Exercicis: La gestió del risc financer i les assegurances

Explica amb un exemple senzill com funciona una assegurança: moltes persones paguen poc (prima) perquè, si a una li passa una cosa greu (sinistre), l'asseguradora ho cobreixi. Per què li surt rendible a l'asseguradora? Què guanya l'assegurat encara que no li passi mai res?

Defineix amb les teves paraules prima, pòlissa, sinistre i cobertura, i aplica-les a aquest cas: la Bea paga $30\ \text{€}$ a l'any per assegurar la seva bici contra robatori; l'hi roben i l'asseguradora li paga $250\ \text{€}$ perquè la pòlissa cobria el robatori fora de casa.

La figura és una matriu de riscos del mercat escolar: cada risc se situa segons la seva probabilitat de produir-se i el dany que causaria. Tres riscos ja estan situats i un quart, marcat amb un signe d'interrogació, l'has d'ubicar tu.

1. a) Explica per què «incendi del local» està a dalt a l'esquerra i «tacar un cartell» a baix a l'esquerra.
2. b) Ubica el signe d'interrogació: «perdre la caixa amb la recaptació del dia» és poc probable però arruïnaria el projecte. Quins dos riscos mereixen pla de protecció abans que els altres? Raona la resposta.

Explica la diferència entre un imprevist (no sabies que podia passar) i un risc (sabies que podia passar, però no quan). Classifica: que plogui el dia de la fira a l'abril, que un soci es posi malalt, que surti fum del quadre elèctric de l'institut. Quin es podia preparar millor?

Defineix probabilitat i dany (impacte) d'un risc amb dos exemples del viatge de fi de curs: un amb alta probabilitat i poc dany, i un altre amb baixa probabilitat i molt de dany. Explica per què el segon mereix més atenció encara que sigui rar.

Relaciona cada concepte d'assegurança amb la seva definició: prima, pòlissa, sinistre, franquícia. Definicions: (1) el contracte signat amb l'asseguradora; (2) el que pagues periòdicament per estar cobert; (3) la part del dany que pagues tu abans que pagui l'asseguradora; (4) l'accident o dany cobert que té lloc. Posa un exemple amb l'assegurança d'una bici.

Anomena les quatre estratègies davant d'un risc (evitar, reduir, transferir, assumir) i posa un exemple de cadascuna aplicat a muntar una parada de menjar a la fira (no fer servir fregidora, formació en higiene, assegurança de l'esdeveniment, matalàs de $20\ \text{€}$ per a imprevistos).

Explica què és un pla B i en què es diferencia d'una assegurança. Posa l'exemple del concert a l'aire lliure de l'institut: descriu un pla B raonable per a la pluja i explica per què tenir-lo escrit abans de l'esdeveniment evita decidir a la babalà el mateix dia.

Fes una llista de quatre riscos de la parada de creps de la fira (per exemple: pluja, que falti un ingredient, que no vingui ningú, que algú es cremi amb la planxa). Ordena'ls multiplicant en el teu raonament probabilitat per dany (alta/mitjana/baixa en ambdós) i explica quin abordaries primer i com.

Assegurar el teu mòbil de $240\ \text{€}$ costa $24\ \text{€}$ a l'any. La probabilitat de trencar-lo en un any, segons el teu historial, és d'un cop cada $5$ anys.

1. a) Calcula quant pagues de primes en $5$ anys i compara-ho amb el cost de reposar el mòbil una vegada.
2. b) Amb aquests números, compensa l'assegurança en el teu cas? Què més hauries de mirar a banda del càlcul (franquícia, què cobreix, si podries pagar el mòbil nou de la teva butxaca)?

Davant d'un risc hi ha quatre estratègies: evitar-lo (no fer l'activitat), reduir-lo (fer-la més segura), transferir-lo (pagar una assegurança) o assumir-lo (guardar un matalàs per si de cas). Classifica aquestes decisions del campament d'estiu i justifica-les: (a) cancel·lar l'excursió de barranquisme amb avís de tempesta; (b) contractar una assegurança d'accidents per al campament; (c) posar cascos i monitors a la tirolina; (d) reservar $200\ \text{€}$ per si es trenca material.

El torneig esportiu de l'institut mou aquests riscos: lesions (probabilitat mitjana, dany alt), que faltin equips (mitjana, mitjà), perdre pilotes (alta, baix) i vandalisme a les graderies (baixa, alt).

1. a) Dibuixa amb paraules la matriu probabilitat × dany i ordena els quatre riscos per prioritat d'atenció.
2. b) Assigna a cadascun una estratègia concreta (evitar, reduir, transferir o assumir) i justifica la del risc més prioritari.

Pots fer-ho en paper i enviar una foto amb la teva resposta.

Assegurar el material de so del concert ($800\ \text{€}$) costa $45\ \text{€}$ pel dia de l'esdeveniment. La probabilitat que alguna cosa s'espatlli, segons anys anteriors, és de $1$ de cada $10$ esdeveniments, amb un dany mitjà de $300\ \text{€}$.

1. a) Calcula la pèrdua esperada per esdeveniment (probabilitat per dany) i compara-la amb el preu de l'assegurança.
2. b) Amb aquest càlcul sobre la taula, decideix si contractaries l'assegurança i explica quin argument no numèric et pot decantar (tranquil·litat, qui respon si passa alguna cosa).

La teva cooperativa guarda $350\ \text{€}$ en efectiu en un calaix de l'aula. Identifica tres riscos d'aquesta pràctica (robatori, pèrdua, temptació de «demanar prestat») i dissenya una mesura de reducció per a cadascun (caixa forta petita, registre signat per dues persones, ingrés setmanal al banc). Explica per què aquestes mesures protegeixen també la tresorera.

El viatge d'estudis costa $150\ \text{€}$ per persona i l'organització ofereix una assegurança de cancel·lació de $12\ \text{€}$ que retorna els diners si et poses malalt abans del viatge. A la teva classe de $35$, estadísticament un o dos es posen malalts cada any.

1. a) Calcula quant pagaria tota la classe per l'assegurança i quant «perd» la classe si ningú es posa malalt.
2. b) Analitza qui l'hauria de contractar tot i així (tothom, només qui no pugui assumir perdre $150\ \text{€}$?) i què ens ensenya això sobre per a què serveixen les assegurances.

Llegeix la lletra petita d'aquesta pòlissa escolar fictícia: cobreix danys del material esportiu fins a $500\ \text{€}$ a l'any, franquícia de $40\ \text{€}$ per sinistre, màxim $2$ sinistres a l'any, no cobreix pèrdues ni robatoris sense violència. El club de bàsquet perd pilotes per valor de $60\ \text{€}$ a l'any i li van robar un cop la farmaciola ($70\ \text{€}$).

1. a) Explica què hauria cobert i què no la pòlissa l'any passat i calcula quant hauria pagat l'asseguradora per la farmaciola.
2. b) Redacta tres preguntes que has de fer abans de signar una pòlissa així i explica quina trampa té fixar-se només en la prima.

El mercat escolar se celebra a l'aire lliure. Un pla B amb carpa coberta costa $30\ \text{€}$ del pressupost total de $200\ \text{€}$. Si plou sense carpa, s'estima perdre vendes per $150\ \text{€}$; la probabilitat de pluja aquell mes és de $1$ de cada $4$.

1. a) Calcula la pèrdua esperada per pluja (probabilitat per dany) i compara-la amb el cost de la carpa.
2. b) Decideix si contractaries el pla B i defensa la teva decisió amb els números i amb almenys un argument no numèric.

Una assegurança per a un telèfon mòbil de $350\ \text{€}$ costa $2,50\ \text{€}$ al mes i té una franquícia de $45\ \text{€}$ per sinistre. La seva pòlissa només cobreix una reparació a l'any i exclou expressament el furt (sustracció sense violència ni força). La reparació habitual d'una pantalla trencada costa $75\ \text{€}$.

1. a) Un anunci publicitari afirma: «Per només $2,50\ \text{€}$ al mes, despreocupa't i estalvia $75\ \text{€}$ si se't trenca la pantalla». Demostra matemàticament per què aquesta afirmació és falsa, calculant el desemborsament total real del primer any amb assegurança enfront d'assumir la reparació directament.
2. b) Planteja una alternativa: si aquests diners mensuals es destinen a un fons d'estalvi per a imprevistos (autoassegurança), determina en quants mesos es cobreix el cost íntegre de la reparació i justifica econòmicament si val la pena contractar la pòlissa.

Dissenya el pla de gestió de riscos del viatge de fi de curs ($150\ \text{€}$ per persona, $40$ alumnes): identifica els quatre riscos principals (malaltia, pèrdua de l'autocar, danys a l'alberg, alumnat que es queda sense diners), assigna a cadascun probabilitat i dany, tria una estratègia (evitar, reduir, transferir, assumir) i calcula quant de matalàs per persona proposaries i com es retornaria si no es fa servir.

La festa major del poble contracta cada any un castell inflable infantil. Aquest any l'assegurança de responsabilitat civil puja de $60\ \text{€}$ a $140\ \text{€}$ després d'un accident en un altre poble. El pressupost total de la festa és de $3.000\ \text{€}$.

1. a) Exposa les opcions de l'ajuntament (pagar l'assegurança, buscar una altra activitat, instal·lar-lo sense assegurança) i analitza quin risc assumeix amb cadascuna i qui el paga si passa alguna cosa.
2. b) Decideix i defensa la teva decisió explicant per què l'assegurança de responsabilitat civil protegeix més que diners, i calcula quin percentatge del pressupost suposa contractar-la.

La vostra cooperativa escolar elaborarà i vendrà pots de melmelada artesanal a la fira local, amb un pressupost de $120\ \text{€}$. Un company proposa: «Per estalviar diners, no comprem termòmetres d'esterilització ni gastem a imprimir els ingredients i al·lèrgens a les etiquetes; si a algú li cau malament o és al·lèrgic, li tornem els $3\ \text{€}$ del pot i assumpte resolt».

1. a) Rebat la proposta del teu company utilitzant una matriu de gestió de riscos (probabilitat enfront d'impacte): justifica per què un risc de baixa probabilitat però conseqüències extremes no es pot gestionar simplement assumint-lo com un cost financer més.
2. b) Dissenya el pla de gestió per als tres riscos clau del projecte: sanitari (intoxicació o al·lèrgia), operatiu (cremades de l'equip en cuinar) i comercial (quedar-se amb estoc sense vendre). Assigna a cadascun una mesura tècnica concreta i classifica-la en una d'aquestes estratègies: evitar, reduir o transferir.

Dos socis d'una cooperativa juvenil discuteixen sobre assegurances. L'un afirma: «Assegurar-ho tot és llençar els diners; surt més barat assumir els imprevistos quan passin». L'altre sosté: «Anar sense assegurança en qualsevol activitat és d'irresponsables; cal cobrir-ho tot».

1. a) Desmunta tots dos extrems aplicant el principi econòmic de gestió del risc segons la capacitat patrimonial: descriu una situació en què contractar una assegurança sigui una ineficiència financera i una altra on no contractar-la signifiqui la fallida personal o del projecte.
2. b) La cooperativa té un fons de reserva de $400\ \text{€}$ i ha de gestionar tres riscos: 1) Trencament d'una calculadora de $15\ \text{€}$; 2) Indemnització per responsabilitat civil de fins a $60.000\ \text{€}$ per danys a tercers en un taller (assegurança per $45\ \text{€}$); 3) Pèrdua de $250\ \text{€}$ en vendes per pluja en un mercadet (assegurança meteorològica per $80\ \text{€}$). Determina i justifica quina estratègia s'ha d'aplicar a cada risc (assumir, transferir o mitigar).

El mercat del barri se celebra al desembre a l'aire lliure. Dades: si plou, s'estima caure de $900\ \text{€}$ a $300\ \text{€}$ en vendes; la probabilitat de pluja aquell dia és del $30\ \%$; una carpa llogada costa $120\ \text{€}$ i salvaria la meitat de la caiguda.

1. a) Calcula la pèrdua esperada sense carpa i la pèrdua esperada amb carpa, i decideix amb els números si compensa llogar-la.
2. b) Afegeix dos arguments no numèrics a favor o en contra de la carpa (imatge del mercat, gent que es queda si està cobert) i reafirma o corregeix la teva decisió.

Dissenya el pla complet de gestió de riscos del concert solidari de l'institut: una taula amb cinc riscos (probabilitat, dany, estratègia, mesura concreta, responsable), el càlcul del matalàs de diners que proposaries (quant i d'on surt) i la regla de decisió del dia D: quines condicions cancel·larien l'esdeveniment i qui té l'última paraula. Defensa per què escriure-ho abans de l'esdeveniment és la meitat de la feina.