Exercicis: La identificació d'espècies

Explica què és una clau dicotòmica i per a què serveix, indicant com han de ser les preguntes que la formen perquè funcioni bé. Anomena a més dues altres eines que ajuden a identificar éssers vius al camp, com ara una guia d'espècies o una aplicació d'identificació del mòbil, i assenyala un avantatge de cadascuna respecte a la clau.

La clau dicotòmica de l'esquema serveix per identificar quatre animals. Recorre-la i escriu el camí complet (les preguntes i les respostes triades) que porta fins a la sargantana.

Defineix el concepte d'espècie i posa un exemple de dues espècies diferents que s'assemblin molt.

Explica què és una guia de camp i quina informació sol oferir de cada espècie (fotografia o dibuix, descripció, mida, on viu...). Per què convé portar-la en una excursió?

Explica amb les teves paraules què és la biodiversitat i dona dues raons per les quals als científics els interessa saber quines espècies viuen en un lloc concret.

Corregeix l'escriptura d'aquests noms científics i explica les tres regles que has aplicat: «quercus ilex», «Homo Sapiens» i «CANIS LUPUS».

Explica què és una espècie extingida, posa un exemple conegut i anomena una possible causa d'una extinció.

Segons el criteri de la descendència fèrtil, raona si aquestes parelles pertanyen a la mateixa espècie: (a) dos gossos de races diferents que tenen cadells; (b) dos pardals de plomatge una mica diferent que s'encreuen i tenen pollets; (c) un linx ibèric i un gat domèstic, que no s'encreuen a la natura.

Fent servir la següent clau dicotòmica:

1. a) Té potes .................................................... 2

b) No té potes ................................................. Cuc de terra

1. a) Té ales ..................................................... Escarabat

b) No té ales .................................................. Rata

Identifica: (a) un escarabat, que té potes i ales; (b) una rata; (c) una serp. Quin problema apareix en classificar la serp? Proposa una millora de la clau per resoldre'l.

Construeix una clau dicotòmica de tres preguntes que permeti distingir entre aquests quatre éssers vius: un gos, una palmera, un xampinyó i una truita. Comprova que funciona recorrent-la amb dos d'ells.

El nom científic del pi blanc és Pinus halepensis. Explica què indica cadascuna de les dues paraules, qui va idear aquest sistema de nomenclatura i quins avantatges té fer servir noms científics en llatí respecte als noms comuns.

Construeix una clau dicotòmica de dues preguntes que permeti distingir un pi, un roure i un gerani, i comprova que funciona recorrent-la amb cadascuna de les tres plantes.

Una aplicació del mòbil identifica plantes a partir d'una foto. Explica dos avantatges d'aquestes eines i un risc de refiar-se'n, i descriu què faries per confirmar una identificació dubtosa.

Molts animals es poden identificar sense veure'ls: per les seves petjades, excrements, plomes o restes de menjar. Explica quins avantatges té estudiar-los així, també per al benestar dels animals, i posa un exemple de rastre i de la informació que proporciona.

En una excursió trobes una planta que no coneixes. Detalla quines quatre dades anotaries (o fotografiaries) per identificar-la després a casa, i explica per què no l'has d'arrencar per endur-te-la.

L'encreuament entre un cavall i una somera produeix una mula, gairebé sempre estèril. Explica què diu aquest fet sobre si el cavall i el ruc són la mateixa espècie, encara que puguin tenir descendència.

Al pati de l'institut heu trobat cinc animals diferents: un caragol, una abella, una aranya, un pardal i un ratolí. Elabora una clau dicotòmica completa que permeti identificar-los tots cinc i comprova que funciona recorrent-la amb dos d'ells.

Dues poblacions de granotes de color diferent viuen en basses separades per una carretera i mai no s'encreuen a la natura. Explica quina dificultat hi ha per decidir si pertanyen a la mateixa espècie i quina prova podria ajudar a resoldre el dubte.

Un equip d'investigació vol estudiar els hàbits d'alimentació dels ocells de l'entorn de l'institut i proposa dos mètodes:

• Mètode A: Capturar exemplars amb xarxes, tancar-los en gàbies individuals al laboratori per pesar-los i registrar quantes llavors consumeixen sota llum artificial contínua.

• Mètode B: Instal·lar menjadores als arbres del pati, col·locar una càmera automàtica de parany fotogràfic i observar-los amb prismàtics des de les finestres a 15 metres sense interferir.

1. a) Tenint en compte que els ocells són éssers sentents (capaços d'experimentar dolor, por i estrès), justifica quin dels dos mètodes és èticament adequat.
2. b) Prediu quines conseqüències fisiològiques i de conducta tindria l'estrès del Mètode A en els ocells i com podria alterar o falsejar les dades científiques obtingudes sobre la seva alimentació natural.
3. c) Si al laboratori necessites estudiar la resposta a la humitat dels cucs de terra, dissenya dues mesures concretes en el teu muntatge experimental per garantir el seu benestar i evitar provocar-los deshidratació o dany.

Mini-recerca: dissenya un inventari de la biodiversitat del pati del teu institut durant una setmana. Planifica quines zones recorreràs, en quin horari, què registraràs a la taula (data, lloc, espècie o grup, nombre d'individus), quines eines d'identificació faràs servir i quines normes seguiràs per no molestar els éssers vius.

En un tram d'un riu local han aparegut bivalves d'aigua dolça fixats a les roques. El responsable de manteniment proposa aplicar un abocament químic desinfectant a tota la riba per erradicar qualsevol mol·lusc de manera ràpida, afirmant que «no cal perdre el temps a identificar-los amb lupa perquè tots els bivalves fluvials fan el mateix».

En aquest riu conviuen dues espècies d'aspecte similar: la nàiada autòctona (Unio mancus), protegida i en perill, i el musclo zebra (Dreissena polymorpha), una espècie exòtica invasora.

1. a) Rebat la proposta del responsable: justifica per què la identificació biològica precisa és imprescindible abans d'intervenir i quin impacte ecològic irreversible causaria el seu pla.
2. b) Explica quins trets biològics converteixen el musclo zebra en una espècie invasora perjudicial enfront del paper ecològic equilibrat que compleix la nàiada autòctona.
3. c) Prediu què passaria a la cadena tròfica i a la qualitat de l'aigua del riu si el musclo zebra no es detecta a temps i colonitza massivament la llera.

Un company de classe ha elaborat la fitxa següent per ajudar a identificar un animal observat al pati de l'institut:

• Nom: Ocell negre.

• Trets per reconèixer-lo: «És de mida mitjana, força fosc, molt poruc i canta bonic als matins».

• On viu: «Als arbres i a terra on hi hagi menjar».

1. a) Avalua críticament la fitxa: justifica per què aquests trets són subjectius i ambigus, explicant per què no servirien a una altra persona per diferenciar aquest exemplar d'altres espècies semblants com un estornell o una gralla.
2. b) Reescriu la fitxa per a la merla comuna aplicant criteris científics: inclou el seu nom científic binomial escrit correctament (Turdus merula), el seu grup taxonòmic, almenys dos trets morfològics objectius i observables (com el dimorfisme sexual en el color del plomatge i del bec) i el seu hàbitat amb precisió.
3. c) Justifica per què en la ciència internacional és obligatori fer servir la nomenclatura binomial en llatí en comptes de noms comuns locals.

En una sortida de camp a la muntanya observeu dues sargantanes adultes de dors bru i uns 13,5 cm de longitud. Un estudiant intenta fer servir una clau dicotòmica escolar basada únicament en «cos allargat», «quatre potes» i «color bru o verdós», però comprova que totes dues arriben a la mateixa casella final i afirma: «Si la clau no les separa, és una prova definitiva que pertanyen a la mateixa espècie».

1. a) Rebat la conclusió de l'estudiant justificant quines són les limitacions de les claus dicotòmiques basades únicament en caràcters macroscòpics generals.
2. b) En aquesta zona coexisteixen la sargantana ibèrica (Podarcis hispanicus) i la sargantana serrana (Iberolacerta monticola). Dissenya una estratègia amb tres nivells d'observació de precisió creixent (des de l'examen detallat amb lupa de mà fins a tècniques de laboratori) que permeti desempatar i confirmar amb rigor l'espècie de cada individu.

En un debat escolar sobre biodiversitat, una persona afirma: «Un chihuahua d'1,5 kg i un gran danès de 70,0 kg no es poden aparellar de manera natural a causa de la seva enorme diferència anatòmica; per tant, segons la definició biològica d'espècie, ja s'haurien de classificar oficialment com dues espècies diferents».

1. a) Rebat o matisa aquesta afirmació utilitzant el concepte biològic d'espècie: justifica per què tots dos pertanyen a la mateixa espècie (Canis lupus familiaris) considerant la compatibilitat genètica i el flux gènic a través de races de mida intermèdia.
2. b) Explica quin mecanisme ha permès generar tanta diversitat morfològica en el gos en tan pocs milers d'anys en comparació amb els milions d'anys que sol requerir una diversificació comparable per selecció natural en la vida silvestre.
3. c) Prediu què passaria amb la mida, la morfologia i la varietat dels gossos si una població mixta de totes les races quedés aïllada en una illa sense intervenció humana durant 40 generacions.

Repte del tema. BioBlitz casolà: Catàleg de biodiversitat.

Converteix-te en naturalista i analitza la biodiversitat del teu entorn elaborant una fitxa tècnica de camp.

1. Mostratge: Localitza $4$ éssers vius diferents a la teua casa o parc proper (per exemple, una planta, un insecte d'almenys $0,5\text{ cm}$, un fong o un ocell). Descriu evidències observables de les seues tres funcions vitals.

2. Identificació: Consulta el portal científic oficial de dades de biodiversitat GBIF España (gbif.es) o una clau dicotòmica escolar per a esbrinar el nom científic ($Gènere\ espècie$) d'almenys $2$ dels exemplars observats.

3. Classificació sistemàtica: Dissenya una taula comparativa on assignes a cada organisme el seu regne corresponent i el seu gran grup biològic (artròpode, angiosperma, ocell, etc.), detallant el seu tipus d'organització i nutrició.

4. Proposta raonada: Redacta un breu informe justificant quins criteris diferencien aquests organismes de la matèria inerta i per què un virus no encaixaria en cap dels regnes tradicionals.

Es valorarà:

• Classificació taxonòmica precisa en regnes i grans grups.

• Ús correcte de la nomenclatura binomial mitjançant fonts oficials de consulta.

• Justificació coherent de les característiques i funcions vitals.

• Qualitat organitzativa i rigor científic en la fitxa de camp lliurada.