Exercicis: El sistema financer, l'empresa i la innovació

Explica què és el sistema financer i quina és la seva funció bàsica: què fa amb els diners de la gent que estalvia i a qui els presta? Posa un exemple del teu barri.

Distingeix innovació de producte i innovació de procés amb dos exemples d'un forn de pa: (a) inventa un pa sense gluten que no existia; (b) canvia la manera de pastar per trigar la meitat. Afegeix un exemple teu de cada tipus aplicat a l'institut.

La figura mostra com els diners viatgen dels estalviadors a una empresa a través d'un banc, però un dels corrents està tapat amb un signe d'interrogació.

1. a) Indica què viatja pel corrent tapat (l'empresa torna alguna cosa al banc, i d'aquí arriba alguna cosa a les famílies) i explica com es diu el preu d'aquest préstec.
2. b) Explica què guanyen les famílies, el banc i l'empresa en aquest circuit.

Explica la diferència entre un compte corrent i un compte d'estalvi (o dipòsit): per a què serveix cadascun i per què el segon sol donar una mica d'interès i el primer no. Posa un exemple d'ús de cadascun amb la teva paga.

Anomena tres formes de pagament habituals (efectiu, targeta, transferència o pagament amb el mòbil) i escriu un avantatge i un risc de cadascuna per a un adolescent que compra a la fira de l'institut.

Explica què és una cooperativa i en què es diferencia d'una empresa amb un únic propietari: qui decideix, qui es queda els beneficis i què passa si cal retallar despeses. Posa un exemple de cooperativa que podria existir al teu institut.

Relaciona cada innovació amb el seu tipus — de producte, de procés o de model de negoci: (a) una pizzeria inventa la massa de coliflor; (b) una llibreria passa a cobrar una subscripció mensual de llibres en comptes de vendre'ls solts; (c) una fàbrica de bicis reorganitza la cadena per muntar cada bici en la meitat de temps. Explica la teva tria en un dels casos.

Explica amb les teves paraules què és la responsabilitat social d'una empresa i posa tres exemples concrets que podria tenir la parada d'esmorzars de la teva cooperativa escolar (proveïdors, residus, tracte a l'equip).

El forn de pa del barri vol comprar un forn de $6.000\ \text{€}$ que li permetria vendre el doble de pa. No té aquests diners estalviats. Explica quines opcions té (préstec bancari, esperar anys a estalviar-los, buscar socis) i què guanya i què arrisca amb cadascuna.

Una empresa és responsable socialment quan pensa en alguna cosa més que en el benefici. Classifica aquestes accions d'una fàbrica de sucs en responsables o irresponsables i justifica-ho: (a) compra la fruita a agricultors de la comarca a un preu digne; (b) aboca les restes de polpa al riu per estalviar; (c) contracta persones del barri amb formació inclosa; (d) anuncia «suc natural» quan porta un $40\ \%$ de sucre afegit.

Fa deu anys a la teva ciutat gairebé ningú no es movia en bici; avui hi ha carrils bici i bicis compartides, i milers de trajectes en cotxe han desaparegut. Explica en què va consistir aquesta innovació (va ser tecnològica, de model de negoci, social?) i anomena dues transformacions socials que ha comportat.

Una pastisseria del barri vol renovar el seu obrador ($18.000\ \text{€}$). El banc li ofereix un préstec a $5$ anys amb quotes de $340\ \text{€}$ al mes.

1. a) Calcula quant pagarà en total pel préstec i quant li costa finançar-se.
2. b) Analitza dues alternatives (estalviar durant anys, buscar un soci que aporti els diners) i explica què guanya i què perd la pastisseria amb cadascuna respecte al préstec.

La teva cooperativa escolar obre un compte bancari. El banc li ofereix dues opcions: compte amb quota de $2\ \text{€}$ al mes i transferències gratis, o compte sense quota amb $0,50\ \text{€}$ per transferència.

1. a) Calcula a partir de quantes transferències al mes compensa el compte amb quota.
2. b) Raona quines altres condicions miraríeu abans de triar banc (comissions ocultes, caixers propers, valors del banc) i per què.

L'ajuntament ofereix a les botigues del barri dos ajuts per digitalitzar-se: una subvenció de $500\ \text{€}$ a fons perdut o un préstec de $2.000\ \text{€}$ sense interessos a retornar en $4$ anys. Explica la diferència entre ambdues opcions, per què l'ajuntament ofereix això (quina innovació busca) i què triaria una papereria petita que necessita un web senzill. Justifica la tria.

Llegeix aquesta mininotícia: «Una empresa local de iogurts instal·la panells solars amb un préstec del banc; en $6$ anys estalviarà en llum el pagat pel préstec i després l'energia li sortirà gairebé de franc». Identifica a la notícia la intermediació financera, la innovació (de procés? de model?) i la responsabilitat social, i explica què hauria passat si cap banc no li presta els diners.

Compara aquestes dues empreses de la teva ciutat imaginària: un banc finança l'ampliació d'una fàbrica de pinsos que dona feina a $40$ veïns, i un fons d'inversió compra aquesta mateixa fàbrica per tancar-la i quedar-se el terreny. Explica què fa cada tipus d'actor financer amb els seus diners, quin efecte té sobre el territori i quines preguntes s'hauria de fer un poble abans de celebrar una «inversió».

La cooperativa d'alumnes de l'institut demana a l'AMPA un micropréstec de $200\ \text{€}$ per comprar material del mercadet, a retornar en $4$ mesos amb un interès simple del $5\ \%$ anual.

1. a) Calcula quant d'interès pagarà la cooperativa en total i quant retornarà a l'AMPA.
2. b) Analitza si et sembla una bona manera de finançar-se respecte a vendre entrades anticipades o aportar diners cada soci, indicant un risc de cada alternativa.

La teva família disposa de $12.000\ \text{€}$ d'estalvi i dubta entre tres entitats per contractar un dipòsit a termini fix a $1$ any:

• Banc comercial cotitzat: ofereix una rendibilitat del $3,0\ \%$ TAE. Els seus crèdits financen grans corporacions i projectes globals buscant el màxim benefici per als seus accionistes.

• Cooperativa de crèdit (caixa rural): ofereix un $2,2\ \%$ TAE. Per estatuts, reinverteix la majoria dels fons en pimes i cooperatives de la mateixa comarca, i els clients poden fer-se socis amb dret a vot.

• Banca ètica: ofereix un $1,2\ \%$ TAE. Publica la destinació de tots els seus préstecs, que financen exclusivament iniciatives d'impacte social i transició ecològica.

1. a) El teu cosí afirma: «L'única cosa racional és triar l'entitat que més pagui; tant se val el que faci el banc amb els diners mentre estiguin coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits». Rebat la seva postura explicant quines externalitats (positives o negatives) genera en l'economia real del vostre entorn el model d'assignació del crèdit de cadascuna de les tres entitats.
2. b) Calcula el cost d'oportunitat anual (en euros) de triar la cooperativa de crèdit i de triar la banca ètica en lloc del banc comercial. Justifica sota quines condicions econòmiques i de valors familiars tindria sentit renunciar a aquesta rendibilitat.

Una empresa de moda molt rendible demana un préstec gran. Fabrica en tallers amb condicions dures i contamina molt, però retornarà els diners segur.

1. a) Argumenta a favor i en contra que el banc li presti els diners.
2. b) Explica què faria en aquest cas un banc que declara tenir responsabilitat social, i quines pressions rebria des de dins (benefici) i des de fora (clients, normes).

Dues cafeteries del mateix poble necessiten $10.000\ \text{€}$ per reformar el local. La primera aconsegueix un préstec al $6\ \%$ perquè feia $5$ anys que presentava els seus comptes ordenats; a la segona l'hi deneguen perquè mai no va registrar les seves vendes.

1. a) Explica per què el banc mira l'historial i la «cultura financera» de qui demana el préstec, i quina lliçó hi ha aquí per a la vostra cooperativa escolar encara que demani només $300\ \text{€}$.
2. b) Dissenya el «dossier» que la vostra cooperativa presentaria a l'AMPA per demanar un micropréstec: quins tres documents o dades el farien creïble.

La cadena de roba «Baratíssima» ven samarretes a $3\ \text{€}$ i és l'empresa que més joves contracta a la teva ciutat, amb contractes de $4$ hores i alta rotació. Els seus defensors diuen que dona feina a qui no té estudis; els seus crítics, que aquesta feina no dona per viure.

1. a) Analitza quina responsabilitat social pot exigir-se a una empresa més enllà de «donar feina» (qualitat de l'ocupació, formació, estabilitat).
2. b) Pren una posició: és millor una feina precària que no tenir feina? Argumenta-ho i proposa una mesura que milloraria la situació sense tancar la botiga.

Un banc ètic publica cada préstec que concedeix: horts ecològics, una residència cooperativa de gent gran, un taller de reparació de bicis. Un banc tradicional no publica res i guanya més diners per als seus accionistes.

1. a) Compara què fa cada banc amb els estalvis dels seus clients i quin «producte» compra realment el client de cadascun (rendibilitat respecte a rendibilitat més coherència).
2. b) Decideix on posaries els estalvis de la cooperativa de l'institut ($600\ \text{€}$) i defensa-ho davant d'un company que diu que «l'únic que importa és que no cobrin comissions».

L'institut vol instal·lar un hort solar a la teulada ($30.000\ \text{€}$) que estalviaria $4.000\ \text{€}$ a l'any a la factura de la llum. L'AMPA proposa finançar-lo amb un préstec; un grup de famílies proposa una campanya de microaportacions; l'empresa elèctrica ofereix pagar-lo ella a canvi de quedar-se els beneficis $15$ anys.

1. a) Calcula en quants anys es recupera la inversió amb la primera opció i compara les tres fonts de finançament: què costa, què se cedeix i què es guanya en cadascuna.
2. b) Tria'n una i defensa-la davant la comunitat educativa amb dos arguments econòmics i un de valors.

«Els bancs són massa importants per deixar que facin fallida: si fan fallida, se'ls rescata amb diners públics.»

1. a) Explica amb el flux circular què passaria en l'economia d'un barri si el seu únic banc tanqués de cop (estalvis, préstecs, pagaments).
2. b) Analitza quin incentiu pervers crea saber que «et rescataran passi el que passi» (risc moral) i proposa dues regles que farien el sistema financer més prudent sense tancar l'aixeta del crèdit.