Exercicis: Les diferències salarials i el salari mínim

Explica tres raons per les quals unes feines es paguen millor que d'altres —qualificació i formació, responsabilitat, penositat o perill, escassetat de persones capaces de fer-les— i posa un ofici real com a exemple de cadascuna.

A la nòmina de la seva primera feina, l'Àlex veu: salari brut $1.300\ \text{€}$, cotitzacions a la Seguretat Social $85\ \text{€}$, retenció d'IRPF $90\ \text{€}$.

1. a) Calcula el salari net que rebrà al banc.
2. b) Explica en una frase què són les cotitzacions: a canvi de què es paguen (atur, jubilació, sanitat)?

La figura mostra el salari mitjà mensual al país imaginari de Laboria segons el nivell d'estudis: sense estudis, $1.100\ \text{€}$; amb FP o batxillerat, $1.400\ \text{€}$. La dada dels universitaris està tapada, però se sap que guanyen de mitjana un $50\ \%$ més que el grup anterior.

1. a) Calcula el sou mitjà dels universitaris, que és la dada que falta.
2. b) Explica dues raons per les quals el sou sol pujar amb el nivell d'estudis (més formació, més responsabilitat, menys gent capacitada per a certs llocs).

Tota nòmina té tres zones: les meritacions (el que guanyes: salari base, complements, pagues extres), les deduccions (cotitzacions i IRPF) i el líquid a percebre (el net, el que arriba al banc).

1. a) Situa cada concepte a la seva zona: plus de nocturnitat, retenció d'IRPF, salari base, cotització a la Seguretat Social, salari net.
2. b) Explica per què el brut i el net no coincideixen mai.

Part del sou pot arribar «en espècie»: coses que paga l'empresa en comptes de diners, com el cotxe d'empresa, l'assegurança mèdica, els tiquets de menjador o el menjador de franc.

1. a) Posa tres exemples i explica per què s'anomenen salari en espècie.
2. b) Raona quin avantatge tenen per al treballador (en alguns casos tributen menys, comoditat) i un desavantatge (no pots triar: potser preferiries els diners).

El conveni col·lectiu és l'acord que negocien els sindicats i les empreses d'un sector: fixa sous mínims per categoria, jornada, descansos i complements.

1. a) Explica què és i qui el signa.
2. b) Raona per què un treballador sol negocia feble davant la seva empresa i què canvia quan negocien tots junts (negociació col·lectiva).

Dues empreses ofereixen el mateix sou anual de $16.800\ \text{€}$: una el paga en $12$ mensualitats i l'altra en $14$, amb dues pagues extres a l'estiu i Nadal.

1. a) Calcula la mensualitat en cada cas.
2. b) Comprova que el total anual és el mateix i raona quin sistema t'organitzaria millor els diners (més cada mes o dues «alegries» a l'any?).

A més del salari base, moltes nòmines sumen complements: per antiguitat, per nocturnitat, per perillositat, per idiomes. Explica què premia cadascun amb un ofici d'exemple (un operari de torn de nit, una tècnica que certifica anglès, una treballadora amb $20$ anys a l'empresa) i raona per què les empreses els fan servir per retenir i motivar la seva gent.

El salari mínim interprofessional (SMI) és el terra legal: cap treballador a jornada completa pot cobrar menys. A Espanya està al voltant de $1.184\ \text{€}$ bruts al mes repartits en $14$ pagues.

1. a) Calcula el salari mínim anual.
2. b) Una botiga ofereix una feina a jornada completa per $1.050\ \text{€}$ al mes en $12$ pagues: calcula el total anual i explica si l'oferta és legal.

A la mateixa ciutat, un electricista industrial amb el certificat de robòtica cobra $2.300\ \text{€}$ al mes i un dependent, $1.300\ \text{€}$.

1. a) Explica amb els factors del tema per què el mercat paga més a l'electricista (formació llarga i poques persones amb aquest certificat).
2. b) Raona què passaria amb aquest sou si de sobte hi hagués molts electricistes amb el mateix certificat i la mateixa demanda de sempre.

Dues ofertes de feina a jornada completa: (A) brut de $1.600\ \text{€}$ amb $150\ \text{€}$ de descomptes; (B) brut de $1.450\ \text{€}$ amb $70\ \text{€}$ de descomptes i menjador de franc valorat en $100\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula el net mensual de cada oferta i suma-li a la B el valor del menjador.
2. b) Quina triaries? Justifica-ho amb els nombres i amb almenys un factor que no siguin diners (horari, distància, ambient).

L'empresa A ofereix $1.500\ \text{€}$ bruts en $12$ pagues; l'empresa B, $1.250\ \text{€}$ en $14$ pagues més $100\ \text{€}$ al mes en tiquets de menjador.

1. a) Calcula el total anual en diners de cada oferta i el valor anual dels tiquets.
2. b) Quina és millor? Justifica-ho amb els nombres i amb un factor no monetari (horari, distància, què t'ensenyaran).

El salari mínim (SMI) és per a la jornada completa: uns $1.184\ \text{€}$ bruts al mes en $14$ pagues.

1. a) Calcula quant ha de cobrar com a mínim al mes una persona contractada a mitja jornada.
2. b) Una cadena de botigues ofereix contractes de $4$ hores per $500\ \text{€}$ al mes en $12$ pagues: calcula el total anual, compara'l amb el que exigeix la llei (la meitat de l'SMI anual) i digues si l'oferta és legal.

La dependenta Marta, amb un brut de $1.300\ \text{€}$, fa aquest mes $6$ hores extres a $12\ \text{€}$ l'hora.

1. a) Calcula el seu brut del mes amb les hores extres.
2. b) Explica per què les hores extres es paguen més cares que les ordinàries (compensen el descans perdut i dissuadeixen l'empresa d'abusar-ne) i quina alternativa recullen alguns convenis (descansar-les després en comptes de cobrar-les).

Et toca negociar el teu primer augment de sou a la botiga on fa un any que treballes. Prepara la reunió:

1. a) Escriu tres arguments basats en la teva feina (amb dades: «vaig atendre sol el torn dels dissabtes», vas aprendre caixa i magatzem, zero queixes) i explica per què funcionen millor que «necessito els diners».
2. b) Prepara el teu pla B si et diuen que no (demanar formació, un plus, tornar a parlar-ne d'aquí a sis mesos).

Quan una empresa et paga $1.500\ \text{€}$ bruts, a ella li costes més: a més cotitza a la Seguretat Social uns $450\ \text{€}$ per tu.

1. a) Calcula el cost total mensual del treballador per a l'empresa.
2. b) Explica la diferència entre el que cobres (net), el que figura a la teva nòmina (brut) i el que paga l'empresa (cost total), i raona per què aquestes cotitzacions «invisibles» també són part del teu salari (financen la teva sanitat, el teu atur i la teva futura pensió).

El Govern planeja apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un $10\ \%$. Davant d'aquest anunci sorgeixen dues postures enfrontades: una patronal hotelera i de restauració assegura que la mesura provocarà acomiadaments massius i encarirà els preus del sector, mentre que un sindicat defensa que la pujada augmentarà la demanda agregada i generarà ocupació neta perquè les famílies de rendes baixes gastaran aquests diners de manera immediata.

1. a) Utilitzant el funcionament del mercat de treball i el concepte de propensió marginal al consum, analitza els mecanismes econòmics que avalen cadascuna de les dues postures i explica sota quines condicions econòmiques reals tindria més pes cada efecte.
2. b) Dissenya un protocol de seguiment per al Ministeri de Treball amb dos indicadors econòmics concrets que permetin avaluar, transcorreguts sis mesos, si la pujada ha tingut un impacte contractiu o expansiu sobre l'ocupació i el nivell de preus del sector serveis.

Una auditoria laboral en una gran empresa de serveis revela que el salari mitjà de les dones de la plantilla és un $14,5\ \%$ inferior al dels homes. Tanmateix, el departament de Recursos Humans demostra amb les nòmines que en tots i cadascun dels llocs de treball es paga exactament el mateix salari base a homes i dones amb la mateixa categoria.

1. a) Resol l'aparent contradicció: explica quins factors econòmics i laborals estructurals (segregació horitzontal i vertical, complements salarials, tipus de jornada i càrregues familiars) expliquen l'existència d'aquesta bretxa retributiva mitjana sense que hi hagi una vulneració directa de la llei d'igualtat salarial per a un mateix lloc de treball.
2. b) L'empresa planeja destinar el seu pressupost d'igualtat a impartir un curs voluntari d'assertivitat i negociació salarial només per a empleades. Critica l'eficàcia d'aquesta mesura i dissenya dues polítiques laborals organitzatives que ataquin les veritables causes de la bretxa identificades en l'apartat anterior.

En un centre comercial treballen dos dependents en el mateix departament i amb les mateixes funcions:

• En Marcos té un contracte a jornada completa ($160$ hores al mes) i cobra $1.280\ \text{€}$ bruts mensuals.

• La Laura té un contracte a temps parcial involuntari ($80$ hores al mes) i cobra $720\ \text{€}$ bruts mensuals.

1. a) Calcula el salari brut per hora ordinària de cadascun d'ells i determina si hi ha discriminació salarial per preu unitari del treball.
2. b) En Marcos argumenta davant dels seus companys: «Jo cobro gairebé el doble que la Laura, per la qual cosa l'empresa valora molt més la meva feina». Rebat l'argument d'en Marcos utilitzant els conceptes de retribució per hora i jornada, i explica quins perjudicis econòmics a mitjà i llarg termini pateix la Laura en trobar-se en una jornada parcial no desitjada (considera la capacitat d'estalvi, la cotització a la Seguretat Social i les futures prestacions d'atur o jubilació).

T'ofereixen les teves dues primeres oportunitats de feina després d'acabar els estudis:

• Oferta A: $1.600\ \text{€}$ bruts al mes ($12$ pagues). Jornada presencial amb torn partit ($9:00$ a $14:00$ i $16:30$ a $19:30$). Distància de $45$ minuts en transport públic (cost de l'abonament: $55\ \text{€}$ mensuals). Com que no pots tornar a dinar a casa, calcules una despesa mitjana de $9,50\ \text{€}$ per àpat en dies feiners ($21$ dies al mes).

• Oferta B: $1.430\ \text{€}$ bruts al mes ($12$ pagues). Jornada contínua intensiva ($8:00$ a $15:30$), amb dos dies setmanals de teletreball. Distància de $10$ minuts a peu (cost de transport: $0\ \text{€}$). Inclou formació tècnica certificada finançada per l'empresa valorada en $1.200\ \text{€}$ a l'any.

1. a) Assumint una retenció mitjana (cotitzacions i IRPF) del $12\ \%$ sobre el salari brut per a totes dues ofertes, calcula el saldo net disponible mensual després de deduir les despeses ineludibles associades al lloc de treball (transport i manutenció obligada).
2. b) Aplica els conceptes de «cost d'oportunitat», «salari emocional» i «capital humà» per justificar de manera raonada quina oferta triaries si la teva prioritat estratègica a mitjà termini és maximitzar el teu desenvolupament professional i benestar general.

Després de la publicació dels sous de les grans estrelles de l'esport, llegim en un debat digital: «És una vergonya moral que un futbolista de Primera Divisió cobri en un cap de setmana el que una metgessa d'urgències triga quatre anys a guanyar; això demostra que el lliure mercat no té lògica econòmica». Fes una anàlisi tècnica d'aquesta afirmació:

1. a) Explica la diferència de remuneració aplicant les eines de la microeconomia laboral: oferta i demanda de treball, escassetat relativa de talent específic, mida de l'audiència i productivitat del factor treball mesurada pels ingressos marginals que genera cada professional per al seu ocupador.
2. b) Distingeix amb precisió entre «preu de mercat del factor treball» i «valor social intrínsec d'una activitat». Argumenta si l'Estat hauria d'intervenir fixant un salari màxim legal per a professions d'alta remuneració i avalua les conseqüències que aquesta mesura provocaria sobre la fuga de talent, el frau i els ingressos fiscals respecte a una alternativa basada en impostos progressius sobre la renda.

En una llar conviuen dos adults i dos menors. Un dels adults té una feina remunerada per la qual ingressa $1.550\ \text{€}$ nets al mes a jornada completa. L'altre adult es dedica a temps complet a les tasques no remunerades de la llar i de cures, i hi empra una mitjana de $35$ hores setmanals.

1. a) Calcula el cost mensual de mercat que suposaria contractar personal extern per cobrir aquestes $35$ hores setmanals a un preu de $10,50\ \text{€}$ per hora (considera mesos de $4,3$ setmanes). Compara aquest import amb el salari net formal de la llar i dedueix quin percentatge dels recursos reals de la família procedeix del treball no remunerat.
2. b) Justifica per què el Sistema de Comptes Nacionals exclou aquestes tasques del càlcul oficial del Producte Interior Brut (PIB) i analitza els biaixos econòmics que aquesta exclusió provoca a l'hora d'avaluar la productivitat i la taxa d'activitat femenina.
3. c) Dissenya dues polítiques públiques complementàries (una de tipus fiscal o de transferències i una altra de serveis públics universals) orientades a reduir la precarietat i la dependència econòmica de les persones dedicades en exclusiva a les cures familiars no remunerades.

Una persona jove acabada d'emancipar percep el Salari Mínim Interprofessional (SMI), amb una nòmina neta mensual prorratejada de $1.150\ \text{€}$. Les seves despeses mensuals mínimes de supervivència en una ciutat mitjana són: $520\ \text{€}$ pel lloguer d'una habitació amb subministraments, $240\ \text{€}$ de cistella bàsica de la compra, $55\ \text{€}$ de transport i $85\ \text{€}$ en despeses mèdiques indispensables i roba bàsica.

1. a) Calcula el percentatge del salari net que absorbeixen les despeses fixes i ineludibles i determina la seva capacitat mensual d'estalvi. Si el preu del lloguer d'habitacions experimenta una pujada del $10\ \%$ i la inflació encareix la cistella de la compra un $5\ \%$, calcula quant es redueix el seu marge econòmic mensual si el salari roman constant.
2. b) A partir dels resultats obtinguts, valora críticament si l'SMI compleix actualment el principi de l'Estatut dels Treballadors de garantir un nivell de vida digne i suficient en entorns urbans.
3. c) Contrasta dues mesures econòmiques per solucionar la vulnerabilitat financera d'aquest col·lectiu: un increment de l'SMI per decret enfront d'una política de control o ajuda al lloguer d'habitatge. Prediu un benefici i un efecte perjudicial imprevist de cadascuna de les dues mesures sobre el mercat.

L'anàlisi estadística del mercat laboral d'una comunitat autònoma dona els següents salaris mitjans bruts mensuals per trams d'edat:

• Tram 1 ($16$ a $24$ anys): $1.080\ \text{€}$

• Tram 2 ($25$ a $34$ anys): $1.520\ \text{€}$

• Tram 3 ($35$ a $54$ anys): $1.960\ \text{€}$

• Tram 4 ($55$ a $64$ anys): $2.240\ \text{€}$

1. a) Calcula la bretxa salarial relativa entre el tram més jove i el més veterà expressada en percentatge sobre el salari dels joves. A continuació, calcula l'increment salarial percentual entre el tram 1 i el tram 2, i compara'l amb l'increment entre el tram 3 i el tram 4. Què ens indica l'evolució d'aquestes taxes sobre el ritme de revalorització del capital humà al llarg de la carrera laboral?
2. b) Explica per què aquesta disparitat retributiva no reflecteix únicament diferències en la productivitat real dels treballadors: analitza l'impacte que tenen en aquestes dades la dualitat contractual (taxa de temporalitat per edats) i els complements salarials consolidats per antiguitat fixats en els convenis.
3. c) Si una reforma laboral suprimís de cop els complements d'antiguitat per abaratir la contractació sènior i fomentar la contractació juvenil, prediu quins efectes directes i indirectes tindria sobre els salaris reals dels joves, el cost d'acomiadament i l'incentiu a la permanència a les empreses. Dissenya una alternativa de política econòmica més equilibrada.