Exercicis: Fonts fiables

D'aquesta llista d'elements d'una pàgina web, indica quins ajuden a valorar-ne la fiabilitat i quins no, justificant cada resposta: autoria coneguda, data de publicació, nombre de «m'agrada», disseny atractiu, fonts que cita, faltes d'ortografia.

Per a un treball sobre el sistema solar has trobat aquestes fonts: una enciclopèdia especialitzada, un fòrum anònim, el web d'un museu de ciències, un vídeo d'una xarxa social sense autor conegut i un article d'una revista científica. Ordena-les de més a menys fiable i justifica l'ordre triat.

Per quedar-te només amb les fonts que mereixen confiança pots passar els resultats per una sèrie de filtres, com es mostra a la figura, però un dels filtres està tapat.

Proposa la pregunta de filtratge que falta al pas tapat i explica per què és important aplicar-la abans de fer servir una font en un treball.

Un article mostra dues dates: «publicat el 3 de març de 2019» i «actualitzat el 12 de gener de 2026». Explica quina diferència hi ha entre totes dues i quina miraries per decidir si la informació està al dia, posant un exemple de tema en què l'actualització sigui decisiva.

Moltes pàgines tenen un apartat «Qui som» o «Sobre nosaltres». Explica quines tres coses comprovaries en aquest apartat abans de fiar-te de la pàgina i què sospitaries si aquest apartat no existís o estigués buit.

Classifica aquests quatre titulars en «fet» o «opinió» i justifica cada decisió: (a) «El riu Ebre fa 930 quilòmetres», (b) «L'Ebre és el riu més bonic d'Espanya», (c) «Ahir van ploure 23 litres per metre quadrat a Saragossa», (d) «Les ciutats vora el riu són les millors per viure-hi».

Explica la diferència entre una font primària i una font secundària fent servir aquest cas: per a un treball sobre la vida als anys seixanta, la teva àvia t'explica com era la seva escola i, a més, llegeixes un llibre d'història que resumeix aquesta època.

Escriu tres senyals d'alarma que et farien dubtar d'una pàgina a primer cop d'ull (per exemple, un titular escrit per fer por o sorpresa), i posa un exemple inventat de cadascun.

Dues pàgines es contradiuen sobre l'alçària del Teide: una diu $3715\ \text{m}$ i una altra $3718\ \text{m}$. Explica pas a pas com decidiries quina dada fer servir en el teu treball i a què es pot deure que dues fonts donin valors diferents.

Trobes un article escrit el 2012 titulat «Els mòbils del futur». Explica si la data de publicació afecta la seva fiabilitat i posa dos exemples de temes en què la data sigui decisiva i un exemple de tema en què gairebé no importi.

En una enciclopèdia en línia col·laborativa gairebé qualsevol persona pot editar els articles. Explica quins avantatges i quins riscos té això, i descriu com la faries servir correctament com a punt de partida d'un treball sense fiar-te'n del tot.

Un partit de bàsquet acaba amb polèmica a l'últim minut. El diari d'una ciutat titula «Robatori escandalós a l'últim segon» i el de la ciutat rival, «Victòria justa en un final emocionant». Explica què és el biaix d'una font, com es detecta en aquest cas i com escriuries tu un resum neutral del partit.

En una xarxa social circula la foto d'una riuada impressionant presentada com «d'aquesta setmana a la teva ciutat», però la imatge és d'un altre país i de fa sis anys. Explica què és una cerca inversa d'imatges, com t'ajudaria a descobrir l'engany i quines altres dues comprovacions faries.

Les adreces web acaben en dominis com .edu, .gob, .org o .com. Explica què hi sol haver darrere de cadascun d'aquests dominis i raona per què el domini per si sol no garanteix que la informació sigui fiable, posant un exemple per a cada cas.

Contrastar una informació no és trobar-la repetida en tres webs, perquè aquests tres webs poden haver-la copiat de la mateixa font equivocada. Explica què vol dir que les fonts siguin «independents» i descriu com comprovaries una dada sobre la població de la teva província amb tres fonts realment independents.

Un article afirma: «el 80 % dels adolescents fa servir la IA per fer els deures», sense indicar d'on surt aquesta dada. Descriu com intentaries rastrejar l'enquesta o l'estudi original i quines preguntes faries a aquest estudi (a quanta gent van preguntar, a qui, quan) abans de creure-t'ho.

Un blog de nutrició recomana amb entusiasme un batut «miraculós» i tots els seus enllaços porten a la botiga que el ven. Analitza la fiabilitat d'aquesta pàgina tenint en compte l'autoria, el possible interès econòmic i les fonts que cita, i proposa on contrastaries la informació.

Dissenya una llista de verificació d'entre sis i vuit preguntes que serveixin per valorar qualsevol font d'internet. Després, inventa't la descripció d'una pàgina concreta (tema, autor, data, aspecte, anuncis) i aplica-li la teva llista, indicant la conclusió.

Una afirmació falsa apareix copiada, gairebé amb les mateixes paraules, en vint webs diferents. Explica per què el fet que una idea estigui repetida en molts llocs no garanteix que sigui veritable i descriu com intentaries rastrejar quina va ser la font original de l'afirmació.

Estàs cercant informació per a un treball sobre mobilitat urbana i trobes un article titulat «Per què aquest patinet elèctric és el més segur del mercat», signat per «Redacció» i amb una petita etiqueta al final que indica «Contingut patrocinat per EcoScooters». El text només ressalta avantatges del producte i afegeix un enllaç amb codi de descompte a la seva botiga. Justifica per què aquest article no té neutralitat enfront d'un reportatge periodístic independent, explica quins biaixos presenta i dissenya una estratègia de cerca (amb paraules clau, operadors o tipus de fonts concrets) per trobar els punts febles o avaries reals d'aquest model.

La revista digital de l'institut vol publicar una notícia sobre un suposat tancament de la biblioteca municipal. Dissenya el protocol de verificació que la redacció hauria de seguir abans de publicar-la: quines fonts consultar, a qui preguntar directament i què fer si les versions no coincideixen.

Un titular diu: «El consum de gelats provoca ofegaments: tots dos pugen alhora cada estiu». Explica la diferència entre correlació i causa, quin tercer factor explica aquest cas i redacta un titular correcte que informi sense enganyar.

A la xarxa social de l'institut es fa viral un vídeo de deu segons on l'alcaldessa sembla anunciar que demà se suspenen les classes per una onada de fred extrem. En fixar-t'hi amb atenció, la veu sona metàl·lica i el contorn de la boca mostra un parpelleig borrós que no coincideix amb la pronunciació de certes paraules. Justifica tècnicament per què aquests indicis apunten a un «deepfake», prediu quines conseqüències tindria difondre'l sense contrastar i dissenya un protocol de tres passos que l'alumnat hauria de seguir per verificar la notícia abans de quedar-se a casa.

Un mateix creador de contingut pot ser bona font per a uns temes i dolenta per a uns altres: un esportista famós parlant d'entrenar o de vacunes. Estableix un criteri per decidir quan l'experiència personal d'algú basta com a font i quan cal acudir a especialistes, i aplica'l a dos exemples més.