Exercicis: Documents, fulls de càlcul i presentacions

Associa cada tasca amb l'eina ofimàtica més adequada (processador de textos, full de càlcul o programa de presentacions) i justifica la teva elecció: (a) redactar una carta formal a l'ajuntament, (b) portar els comptes de les despeses de l'excursió, (c) exposar el projecte de ciències davant de la classe i (d) elaborar un pòster amb fotos i textos curts per al passadís.

En un processador de textos es pot posar un títol en gran canviant la lletra a mà o aplicant un estil de títol. Explica quina diferència hi ha entre les dues maneres i quins avantatges té utilitzar estils en un document llarg.

La figura mostra un full de càlcul amb el pressupost d'una festa de final de curs, però el total d'una de les files està sense calcular.

Indica quina operació cal fer per obtenir el total que falta i calcula'n el valor. Calcula també la despesa total de la festa sumant els totals de les tres files.

La finestra d'un processador de textos té diverses zones: la cinta d'opcions amb els botons, els regles, l'àrea d'escriptura i la barra d'estat inferior. Explica què mostra o què permet fer cadascuna d'aquestes quatre zones.

Un document llarg necessita portada i índex. Explica què ha de complir el document perquè l'índex es pugui generar automàticament i què cal fer per actualitzar-lo quan el treball creix i canvien les pàgines.

El professor demana lliurar el treball amb marges de $2,5\ \text{cm}$, interlineat de $1,5$ i text justificat. Explica què és cadascun d'aquests tres ajustos i on es canvien en el processador de textos.

En enganxar una foto al mig d'un document, tot el text es mou i queda desordenat. Explica què són les opcions d'ajust d'imatge (en línia amb el text, amb el text al voltant) i quina triaries per il·lustrar un paràgraf concret sense trencar la maquetació.

El corrector ortogràfic subratlla paraules en vermell, però no ho detecta tot. Explica quin tipus d'errors troba i posa dos exemples d'errors que NO detecta (pensa en paraules que existeixen però estan mal utilitzades, com ara «baca» en comptes de «vaca»).

La presentació d'un company té diapositives amb paràgrafs sencers copiats del treball escrit, i ell les llegeix en veu alta durant l'exposició. Explica quin problema té aquesta manera de presentar i reescriu el contingut d'aquesta diapositiva aplicant les normes d'una bona presentació: «La fotosíntesi és el procés mitjançant el qual les plantes, les algues i alguns bacteris transformen l'energia de la llum solar en energia química, absorbint diòxid de carboni de l'aire i aigua del sòl per fabricar el seu propi aliment i alliberant oxigen com a producte de rebuig, procés que resulta imprescindible per a la vida a la Terra».

En un full de càlcul, la cel·la D2 conté la fórmula «=B2*C2», on la columna B guarda el preu per unitat i la C les unitats comprades. Explica què calcula aquesta fórmula, què passa amb ella si es copia de la cel·la D2 a la D3 i quina fórmula escriuries per sumar tots els totals de la columna D.

Tens en un full de càlcul les notes de la classe i vols afegir gràfics. Indica quin tipus de gràfic triaries en cada cas i per què: (a) l'evolució de les teves notes de matemàtiques al llarg del curs, (b) el repartiment de les teves hores lliures entre esport, lectura i pantalles i (c) la comparació de la nota mitjana de cada assignatura.

La figura mostra un full de càlcul amb les compres de material de l'aula: la columna D guarda la fórmula de cada fila i la E el resultat que mostra el programa, però una de les files no quadra.

Troba la fila el resultat de la qual no quadra, explica quin error té la seva fórmula i a què es deu (pensa en què passa amb les referències en copiar una fórmula), i calcula el resultat correcte.

Els programes de presentacions tenen «notes de l'orador» que només veu qui exposa. Explica per a què serveixen, què hi escriuries per a l'exposició d'un treball (i què no hi escriuries) i com t'ajuden a no llegir les diapositives.

En un processador de textos es poden alinear dades amb tabulacions o amb una taula. Explica quina diferència hi ha, per què la taula és més ordenada i robusta, i descriu com inseriries una taula de tres columnes per a l'horari de la classe.

En lliurar treballs se sol demanar format PDF. Explica què conserva un PDF tal com el vas dissenyar, què no es pot fer fàcilment amb ell i dues raons per les quals els professors el prefereixen davant del document editable.

Explica què és una plantilla de document, quin avantatge té utilitzar la plantilla oficial de l'institut per als treballs i quins elements definiries en crear una plantilla pròpia (tipus de lletra, estils, portada, marges).

En un treball de grup, una persona redacta el text amb el processador, una altra prepara els càlculs en un full i una altra maqueta la presentació final. Dissenya el flux de treball per unir les tres parts sense perdre informació ni format: què s'exporta de cada eina, en quin ordre i quins problemes poden aparèixer en barrejar-ho tot.

Per a un projecte de Tecnologia, el teu equip ha de redactar una memòria compartint fitxers entre ordinadors amb diferents programes i sistemes operatius (uns fan servir LibreOffice, altres Microsoft Office i altres aplicacions al núvol). En intercanviar fitxers en format .docx i .odt, les taules es desquadren, el tipus de lletra canvia i algunes fórmules no es llegeixen. Analitza la causa tècnica d'aquest problema diferenciant entre formats propietaris i estàndards oberts. A continuació, dissenya un protocol de desament i lliurament per al grup, justificant quin format heu de fer servir durant l'edició conjunta i quin per al lliurament final no editable al professor.

Compara aquestes dues presentacions sobre el mateix tema: una de 40 diapositives carregades de text, amb totes les animacions activades, i una altra de 10 diapositives sòbries amb una idea per diapositiva. Valora quina comunicarà millor el missatge, justifica la teva resposta amb criteris concrets i proposa una norma pròpia sobre nombre de diapositives.

La secretaria del centre vol automatitzar l'enviament de 120 cartes personalitzades per convocar les famílies a una reunió de tutoria. Un administratiu ha creat un full de càlcul amb totes les dades barrejades en una sola columna: «Nom de l'alumne, Curs, Data i Hora». Explica per què aquesta taula impedirà dur a terme la combinació de correspondència, dissenya l'estructura correcta que ha de tenir la taula (indicant columnes necessàries i dues files d'exemple) i redacta el fragment principal de la carta base al processador de textos mostrant exactament com i on s'han d'inserir els camps combinats.

Observa un full de càlcul amb les columnes A (Nom), B (Cognoms), C (Grup) i D (Qualificació final). Per ordenar la classe de major a menor nota, una persona va seleccionar únicament la columna D i va prémer «Ordena de Z a A», ignorant l'advertència del programa d'«ampliar la selecció». Interpreta què ha passat amb la integritat de les dades i quines conseqüències té per a les notes de l'alumnat. A continuació, dissenya el procediment correcte per aïllar i veure exclusivament els estudiants de «2n B» ordenats alfabèticament pels seus cognoms sense desvincular cap dada.

Dissenya en un full de càlcul el pressupost complet de l'excursió de final de curs per a 28 alumnes: els conceptes (autobús, entrades, dinar), les fórmules del total per concepte i del total general, el càlcul del preu per persona i el gràfic que utilitzaries per presentar el repartiment de la despesa. Explica cada decisió.

Una diapositiva té text gris clar sobre fons blanc, lletra petita i una foto decorativa que tapa part del títol. Avalua la seva accessibilitat pensant en qui hi veu malament o està al fons de la classe, i proposa tres millores concretes de disseny, explicant quin problema resol cadascuna.

El centre dubta entre instal·lar un paquet ofimàtic de pagament a cada ordinador, utilitzar un paquet lliure instal·lat o treballar amb un paquet al núvol. Compara les tres opcions (cost, actualitzacions, treball en grup, dependència d'internet) i recomana'n una per a l'aula de tecnologia, justificant la teva elecció.