Exercicis: Canvis físics i canvis químics

Deixes un got amb glaçons damunt del marbre de la cuina i, al cap d'una estona, s'han convertit en aigua líquida, com es mostra a la figura.

Ha aparegut alguna substància nova? Es tracta d'un canvi físic o d'un canvi químic? Justifica la teva resposta.

Crems uns papers vells a la llar de foc i es transformen en cendres, fum i calor. És un canvi físic o químic? Podries recuperar el paper original d'alguna manera?

Tires una cullerada de sal a l'aigua on cous la pasta i la sal desapareix de la vista, com es mostra a la figura.

S'ha transformat en una altra substància? Com anomenem aquest tipus de canvi? Com podries recuperar la sal?

Un clau oblidat a la intempèrie al balcó acaba cobert d'una capa vermellosa d'òxid. És un canvi físic o químic? Explica què li ha passat al ferro del clau.

Després de desinfectar un tall amb alcohol, la pell s'asseca sola en uns segons perquè l'alcohol s'evapora. Ha deixat de ser alcohol? Classifica el canvi i raona la teva resposta.

En fregir un ou, la clara, que era transparent i líquida, es torna blanca i sòlida. És un canvi físic o químic? Podries tornar a tenir l'ou cru deixant refredar la paella?

Completa la frase i posa un exemple quotidià de cada cas: «En un canvi físic no es formen substàncies $\dots$, mentre que en un canvi químic les substàncies inicials es transformen en substàncies $\dots$ amb propietats diferents».

Pensa en aquestes dues situacions de la cuina: congeles aigua per fer glaçons i després els deixes fondre, i torres una llesca de pa fins que s'enrosseix. Indica quin dels dos canvis és reversible i quin no, i explica quina relació té això amb el fet que siguin físics o químics.

Per fer un pa de pessic, la Nora fon xocolata al bany maria i, després de barrejar-la amb els altres ingredients, enforna la massa. La figura resumeix els dos processos:

1. a) Quin dels dos processos és un canvi físic i quin és químic?
2. b) Raona la teva resposta pensant en quin dels dos es podria «desfer» refredant.

En un encenedor, el combustible líquid del dipòsit es converteix en gas en sortir per la vàlvula i, a continuació, aquest gas crema produint la flama. La figura resumeix la cadena de processos:

Identifica el canvi físic i el canvi químic que tenen lloc l'un darrere l'altre i explica en què es diferencien.

Els coberts de plata de l'àvia s'ennegreixen amb els anys encara que estiguin guardats en un calaix. És un canvi físic o químic? Explica quina pista et dona el fet que aquesta capa negra no marxi bufant ni espolsant.

En un taller de ceràmica, l'Iker modela una figura amb argila humida (procés A) i després la couen en un forn, de manera que ja no es torna a estovar ni tan sols mullant-la (procés B).

1. a) Classifica cada procés en físic o químic.
2. b) Justifica la teva classificació fent servir la reversibilitat de cadascun.

Als concerts es fa servir gel sec, que és diòxid de carboni sòlid a uns $-78\ \celsius$: no deixa cap bassal, perquè passa directament de sòlid a gas (invisible); com que és tan fred, aquest gas condensa la humitat de l'aire i forma aquesta boira tan vistosa. El diagrama mostra els canvis d'estat possibles; la fletxa taronja assenyala el que pateix el gel sec:

1. a) Quin canvi d'estat pateix el gel sec?
2. b) És un canvi físic o químic? Explica per què no queda res per «recollir» al final.

Treus una ampolla freda de la nevera i, al cap d'una estona, està mullada per fora, com es mostra a la figura.

El teu cosí afirma que l'ampolla goteja i que l'aigua surt de dins. Explica quin canvi físic té lloc en realitat i d'on prové aquesta aigua.

La Aisha barreja pols de guix amb aigua per fer una figureta i, al cap d'una estona, la barreja s'ha tornat dura com una pedra. Compara aquest procés amb mullar sorra a la platja, que en assecar-se torna a ser sorra solta: quin és físic i quin químic? Justifica-ho pensant en si es pot recuperar el material original.

Ratlles formatge per empolsar la pasta (situació A) i, un altre dia, trobes a la nevera un tros de formatge oblidat cobert de floridura verda (situació B). Classifica totes dues situacions en físiques o químiques explicant què els passa a les substàncies en cada cas.

Poses aigua a escalfar i, quan bull, pugen bombolles enormes. En un altre got tires una pastilla efervescent en aigua freda i també pugen bombolles per tot arreu, com es mostra a la figura.

1. a) En quin dels dos casos hi ha una reacció química?
2. b) El vapor de l'olla, en tocar una tapa freda, torna a convertir-se en gotes d'aigua: què demostra això sobre la primera situació?
3. c) Explica per què el fet que «surtin bombolles» no és una prova suficient per afirmar que hi ha un canvi químic.

Escalfes sucre a foc lent per fer caramel: primer es fon en un líquid daurat; però, si et despistes, s'enfosqueix, desprèn olor de cremat i acaba amargant.

1. a) Quin tram del procés és un canvi físic?
2. b) Quin tram és un canvi químic i quins senyals el delaten?
3. c) Raona per què el caramel líquid, en refredar-se, torna a ser un sòlid dolç, mentre que del sucre cremat no hi ha marxa enrere.

Al laboratori, el professor escalfa fortament una cinta de metall brillant dins d'un gresol tapat i aquesta es converteix en una pols blanquinosa que ja no es doblega ni condueix el corrent com el metall.

1. a) És un canvi físic o químic?
2. b) Descriu dues comprovacions que faries per demostrar que s'ha format una substància nova.
3. c) Per què no n'hi ha prou dient «ha canviat d'aspecte» per concloure que és químic?

La teva amiga sosté: «L'aigua del bassal s'evapora amb el sol i després torna a caure com a pluja; per tant, tots els canvis són reversibles i els canvis químics no existeixen».

1. a) Posa un exemple quotidià, diferent del seu, que doni suport a la primera part del seu raonament.
2. b) Posa un exemple que demostri que la seva conclusió és falsa.
3. c) Escriu una conclusió correcta que relacioni reversibilitat i tipus de canvi.

Quan menges un entrepà, les dents el trossegen en mastegar i, després, la saliva i els sucs de l'estómac transformen els aliments en substàncies noves que el cos pot absorbir.

1. a) Identifica el canvi físic i els canvis químics del procés.
2. b) Raona per què el trossejament, per si sol, no bastaria per alimentar les teves cèl·lules.
3. c) És reversible algun d'aquests canvis? Relaciona-ho amb la seva classificació.

Les piles del comandament de la tele es «gasten» i cal llençar-les, mentre que la bateria del mòbil es recarrega cada nit i torna a funcionar.

1. a) Quin tipus de canvi té lloc dins d'una pila quan es gasta?
2. b) Si la bateria del mòbil «torna» en recarregar-la, significa això que al seu interior té lloc un canvi físic? Raona la teva resposta aplicant el criteri de les substàncies noves.

L'assecadora de roba escalfa el tambor, l'aigua de la roba humida es converteix en vapor i, després, una zona freda de l'aparell la transforma de nou en líquid, que es recull en un dipòsit. L'esquema resumeix el recorregut de l'aigua:

1. a) Anomena els dos canvis d'estat que s'encadenen dins de l'assecadora.
2. b) Són físics o químics? Justifica-ho.
3. c) Explica per què es pot dir que l'aigua «ha fet un viatge d'anada i tornada» i què passaria si algun d'aquests canvis fos químic.

A l'estiu cal reomplir la piscina perquè l'aigua desapareix a poc a poc, i també cal afegir clor nou de tant en tant perquè l'anterior s'ha consumit desinfectant.

1. a) Classifica els dos processos (perdre aigua i consumir-se el clor) en físic o químic.
2. b) Per què l'aigua es reposa amb la mànega però el clor cal comprar-lo de nou?
3. c) Raona què els passaria als microorganismes de l'aigua si el clor no es transformés en substàncies noves en actuar.