Exercicis: Virus i programari maliciós

Explica amb les teves paraules què és un programa maliciós i quina és la diferència entre un virus, que necessita infectar altres fitxers per propagar-se, i un cuc, que es copia a si mateix i viatja per la xarxa sense l'ajuda de ningú.

Relaciona cada situació amb el tipus de programa maliciós més probable i justifica la teva elecció: (a) després d'instal·lar un joc descarregat d'un web desconegut, l'ordinador mostra publicitat emergent sense parar; (b) un fitxer anomenat «fotos del viatge» demanava instal·lar un «visor» i, des d'aleshores, han desaparegut les contrasenyes desades; (c) una aplicació enregistra en secret tot el que s'escriu al teclat i ho envia fora del dispositiu.

L'esquema classifica els programes maliciosos més habituals, com es mostra a la figura.

Un dels tipus apareix tapat amb un signe d'interrogació: es tracta d'aquell que es presenta com un programa aparentment útil però que, en instal·lar-lo, executa accions perjudicials d'amagat. Indica quin tipus falta i descriu amb un exemple com s'arriba a instal·lar en un dispositiu.

Explica amb les teves paraules què és un programari espia (spyware), quin tipus d'informació busca en un dispositiu i per què intenta passar desapercebut el màxim de temps possible.

Trobes una memòria USB perduda al pati de l'institut amb una etiqueta que diu «fotos de la festa». Explica quin risc té connectar-la al teu ordinador per veure què conté i què seria correcte fer-ne.

En descarregar un joc pirata, l'instal·lador demana desactivar l'antivirus «perquè funcioni correctament». Explica per què aquesta petició és una trampa gairebé segura i quin interès té el programa en el fet que apaguis les teves defenses.

Comenta aquesta frase: «si el meu ordinador tingués un programa maliciós, me n'adonaria de seguida». Raona per què molts programes maliciosos busquen passar inadvertits i cita tres senyals subtils que poden delatar-los.

Ordena aquestes fonts de descàrrega d'una aplicació de menys a més risc i justifica el teu ordre: un portal de programes «gratis» ple de publicitat, la botiga oficial del sistema, el web oficial del desenvolupador.

Explica dues vies habituals per les quals un programa maliciós pot entrar en un ordinador o en un mòbil (per exemple, fitxers adjunts de correu o aplicacions de botigues no oficials) i descriu una precaució concreta que bloquegi cadascuna d'aquestes vies.

Un company afirma: «el meu mòbil no pot tenir virus, perquè no és un ordinador». Raona per què aquesta afirmació és falsa i posa un exemple d'amenaça real que afecti els mòbils.

El portàtil d'una família va molt lent d'ençà que es va instal·lar una «barra d'eines» gratuïta per al navegador i s'obren soles pestanyes de publicitat. Explica què ha pogut passar, quin tipus d'amenaça sembla que és i quins passos seguiries per netejar l'equip.

Un professor rep un correu amb el fitxer «factura.doc» i, en obrir-lo, el programa demana «habilitar macros per veure el contingut». Explica què són les macros, per què poden ser perilloses en un document rebut d'un desconegut i què hauria de fer el professor.

Explica què és una vulnerabilitat de seguretat, com l'aprofiten els programes maliciosos per entrar sense necessitat d'enganyar ningú i per què els equips amb sistemes antics sense actualitzar són el seu blanc preferit.

L'ordinador d'un amic s'ha convertit en «zombi»: forma part d'una xarxa d'equips infectats que ataquen pàgines web sense que ell ho noti. Explica com ha pogut passar, quins senyals podria observar en el seu equip i què hauria de fer per netejar-lo.

Després d'instal·lar un «truc» per a un joc descarregat d'un fòrum, totes les fotos del mòbil apareixen xifrades i es demana un rescat. Explica quin tipus d'atac ha patit, per què els trucs i els generadors de monedes són un esquer tan eficaç i quina mesura prèvia hauria evitat el desastre.

Elabora una taula comparativa de virus, cuc i troià amb aquestes tres files: necessita infectar altres fitxers, es propaga sol per la xarxa, enganya la persona perquè l'instal·li. Completa les nou caselles i escriu una conclusió sobre quin tipus exigeix més col·laboració del mateix usuari.

El servidor d'un institut pateix un atac de ransomware: totes les dades de l'alumnat i expedients queden xifrats i exigeixen 10.000 € en criptomonedes per recuperar-los. El centre disposava d'una còpia de seguretat diària en un disc dur extern que estava connectat permanentment per USB al servidor, la qual també ha quedat completament xifrada.

1. a) Explica la causa tècnica per la qual el sistema de còpia de seguretat de l'institut va fallar davant d'aquest atac.
2. b) Justifica dues raons per les quals la direcció del centre no ha de pagar el rescat sota cap circumstància.
3. c) Dissenya una estratègia de còpies de seguretat basada en la regla 3-2-1 que garanteixi que, davant d'un atac idèntic en el futur, les dades es puguin restaurar sense pagar.

Als ordinadors de la biblioteca del centre es detecten contínues infeccions per programari maliciós (malware) procedent de memòries USB de l'alumnat. L'equip directiu proposa dues alternatives extremes: A) «Inutilitzar amb cola els ports USB perquè ningú els faci servir» o B) «Confiar en la responsabilitat individual i no aplicar cap restricció».

Dissenya una proposta tècnica intermèdia i viable que resolgui el problema sense impedir que l'alumnat utilitzi els ordinadors per estudiar. Per a fer-ho, defineix tres mesures tècniques de configuració del sistema operatiu (gestió de comptes i privilegis, congelació del sistema o anàlisi de dispositius) i dues normes organitzatives d'ús, justificant el risc exacte que neutralitza cadascuna.

Analitza els permisos que sol·liciten dues suposades aplicacions gratuïtes disponibles en una botiga mòbil:

• App «LuzFlash»: Accés a la càmera/flaix i control de vibració.

• App «SuperClean & Flash»: Accés a la càmera/flaix, lectura d'SMS, llibreta de contactes, ubicació precisa i permís per a «mostrar sobre altres aplicacions».

1. a) Justifica tècnicament per què la llista de permisos de la segona app és un indicador evident de programari maliciós (troià o spyware).
2. b) Explica quin vector d'atac o benefici econòmic pot obtenir un atacant combinant específicament la lectura d'SMS amb el permís de «mostrar sobre altres aplicacions» davant les alertes de la banca mòbil.
3. c) Assenyala dues comprovacions tècniques que has de fer abans de baixar qualsevol app per verificar que és legítima.

Un empleat d'una empresa rep un correu que simula ser una factura urgent d'un proveïdor en un arxiu comprimit. En descomprimir-lo i obrir el document (el nom real del qual és «factura_abril.pdf.exe»), s'executa un troià en segon pla. Hores després, els ciberdelinqüents transfereixen fons des de la banca en línia de l'empresa.

1. a) Explica quins dos trucs combinats (un d'enginyeria social i un altre de configuració d'extensions en el sistema operatiu) van enganyar l'usuari en la primera verga.
2. b) Selecciona dos moments de la cadena d'atac on hauria estat més eficaç aturar l'amenaça i determina quina mesura tecnològica concreta (per exemple, directives d'execució d'executables, tallafoc de sortida o autenticació de doble factor 2FA) l'hauria neutralitzat en cadascun.

A l'aula de Tecnologia, diversos equips s'han infectat perquè l'alumnat baixa programari per a projectes (editors de vídeo, controladors d'impressores 3D) des d'enllaços no fiables. Dissenya un protocol tècnic de tres fases («Abans de baixar», «Durant la instal·lació» i «Després de la primera execució») que qualsevol estudiant hagi d'aplicar obligatòriament.

Per a cada fase, descriu una comprovació tècnica precisa (com la verificació de la font i de la signatura o suma hash, la detecció d'instal·ladors empaquetats o la revisió de processos actius en el sistema) i explica quin tipus de programari maliciós o risc evita.

En instal·lar un programa gratuït d'edició d'àudio, un usuari va prémer «Següent» de manera contínua sense revisar les pantalles intermèdies. En reiniciar, la pàgina d'inici del navegador ha canviat, s'obren anuncis emergents i l'antivirus detecta diversos programes classificats com a PUP (Programes Potencialment No Desitjats).

1. a) Diferencia el concepte de PUP del d'un virus o cuc tradicional: per què moltes d'aquestes aplicacions no es consideren formalment il·legals malgrat ser perjudicials?
2. b) Explica de quina manera els desenvolupadors empren «patrons foscos» (dark patterns) en el disseny visual dels instal·ladors per induir l'usuari a autoritzar la instal·lació de programari no desitjat.
3. c) Descriu el procediment tècnic que s'ha de seguir per desinstal·lar del tot aquests programes i restaurar els navegadors sense formatar l'equip.

Un company de classe afirma: «A mi m'és igual si el meu ordinador s'infecta: no faig servir banca en línia, no tinc diners als meus comptes i els meus arxius no importen a ningú, així que cap ciberdelinqüent no guanya res atacant-me».

Rebat la seva postura demostrant tres usos reals i lucratius que els atacants donen a un equip infectat que pertany a un usuari sense dades de valor aparent (utilitzant conceptes tècnics com xarxes zombi o botnets per a atacs de denegació de servei, mineria oculta de criptomonedes i suplantació d'identitat per propagar pesca o phishing). Justifica per què mantenir un equip desprotegit és un risc per a la resta de la comunitat digital.

Navegant per una pàgina de descàrrega d'arxius, a un estudiant li salta una finestra al navegador que imita la interfície de Windows Defender, amb una sirena d'avís i el missatge: «ALERTA CRÍTICA! El teu equip té 37 virus troians que estan destruint el disc C:. Descarrega aquest netejador abans de 60 segons per no perdre les teves dades».

1. a) Demostra, basant-te en l'aïllament de processos del navegador (sandbox) i en l'arquitectura del sistema operatiu, per què és tècnicament impossible que una pàgina web conegui l'estat real dels arxius del disc dur.
2. b) Identifica a quina categoria d'engany correspon aquest missatge (scareware) i prediu què passarà al sistema si l'usuari fa clic i obre l'arxiu que li ofereixen per «desinfectar».
3. c) Explica quines dues accions correctes ha de realitzar l'usuari per tancar aquest advertiment sense interactuar amb els botons de la finestra maliciosa.