Exercicis: Les característiques dels éssers vius

Observa l'esquema: un ésser viu duu a terme tres funcions vitals, assenyalades amb les lletres A, B i C. Anomena la funció vital que representa cada lletra, descriu breument en què consisteix i posa un exemple d'un animal o d'una planta fent-la.

Enumera els quatre bioelements més abundants en els éssers vius i explica què significa que tots els éssers vius tinguin una composició química comuna.

Un cuc de terra, un roure i un bolet tenen mides i formes molt diferents. Indica almenys tres característiques compartides que demostren que tots tres són éssers vius.

Anomena les tres funcions vitals dels éssers vius i posa un exemple de la teva pròpia vida d'avui per a cadascuna.

Classifica aquests elements en éssers vius o matèria inert, justificant un dels casos: una pedra, un bolet, un núvol, una cuca de llum, l'aigua d'un riu i la molsa d'una paret.

L'aigua és la substància més abundant en la majoria dels éssers vius. Explica què significa aquesta afirmació i posa dos exemples que la mostrin (per exemple, quin percentatge aproximat del cos humà és aigua o què li passa a un enciam quan es deshidrata).

Indica a quina funció vital pertany cada procés: una planta fabrica el seu aliment amb la llum, un conill fuig en sentir una guineu, una parella de cigonyes cria els seus pollets i un gira-sol orienta la seva flor cap al Sol.

El foc «creix», es mou, «s'alimenta» de llenya i pot «reproduir-se» en guspires que encenen un altre foc. Explica per què, tot i així, ningú no el considera un ésser viu.

És un virus un ésser viu? Raona la resposta tenint en compte quines funcions vitals pot dur a terme i quines no (els virus només aconsegueixen multiplicar-se quan són dins d'una cèl·lula aliena).

Un cristall de sal «creix» si s'afegeix més sal a la seva dissolució. Explica per què aquest creixement no converteix el cristall en un ésser viu, assenyalant almenys dues diferències amb el creixement d'una planta.

Un gat que sent un soroll gira les orelles cap a aquest i es queda immòbil. Identifica l'estímul i la resposta, indica quina funció vital està duent a terme i explica per què li resulta útil.

Identifica l'estímul i la resposta en cada cas, i raona en quin intervé un sistema nerviós: (a) una llavor germina quan pugen les temperatures de primavera; (b) retires la mà en tocar una paella calenta, sense pensar-ho.

Molts animals del desert només surten dels seus caus de nit. Explica quina funció vital posa en joc aquest comportament i quin avantatge suposa per sobreviure en aquest ambient.

Un bacteri es reprodueix dividint-se en dues cèl·lules iguals, mentre que un gos té cadells després d'aparellar-se. Explica què tenen en comú les dues formes de reproducció i una diferència important entre si.

Un capgròs es converteix en granota: canvia de forma, perd la cua i desenvolupa potes i pulmons. Explica la diferència entre créixer i desenvolupar-se fent servir aquest exemple.

Tots els éssers vius necessiten energia per viure. Explica d'on l'obté una planta i d'on un animal, i anomena dues activitats del teu dia a dia que només pots fer gràcies a l'energia dels aliments.

Un equip d'arqueologia ha trobat grans de blat en una vasella segellada de fa 3000 anys. Una persona de l'equip afirma: «Estan totalment secs, no es mouen ni creixen, per la qual cosa són matèria inerta, exactament igual que grans de sorra».\na) Dissenya una prova experimental que permeti esbrinar si aquestes llavors continuen vives sense haver d'esperar setmanes a veure si es forma una planta completa.\nb) S'introdueixen diverses llavors en un frasc hermètic amb sensors a 20 °C i es comprova que el nivell d'oxigen passa de 20,9 % a 20,4 % en 48 hores, mentre que el diòxid de carboni augmenta un 0,5 %. Interpreta aquest resultat: quina funció vital s'està detectant a escala cel·lular i què demostra sobre l'estat de latència de les llavors?

Un company de classe afirma el següent: «Les plantes com el pi s'alimenten de la terra i de l'adob exactament igual que un cérvol s'alimenta menjant branques; l'única diferència és que el cérvol es desplaça per buscar menjar i el pi no».\na) Rebat la seva afirmació explicant d'on obté realment la matèria i l'energia cadascun d'aquests dos éssers vius.\nb) Prediu què li passaria a la massa del cérvol i a la biomassa del pi si es tanquen junts en una gran cúpula transparent on no entra de l'exterior més matèria que aigua, però sí llum solar. I si cobrim la cúpula amb una lona opaca que impedeixi del tot l'entrada de llum? Justifica el paper ecològic de cadascun en tots dos casos.

Un robot aspirador es mou per la casa, evita obstacles i torna sol a la base per recarregar la bateria. Revisa una a una les característiques dels éssers vius i conclou, amb arguments, si el robot es podria considerar viu.

Dissenya una miniinvestigació per comprovar si les llavors de llentia necessiten llum per germinar: hipòtesi, muntatge amb dos recipients (un en un armari fosc i un altre al costat de la finestra), variables constants, què observaràs cada dia i quina funció vital estàs estudiant.

Un ou sense incubar, una llavor seca, un floc de neu i la flama d'una espelma: elabora una taula amb les característiques dels éssers vius (estar format per cèl·lules, dur a terme les funcions vitals, compartir la composició química) i decideix, cas per cas, si cadascun està viu, va formar part d'un ésser viu o mai no ho va estar, defensant cada decisió.

Per estudiar com influeix l'entorn en la proliferació de la floridura del pa, es van col·locar quatre llesques idèntiques en recipients tancats durant 6 dies i es va mesurar el percentatge de superfície envaïda:\n- Recipient 1 (pa sec a 20 °C): 0 % de floridura.\n- Recipient 2 (pa amb 5 ml d'aigua a 4 °C a la nevera): 2,5 % de floridura.\n- Recipient 3 (pa amb 5 ml d'aigua a 20 °C): 85,0 % de floridura.\n- Recipient 4 (pa submergit en 30 ml d'aigua a 20 °C): 8,0 % de floridura.\na) A partir d'aquestes dades, dedueix quines dues condicions ambientals necessita la floridura per dur a terme amb èxit la seva nutrició i reproducció. Per què al recipient 4 el seu creixement va ser tan baix tot i tenir humitat i temperatura temperada?\nb) Un alumne afirma: «La floridura del recipient 3 es va originar per generació espontània a partir del pa humit». Rebat la seva afirmació basant-te en la teoria cel·lular i explica com va arribar realment la floridura a la llesca.

Si t'oblides de regar una planta d'interior durant dues setmanes, s'acaba marcint. Raona quines funcions vitals es veuen alterades per la falta d'aigua, en quin ordre creus que apareixeran els símptomes i què demostra això sobre la relació entre les funcions vitals.

Una agència espacial analitza tres astres del sistema solar per seleccionar on enviar una missió a la recerca de microorganismes:\n- Planeta A: temperatura de 450 °C a la superfície, sense aigua líquida, atmosfera densa de diòxid de carboni i núvols d'àcid sulfúric.\n- Lluna B: temperatura superficial de -160 °C sota una escorça de gel, però amb un oceà subterrani d'aigua líquida a 1,5 °C en contacte amb volcans hidrotermals submarins.\n- Lluna C: temperatura de -180 °C, amb grans llacs i rius superficials de metà líquid, però amb absència total d'aigua.\na) Aplicant el que saps sobre els bacteris extremòfils de la Terra i les característiques dels éssers vius, prediu raonadament en quin dels tres astres és més probable trobar-hi vida. Justifica la teva elecció descartant els altres dos per les limitacions que imposen a les cèl·lules.\nb) Per què la presència d'aigua líquida es considera un requisit indispensable per a la vida, mentre que la falta de llum o les temperatures extremes no impedeixen l'existència de certs éssers vius?