Exercicis: Conseqüències i hàbits sostenibles

Anomena tres conseqüències del canvi climàtic i explica'n breument una.

Ordena les tres erres —reciclar,指向reduir i reutilitzar— segons la seva prioritat ambiental i posa un exemple quotidià de cadascuna.

Què és la petjada de carboni? Cita dues accions de la teva vida diària que la redueixin.

Anomena dues conseqüències del canvi climàtic per a les persones i dues per a la natura.

Explica què és una onada de calor i cita dues precaucions que convé prendre durant una d'aquestes onades.

Indica a quin contenidor s'ha de dipositar cada residu i explica per què és important separar-los: una ampolla de vidre, una pila, una pell de plàtan, una llauna i una bossa de plàstic.

Explica què és el consum responsable i posa un exemple d'una decisió de compra sostenible.

Molts aparells continuen gastant electricitat en espera (stand-by) encara que semblin apagats. Cita dos exemples de casa i explica quin hàbit evita aquest consum i com ajuda el clima.

Explica dues causes de la pujada del nivell del mar (el desglaç de casquets i glaceres i l'expansió tèrmica de l'aigua en escalfar-se) i una conseqüència per a les zones costaneres i illes.

L'enfocament «una sola salut» relaciona la salut humana, la dels animals i la dels ecosistemes. Explica'l amb un exemple, com l'expansió de mosquits transmissors de malalties a causa de l'augment de les temperatures.

El teu institut vol ser més sostenible. Proposa tres mesures concretes (una sobre energia, una altra sobre mobilitat i una altra sobre residus) i justifica cadascuna.

La pujada del nivell del mar amenaça deltes com el de l'Ebre. Explica dos efectes que pot tenir sobre aquest ecosistema i sobre les activitats humanes que s'hi desenvolupen.

Amb l'augment de les temperatures, moltes plantes floreixen abans i alguns ocells avancen les seves migracions. Explica quin problema sorgeix si la floració i l'arribada dels insectes pol·linitzadors es desajusten.

Els coralls expulsen les algues amb què conviuen quan l'aigua s'escalfa massa (blanqueig del corall) i poden morir. Explica en què consisteix aquest fenomen i per què la pèrdua d'un escull afecta tota la xarxa tròfica marina.

Compostar les restes orgàniques evita que es descomponguin a l'abocador emetent metà i, a més, produeix adob. Explica aquest doble benefici per al clima i per al sòl.

La teva família vol reduir la seva petjada de carboni. Proposa un pla amb tres canvis (alimentació, transport i energia) ordenats segons l'estalvi d'emissions que estimis per a cadascun, justificant l'ordre.

El gràfic mostra les emissions mitjanes directes diàries de $\text{CO}_2$ per estudiant segons el mitjà de transport utilitzat per anar al centre educatiu.

1. a) Un institut amb 300 estudiants que actualment hi van sols en cotxe particular es planteja dues mesures de reducció d'emissions per a un curs escolar de 180 dies lectius:

• Opció 1: Crear una ruta d'autobús escolar municipal que aconsegueixi captar el 60 % d'aquests alumnes.

• Opció 2: Construir un aparcament segur per a bicicletes que aconsegueixi que el 30 % hi vagi en bici i que un altre 20 % comparteixi cotxe (a raó de 4 estudiants per vehicle, dividint les emissions del cotxe entre 4).

Calcula quantitativament l'estalvi total de $\text{CO}_2$ (en kg) que s'obtindria amb cada opció i justifica quina és més eficaç.

1. b) Un company afirma que el gràfic demostra que la bicicleta té un impacte ambiental nul (0 kg de $\text{CO}_2$) en qualsevol circumstància. Rebat aquesta afirmació diferenciant entre emissions directes durant l'ús i indirectes al llarg de tot el seu cicle de vida.

En un parc natural del sud-est d'Espanya es registren sequeres cada vegada més prolongades i onades de calor recurrents. Els tècnics observen que les pinedes de repoblació estan morint per estrès hídric i plagues d'escolítids (escarabats perforadors), fet que augmenta dràsticament el risc de grans incendis.

1. a) Explica el bucle de retroalimentació positiva que es genera entre sequera, debilitament de la massa forestal, incendis i intensificació del canvi climàtic a escala regional.
2. b) Davant d'aquest problema es debaten dues mesures: 1) regar les pinedes amb camions cisterna a l'estiu; 2) substituir progressivament els pins secs per mosaics de matollar noble i quercínies autòctones (alzines, ullastres) adaptades a l'aridesa. Justifica quina de les dues mesures representa una autèntica adaptació ecològica i quina és inviable a mitjà termini.

En el ple municipal d'un poble de 4 000 habitants es debat el pressupost per a instal·lar compostadors comunitaris i carrils per a vianants. Un regidor argumenta: «Les nostres emissions són el 0,001 % de les de la regió; si les grans metròpolis no actuen, el que fem aquí és una pèrdua de diners que no alterarà el clima global».

1. a) Rebat la postura del regidor aplicant el lema «Pensa globalment, actua localment», utilitzant els conceptes de corresponsabilitat ecològica i efecte multiplicador.
2. b) Descriu amb detall el mecanisme biològic o físic pel qual la recollida i compostatge de les restes orgàniques en lloc del seu dipòsit en un abocador convencional evita l'emissió d'un potent gas d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera.

La petjada de carboni anual mitjana d'un ciutadà a Espanya es distribueix aproximadament així: transport (2,1 t de $\text{CO}_2$), climatització i consum elèctric de l'habitatge (1,6 t), alimentació (1,3 t) i consum de béns manufacturats (0,9 t).

Una persona es fixa com a fita reduir la seva petjada total en almenys un 20 % en un any i dubta entre dues alternatives independents:

• Alternativa A: Canviar totes les bombetes per LED d'última generació i apagar sempre els aparells en mode d'espera (stand-by), i així aconseguir reduir un 10 % la despesa a l'habitatge.

• Alternativa B: Canviar el seu vehicle particular per transport públic i bicicleta en els seus desplaçaments habituals, reduint un 40 % el seu impacte en transport.

1. a) Calcula la petjada de partida i comprova quantitativament si alguna de les dues alternatives permet assolir l'objectiu del 20 %.
2. b) Moltes persones creuen que actuar només sobre l'estalvi d'electricitat domèstica és suficient. A partir dels resultats numèrics, justifica per què incidir en el transport i la dieta resulta quantitativament molt més decisiu per frenar l'escalfament global.

En una comarca agrícola del sud peninsular, les sequeres persistents i les onades de calor a la primavera han provocat una pèrdua del 40 % en les collites de cereals de secà, encarint el pa i el pinso ramader.

1. a) Dissenya un diagrama de flux de causa-efecte que connecti cinc etapes successives: emissions antropogèniques de gasos d'efecte d'hivernacle $\rightarrow$ alteració climàtica $\rightarrow$ procés fisiològic a la planta $\rightarrow$ producció agrària $\rightarrow$ impacte socioeconòmic en la població.
2. b) Per a esmorteir les pèrdues, un sector d'agricultors proposa sobreexplotar l'aqüífer subterrani local per a regar el cereal per inundació, mentre que un altre proposa recórrer a tècniques d'agricultura regenerativa (sembra directa sobre rostolls i rotació amb lleguminoses). Justifica quina de les dues propostes és una adaptació sostenible i quina incorre en «maladaptació».

Un poble costaner debat entre construir un dic de formigó o restaurar el sistema de dunes i la zona humida litoral. Compara totes dues opcions d'adaptació (cost, beneficis per a la biodiversitat, eficàcia a llarg termini) i defensa'n una.

Produir 1 kg de carn de boví requereix al voltant de 15 000 L d'aigua i emet uns 27 kg de $\text{CO}_2\text{ eq}$, mentre que produir 1 kg de llegums (cigrons o llenties) requereix uns 1 300 L d'aigua i emet uns 0,9 kg de $\text{CO}_2\text{ eq}$.

1. a) Aplica la regla del 10 % sobre la transferència de biomassa i energia entre nivells tròfics consecutius per a justificar biològicament per què la petjada ecològica i hídrica dels consumidors primaris (ramat) és inevitablement molt més elevada que la dels productors primaris (plantes comestibles).
2. b) Un menjador escolar atén 250 persones al dia. El seu menú inclou actualment carn de boví dos dies a la setmana (150 g per ració). Si se substituïssin ambdues racions setmanals per racions equivalents de llegums durant un mes lectiu de 4 setmanes, calcula quants litres d'aigua s'estalviarien i raona dos beneficis d'aquesta mesura per a mitigar el canvi climàtic.

Analitza les següents dades climàtiques i socioeconòmiques corresponents a dos països:

• País A (petit estat insular del Pacífic): Emet 0,6 t de $\text{CO}_2$ anuals per habitant. Altitud màxima: 3 m sobre el nivell del mar. Principals impactes: pèrdua de sòl per erosió marina i salinització de l'aigua dolça potable.

• País B (nació industrialitzada de renda alta): Emet 13,8 t de $\text{CO}_2$ anuals per habitant. Compta amb alta capacitat financera i tecnologia per a construir dics marins i plantes dessalinitzadores.

1. a) A partir de les dades, justifica per què l'impacte del canvi climàtic genera una situació d'injustícia climàtica, diferenciant entre la «responsabilitat de les emissions» i la «vulnerabilitat socioambiental».
2. b) En una cimera internacional sobre el clima, el País B proposa que tots els països del món redueixin les seves emissions exactament en el mateix percentatge (un 20 %) i que cadascú es costi les seves obres de defensa. Argumenta de manera raonada per què aquesta mesura viola el principi d'equitat i prediu quines conseqüències tindria sobre la població del País A si no s'apliquen fons de compensació per pèrdues i danys.

Repte del tema. Quina és la petjada de carboni de la teva llar i com pots frenar-la? Converteix-te en auditor ambiental seguint aquestes fases:

1. Causes i presa de dades: Localitza una factura elèctrica domèstica recent i anota el consum en $\text{kWh}$ (si no en disposes, fes servir una mitjana de $270\text{ kWh}$). Consulta al web de Red Eléctrica de España (REE) el mix energètic diari i calcula les emissions mensuals de la teva llar aplicant un factor mitjà de $0,25\text{ kg CO}_2/\text{kWh}$.

2. Conseqüències en el teu entorn: Entra al visor de canvi climàtic d'AEMET i consulta l'anomalia tèrmica recent de la teva comunitat autònoma. Redacta un breu paràgraf explicant com l'increment de gasos d'efecte d'hivernacle intensifica problemes locals com les onades de calor, la sequera o la pèrdua de biodiversitat.

3. Pla de xoc (producte final): Dissenya un breu informe (d'una pàgina) amb una taula resum de les teves emissions i una proposta de tres hàbits sostenibles realistes per reduir un $15\,\%$ la petjada familiar, raonant el seu impacte ambiental.

Es valorarà:

• Rigor en el càlcul d'emissions a partir de fonts i dades reals.

• Connexió científica clara entre les activitats emissores i les conseqüències locals.

• Viabilitat i justificació ecològica dels hàbits sostenibles proposats.