Exercicis: Les causes del canvi climàtic

L'esquema representa l'efecte d'hivernacle amb quatre passos numerats.

1. a) Explica què passa en cadascun dels passos assenyalats amb els nombres de l'1 al 4.
2. b) Quin nombre correspon a la calor que l'atmosfera retorna cap a la superfície?
3. c) Anomena dos gasos d'efecte d'hivernacle.

Explica la diferència entre temps meteorològic i clima, i posa un exemple de cadascun.

Cita tres activitats humanes que augmenten les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'atmosfera.

Explica amb les teves paraules què és l'efecte d'hivernacle i per què s'anomena així.

Ordena de menor a major emissió aquestes maneres d'anar a l'institut: anar en cotxe una sola persona, anar a peu, anar en autobús. Explica el criteri que has seguit.

Indica si aquestes afirmacions són veritables o falses i corregeix les falses: l'efecte d'hivernacle és un fenomen creat per l'ésser humà; cremar gasolina emet $\text{CO}_2$; l'energia solar emet més gasos d'efecte d'hivernacle que el carbó.

Explica quina relació hi ha entre cremar指向combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i l'augment de $\text{CO}_2$ a l'atmosfera.

Cita dues fonts d'energia que no emeten $\text{CO}_2$ en produir electricitat i dues que sí que n'emeten.

L'efecte d'hivernacle és un fenomen natural necessari per a la vida. Explica per què ho és i aclareix quin és el problema actual (el reforç de l'efecte d'hivernacle per les emissions humanes).

Quina relació té la desforestació amb el canvi climàtic? Raona dos mecanismes diferents: la pèrdua d'absorció de $\text{CO}_2$ i les emissions en talar o cremar els boscos.

La concentració de $\text{CO}_2$ atmosfèric era de 317 ppm el 1960, de 354 ppm el 1990 i de 414 ppm el 2020. Calcula l'augment entre el 1960 i el 2020, expressa'l en percentatge i relaciona la tendència amb les activitats humanes.

El bestiar boví emet metà durant la digestió. Explica com contribueix la ramaderia al canvi climàtic i cita una mesura que redueixi aquest impacte.

Un cotxe emet uns 120 g de $\text{CO}_2$ per quilòmetre. Calcula les emissions d'un trajecte diari de 30 km i les de tot un any (250 dies), i proposa dues alternatives per reduir-les.

Les centrals de carbó emeten molt més $\text{CO}_2$ per quilowatt hora que les renovables. Explica per què la transició cap a energies renovables es considera clau en la lluita contra el canvi climàtic.

Portar fruita en avió des d'un altre continent emet molt més $\text{CO}_2$ que comprar-ne de temporada al mercat local. Explica la relació entre aquestes emissions i el canvi climàtic i raona per què es recomana el consum local i de temporada.

El permafrost, el sòl permanentment gelat de l'Àrtic, emmagatzema quantitats enormes de carboni. Explica què pot passar si es desglaça i per què els científics ho consideren un procés que retroalimenta l'escalfament.

Analitza les dades següents d'anomalia de la temperatura global: −0,2 °C el 1880, +0,2 °C el 1980 i +1,2 °C el 2023. Calcula la taxa mitjana d'escalfament per dècada en el període 1880-1980 respecte al període 1980-2023. A partir del resultat, justifica si l'escalfament global respon a una progressió constant o accelerada i prediu quina anomalia tèrmica assoliríem el 2050 si es mantingués el ritme de l'últim període respecte a si s'hagués mantingut el del primer.

Un equip assessor proposa dues estratègies per frenar l'escalfament global abans de 2040: el Pla A busca eliminar les fuites de gas natural i reduir la cabana ramadera intensiva (focus en el metà, $\text{CH}_4$); el Pla B se centra a clausurar centrals tèrmiques de carbó (focus en el $\text{CO}_2$). Sabent que el $\text{CH}_4$ escalfa unes 80 vegades més que el $\text{CO}_2$ a escala de 20 anys però desapareix de l'atmosfera en uns 12 anys, mentre que el $\text{CO}_2$ hi roman durant segles, avalua quin dels dos plans frenaria l'escalfament més de pressa a curt termini i quin és indispensable per evitar un canvi irreversible a llarg termini. Justifica el teu veredicte.

En un debat escolar, algú sosté: «Al Cretaci no hi havia gel als pols i la Terra estava molt més calenta que avui sense intervenció humana; per tant, l'escalfament actual és natural i no ens hem de preocupar». Rebat aquesta afirmació comparant l'escala temporal (velocitat) a la qual van ocórrer aquells canvis geològics respecte a la del canvi actual, i explica quina conseqüència directa té aquesta diferència de velocitat sobre la capacitat d'adaptació dels ecosistemes i la supervivència de les espècies.

El país A emet 15 t de $\text{CO}_2$ a l'any per habitant i té 10 milions d'habitants. El país D emet 1,5 t a l'any per habitant i compta amb 200 milions d'habitants. Un tractat internacional exigeix que tots dos redueixin les seves emissions totals en un 20 % en cinc anys. Calcula les emissions totals de cada país, compara l'impacte real que exigiria aquesta retallada en la forma de vida d'un ciutadà mitjà d'A respecte a un de D, i justifica per què negociar reduccions basades únicament en el total nacional resulta injust.

Després de l'erupció del volcà Pinatubo el 1991, la temperatura mitjana global va descendir uns 0,5 °C durant gairebé dos anys, malgrat que el volcà va expulsar milions de tones de $\text{CO}_2$. Investiga el paper dels aerosols de diòxid de sofre ($\text{SO}_2$) i cendres emesos per explicar el mecanisme físic que va causar aquest refredament transitori, i utilitza aquest fet per rebatre els qui afirmen erròniament que les erupcions volcàniques són la causa de l'escalfament global sostingut de les últimes dècades.

Un model climàtic adverteix que l'augment d'1 °C en la temperatura de l'aigua àrtica pot desencadenar un bucle de retroalimentació positiva. Dissenya un diagrama de flux de causa-efecte que connecti de manera ordenada: augment de temperatura atmosfèrica, fusió de la banquissa, variació de l'albedo superficial i absorció de radiació solar per l'oceà. A partir del teu esquema, prediu què passaria amb la capacitat d'autoregulació tèrmica del planeta si l'oceà Àrtic quedés totalment lliure de gel durant l'estiu.

L'ajuntament d'un municipi amb polígon industrial, alta afluència turística i abocador comarcal vol reduir la seva petjada climàtica, però el seu pressupost només permet finançar dues d'aquestes tres opcions: 1) electrificar els autobusos urbans i la maquinària municipal; 2) capturar i valoritzar energèticament el biogàs de l'abocador per evitar emissions de $\text{CH}_4$; 3) instal·lar panells solars a les teulades de les naus industrials per reduir l'ús d'electricitat de la xarxa fòssil. Analitza l'impacte diferencial de cada opció (gas evitat, immediatesa i magnitud) i justifica quines dues prioritzaries.

En una cimera climàtica, el país X (nació rica, molt industrialitzada des del segle XIX, avui amb baixes emissions anuals) exigeix al país Y (país en desenvolupament, principal emissor mundial avui en termes absoluts, però amb baixes emissions per càpita) que redueixi les seves emissions al mateix ritme. Actuant com a mediador de l'ONU, formula una proposta d'acord basada en el principi de «responsabilitat compartida però diferenciada», tenint en compte les emissions acumulades històriques enfront de les actuals, i justifica per què la teva proposta és equitativa per a totes dues parts.