Exercicis: Oferta, demanda i equilibri de mercat

Explica què és la demanda d'un bé i enuncia la llei de la demanda. Il·lustra-la amb un exemple: què passa amb les entrades d'un concert si el seu preu baixa a la meitat?

Explica què és l'oferta i enuncia la llei de l'oferta. Per què un agricultor porta més maduixes al mercat quan el seu preu és alt?

La figura mostra les corbes d'oferta i demanda del mercat d'entrepans en una ciutat, amb el preu en unitats monetàries i la quantitat en milers d'entrepans.

1. a) Llegeix al gràfic el preu i la quantitat d'equilibri.
2. b) Explica què representa el punt on es tallen les corbes.

Explica què és un mercat en economia (no cal que sigui un lloc físic) i classifica aquests mercats segons si són físics o digitals i locals o globals: el mercat dels encants de la teva ciutat, una app de segona mà, la borsa i el mercat setmanal de fruita.

Explica amb les teves paraules què és el preu d'equilibri. Si un xurrer posa els xurros a un preu tan alt que cada matí li'n sobren, quin desajust pateix i què li indica això sobre on és l'equilibri?

Enumera tres factors que desplacen la corba de demanda d'un bé (renda dels compradors, gustos i modes, preu de béns relacionats) i posa un exemple concret de cadascun aplicat al mercat de bicicletes urbanes.

Enumera tres factors que desplacen la corba d'oferta d'un bé (cost dels inputs, tecnologia, clima) i posa un exemple concret de cadascun aplicat al mercat de tomàquets.

Distingeix entre un moviment al llarg de la corba de demanda i un desplaçament de tota la corba: explica què passa amb les vendes de cafè quan puja el seu preu, enfront de què passa quan el cafè es posa de moda sense que en canviï el preu.

A un preu de $4\ \text{€}$ els estudiants d'una ciutat demanden $100$ batuts al dia; a $6\ \text{€}$, només $60$.

1. a) Situa aquests dos punts en uns eixos de preu i quantitat (pots dibuixar-los) i explica si s'ajusten a la llei de la demanda.
2. b) Indica dos factors, diferents del preu, que podrien desplaçar aquesta demanda i digues en quin sentit ho farien.

Puja la renda de les famílies d'un barri. Explica, fent servir el model d'oferta i demanda, què li passarà a l'equilibri del mercat de sopars en restaurants (un bé normal): quina corba es mou, en quina direcció, i què passa amb el preu i la quantitat d'equilibri.

L'ajuntament fixa l'entrada de la piscina municipal en $2\ \text{€}$ quan el preu d'equilibri seria de $5\ \text{€}$.

1. a) Explica, amb el model, quin desajust apareix (escassetat o excedent) i per què.
2. b) Quins mecanismes de repartiment poden sorgir davant d'aquest desajust? Anomena'n dos i comenta'ls.

En el mercat de sucs naturals d'un barri: a $1\ \text{€}$ es demanden $100$ gots i s'ofereixen $40$; a $2\ \text{€}$ es demanden $70$ i s'ofereixen $70$; a $3\ \text{€}$ es demanden $40$ i s'ofereixen $100$.

1. a) Quin és el preu i la quantitat d'equilibri?
2. b) Quin desajust hi ha a $1\ \text{€}$ i a $3\ \text{€}$? Anomena'ls (escassetat o excedent) i explica com empeny el mercat cap a l'equilibri en cada cas.

L'ajuntament obre un poliesportiu gratuït de qualitat al barri. Analitza, amb el model d'oferta i demanda, què passa al mercat dels gimnasos privats de la zona: quina relació tenen tots dos béns, quina corba es mou i què passa amb el preu i la quantitat d'equilibri.

En el mercat de classes particulars, la quantitat demandada és $Q_d = 100 - 10P$ i l'oferta, $Q_o = 10P - 20$, on $P$ és el preu per hora.

1. a) Calcula el preu i la quantitat d'equilibri igualant oferta i demanda.
2. b) Si es fixés un preu màxim de $5\ \text{€}$ per hora, calcula les quantitats demandada i oferta i descriu el desajust.

Abaixa molt el preu de les consoles de videojocs. Explica, fent servir el model d'oferta i demanda, què passa al mercat dels jocs per a aquesta consola: quina relació hi ha entre tots dos béns, quina corba es desplaça i què passa amb el seu preu i quantitat d'equilibri.

«Collita rècord d'oliva: el preu de l'oli cau un $30\ \%$ en origen, però al supermercat amb prou feines es nota.»

1. a) Analitza el primer efecte amb el model d'oferta i demanda.
2. b) Formula dues hipòtesis que expliquin per què el preu final al consumidor no baixa igual (costos d'envasament i distribució, marge dels intermediaris, elasticitat de la demanda).

Un festival exhaureix les seves $20.000$ entrades a $60\ \text{€}$ en poques hores i l'endemà es revenen a $150\ \text{€}$ a internet.

1. a) Analitza amb oferta i demanda per què apareix la revenda.
2. b) Valora dues solucions (un preu de sortida més alt, entrades nominatives) i els seus efectes sobre els fans i sobre l'organització.

Cada setembre, milers d'estudiants busquen pis alhora a la mateixa ciutat universitària i els lloguers es disparen; al juny, molts pisos queden buits.

1. a) Explica els dos equilibris estacionals amb desplaçaments de l'oferta o de la demanda.
2. b) Proposa dues mesures (una de pública i una de mercat) per suavitzar el problema i analitza'n els efectes.

Una gelada destrueix la meitat de la collita de maduixes just abans de la temporada alta.

1. a) Analitza amb el model quina corba es desplaça, en quin sentit, i què passa amb el nou equilibri.
2. b) Qui guanya i qui perd amb la gelada? Considera per separat els agricultors que van salvar la collita, els que la van perdre i els consumidors.

L'entrada de cinema costa $10\ \text{€}$ en equilibri i l'ajuntament imposa una taxa de $1\ \text{€}$ per entrada que han de pagar les sales.

1. a) Analitza amb el model d'oferta i demanda què passa amb el preu que paguen els espectadors i amb la quantitat d'entrades venudes.
2. b) Raona qui suporta realment la taxa (espectadors, sales, tots dos?) i de què depèn aquest repartiment (pensa en quant reacciona la demanda al preu).

Per protegir els agricultors, una administració fixa un preu mínim de la maduixa per sobre del preu d'equilibri.

1. a) Quin desajust apareix al mercat? Explica'l amb el model.
2. b) Quines opcions té l'administració amb l'excedent (comprar-lo, emmagatzemar-lo, destruir-lo, exportar-lo) i quin cost té cadascuna?
3. c) Valora la política des de l'eficiència i des de l'equitat, i proposa una alternativa.

Al mercat de bicicletes urbanes passen dues coses alhora: puja la renda de les famílies (la bici és un bé normal) i una nova tecnologia n'abarateix la fabricació.

1. a) Analitza per separat l'efecte de cada canvi sobre el preu i la quantitat d'equilibri.
2. b) Explica per què, amb tots dos canvis alhora, pots predir amb seguretat què passarà amb la quantitat però no amb el preu. Quines dades necessitaries per saber l'efecte final sobre el preu?

Un club de futbol té un estadi amb aforament fix de $30.000$ localitats. Després d'una ratxa de victòries, es disparen els qui volen entrada: s'exhaureixen en hores, pugen els preus dels partits solts i creix la llista d'espera d'abonaments.

1. a) Analitza el mercat amb el model: què té d'especial l'oferta i com s'ajusta el desajust si el club no vol pujar més els preus?
2. b) Proposa dos criteris de repartiment que un club «socialment responsable» podria fer servir (preus populars, sortejos, antiguitat) i analitza guanyadors i perdedors de cadascun.

Tanca la fàbrica que donava feina a $400$ persones en un poble de $8.000$ habitants.

1. a) Analitza, mercat a mercat, què passa amb la demanda dels bars del poble, amb el mercat de l'habitatge i amb el servei de taxis: quines corbes es mouen i per què.
2. b) Explica per què els efectes s'encadenen (menys renda, menys consum, més tancaments) i quin nom rep aquesta interdependència.