia «TIN $0\ \%$» però cobra $60\ \text{€}$ de comissió d'obertura per $1.000\ \text{€}$ a un any: calcula el seu cost real aproximat en percentatge i comenta l'anunci.

Deixes $1.000\ \text{€}$ en un dipòsit al $3\ \%$ anual amb interès simple (cada any et paguen només pels $1.000\ \text{€}$ inicials).

1. a) Calcula l'interès d'un any.
2. b) Calcula quant tindràs al cap de tres anys.
3. c) Explica la diferència amb l'interès compost (on els interessos també generen interessos) i per què als estalviadors els agrada el compost.

La família de l'Óscar va demanar $12.000\ \text{€}$ per a un cotxe a tipus d'interès variable. Amb el tipus al $3\ \%$, paguen $360\ \text{€}$ d'interessos a l'any.

1. a) Calcula quant pagarien si el tipus puja al $5\ \%$ i quant puja la factura d'interessos al mes.
2. b) Explica quines dues decisions pot prendre la família per absorbir aquesta pujada i per què, quan pugen els tipus a tot el país, el consum es refreda.

Pels teus $2.000\ \text{€}$ estalviats, el banc A ofereix un dipòsit al $1\ \%$ anual i el banc B, al $3\ \%$.

1. a) Calcula l'interès que guanyaries en un any a cada banc.
2. b) A més del tipus, anomena tres coses que miraries abans de decidir (comissions, si pots retirar els diners abans d'hora, que el banc sigui fiable i estigui cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, que protegeix fins a $100.000\ \text{€}$ per client).

Quan la inflació es dispara, el Banc Central Europeu (BCE) sol apujar els tipus d'interès. Ordena aquestes baules i explica la cadena: (1) les famílies i les empreses demanen menys préstecs; (2) el BCE apuja els tipus; (3) demanar prestat costa més; (4) baixen el consum i la inversió; (5) els preus deixen de pujar tan de pressa. Què faria el BCE en una crisi amb molt d'atur i preus quiets? Raona la resposta amb la mateixa cadena, al revés.

La família d'en Bruno té una hipoteca variable de $120.000\ \text{€}$ pendents. L'any passat, amb el tipus al $2\ \%$, va pagar uns $2.400\ \text{€}$ d'interessos.

1. a) Si en la revisió el tipus puja al $4\ \%$, calcula els interessos anuals nous i la pujada mensual aproximada.
2. b) Explica tres decisions que pot prendre la família (retallar lleure, ampliar el termini si el banc ho permet, renegociar a tipus fix) i quin efecte té cadascuna.

Per pagar el cotxe ($8.000\ \text{€}$ a un any), el banc A ofereix un TIN del $5\ \%$ sense comissions; el banc B, un TIN del $4\ \%$ amb una comissió d'obertura del $2\ \%$.

1. a) Calcula el cost total de cada opció (interessos més comissió).
2. b) Explica per què el TIN més baix no sempre és el préstec més barat i quin percentatge resumeix millor el cost real (la TAE).

El teu dipòsit de $3.000\ \text{€}$ et dona el $1\ \%$ anual i la inflació és del $3\ \%$.

1. a) Calcula l'interès que reps en un any.
2. b) Calcula quant valen els teus $3.030\ \text{€}$ mesurats en «euros d'avui» (han perdut un $3\ \%$ de poder de compra) i explica què és el tipus d'interès real (el nominal menys la inflació) i per què aquí és negatiu.
3. c) Raona què fan els estalviadors quan els dipòsits perden contra la inflació.

Amb l'última revisió de la hipoteca, la quota dels pares de la Noa ha passat de $620\ \text{€}$ a $750\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula la pujada en euros al cap d'un any.
2. b) Analitza el seu efecte sobre el pressupost familiar: quines partides retallarien primer i per què.
3. c) Explica com aquesta mateixa pujada, repetida en milers de famílies alhora, refreda el consum del país i acaba frenant la inflació.

Deixes $1.000\ \text{€}$ al $5\ \%$ anual durant dos anys.

1. a) Amb interès simple, calcula el total (cada any dona $50\ \text{€}$).
2. b) Amb interès compost, calcula el total (el segon any, el $5\ \%$ s'aplica sobre $1.050\ \text{€}$).
3. c) Explica per què la diferència creix tant amb els anys (l'efecte bola de neu) i quin consell d'estalvi se'n dedueix (començar aviat, encara que sigui poc).

Una família necessita renovar amb urgència la caldera avariada en ple hivern. El pressupost puja a $3.000\ \text{€}$. Disposen exactament de $3.000\ \text{€}$ en un compte remunerat al $2\ \%$ anual, que constitueix la totalitat del seu fons per a imprevistos. L'instal·lador els ofereix dues modalitats de pagament:

• Opció A: Pagament únic al comptat per $3.000\ \text{€}$.

• Opció B: Finançament en $12$ mensualitats de $275\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula el cost financer total d'ajornar el pagament amb l'opció B i el cost d'oportunitat en interessos si trien l'opció A.
2. b) Si ens fixem únicament en el resultat matemàtic, l'opció A sembla la més avantatjosa. Tanmateix, analitza per què pagar al comptat pot suposar una imprudència financera greu per a l'estabilitat d'aquesta família.
3. c) Dissenya una proposta de decisió financera intermèdia o ajustada per a la família que equilibri l'estalvi en interessos amb la protecció davant del risc de liquiditat.

En una economia es registren de manera simultània dues dades macroeconòmiques preocupants: la taxa d'inflació interanual ha pujat al $8,5\ \%$ (molt per sobre de l'objectiu del $2\ \%$) i la taxa d'atur ha escalat fins al $14\ \%$.

1. a) Traça de manera ordenada la cadena de transmissió completa que es desencadenaria si el Banc Central decideix apujar els tipus d'interès oficials: dedueix pas a pas els efectes sobre el crèdit bancari, el consum de les llars, la inversió de les empreses, la demanda agregada, el nivell general de preus i l'ocupació.
2. b) Justifica quin és el dilema al qual s'enfronta l'autoritat monetària davant d'aquest escenari d'estanflació i quin cost inevitable tindrà la seva decisió triï el camí que triï.
3. c) Sabent que el mandat prioritari del Banc Central Europeu és garantir l'estabilitat de preus, prediu quina decisió prendrà i argumenta quines mesures complementàries (al marge de la política monetària) hauria d'aplicar l'Estat per esmorteir l'impacte sobre els sectors més vulnerables.

Un titular a les xarxes socials afirma: «La pujada de tipus d'interès aprovada pel Banc Central demostra que la política monetària només busca enriquir la gran banca a costa d'empobrir totes les famílies».

1. a) Rebat l'afirmació que «totes les famílies hi perden»: compara detalladament l'efecte net d'una pujada de tipus sobre una família jove endeutada amb hipoteca a tipus variable enfront d'una família de pensionistes amb estalvis a termini fix, considerant a més l'impacte de frenar la inflació en el poder adquisitiu de totes dues llars.
2. b) Analitza la situació de les entitats financeres: explica per què un escenari de tipus d'interès alts no sempre es tradueix en més beneficis bancaris a mitjà termini (considera el volum de concessió de nous crèdits i el risc d'impagament o morositat).
3. c) Justifica quina és la finalitat real que persegueix el BCE en encarir els diners i redacta una conclusió crítica que matisi la frase del titular basant-te en el concepte de bé comú macroeconòmic.

Una unitat familiar amb ingressos nets conjunts de $2.800\ \text{€}$ mensuals sol·licita un préstec hipotecari de $150.000\ \text{€}$ a $25$ anys. El seu banc els trasllada dues alternatives:

• Hipoteca fixa: tipus d'interès nominal del $3,2\ \%$ (quota constant de $727\ \text{€}/\text{mes}$ durant els $25$ anys).

• Hipoteca variable: euríbor $+ 0,8\ \%$. En el moment de la signatura l'euríbor està a l'$1,2\ \%$ (tipus inicial del $2\ \%$, quota de $636\ \text{€}/\text{mes}$), revisable un cop a l'any.

1. a) La recomanació bancària prudencial estableix que els deutes no han d'absorbir més del $35\ \%$ dels ingressos nets de la llar (taxa d'esforç financer). Calcula la taxa d'esforç inicial d'ambdues opcions i interpreta si són assumibles per a la família.
2. b) Realitza una prova d'estrès per a la hipoteca variable: calcula la taxa d'esforç si l'euríbor puja tres punts percentuals (fins al $4,2\ \%$, la qual cosa eleva la quota mensual a uns $878\ \text{€}$). Quines conseqüències tindria per al pressupost familiar?
3. c) Dissenya una recomanació justificada per a aquesta família valorant el factor risc a $25$ anys vista: argumenta en quines circumstàncies econòmiques o personals els convindria assumir el sobrecost inicial de la quota fixa i en quines assumir la incertesa de la variable.

Un candidat electoral defensa en el seu programa econòmic: «Per erradicar l'atur i ajudar les famílies, exigirem que el Banc Central fixi els tipus d'interès en el $0\ \%$ de manera permanent i presti diners il·limitats a cost zero».

1. a) Justifica el mecanisme pel qual aquesta proposta pretendria estimular l'ocupació i el creixement econòmic a molt curt termini a través del consum i la inversió.
2. b) Prediu i raona almenys dos desequilibris macroeconòmics greus que sorgirien inevitablement si els diners es mantinguessin artificialment «gratis» de manera continuada (considera la inflació, la formació de bombolles en actius immobiliaris o financers i el càstig a l'estalvi).
3. c) Rebat la proposta del candidat explicant per què els bancs centrals són institucions independents del poder polític i quin és el perill de supeditar el control monetari als calendaris electorals.

Després d'una crisi financera severa, el Banc Central va reduir els tipus d'interès oficials pràcticament al $0\ \%$ i va oferir liquiditat massiva a les entitats de crèdit. Malgrat això, durant els dos anys següents el volum de crèdit concedit a famílies i pimes va continuar caient i el consum privat no va remuntar.

1. a) Diagnostica aquest fenomen econòmic (trampa de la liquiditat / recessió de balanç): per què abaratir el preu dels diners resulta ineficaç quan les famílies i empreses arrosseguen un endeutament excessiu o una gran por a perdre la feina?
2. b) Identifica en quina part del mecanisme de transmissió monetària s'ha produït la ruptura: la fallada rau en el fet que els bancs no traslladen la liquiditat per aversió al risc o en què la demanda solvent de crèdit ha desaparegut? Justifica totes dues postures.
3. c) Un cop la política monetària convencional esgota el seu marge d'actuació (arribant al límit inferior zero dels tipus), justifica quina altra política macroeconòmica ha d'assumir el lideratge per estimular la demanda agregada i mitjançant quins instruments concrets ho hauria de fer.

Compara l'impacte dispar que produeix una pujada ràpida de tipus del BCE (del $0,5\ \%$ al $4\ \%$) en dues empreses de la mateixa ciutat:

• Empresa 1: «Estructuras Norte», empresa del sector metal·lúrgic que acaba d'emprendre una modernització de naus mitjançant préstecs a tipus variable i els clients de la qual adquireixen maquinària industrial mitjançant finançament.

• Empresa 2: «Lácteos Valledulce», cooperativa de productes bàsics de consum diari que no té deute extern i acumula reserves de liquiditat dipositades al banc.

1. a) Prediu i contrasta raonadament com afectarà la decisió del BCE als costos financers, la demanda dels seus productes i les decisions de contractació de personal en cadascuna de les dues empreses.
2. b) Explica el dilema ètic i macroeconòmic: per què el Banc Central adopta una política que sap que perjudicarà la producció i l'ocupació d'empreses com «Estructuras Norte»?
3. c) Argumenta per què, des de la perspectiva del BCE, permetre que la inflació es consolidi en nivells elevats a llarg termini es considera un dany econòmic i social més perjudicial i regressiu que la desacceleració temporal de l'activitat que provoca la pujada de tipus.

Una família compta amb $25.000\ \text{€}$ en un compte corrent i manté pendent un préstec hipotecari a tipus variable de $100.000\ \text{€}$. Analitza dos contextos macroeconòmics diferents:

• Context 1 (política expansiva): Tipus oficials i euríbor al $0,5\ \%$. El tipus de la hipoteca és de l'$1,3\ \%$. Els dipòsits bancaris rendeixen un $0,1\ \%$ brut anual.

• Context 2 (política contractiva): Tipus oficials i euríbor al $4\ \%$. El tipus de la hipoteca puja al $4,8\ \%$. Els dipòsits bancaris a termini garanteixen un $3,2\ \%$ brut anual.

1. a) Calcula la despesa anual en interessos de la hipoteca i els ingressos bruts anuals que generarien els estalvis en el dipòsit per a cadascun dels dos contextos.
2. b) En el Context 2, la família es planteja fer servir els seus $25.000\ \text{€}$ per amortitzar de manera anticipada part del deute hipotecari. Justifica numèricament per què amortitzar el deute els resulta més rendible que contractar el dipòsit bancari al $3,2\ \%$.
3. c) Dissenya un pla financer prudent per a la família en el Context 2: per què no seria aconsellable que destinin els $25.000\ \text{€}$ íntegres a amortitzar hipoteca, malgrat que els números de l'apartat anterior ho recomanin? Proposa una distribució justificada entre amortització i fons de liquiditat.