Exercicis: Els components de l'ecosistema

Classifica els elements següents d'un ecosistema en biòtics o abiòtics: la llum del Sol, un roure, la temperatura de l'aire, un cuc de terra, una roca, la humitat del sòl, un bolet i el vent.

Explica amb les teves paraules què és un ecosistema i anomena dos components biòtics i dos d'abiòtics d'una bassa.

Un picot viu en una pineda, on excava el seu niu als troncs i s'alimenta de les larves dels insectes que viuen sota l'escorça. Indica quin és el seu hàbitat i descriu el seu nínxol ecològic.

Defineix què és un factor abiòtic i posa tres exemples presents en un ecosistema marí.

Dels elements següents d'un ecosistema marí, indica quins són biòtics i quins són abiòtics: l'aigua, una alga, la salinitat, un dofí, una roca del fons i la llum que travessa l'aigua.

Explica la diferència entre hàbitat i nínxol ecològic fent servir com a exemple un esquirol que viu en una roureda i s'alimenta de glans.

En un prat viuen herba, cavalls, voltors i fongs. Classifica cada organisme com a productor, consumidor o descomponedor.

Esmenta dos factors abiòtics que limiten la vida de les plantes en un desert i explica com actua un d'ells.

Observa l'esquema: dues espècies d'ocells, A i B, viuen a la mateixa alzina. L'ocell A s'alimenta dels glans de la capçada i l'ocell B, dels insectes que viuen al tronc. Comparteixen hàbitat? Comparteixen nínxol ecològic? Justifica les teves respostes a partir de l'esquema.

En un desert les plantes estan molt separades les unes de les altres. Assenyala quin factor abiòtic creus que en limita el creixement i explica com influeix aquest factor en els altres éssers vius de l'ecosistema.

Un aquari amb peixos, plantes aquàtiques, un filtre que oxigena l'aigua i un llum és un petit ecosistema artificial. Identifica'n els components biòtics i abiòtics i descriu una relació que s'hi doni.

Uns crancs viuen enterrats a la sorra humida d'una platja i surten a alimentar-se de restes orgàniques quan baixa la marea. Indica quin és el seu hàbitat i el seu nínxol ecològic, i anomena un factor abiòtic que condicioni la seva activitat.

Un estany temporal s'asseca cada estiu. Explica com afecta aquest factor abiòtic els éssers vius de l'estany i esmenta una adaptació que podria presentar una de les seves plantes.

A les roques nues d'alta muntanya només hi creixen molses i líquens. Identifica dos factors abiòtics durs d'aquest medi i raona per què aquests organismes sí que hi poden viure.

Un jardiner rega en excés un test i les arrels de la planta es podreixen perquè el substrat embassat es queda sense oxigen. Identifica els factors abiòtics alterats i explica la cadena d'efectes sobre la planta.

Compara els factors abiòtics que limiten la vida al fons marí profund amb els que la limiten a la superfície del mar, citant almenys dues diferències.

Després de talar una parcel·la de bosc, es registra que la temperatura mitjana del sòl ha augmentat 7,5 °C i la humitat superficial ha descendit un 40 % respecte a la zona intacta contigua. Un informe tècnic assegura que «aquests canvis abiòtics només afectaran els arbres talats, però no la resta d'éssers vius del sòl». a) Rebat l'afirmació de l'informe justificant com el canvi tèrmic i la dessecació alteren directament els descomponedors (bacteris, fongs i cucs de terra). b) Prediu quines conseqüències en cascada tindrà la pèrdua d'aquests descomponedors sobre el reciclatge de nutrients i la capacitat del bosc per regenerar-se de manera natural.

En un parc natural conviuen el linx ibèric i la guineu comuna en un mateix entorn de matollar mediterrani. El linx caça gairebé exclusivament conills vius a l'emboscada entre la vegetació densa, mentre que la guineu consumeix petits rosegadors, carronya, fruits caiguts i insectes tant en zones denses com obertes. a) Identifica de manera raonada l'hàbitat d'ambdues espècies i compara els seus nínxols ecològics, assenyalant quina és especialista i quina generalista. b) Si una epidèmia redueix la població de conills un 90 %, prediu què li passarà a la població de cada espècie i justifica qui té més probabilitat de subsistir a partir de l'amplitud del seu nínxol ecològic.

Al pati d'un institut hi ha una zona molt ombrívola on les plantes creixen poc. Proposa una experiència senzilla per esbrinar si el factor que les limita és la llum o l'aigua, indicant què mantindries constant i què mesuraries.

En un estudi es mesuren la temperatura de l'aigua i el nombre d'amfibis en quatre basses: bassa 1 (16 °C, 42 individus), bassa 2 (19 °C, 28 individus), bassa 3 (23 °C, 12 individus) i bassa 4 (27 °C, 3 individus). Descriu la relació que mostren les dades, raona quin factor abiòtic podria explicar-la i indica com ho comprovaries.

La construcció d'una presa inunda de manera permanent una vall fluvial coberta de matollar, creant un embassament de 30 metres de fondària. a) Explica com variaran dos factors abiòtics essencials (la penetració de la llum solar i la disponibilitat d'oxigen dissolt) des de la superfície fins al fons de l'embassament, justificant en quina zona es podran establir els productors fotosintètics aquàtics. b) Durant els dos primers anys, la biomassa vegetal terrestre submergida es podreix al fons. Prediu quin impacte tindrà aquest procés biòtic sobre la concentració d'oxigen a les capes profundes i quines conseqüències comportarà per als primers peixos i organismes bentònics que colonitzin el lloc.

La tomatera és una planta d'origen càlid el rang tèrmic òptim de la qual se situa entre 20 °C i 25 °C; per sota de 10 °C paralitza el seu creixement i a 0 °C mor per congelació. En una zona on l'hivern registra temperatures mitjanes de 4,5 °C i gelades nocturnes, un agricultor instal·la un hivernacle amb calefacció i reg de gota a gota. a) Utilitzant els conceptes de «factor limitant» i «rang de tolerància», justifica per què és inviable el cultiu a l'aire lliure i com l'hivernacle modifica artificialment els límits ambientals. b) Mantenint la temperatura a 22,0 °C i l'aigua constant, al desembre les plantes no floreixen i les seves tiges creixen febles i pàl·lides. Dedueix quin factor abiòtic està actuant com a nou factor limitant i proposa una mesura tècnica per corregir-ho.

Dues valls veïnes situades a la mateixa altitud i amb idèntica orientació reben la mateixa radiació solar i una pluviositat idèntica (950 mm anuals). Tanmateix, al fons de la vall A prospera una fageda frondosa i a la vall B només sobreviu una pineda dispersa. a) Com que el clima i l'orientació són iguals, dedueix dos factors abiòtics del sòl (edàfics) o del relleu que podrien explicar per què els faigs no colonitzen la vall B. b) Dissenya un procediment per mesurar un d'aquests factors en ambdues valls al llarg d'un mes, especificant quin instrument faries servir, quines variables mantindries controlades i quin resultat confirmaria la teva hipòtesi.

En una gran ciutat, l'asfalt i les construccions retenen calor i la manca de vegetació redueix l'evapotranspiració, elevant la temperatura mitjana 2,5 °C respecte al camp circumdant (efecte illa de calor). a) Un estudi revela que els arbres dels parcs urbans broten i floreixen tres setmanes abans que els del camp, però els insectes pol·linitzadors emergeixen en la seva data habitual. Prediu quin impacte tindrà aquest desajust en la reproducció de les plantes i en les poblacions d'ocells insectívors urbans. b) Un projecte municipal proposa substituir l'arbrat d'una plaça per gespa artificial per «reduir la despesa d'aigua i mantenir fresca la plaça». Rebat científicament aquesta idea explicant quina funció abiòtica exerceixen les plantes vives que la gespa sintètica és incapaç de reproduir.