Exercicis: El modelat del relleu

Anomena quatre agents del modelat del relleu i una forma característica produïda per cadascun.

Què és l'erosió diferencial? Posa un exemple de forma de relleu que s'expliqui per aquest procés.

Les roques calcàries desenvolupen un modelat càrstic. Esmenta dues formes càrstiques exteriors (exocarst) i dues d'interiors (endocarst).

Què és una cova càrstica i quins dos processos, la dissolució i la precipitació del carbonat, participen en la seva excavació i en la seva decoració?

Què és un meandre i en quin tram del riu es desenvolupa millor? Explica per què en aquest tram domina l'erosió lateral sobre la vertical.

Què és una duna i quina diferència hi ha entre el seu vessant de sobrevent i el seu vessant de sotavent? Què indica la inclinació de les seves capes internes sobre el vent que la va formar?

Anomena tres formes del modelat glaciar, com el circ, la vall en U o la morrena, i descriu breument cadascuna.

Què és un penya-segat i quin procés provoca el seu retrocés? Esmenta una forma associada a l'erosió marina, com un arc, un faralló o una plataforma d'abrasió.

En el carst, la dissolució de la calcària segueix la reacció $\text{CaCO}_3 + \text{CO}_2 + \text{H}_2\text{O} \rightarrow \text{Ca}^{2+} + 2\ \text{HCO}_3^{-}$. Explica quin paper juga el $\text{CO}_2$ dissolt en l'aigua de pluja i per què el carst es desenvolupa millor en climes humits que en climes àrids.

Els perfils 1 i 2 mostren dues valls amb geometries molt diferents. Identifica quin agent (un riu o una glacera) ha excavat cadascuna i explica com la geometria de la vall reflecteix el seu procés de formació.

En una regió alternen capes de calcària i de margues amb un capbussament suau. Prediu quina forma de relleu estructural pot aparèixer (cuesta) i descriu el seu perfil: per què un vessant és molt més suau que l'altre?

Les estalactites i les estalagmites creixen per precipitació del carbonat que l'aigua porta dissolt. Explica el procés químic, invers al de la dissolució, i per què una cova «activa» necessita una aportació contínua d'aigua.

Què són les terrasses fluvials i com es formen? Explica quina història d'incisió del riu, per canvis del nivell de base o del clima, registren els seus nivells esglaonats.

Diferencia el relleu en cuesta del relleu d'anticlinal erosionat: quina estructura controla cadascun i com es distingeixen pel capbussament dels estrats en tots dos vessants.

Què són els xaragalls i per què es desenvolupen amb rapidesa en vessants de materials tous, sense vegetació i amb pluges torrencials? Relaciona'ls amb el paisatge de badlands.

Explica com es forma una plataforma d'abrasió al peu d'un penya-segat i què passa amb ella si el nivell del mar descendeix (rasa marina penjada).

Un pla de restauració ambiental proposa frenar l'erosió en una conca de 'badlands' a Guadix-Baza mitjançant dues actuacions: l'aterrassament massiu de vessants amb maquinària pesant i la plantació intensiva de pi blanc.

1. a) Justifica per què l'aterrassament sobre materials llimosos-argilosos i guixencs en clima semiàrid pot accelerar dràsticament els processos de 'piping' (erosió en túnel o sufusió) i el col·lapse de vessants en lloc de frenar-los.
2. b) Analitza la resposta del sistema hidrològic davant d'una tempesta torrencial (pluja d'alta intensitat i curta durada) considerant la taxa d'infiltració d'aquests materials argilosos i l'escassa cobertura vegetal inicial.
3. c) Dissenya una estratègia alternativa de conservació del sòl i gestió hidrològica-forestal que sigui coherent amb la dinàmica natural d'aquest modelat.

Es comparen dues àrees amb la mateixa litologia granítica (mateixa composició mineralògica i densitat de fracturació tectònica inicial): la ria de Vigo (clima oceànic temperat-humit, 1600 mm anuals sense estació seca) i La Pedriza de Manzanares (clima mediterrani continentalitzat de muntanya, 800 mm anuals amb gelades hivernals i estiu molt sec).

1. a) Interpreta la gènesi diferencial d'ambdós paisatges explicant els mecanismes fisicoquímics predominants: per què a Galícia predomina una alteració química profunda ('lehm' o arenització) amb boles esferoïdals aïllades, mentre que a Guadarrama dominen els roquissars amb grans doms rocosos llisos, lloses d'exfoliació i tarteres anguloses?
2. b) Formula una hipòtesi fonamentada: si es produís un canvi climàtic que tornés el clima gallec molt més àrid i fred (periglacial), què passaria amb el mantell d'alteració existent i quin nou modelat quedaria al descobert després d'un període d'erosió activa?

Durant l'excavació d'una trinxera per a una carretera en una vall de muntanya a 1200 m d'altitud s'exposen dues formacions sedimentàries inconsolidades superposades:

• Dipòsit A (base): Material diamíctic massiu, sense estratificació ni selecció granulomètrica, amb una matriu llimosa-argilosa (40 %) que engloba clasts de totes les mides (des de mil·límetres fins a blocs mètrics), predominantment angulosos i facetats, alguns amb estries longitudinals.

• Dipòsit B (sostre): Material amb estratificació croada ben definida, molt ben seleccionat (graves mitjanes de 2 a 5 cm), matriu sorrenca inferior al 10 %, i còdols arrodonits i imbricats orientats riu avall.

Un informe tècnic preliminar classifica erròniament ambdós dipòsits com a 'al·luvials de crescuda'.

1. a) Rebat l'informe assignant amb rigor a cada dipòsit el seu agent de transport (glacial vs. fluvial), justificant com les propietats físiques de l'agent (viscositat, densitat i règim de flux) determinen la selecció granulomètrica i el grau d'arrodiment dels clasts.
2. b) Reconstrueix l'evolució ambiental de la vall que explica la superposició estratigràfica del dipòsit B sobre el dipòsit A.

Per guanyar terreny urbanitzable i 'protegir d'inundacions' una localitat situada al lòbul d'un meandre de curs baix, un projecte d'enginyeria hidràulica planteja rectificar la llera excavant un canal artificial rectilini que talla el coll del meandre i aixecant dics mota als seus marges.

1. a) Prediu les conseqüències morfodinàmiques d'aquest tall artificial aigües amunt i aigües avall del tram rectificat, considerant els canvis en el pendent fluvial, l'energia del flux, l'erosió remuntant i la sedimentació.
2. b) Analitza els riscos geològics i geotècnics als quals s'exposarien les noves edificacions construïdes sobre el meandre estrangulat i la plana d'inundació (tenint en compte la permeabilitat del rebliment, la compactació diferencial i el nivell freàtic).
3. c) Justifica per què la retenció de sediments i la canalització rígida van en contra de les directrius actuals de la Directiva Marc de l'Aigua i proposa una mesura no estructural de mitigació del risc d'inundació.

El delta de l'Ebre ha perdut més del 95 % de l'aportació sedimentària que rebia històricament a causa de la retenció de sorres i llims als embassaments de Mequinensa i Riba-roja construïts a mitjan segle XX. El delta pateix a més una subsidència mitjana d'uns 3 mm/any i la batuda de temporals marítims de llevant amb onatge d'alta energia.

1. a) Utilitza els principis del triangle morfogenètic de Galloway (domini fluvial, per onatge o mareal) per predir com està canviant i canviarà la morfometria del delta de l'Ebre en trencar-se el seu balanç sedimentari original.
2. b) Explica el retrocés accelerat de la fletxa del Fangar i la barra del Trabucador i argumenta per què la subsidència combinada amb la pujada relativa del mar agreuja la salinització dels aqüífers costaners i els arrossars.
3. c) Avalua críticament dues propostes d'actuació: construir un dic costaner continu de formigó o implementar un 'bypass' de sediments (hidrotransport de llots des dels embassaments) acompanyat de la restauració dunar.

Al Torcal d'Antequera, el relleu mostra passadissos rectilinis ortogonals ('callejones') i torres de calcària amb aspecte de 'piles de monedes' (estrats tabulars sortints separats per ranures horitzontals profundament dissoltes).

1. a) Dedueix com la interacció entre la tectònica compressiva alpina, la descompressió litostàtica (diaclasat ortogonal) i les variacions litològiques primàries (alternança mil·limètrica/centimètrica de calcàries micrítiques pures i calcàries margoses o calcarenites) ha guiat la dissolució càrstica diferencial per generar aquesta arquitectura tan singular.
2. b) Si una cova profunda situada sota aquest paratge patís un procés continuat de descens del nivell freàtic regional per sobreexplotació d'aigües subterrànies, prediu raonadament els efectes sobre l'estabilitat mecànica del massís superior i sobre la hidrodinàmica del carst.
3. c) Avalua quins impactes antròpics directes amenacen la conservació de les microformes de dissolució càrstica (com els rasclers de petjades o estries i les oquetats biogèniques) i proposa dues mesures tècniques de gestió per a la seva preservació.

A l'oest d'Escandinàvia, un fiord presenta una batimetria singular: la cubeta central arriba a una profunditat rocosa de -850 m sota el nivell del mar, però abans de connectar amb l'oceà obert la profunditat puja bruscament fins a un llindar rocós submarí situat a només -60 m. A les parets escarpades del fiord aboquen dues valls penjades els llits rocosos actuals de les quals se situen a +300 m sobre el nivell del mar.

1. a) Justifica per què la dinàmica fluvial per si sola mai podria excavar una depressió a -850 m sota el nivell del mar i dedueix els factors físics (gruix de gel, confinament lateral i velocitat de flux) que van permetre a la llengua glacial principal sobreexcavar aquesta cubeta.
2. b) Explica el procés físic que dona origen a la diferència altitudinal entre les valls penjades (+300 m) i el fons del fiord (-850 m), així com la causa morfogenètica del llindar terminal situat a -60 m.
3. c) Després de la deglaciació i la consegüent pèrdua del suport lateral de gel, prediu quins processos gravitacionals i geotècnics afectaran els vessants del fiord i raona el risc geològic catastròfic secundari que una esllavissada massiva en aquestes parets pot generar a les poblacions costaneres.

Un perfil geològic a la vora d'una conca sedimentària mostra una sèrie monoclinal que cabussa 15° cap a l'est. La sèrie estratigràfica està constituïda per l'alternança de:

• Nivell A: Calcàries bioclàstiques resistents i permeables (25 m de gruix).

• Nivell B: Margues i argiles toves, plàstiques i impermeables (60 m de gruix).

• Nivell C: Gresos cementats durs (20 m de gruix).

• Nivell D: Lutites i guixos fàcilment desmulsables (80 m de gruix).

La xarxa hidrogràfica principal flueix en direcció nord-sud, perpendicular a la direcció del cabussament.

1. a) Determina l'orientació geogràfica (cap a quin punt cardinal mira) del front o escarpament i del dors (cuesta estructural) de les formes de relleu resultants, justificant la teva deducció en funció de la geometria dels estrats.
2. b) Prediu quins tipus de moviments de vessant (esllavissades translacionals, rotacionals o despreniments) tindran lloc preferentment al front respecte al dors de la cuesta, analitzant la influència del cabussament dels plans d'estratificació i la presència del contacte hidrogeològic entre calcàries i margues.
3. c) Justifica per què el retrocés de l'escarpament al llarg del temps geològic pot donar lloc a la formació de 'turons testimoni' i anteturons, i prediu la seva evolució geomorfològica futura.