Exercicis: Demanda agregada i oferta agregada

Explica què és la demanda agregada d'una economia i anomena els seus quatre components amb un exemple de cadascun.

Explica què és l'oferta agregada i menciona dos factors que poden augmentar-la. Quina relació té amb els costos de producció de les empreses?

La figura mostra les corbes de demanda agregada i oferta agregada d'un país imaginari.

1. a) Llegeix al gràfic el nivell de preus i la producció d'equilibri.
2. b) Explica amb les teves paraules què significa aquest punt d'equilibri macroeconòmic.

La demanda agregada té quatre components: consum de les famílies, inversió de les empreses, despesa pública i exportacions netes (exportacions menys importacions). Classifica cada cas: una família compra un cotxe, una empresa compra robots, l'Estat construeix un centre de salut i un país ven taronges a l'estranger.

Explica què és l'oferta agregada i per què, a curt termini, se sol dibuixar amb pendent positiu: si els preus que poden cobrar les empreses pugen més que els seus costos, quin incentiu tenen per produir?

Compara el model d'oferta i demanda d'un mercat (per exemple, el de maduixes) amb el model DA-OA de tot un país: què mesura cada eix en un cas i en l'altre (preu d'un bé enfront de nivell general de preus, quantitat d'un bé enfront de PIB)?

Què significa l'equilibri macroeconòmic? Explica què vol dir que una economia estigui produint «per sota del seu potencial»: quins recursos estan desaprofitats i com es nota en la vida real?

Classifica aquests esdeveniments com a xocs de demanda o d'oferta: una onada d'optimisme que dispara la inversió empresarial, un terratrèmol que destrueix fàbriques, una pujada de la despesa pública en carreteres i un encariment mundial del gas.

Les famílies d'un país, optimistes amb el futur, augmenten el seu consum.

1. a) Quina corba es desplaça i en quina direcció?
2. b) Explica què passa amb la producció i el nivell de preus d'equilibri.

El preu del petroli es duplica i encareix el transport i la fabricació a tot el país.

1. a) Quina corba es veu afectada i per què?
2. b) Analitza el nou equilibri: què passa amb la producció i amb els preus, i quin problema planteja aquesta combinació d'efectes.

Explica la diferència entre un moviment al llarg de la corba de demanda agregada i un desplaçament de la mateixa corba. Posa un exemple de causa de cada cas.

Les exportacions espanyoles de serveis turístics baten rècords dos anys seguits.

1. a) Quin component de la demanda agregada augmenta i cap a on es desplaça la corba?
2. b) Explica l'efecte sobre la producció i el nivell de preus d'equilibri.
3. c) Raona quina diferència hi ha si l'economia té molt d'atur o si ja està a prop de la seva capacitat màxima.

El preu internacional del gas cau a la meitat i s'abaixen el transport i l'electricitat a tot el país.

1. a) Quina corba es desplaça i en quina direcció? Justifica-ho pels costos de producció.
2. b) Explica per què aquest xoc és una «doble bona notícia» per a l'equilibri (producció i preus).

Una economia té aquestes dades anuals, en milers de milions d'euros: consum $600$, inversió $150$, despesa pública $250$, exportacions $200$ i importacions $220$.

1. a) Calcula la demanda agregada (i, amb aquesta, el PIB) del país sumant els components.
2. b) Quin signe té el saldo exterior i què significa per a la demanda del país?

En plena recessió, un govern retalla la despesa pública per reduir el dèficit.

1. a) Analitza l'efecte sobre la demanda agregada i sobre l'equilibri (producció i ocupació) amb el model DA-OA.
2. b) Exposa l'argument de qui defensa la retallada (confiança dels mercats, sostenibilitat del deute) i el de qui la critica (agreujar la recessió). De què depèn que tingui raó l'un o l'altre?

Una recessió per falta de demanda i una recessió per xoc d'oferta no tenen els mateixos símptomes ni les mateixes receptes.

1. a) Explica què els passa als preus en cada tipus de recessió (cauen o es contenen enfront de pugen mentre cau la producció).
2. b) Raona per què estimular la demanda pot ser una bona recepta en un cas i contraproduent en l'altre.

Una comunitat autònoma costanera viu un intens «boom» turístic: l'arribada de visitants estrangers es duplica en un any, disparant la despesa en hoteleria, transport i lleure. Al mateix temps, els hotels i restaurants amplien les seves instal·lacions i contracten milers de treballadors addicionals.

1. a) Representa i explica mitjançant el model DA-OA l'impacte a curt termini sobre el PIB regional i el nivell general de preus. Identifica amb precisió quins components específics de la demanda agregada s'han vist afectats.
2. b) A mitjà termini, l'escassetat de mà d'obra i d'habitatge eleva els salaris exigits i els lloguers comercials a tota la regió. Prediu com afectarà aquesta reacció de costos l'oferta agregada regional i l'equilibri macroeconòmic final.
3. c) Dissenya una proposta d'intervenció per al govern autonòmic que permeti mitigar el risc de sobreescalfament i inflació sense destruir l'ocupació generada. Justifica els pros i contres de la teva proposta.

Després del col·lapse de diverses entitats bancàries, la confiança econòmica s'enfonsa: les famílies augmenten la seva taxa d'estalvi del 6 % al 15 % de la seva renda per precaució davant la por a la desocupació, mentre que les empreses cancel·len el 30 % dels seus projectes d'inversió planificats.

1. a) Representa el xoc en el model DA-OA i explica la recessió consegüent. Justifica com el comportament individual i prudent de cada família («estalviar més davant la crisi») acaba provocant col·lectivament una caiguda de vendes, més acomiadaments i menys renda agregada (la paradoxa de l'estalvi).
2. b) Un grup empresarial proposa com a solució rebaixar els salaris un 10 % per abaratir costos i que les empreses tornin a contractar. Avalua críticament aquesta proposta: quin efecte tindria sobre l'oferta agregada i quin efecte sobre la demanda agregada? Ajudaria a sortir de la recessió o agreujaria l'espiral de caiguda del consum? Justifica la teva resposta.

Un tertulià afirma amb rotunditat: «Tot creixement econòmic ve sempre acompanyat d'inflació; és impossible que un país augmenti el seu PIB mantenint els preus estables o a la baixa».

1. a) Utilitza el model DA-OA per refutar aquesta afirmació. Representa gràficament i compara dues vies diferents per les quals una economia pot créixer un 3 % en el PIB: una basada en un xoc expansiu de demanda agregada i una altra basada en un xoc expansiu d'oferta agregada. Explica què passa amb el nivell de preus en cada cas.
2. b) Suposa que el país competeix intensament en els mercats internacionals amb productes industrials. Justifica quina de les dues vies de creixement enforteix més la competitivitat exterior i el poder adquisitiu real dels salaris a llarg termini, i explica quines mesures de política econòmica propicien aquest tipus de creixement.

El Govern anuncia un gran pla d'obres públiques el mateix any en què el Banc Central puja els tipus d'interès per frenar la inflació.

1. a) Analitza l'efecte de cada mesura per separat sobre la demanda agregada.
2. b) Explica per què l'efecte conjunt és ambigu: de què depèn el resultat final (mida de cada mesura, sensibilitat de la inversió als tipus)?
3. c) Quins indicadors vigilaries durant l'any per saber quin efecte està dominant?

Dos països apliquen el mateix estímul de demanda. El primer té un $15\ \%$ d'atur i fàbriques a mitja càrrega; el segon voreja la plena ocupació.

1. a) Prediu l'efecte sobre la producció de cada país i justifica-ho amb el model DA-OA.
2. b) Què passarà amb els preus en cadascun? Quina forma té la corba d'oferta agregada a prop de la plena ocupació i què implica això?
3. c) Extreu la lliçó per al disseny d'estímuls: quan funcionen i quan només escalfen els preus?

Una economia pateix una recessió en el primer trimestre de l'any a causa de la caiguda en picat de les exportacions. Les estadístiques oficials de comptabilitat nacional triguen cinc mesos a confirmar la caiguda del PIB i el Parlament triga quatre mesos més a aprovar un pla extraordinari d'obres públiques. Les obres comencen a executar-se dotze mesos després de la crisi, just quan l'economia ja ha començat a recuperar-se de manera autònoma.

1. a) Utilitza el model DA-OA per il·lustrar la situació: mostra l'equilibri durant la recessió i prediu què passarà amb la producció i la inflació si l'estímul fiscal massiu entra en vigor quan l'economia ja operava a prop del seu nivell potencial.
2. b) Identifica i classifica en aquest cas pràctic els diferents tipus de retards temporals (reconeixement, decisió, execució i impacte) que han afectat la política fiscal.
3. c) En vista d'aquest problema, dissenya dos mecanismes de política fiscal (estabilitzadors automàtics) que actuïn de manera immediata sense necessitat que el Parlament aprovi una llei a cada crisi. Explica com esmorteeixen les fluctuacions de la demanda agregada.

Un país presenta aquestes dades (el PIB és real, a preus constants de l'any $1$): any $1$: PIB $500$ i nivell de preus $100$; any $2$: PIB $515$ i preus $103$; any $3$: PIB $508$ i preus $109$.

1. a) Interpreta l'evolució: què passa l'any $2$ i què canvia l'any $3$?
2. b) Formula una hipòtesi de quins xocs (de demanda o d'oferta) expliquen cada tram.
3. c) Com a assessor econòmic, què et preocuparia més al final de l'any $3$ i quina política consideraries? Raona el dilema.

Un estudiant sosté: «La corba de demanda agregada té pendent negatiu per la mateixa raó que la demanda individual d'un bé: si els preus pugen, els consumidors substitueixen aquest bé per un altre de més barat i compren menys».

1. a) Rebat l'afirmació de l'estudiant demostrant per què incorre en una «fal·làcia de composició»: per què l'efecte substitució microeconòmic entre béns no explica el pendent negatiu de la demanda agregada quan augmenta el nivell general de preus ($P$)?
2. b) Justifica analíticament els tres efectes macroeconòmics reals que expliquen per què una pujada del nivell general de preus redueix la despesa total en una economia (l'efecte riquesa, l'efecte tipus d'interès i l'efecte comerç exterior).
3. c) Si els preus de tots els béns i els salaris de tots els treballadors pugessin exactament un 10 % al mateix temps, canviaria la producció real a llarg termini? Raona la resposta distingint entre variables nominals i variables reals en el model DA-OA.