Exercicis: Cerca d'informació i anàlisi de la competència

Explica quina informació et pot donar cada font i quan fer-la servir: enquesta, entrevista en profunditat, observació directa i cerca a internet. Aplica-ho a aquest projecte: una parada d'esmorzars saludables a la fira de l'institut.

Distingeix competència directa i indirecta amb aquest cas: una parada de sucs naturals a la fira. La seva competència directa seria una altra parada de begudes; la indirecta, la màquina expenedora del passadís o la cantimplora de casa. Afegeix dos exemples propis de competència indirecta per a una app d'apunts.

La figura és un mapa de posicionament de les parades de beguda de la fira segons el seu preu i com és de saludable la seva oferta. Els punts A, B i C són parades que ja existeixen; el signe d'interrogació marca una zona buida.

1. a) Descriu on és el forat del mercat segons el mapa (quina combinació de preu i oferta saludable ningú cobreix).
2. b) Proposa un producte per a aquest forat i explica què hauries de comprovar abans de llançar-t'hi (per què està buit?).

Explica què és un client potencial i per què «tothom» no és una resposta vàlida a la pregunta «a qui li vens?». Defineix el client potencial d'aquests tres projectes escolars: una parada de cafè amb llet, un taller d'emprenedoria per a pares i una app d'apunts de batxillerat.

Distingeix dada d'opinió amb aquests exemples d'una investigació sobre el menjador: (a) «el $60\ \%$ dels alumnes no s'acaba el segon plat»; (b) «el menjar del menjador és dolent»; (c) «els dimarts hi ha $15$ kg més de restes que els dijous». Explica per què per decidir necessites dades i no només opinions, i com convertiries l'opinió (b) en una cosa mesurable.

Enumera quatre preguntes que hauries de respondre sobre la teva competència abans d'obrir una parada a la fira (què ven, a quin preu, què li critiquen els clients, què no ofereix) i explica què faries amb cada resposta.

Explica què és un nínxol de mercat (un grup petit amb una necessitat concreta poc atesa) i identifica el nínxol d'aquests productes: ulleres de sol per a gossos, esmorzars sense gluten a la fira, classes de skate per a majors de $40$ anys. Per què un nínxol pot ser una bona porta d'entrada per a un projecte petit?

El teu equip vol vendre smoothies a la fira. Llista tres coses que podríeu esbrinar observant (sense preguntar a ningú) la fira de l'any passat: hores de més cua, quines parades van esgotar el gènere, quins productes van sobrar, preus que es pagaven sense queixar-se. Explica quin avantatge té l'observació respecte a l'enquesta.

Dissenya una enquesta de cinc preguntes per validar una parada de creps a la fira escolar. Cada pregunta ha de mesurar una cosa útil (quant pagarien, quins sabors, a quina hora comprarien, quants en comprarien, a qui li compren ara). Explica per què una de les preguntes no ha de ser «compraries creps?» (sí/no).

Fes l'anàlisi DAFO del projecte de la teva classe (tria'n un de real o la parada d'esmorzars): dues debilitats, dues fortaleses, dues oportunitats i dues amenaces. Després creua la informació: escriu una estratègia que utilitzi una fortalesa per aprofitar una oportunitat i una altra que defensi una debilitat davant d'una amenaça.

Es diu que la visió emprenedora consisteix a veure oportunitats on d'altres només veuen problemes. Tria un problema quotidià del teu entorn (cues, avorriment als patis de pluja, llibres que ningú reutilitza, avis que no fan servir el mòbil) i transforma'l en una oportunitat: quina necessitat hi ha a sota, a qui afecta i quina solució vendries.

Dissenya la recerca de mercat exprés (una setmana, $0\ \text{€}$) per validar un servei de «motxilles endreçades» (revisió setmanal de la motxilla a domicili per a famílies): quines tres fonts utilitzaries, a quanta gent preguntaries, quines tres preguntes faries i què observaries. Explica quin resultat et faria tirar endavant i quin abandonar.

A la fira de l'any passat hi havia $5$ parades de menjar: $2$ de dolços, $2$ de salat i $1$ de begudes. Les de dolços van vendre de mitjana $60$ unitats, les de salat $85$ i la de begudes $140$. Aquest any ja hi ha apuntades $3$ parades de dolços.

1. a) Interpreta les dades: on sembla que hi ha la demanda insatisfeta i què et diuen les mitjanes sobre el repartiment entre parades.
2. b) Decideix què posaríeu vosaltres i defensa-ho amb les dades, esmentant una incertesa que les dades no resolen.

Fes el DAFO d'aquest projecte: «lloguer de pilotes i jocs de taula als patis, gestionat per alumnes amb punts de recompensa». Escriu dues debilitats, dues fortaleses, dues oportunitats i dues amenaces, i després creua: una estratègia FO (utilitzar una fortalesa per caçar una oportunitat) i una DA (defensar una debilitat d'una amenaça).

La teva enquesta sobre la parada d'esmorzars dona com a resultat: $80$ enquestats, el $70\ \%$ pagaria fins a $2\ \text{€}$, els sabors més demanats són iogurt amb fruita ($45\ \%$) i torrada ($30\ \%$), i la franja amb més compradors seria l'esbarjo de mig matí.

1. a) Explica quines tres decisions de producte, preu i logística preneu ja amb aquestes dades.
2. b) Assenyala dues preguntes que l'enquesta NO va respondre i que us fan falta abans de comprar res (al·lèrgens, quantitat real que comprarien, competència del bar del costat) i com les esbrinaríeu.

Dos equips investiguen el mateix: «hi ha mercat per a un club de lectura juvenil al barri?». L'equip A pregunta al grup de WhatsApp de la seva classe ($24$ respostes entusiastes); el B entrevista $10$ persones variades del barri i observa la biblioteca pública un dissabte.

1. a) Compara la fiabilitat d'ambdues mostres i anomena el biaix del mètode A.
2. b) Explica quina informació dona l'observació de l'equip B que cap enquesta pot donar, i quina conclusió provisional trauries amb les dades del B encara que fossin menys entusiastes.

Al mercat escolar hi ha dues parades de bijuteria: la teva ven polseres a $3\ \text{€}$ fetes a mà i l'altra, polseres a $2\ \text{€}$ comprades en una botiga en línia i reetiquetades. L'any passat la parada barata va vendre el doble.

1. a) Analitza el teu competidor: quin avantatge té, quin és el teu i a quin tipus de comprador es dirigeix cadascun.
2. b) Proposa dues estratègies de diferenciació que no siguin abaixar el preu i explica per què competir només per preu seria una mala idea per a tu.

Un equip va enquestar els seus $30$ millors amics sobre la seva app d'organització d'apunts: el $95\ \%$ va dir que la faria servir «segur». En llançar-la, se la van descarregar $12$ persones a tot l'institut.

1. a) Explica quins biaixos tenia l'enquesta (a qui van preguntar, com van preguntar) i per què van inflar el resultat.
2. b) Redissenya la recerca: a qui preguntaries, quanta gent, amb quines tres preguntes i què faries a més de preguntar.

Vendràs esmorzars a la fira i has anotat els preus de la competència: croissants a $1,50\ \text{€}$ (parada A), suc més torrada a $2,50\ \text{€}$ (parada B) i pastisseria industrial a $1\ \text{€}$ (parada C). Produir el teu esmorzar (iogurt amb fruita i granola) costa $1,10\ \text{€}$.

1. a) Raona entre quins preus t'hauries de moure i què passa si el poses a $1\ \text{€}$ o a $3\ \text{€}$.
2. b) Decideix un preu, defensa'l amb les dades i explica quina informació addicional t'agradaria tenir abans de confirmar-lo.

Un equip vol muntar una parada d'entrepans d'autor a la fira comarcal. La seva anàlisi de la competència: $6$ parades de menjar l'any passat, totes de menjar ràpid estàndard, preus entre $2\ \text{€}$ i $3,50\ \text{€}$, cues de $15$ minuts a l'hora de dinar i queixes sobre la falta d'opcions vegetarianes.

1. a) Sintetitza l'anàlisi en una frase d'oportunitat: quin forat hi ha, per a qui i amb quina promesa.
2. b) Dissenya dos experiments barats previs a la fira per comprovar que el forat és real (carta de prova a l'esbarjo, prevenda entre professors) i quin resultat mesuraries en cadascun.

La papereria del barri fa $3$ anys que perd clients. La propietària culpa internet, però una anàlisi ràpida mostra: el $80\ \%$ de les seves vendes són fotocòpies i material escolar de setembre; no obre a les tardes, quan surten els instituts; i no té aparador des de fa anys.

1. a) Reinterpreta el problema: és la competència en línia o són decisions pròpies? Separa els factors externs dels interns de l'anàlisi.
2. b) Proposa un pla de tres accions basades en l'anàlisi (horari, aparador, serveis que internet no dona) i explica què mesuraria la propietària en $3$ mesos per saber si remunta.

«Investigar el mercat és una pèrdua de temps: les grans idees les veuen els visionaris, no les enquestes.» Algú respon amb la frase que «si hagués preguntat a la gent què volia, haurien dit cavalls més ràpids».

1. a) Resumeix el millor argument de cada postura sobre el paper de la recerca a l'hora d'innovar.
2. b) Proposa un punt mitjà operatiu per al vostre projecte escolar: què decidiu amb investigació (preu, horari, sabors) i què decidiu amb visió pròpia (la idea central), i justifica el repartiment.

El teu equip té dues idees per a la fira i només temps per a una: una parada de creps (demanda provada l'any passat, però hi haurà $2$ competidors) o una parada de tatuatges temporals (ningú ho ha fet mai, demanda desconeguda).

1. a) Dissenya com decidir amb informació en $5$ dies: quines dades recolliu sobre cada idea, amb quin mètode i quin cost.
2. b) Estableix la regla de decisió per escrit (quin resultat mínim exigeix cada idea per guanyar) abans de mirar les dades, i explica per què fixar la regla abans evita autoenganyar-se.

Analitza aquest mini-mapa de la competència del mercat de Nadal del barri: xurros ($2\ \text{€}$, cua sempre), roba artesana ($15\ \text{€}$, poques vendes), dolços nadalencs ($4\ \text{€}$, vendes mitjanes), joguines de fusta ($12\ \text{€}$, vendes mitjanes). No hi ha res entre $4\ \text{€}$ i $12\ \text{€}$ ni res per emportar calent per beure.

1. a) Localitza dos forats de mercat i formula una proposta per a cadascun (producte, preu, client).
2. b) Tria un forat i dissenya la prova de concepte d'una tarda: què vendríeu, què anotaríeu i quin nombre us faria repetir l'any següent.