Exercicis: El modelat del relleu

Defineix i ordena les quatre fases del cicle d'actuació d'un agent extern: erosió, meteorització, sedimentació i transport.

Esmenta quatre agents externs del relleu i anomena una forma del paisatge característica de cadascun, indicant si és erosiva o d'acumulació.

Què és el modelat carstic, sobre quin tipus de roca es desenvolupa i quin procés químic l'explica? Posa un exemple de forma càrstica superficial i un altre de subterrània.

Diferencia erosió, transport i sedimentació usant el recorregut d'una partícula de roca des d'un vessant de muntanya fins al fons d'un llac, indicant quin agent intervé en cada tram.

Explica què és la gelifracció, quines condicions climàtiques necessita (alternança de gelades i desgels) i en quines zones d'Espanya és avui més intensa (alta muntanya: Picos de Europa, Sierra Nevada, Pirineus).

Què és un meandre? Explica com creix i es desplaça lateralment (erosió a la riba còncava i dipòsit a la convexa) i quina forma queda quan el riu el talla i l'abandona.

Distingeix una costa de penya-segats d'una costa de platges: quina litologia i quina dinàmica marina afavoreixen cadascuna, i esmenta un tram espanyol de cada tipus.

Explica què és el regòlit o cobertura d'alteració, com es forma per meteorització in situ i quina relació té amb la formació posterior del sòl.

Relaciona cada agent amb la forma que produeix i explica breument el mecanisme: glacera (vall en U), riu (meandre), vent (duna) i onatge (penya-segat).

Explica pas a pas com es forma un delta a la desembocadura d'un riu i indica quina condició s'ha de complir perquè el delta avanci en lloc de ser erosionat pel mar.

Diferencia meteorització física i química, descrivint dos processos de cada tipus (per exemple gelifracció, termoclàstia, dissolució o oxidació) i el clima en què cadascun és més eficaç.

Els berrocal granítics de La Pedriza mostren blocs arrodonits apilats. Explica la meteorització esferoïdal del granit (alteració guiada per les diàclasi, descamació en capes) i per què produeix aquestes formes de «boles» i tors.

Un riu pot deixar antigues planes d'inundació penjades a diferents alçades: les terrasses fluvials. Explica quin canvi provoca la seva formació (incisió per descens del nivell de base o aixecament del terreny) i quina informació aporten sobre la història recent del relleu.

Explica com el vent modela el paisatge: què és la deflació, com es transporta la sorra (saltació) i com es forma i avança una duna barjan, indicant quin paper juga la vegetació per fixar-la.

Descriu la formació d'un circ glacial i d'una vall glacial en U, i esmenta dues valls de muntanyes espanyoles on s'observin avui aquestes formes encara que el gel ja no existeixi (vall de Pineta, vall d'Ordesa).

Què és el nivell de base d'un riu? Explica què passa amb la llera quan el nivell del mar baixa (incisió) o puja (farciment de la desembocadura) i aplica-ho a la història del delta de l'Ebre durant els canvis del nivell marí.

Un equip tècnic proposa reforestar amb pins de creixement ràpid els pendents argilosos d'un tossal a les Bardenas Reales per «frenar definitivament» l'avanç dels xaragalls i estabilitzar la cornisa de gres superior.

1. a) Justifica, a partir de les propietats mecàniques i fisicoquímiques de les argiles (plasticitat, impermeabilitat relativa, esquerdament per retracció en estiatge), per què plantar arbres amb capçades denses i arrels profundes pot fracassar o fins i tot induir esllavissades en massa durant episodis de pluges torrencials.
2. b) Dissenya una seqüència temporal que prediga com evolucionarà el relleu del tossal (erosió a la base tova enfront de la cornisa resistent) si augmenten els episodis de precipitació torrencial concentrada en poques hores.
3. c) Argumenta quina funció real exerceixen l'escassa vegetació estepària autòctona i les crostes biològiques del sòl enfront de l'impacte directe de les gotes de pluja (efecte splash) i l'escolament difús.

Els perfils A i B de l'esquema corresponen a seccions transversals de dues valls en un massís muntanyós que va albergar glaceres quaternàries.

1. a) Un projecte d'obra civil sosté que els vessants del perfil B són més segurs enfront de despreniments rocosos que els del perfil A pel fet de comptar amb un fons pla deバ trough (fons en artesa). Rebota tècnicament aquesta idea analitzant com influeixen la sobreexcavació glaciar i la descompressió postglaciar en l'estabilitat mecànica de les parets rocoses verticals.
2. b) Si un riu cabalós s'instal·la al fons de la vall B després de la retirada total del gel, prediu i dibuixa conceptualment com es transformarà el seu perfil transversal al llarg de desenes de milers d'anys.
3. c) Dedueix quines diferències geomorfològiques i batimètriques existirien entre totes dues valls si una transgressió marina inunda les seues desembocadures: quina originarà una ria i quina un fiord? Justifica la presència típica d'un llindar rocós somer a la boca d'un d'ells.

Es comparen dos sectors de la costa espanyola davant dels escenaris de canvi climàtic previstos per a finals de segle:

• Sector A: Costa baixa sorrenca amb sistema platja-albufera-cordó dunar a la Mediterrània, on les conques fluvials que l'alimentaven han vist reduïda la seua aportació de sediments en un 75 % a causa d'embassaments.

• Sector B: Costa de penya-segats en flysch cantàbric amb una àmplia plataforma d'abrasió emergent en marea baixa.

1. a) Aplica el concepte de balanç sedimentari i prediu com reaccionarà el perfil d'equilibri de la platja al Sector A davant de la combinació de pujada eustàtica del nivell del mar i un augment en la intensitat dels temporals marítims. Migrarà el cordó dunar terra endins o col·lapsarà?
2. b) Per al Sector B, analitza si el retrocés del penya-segat es mantindrà constant o s'accelerarà amb la pujada del nivell mitjà del mar. Justifica la teua deducció en funció de l'alçària de la làmina d'aigua sobre la plataforma d'abrasió i el seu efecte esmorteïdor sobre l'energia de l'onatge basal.
3. c) Un municipi del Sector A projecta un espigó perpendicular a la riba per retenir sorra. Avalua les conseqüències geomorfològiques que provocarà aquesta estructura a les platges situades aigües avall segons la dinàmica de la deriva litoral dominant.

En una conca sedimentària de l'interior peninsular apareix un ampli altiplà (param) a 880 m d'altitud, coronat per una capa horitzontal de calcàries de 12 m de gruix que descansa sobre 180 m d'argiles i guixos. A les proximitats s'observen diversos turons testimoni coronats per calcària i petits turons cònics desproveïts d'aquesta.

1. a) Un estudiant afirma: «Les argiles basals es desgasten pel riu al fons de la vall i la calcària superior cau com un tall de ganivet vertical». Corregeix aquesta afirmació detallant la interacció real de processos al pendent (arroyada, meteorització física de les argiles, descalçament basal i col·lapse gravitatori de blocs de la cornisa).
2. b) Justifica per què un turó testimoni manté pràcticament la mateixa cota màxima que el param mentre conserva la seua closca calcària, però pateix una ràpida reducció d'alçària tan bon punt aquesta es desmantella completament.
3. c) Si la sèrie estratigràfica no fóra horitzontal, sinó que presentara un cabussament constant de 10°, es formaria la mateixa morfologia tabular? Prediu quin modelat asimètric es desenvoluparia i en quin sentit migraria el front amb el pas del temps.

En un massís càrstic es registren taxes de dissolució de carbonat de calci quatre vegades superiors sota un bosc caducifoli amb un horitzó humífer potent que en una zona adjacent de roca calcària completament nua exposada a la mateixa precipitació anual.

1. a) Justifica aquesta diferència a partir de l'equilibri químic $\text{CaCO}_3 + \text{CO}_2 + \text{H}_2\text{O} \rightleftharpoons \text{Ca}^{2+} + 2\,\text{HCO}_3^-$, explicant l'origen del $\text{CO}_2$ edàfic i predint com es desplaça l'equilibri quan l'aigua percola cap a una caverna subterrània ventilada.
2. b) El traçat d'una autovia detecta una alineació recta de dolines en superfície. Interpreta quina discontinuïtat geològica subjacent delata aquesta disposició i prediu quin risc geològic immediat suposaria un bombament massiu d'aigua de l'aqüífer càrstic per dessecar els fonaments.
3. c) S'aboca accidentalment una substància química tòxica soluble al fons d'un avenc càrstic. Justifica per què els models de retenció, amortiment i filtració propis d'aqüífers detrítics (sorres o graves) no són vàlids per predir la dispersió d'aquest contaminant al sistema càrstic.

Una conca torrencial de 35 km² al sud-est peninsular presenta un llit sec (rambla) la major part de l'any (cabal de 0,02 m³/s durant 350 dies). Tanmateix, durant un episodi de DANA es va registrar un hidrograma amb un cabal punta de 280 m³/s mantingut durant 4 hores.

1. a) Recolzant-te en els conceptes de cabal, capacitat i competència fluvial, demostra per què aquest únic esdeveniment de 4 hores va realitzar un treball d'erosió i transport de sediments superior al de diversos decennis de cabal ordinari.
2. b) Una promotora urbanística al·lega que, atès que el llit porta més de 20 anys sense aigua contínua, és segur edificar sobre el ventall al·luvial canalitzant la rambla amb un col·lector de formigó estret. Rebota aquesta proposta justificant geomorfològicament el comportament de les riuades llampec (flash floods) i el taponament per acumulació de càrrega de fons.
3. c) Indica quins criteris estratigràfics i sedimentològics (com ara la selecció del gra, la presència de blocs imbricats o les terrasses efímeres) permetrien a un geòleg determinar la recurrència d'avingudes catastròfiques en absència de registres meteorològics històrics.

En un vessant amb un 16 % de pendent sobre substrat calcari-margós es mesuren les pèrdues de sòl en tres parcel·les experimentals sotmeses al mateix règim pluviomètric (550 mm anuals concentrats en tempestes de tardor):

• Parcel·la A (matoll mediterrani amb garric i espart): 0,3 t/(ha·any).

• Parcel·la B (olivar tradicional en pendent amb sòl despullat mantingut per herbicides i llaurada contínua): 41,2 t/(ha·any), amb presència visible de xaragalls i barrancs incipients.

• Parcel·la C (olivar amb franges de coberta vegetal sembrada entre fileres i restes de poda triturades sobre el terreny): 2,1 t/(ha·any).

1. a) Interpreta les dades explicant els mecanismes físics que diferencien la Parcel·la B de les altres dues: energia cinètica de la gota de pluja, efecte d'esquitxada (splash), segellament superficial del sòl i formació d'escorrentia concentrada.
2. b) Dissenya una proposta de gestió per a la Parcel·la B que integri una mesura estructural/topogràfica (com feixes o caballons a nivell) i una de biològica. Justifica quin factor del procés erosiu neutralitza cadascuna.
3. c) Prediu raonadament l'evolució del perfil edàfic de la Parcel·la B a 25 anys vista si no s'intervé (gruix d'horitzons, capacitat de retenció d'aigua i fertilitat) i dedueix el seu impacte sobre el règim hidrològic de la conca receptora aigües avall.

La glacera de Monte Perdido (Pirineus) ha perdut més del 85 % del seu volum en les darreres dècades i els models climàtics prediuen la seva desaparició funcional completa a curt termini.

1. a) Durant la fase de desglaciació activa i el període paraglaciar immediatament posterior, prediu quins processos geomorfològics i riscos de vessant es dispararan a la conca de capçalera (considera la descompressió de vessants rocosos, la degradació del permafrost d'alta muntanya i la remoció de morrenes incoherents per tempestes d'estiu).
2. b) Dibuixa mentalment i compara l'hidrograma anual del riu aigües avall sota el règim nivoglacial històric enfront del futur règim purament nivopluvial després de l'extinció del gel. En quina estació de l'any es registrarà l'impacte negatiu més gran en els cabals circulants i per què?
3. c) Un informe hidroelèctric afirma que la fusió total del gel alliberarà més recursos hídrics anuals per turbinar a les preses de la vall. Refuta aquesta afirmació distingint entre la «despesa de reserva» transitòria i el balanç hidrològic en règim estacionari, predient a més com afectarà l'arrossegament de指向 sediments paraglaciars a la vida útil de l'embassament.