Exercicis: La tectònica de plaques

Explica què és una placa litosfèrica i cita el nom de tres plaques: una en la qual es trobi Europa, una d'americana i una que sigui gairebé totalment oceànica.

A l'esquema es representen els tres tipus de vores que hi pot haver entre dues plaques litosfèriques. Indica quin tipus de vora (divergent, convergent o transformant) correspon a cada número i explica què els passa a les plaques en cada cas.

Digues si la següent afirmació és vertadera o falsa i justifica-la: «Els continents es mouen perquè les plaques litosfèriques sobre les quals es recolzen es desplacen».

Cita i descriu breument dues forces que contribueixen al moviment de les plaques litosfèriques.

A les zones de subducció una placa s'introdueix per sota d'una altra. Descriu dos fenòmens geològics associats a aquestes zones i posa un exemple real de zona de subducció.

La falla de San Andrés, a Califòrnia, és una vora transformant. Explica quin moviment relatiu tenen les plaques en aquest tipus de vora, quin risc genera i per què no s'hi formen volcans.

Un vaixell oceanogràfic registra les anomalies magnètiques del fons marí al llarg d'un transecte perpendicular a una dorsal oceànica. Les dades revelen que l'última inversió magnètica global (ocorreguda fa $780\ 000$ anys) es troba en bandes basàltiques situades a $15,6\ \text{km}$ a l'est i a $15,6\ \text{km}$ a l'oest del rift central.

1. a) Justifica com s'origina la simetria de les bandes magnètiques a partir del refredament del magma i explica per què aquest patró va constituir la prova definitiva de l'expansió del fons oceànic.
2. b) Calcula la velocitat d'expansió total d'aquest fons oceànic (en $\text{cm/any}$).
3. c) Si en una altra dorsal diferent la mateixa anomalia de fa $780\ 000$ anys es localitza a $62,4\ \text{km}$ del rift, interpreta quines diferències hi ha entre els dos marges pel que fa a la taxa de generació d'escorça i dinamisme tectònic.

Les mesures paleomagnètiques i per satèl·lit confirmen que la dorsal mesoatlàntica genera nova litosfera oceànica a una velocitat de separació total d'uns $2,5\ \text{cm/any}$, la qual cosa ha permès l'eixamplament de l'oceà Atlàntic des de la fragmentació de Pangea.

1. a) Un estudiant planteja la deducció següent: «Com que les dorsals oceàniques de tot el món generen escorça contínuament, el volum i la superfície de la Terra deuen haver crescut de manera constant durant els últims $200$ milions d'anys». Rebat la seva hipòtesi explicant quin procés compensa la creació de litosfera i en quin tipus de límits litosfèrics té lloc.
2. b) Si la distància actual entre les costes d'Àfrica occidental i Amèrica del Nord a aquesta latitud és d'uns $4\ 500\ \text{km}$, estima fa quants milions d'anys va començar a obrir-se l'oceà Atlàntic en aquesta regió suposant constant aquesta velocitat.
3. c) Prediu i justifica com variaran l'edat de les roques i el gruix dels指向 sediments marins a mesura que ens desplacem des de l'eix de la dorsal cap al marge continental africà.

En les cotes més altes de la muntanya Everest (per sobre dels $8\ 000\ \text{m}$ d'altitud) hi ha estrats de calcàries que contenen abundants fòssils marins del Mesozoic. Al mateix temps, malgrat la violència dels terratrèmols a la serralada de l'Himàlaia, no es registra vulcanisme actiu en superfície, a diferència del que passa a la serralada dels Andes.

1. a) Justifica en termes de densitat i flotabilitat per què en la col·lisió entre la placa Índica i l'Euroasiàtica no es produeix la subducció de la litosfera continental, explicant quin fenomen de deformació de l'escorça substitueix la subducció.
2. b) Explica la seqüència d'esdeveniments tectònics que permet que antics指向 sediments marins de l'oceà de Tetis es trobin avui al cim més alt del planeta.
3. c) Argumenta per què als Andes hi ha desenes de volcans actius i a l'Himàlaia no, relacionant la presència o absència de magmatisme d'arc amb el destí tèrmic i de fusió de la placa que col·lideix.