Exercicis: Factors del creixement i distribució de la renda

Explica què és el creixement econòmic i amb quina magnitud es mesura habitualment. Quina diferència hi ha, per a un país, entre créixer un $2\ \%$ i créixer un $5\ \%$?

Anomena els factors que expliquen el creixement d'una economia i classifica aquests exemples: construir una autopista, formar els treballadors, inventar un nou programari de gestió i tenir tribunals que fan complir els contractes.

La figura mostra la corba de Lorenz d'un país imaginari: a l'eix horitzontal, el percentatge acumulat de població (de més pobra a més rica) i, al vertical, el percentatge acumulat de renda que rep.

1. a) Quina mesura de la desigualtat proporciona la separació entre la corba i la diagonal? Explica-ho.
2. b) Interpreta el punt marcat: què significa que el $60\ \%$ més pobre de la població rebi el $25\ \%$ de la renda?

Explica què és la productivitat del treball (producció per treballador o per hora). Un forn de pa produeix $200$ barres per hora i treballador i un altre, $120$: quin és més productiu i quines tres raons podrien explicar la diferència (màquines, formació, organització)?

Distingeix capital físic i capital humà, i classifica: un robot de fàbrica, un curs de soldadura, un camió de repartiment i l'experiència acumulada d'una cirurgiana. Quin dels dos tipus de capital «porta a sobre» la persona?

Què són les institucions d'un país (lleis, tribunals, registres, estabilitat de les regles) i per què compten com un factor del creixement? Imagina dos països idèntics excepte perquè en un els contractes no es fan complir: què li passa a la inversió?

Explica la diferència entre creixement econòmic i recessió. Es parla de «recessió tècnica» quan el PIB cau dos trimestres seguits: què significa això i com es notaria a les notícies i al teu entorn?

La renda que genera una economia es reparteix entre els factors: salaris per al treball, i beneficis, interessos i lloguers per al capital i la propietat. Explica què és la «distribució funcional de la renda» amb l'exemple d'una pastisseria que ingressa $10.000\ \text{€}$ al mes: quines partides surten d'aquest ingrés i a qui van?

El PIB d'un país passa de $100.000$ milions d'euros a $104.000$ milions en un any.

1. a) Calcula la seva taxa de creixement anual.
2. b) Si la població va créixer un $1\ \%$, va créixer també la renda per habitant? Raona la resposta.

Els països Arta i Briga tenen el mateix PIB, $200.000$ milions d'euros, però Arta té $5$ milions d'habitants i Briga, $10$ milions.

1. a) Calcula la renda per càpita de cada país.
2. b) Explica per què el PIB per càpita és millor mesura que el PIB total per comparar nivells de vida.

Un govern puja els impostos a les rendes altes per finançar beques de menjador.

1. a) Analitza la mesura des de l'eficiència i des de l'equitat.
2. b) Explica el possible conflicte entre tots dos objectius i raona si en aquest cas existeix.

Una fàbrica amb $50$ treballadors produeix $10.000$ peces al mes; una altra, amb $80$ treballadors, produeix $14.000$ peces.

1. a) Calcula la productivitat per treballador de cada fàbrica.
2. b) Si la primera produeix més per treballador gràcies a millors màquines, quins factors del creixement il·lustra la comparació? Relaciona-ho amb capital físic i tecnologia.

El PIB d'un país passa de $100.000$ milions a $102.000$ i, l'any següent, a $104.040$ milions.

1. a) Calcula la taxa de creixement de cada any.
2. b) Explica per què créixer un $2\ \%$ dos anys seguits no és créixer exactament un $4\ \%$: com es diu l'efecte que ho explica?

Créixer un $1\ \%$ anual durant $30$ anys multiplica la renda aproximadament per $1,35$; créixer un $3\ \%$ anual la multiplica per $2,43$.

1. a) Interpreta la diferència: què significa per al nivell de vida dels nets enfront dels avis en cada cas?
2. b) Explica per què petites diferències en la taxa de creixement importen tant a llarg termini (efecte compost).

Un país augmenta la seva producció un $4\ \%$ en un any, però els seus treballadors només creixen un $1\ \%$ i el seu capital (màquines, infraestructures) un altre $1\ \%$.

1. a) D'on pot venir la resta del creixement (tecnologia, organització, formació)? Quin nom rep aquesta part «inexplicada»?
2. b) Raona per què aquesta font és la més valuosa per créixer de manera sostinguda.

Al país A, el $20\ \%$ més ric rep el $45\ \%$ de la renda i el $20\ \%$ més pobre, el $5\ \%$; al país B, aquests percentatges són el $35\ \%$ i el $10\ \%$.

1. a) Calcula per a cada país el quocient entre el que rep el $20\ \%$ més ric i el $20\ \%$ més pobre.
2. b) Interpreta els resultats: quin país és més desigual i com es relaciona això amb la forma de la seva corba de Lorenz?

El Ministeri d'Economia disposa d'una partida pressupostària extraordinària per rellançar l'economia i es debat entre dues mesures oposades:

• Proposta A: Repartir un xec directe de 1.000 € a cada ciutadà per dinamitzar el consum immediat.

• Proposta B: Finançar un pla a deu anys de modernització de la Formació Professional Dual i qualificació tècnica avançada.

1. a) Justifica econòmicament per què la Proposta B té més capacitat que la Proposta A per desplaçar cap a la dreta la FPP (Frontera de Possibilitats de Producció) a llarg termini. Modela la cadena causal completa que connecta l'acumulació de capital humà amb el creixement del PIB potencial, explicant el seu efecte en la productivitat del treball, els costos laborals unitaris i la demanda agregada.
2. b) Si la Proposta B genera un creixement més sòlid i sostenible, prediu per què els governs solen tenir incentius per decantar-se per la Proposta A. Quin defecte del cicle polític explica aquest desfasament temporal i quin mecanisme institucional dissenyaries per blindar la inversió formativa davant dels cicles electorals?

Observa les dades següents de dues economies amb un PIB per càpita idèntic de 32.000 €:

• País A: El 10 % més ric concentra el 48 % de la renda nacional (índex de Gini = 0,46), la taxa d'abandonament escolar prematur és del 22 % i l'esperança de vida en néixer és de 76 anys.

• País B: El 10 % més ric concentra el 21 % de la renda nacional (índex de Gini = 0,26), l'abandonament escolar prematur és del 5 % i l'esperança de vida en néixer és de 83 anys.

1. a) Basant-te en la llei dels rendiments marginals decreixents de la renda sobre el benestar individual i l'accés a béns preferents, justifica per què el País B obté indicadors socials substancialment millors tenint la mateixa renda mitjana per habitant que el País A.
2. b) Un analista al País A defensa que «la prioritat absoluta ha de ser maximitzar el creixement del PIB per càpita fins als 36.000 € abaixant impostos a les rendes altes, ja que la seva riquesa es filtrarà a la resta». Avalua críticament aquesta afirmació: prediu el seu impacte sobre el Coeficient de Gini i l'IDH, i explica quin biaix analític comet en emprar únicament el PIB per càpita com a termòmetre de progrés socioeconòmic.

Analitza la coneguda afirmació: «No ens hem de preocupar per la desigualtat: si el país creix, la marea econòmica puja i aixeca tots els vaixells per igual, per la qual cosa la bretxa social es redueix sola».

1. a) Refuta rigorosament aquesta afirmació utilitzant els conceptes de Corba de Lorenz, Coeficient de Gini i la distinció entre pobresa absoluta i pobresa relativa. Demostra com una economia pot experimentar un creixement del PIB del 3,5 % anual durant una dècada i, al mateix temps, allunyar la seva Corba de Lorenz de la diagonal d'equitat perfecta.
2. b) Dissenya un paquet de dues polítiques públiques complementàries (una d'oferta i una altra de redistributiva) per aconseguir que un període de creixement impulsat per la digitalització redueixi el Coeficient de Gini sense desincentivar la inversió empresarial ni distorsionar l'oferta de treball. Justifica els seus mecanismes de transmissió.

La indústria manufacturera d'un país automatitza les seves cadenes de muntatge substituint llocs de treball operatius per robots i sistemes d'intel·ligència artificial. La productivitat per hora treballada creix un 30 %, però 25.000 operaris de baixa qualificació perden la feina en el procés.

1. a) Analitza la tensió entre l'«efecte desplaçament» (destrucció de llocs de treball rutinaris) i l'«efecte compensació/productivitat» (aparatament de costos, generació d'ocupació en activitats complementàries i augment de la renda real). Prediu què passarà a curt enfront del llarg termini amb la desocupació estructural i la dispersió salarial si el mercat es deixa autoregular.
2. b) Davant d'aquest xoc, el sindicat exigeix prohibir la substitució de mà d'obra i la patronal reclama plena llibertat d'acomiadament. Dissenya una alternativa de política econòmica viable que combini l'absorció del canvi tècnic amb la protecció de l'ocupabilitat, justificant en quines mesures concretes s'ha de materialitzar la inversió en capital humà.

Un informe internacional compara dues economies l'any 2024:

• País Emergent: Renda per càpita de 10.000 €, amb una taxa de creixement sostingut del PIB per càpita del 6,0 % anual.

• País Avançat: Renda per càpita de 40.000 €, amb una taxa de creixement sostingut del PIB per càpita del 2,0 % anual.

1. a) Emprant la regla del 72 (temps estimat de duplicació: $72 / \text{taxa}$), calcula quants anys trigarà el País Emergent a duplicar la seva renda per primera vegada i estima en quantes dècades aconseguirà assolir la renda per càpita del País Avançat (assumint que tots dos mantenen constants les seves taxes mitjanes de creixement).
2. b) A la pràctica, molts països en desenvolupament interrompen la seva convergència després d'assolir nivells intermedis de renda. Explica dues raons econòmiques que justifiquin per què la convergència no és automàtica (l'anomenada «trampa dels ingressos mitjans») i prediu com afectaria un deteriorament de la seguretat jurídica o dels drets de propietat a la senda temporal calculada en l'apartat anterior.

En un debat parlamentari sobre fiscalitat i creixement es contraposen dos discursos:

• Postura A: «Qualsevol intent de reduir la desigualtat castiga l'èxit i redueix els incentius per treballar, innovar i assumir riscos, frenant el creixement de l'economia».

• Postura B: «La desigualtat excessiva destrueix el creixement econòmic a llarg termini en bloquejar el potencial productiu del país».

1. a) Justifica tècnicament la Postura B analitzant dos canals de transmissió macroeconòmics concrets: 1) les imperfeccions del mercat de crèdit i el seu impacte en la formació de capital humà de les famílies amb menys rendes; i 2) la propensió marginal al consum dels diferents estrats de renda i la sostenibilitat de la demanda agregada.
2. b) Avalua el dilema entre equitat i eficiència (la «galleda foradada» d'Okun). Estableix un criteri per diferenciar quan la desigualtat actua com a incentiu positiu i quan passa a ser un llast extractiu per al creixement econòmic potencial.

Dues regions limítrofes parteixen d'una situació econòmica idèntica i reben durant una dècada la mateixa quantia de Fons de Cohesió per habitant (1.500 € anuals), invertida íntegrament en infraestructures de transport (autovies i alta velocitat). Deu anys després, la Regió Alfa ha augmentat el seu PIB per càpita un 28 % i ha atret empreses logístiques i industrials, mentre que la Regió Beta amb prou feines ha crescut un 3 % i les seves infraestructures registren un ús mínim.

1. a) Interpreta aquesta divergència a partir de la teoria dels factors determinants del creixement econòmic: per què l'acumulació de capital físic genera rendiments fortament decreixents si no concorren factors complementaris com el capital humà o un teixit empresarial previ? Desenvolupa dos arguments tècnics.
2. b) Com a responsable de planificació econòmica regional, dissenya un pla de reorientació dels fons per a la Regió Beta. Justifica a quins tres àmbits reassignaries les partides pressupostàries per transformar la despesa en un multiplicador real de la productivitat a llarg termini.

Una administració pública decideix avaluar i finançar els seus centres públics en funció de la seva productivitat:

• Als instituts de secundària, l'indicador triat és el percentatge d'alumnes que superen la prova d'accés a la universitat respecte al total de matriculats a 1r de Batxillerat.

• Als hospitals públics, l'indicador triat és el nombre total de pacients donats d'alta per llit i mes.

1. a) Aplica la Llei de Goodhart («quan una mesura es converteix en un objectiu, deixa de ser una bona mesura») per predir quines distorsions d'incentius i conductes oportunistes desenvoluparan les direccions dels instituts i els equips mèdics per maximitzar les seves xifres pressupostàries. Quins costos ocults assumirà la societat en termes d'equitat i qualitat del servei?
2. b) Dissenya un sistema alternatiu de mesurament del rendiment per a un dels dos serveis (l'hospital o l'institut) que mesuri el veritable valor afegit generat i sigui immune a la manipulació oportunista dels resultats.