Exercicis: Els regnes dels éssers vius

Anomena els sis regnes dels éssers vius i posa un exemple d'organisme per a cadascun.

Classifica en el seu regne aquests organismes: una alzina, una ameba, un bolet, una àguila i el bacteri del iogurt. Justifica cada elecció amb una característica del regne corresponent.

L'esquema mostra l'arbre de classificació dels éssers vius segons el model dels cinc regnes, però falta un regne, assenyalat amb «?». Indica quin regne és i explica les característiques (tipus de cèl·lula, nombre de cèl·lules i forma d'alimentació) que el defineixen.

Quin regne agrupa els bacteris? Indica quin tipus de cèl·lula tenen i posa dos exemples de bacteris presents en la teva vida quotidiana.

Classifica aquests organismes en el seu regne, justificant cada cas amb una característica: una alga microscòpica, la floridura del pa, un poll, un roure i un lactobacil del iogurt.

Quin regne reuneix els éssers pluricel·lulars que fabriquen el seu propi aliment gràcies a la llum? Anomena l'orgànul cel·lular que ho fa possible i posa dos exemples d'organismes d'aquest regne.

Resumeix quatre característiques del regne animal: tipus de cèl·lula, nombre de cèl·lules, com obtenen l'aliment i què solen fer per aconseguir-lo.

El regne dels fongs és més a prop de la teva vida del que et penses. Anomena tres fongs (o productes fets gràcies a fongs) de la teva vida quotidiana i explica el paper de cadascun.

Elabora una taula amb els cinc regnes de la classificació tradicional (Whittaker-Margulis) indicant, per a cadascun: tipus de cèl·lula (procariota o eucariota), si els seus individus són unicel·lulars o pluricel·lulars i el seu tipus de nutrició.

Durant segles els bolets es van considerar plantes. Explica almenys dues raons per les quals avui els fongs formen un regne propi, diferent del regne de les plantes.

Un organisme microscòpic és unicel·lular, té cèl·lules eucariotes i es desplaça activament buscant aliment. A quin regne pertany? Raona per què no pot ser ni un animal ni un bacteri.

El llevat que fa pujar el pa és un fong unicel·lular. Explica per què no és un bacteri, encara que tots dos siguin microscòpics i d'una sola cèl·lula, fixant-te en el tipus de cèl·lula de cadascun.

Les algues fan la fotosíntesi com les plantes, però en el model de cinc regnes es classifiquen en el regne dels protists. Explica en què es diferencia la seva organització de la de les plantes (no formen teixits ni òrgans veritables, com arrel, tija i fulles: tenen tal·lus) i raona per què el criteri «fa la fotosíntesi» no basta per classificar un ésser viu.

L'ameba i el parameci es desplacen i capturen el seu aliment, com faria un animal. Raona per què no pertanyen al regne animal i situa'ls en el regne correcte.

Els cianobacteris, antigament anomenats «algues blaves», fan la fotosíntesi. Explica per què van deixar de considerar-se algues i es classifiquen en el regne de les moneres, indicant quina característica pesa més que la forma d'alimentar-se a l'hora de classificar-los.

Ordena aquests organismes del més senzill al més complex i explica el criteri que has fet servir: un fong, un bacteri, un roure, una ameba i una gavina.

En una bassa es descobreix un organisme unicel·lular amb nucli que té clorofil·la quan hi ha llum, però que en la foscor engoleix partícules d'aliment. Discuteix en quin regne el classificaries i quin problema plantegen casos com aquest per a la classificació en regnes.

Un estudiant observa un liquen sobre una roca calcària nua i afirma: «És una planta senzilla, perquè té color verd i fa la fotosíntesi». Refuta la seva afirmació explicant la veritable composició biològica del liquen i a quins regnes pertanyen els seus components. A continuació, prediu què li passaria a cadascun d'aquests dos organismes si els separessis i els deixessis aïllats sobre aquesta mateixa roca assolellada i sense terra, justificant la teva resposta segons el tipus de nutrició de cadascun.

Compara dos organismes que pertanyen al regne dels protoctists: el Parameci (unicel·lular, heteròtrof i amb cilis per desplaçar-se) i el Kelp gegant (pluricel·lular, de més de 20 metres de longitud i autòtrof fotosintètic).

1. a) Justifica per què incloure tots dos en un mateix regne genera contradiccions en comparar-los amb els criteris que defineixen les plantes i els animals.
2. b) Explica per què, tot i les seves semblances amb ells, el parameci no es classifica com un animal ni el kelp com una planta vertadera.

Miniinvestigació: col·loca dues llesques de pa en bosses tancades, una lleugerament humitejada i una altra de seca, i observa-les durant una setmana sense obrir-les. Escriu la hipòtesi, prediu en quina apareixerà floridura abans, explica a quin regne pertany la floridura i raona per què no s'han d'obrir les bosses durant la pràctica.

Una sonda espacial pren una mostra de pols a Mart que conté partícules microscòpiques formades únicament per una coberta de proteïnes i una molècula d'ARN a l'interior. Al laboratori no mostren despesa d'energia ni creixement, però en posar-les en contacte amb un cultiu de bacteris vius, hi penetren i es multipliquen ràpidament destruint les cèl·lules hoste. Un titular de premsa anuncia: «Descobert el primer bacteri alienígena!». Refuta aquest titular explicant per què aquest agent no pot ser un bacteri ni classificar-se en cap dels cinc regnes dels éssers vius.

Un agricultor decideix esterilitzar completament el sòl dels seus camps amb un bactericida potent per «eliminar tots els bacteris i evitar que els seus conreus emmalalteixin». Prediu quins dos problemes greus patiran les seves collites a mitjà termini a conseqüència d'aquesta mesura i justifica la teva resposta explicant les funcions vitals que compleixen els bacteris del sòl en relació amb les plantes i el cicle de la matèria.

En una parcel·la experimental de bosc es fumiga periòdicament amb un producte que elimina tots els fongs descomponedors sense danyar altres éssers vius. Al cap d'un any, es comprova que els troncs caiguts i la fullaraca s'acumulen intactes, però els arbres del bosc comencen a marcir-se per desnutrició. Justifica la relació entre l'acumulació de fusta morta i la desnutrició dels arbres vius, i prediu què passaria amb la vida al planeta si desapareguessin tots els descomponedors.

En una expedició es descobreixen tres nous organismes i es recullen les dades següents al laboratori:

• Organisme 1: Unicel·lular, sense membrana nuclear, capaç de fabricar la seva pròpia matèria orgànica a partir de sofre i gasos volcànics.

• Organisme 2: Pluricel·lular, amb cèl·lules eucariotes envoltades de paret cel·lular, heteròtrof que absorbeix matèria orgànica en descomposició després de realitzar una digestió externa.

• Organisme 3: Pluricel·lular, format per cèl·lules eucariotes fotosintètiques amb cloroplasts, però sense teixits ni òrgans diferenciats (organització de tipus tal·lus).

Aplica els criteris de classificació dels regnes (tipus cel·lular, nivell d'organització i tipus de nutrició) per assignar raonadament cada organisme al seu regne corresponent, indicant en cada cas per què no encaixa en els regnes amb els quals comparteix alguna característica.